BV1221 Km 12,5, font de l'Hort, Figuerota, Confits i Freda. Cova Muronell. Avenc Local, Brega i Tortosí. Foradada del Balcó
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
Aquesta excursió per l’Obac és una nova demostració de la infinitud de combinacions que es poden fer en aquesta zona.
En concret començarem des del vessant Sud de les serres de l’Obac i de la Mata passant a l’anada per la font de l’Hort, pel mirador del Castellar i per l’ermita de Sant Jaume de la Mata i a la tornada per la foradada del Balcó.
Però gran part de la caminada la farem pel vessant Nord d’aquestes serres i baixarem fins les profunditats més pregones dels torrents de Fontfreda i de la Coma; en aquest llarg descens i posterior remuntada passarem per l’avenc Local, la cova Muronell, pel roure del Parrac, per la font de la Figuerota, des d’on començarem tècnicament el retorn i la remuntada del desnivell perdut, passant per la font dels Confits, pels avencs de la Brega i del Tortosí i finalment per la font Freda.
Recorregut molt variat i sense cap dificultat tècnica, a part del puja i baixa, però haig de remarcar que malgrat la facilitat de l’excursió hem saber caminar per aquest tipus de terreny, ja que molts camins, tot i ser marcats, més que camins son senders estrets i el alguns moments una mica perdedors, algunes cruïlles son gairebé imperceptibles, tot i que el camí hi és, el seu inici pot passar desapercebut.
La panoràmica canviarà radicalment en passar del vessant Sud al Nord, primer ens podem referenciar principalment en la Mola i el Castellsapera i l’altre costat de la muntanya el punt de referència durant gran part de la caminada és el pujol de la Mata, un con gairebé perfecte i isolat i ben centrat al bell mig de la panoràmica, al que gairebé arribarem a passar per la seva base. Pujar-hi és la temptació que tindrem, però seria allargar la caminada i el dia era gris, tapat i plujós a estones.
De les quatre fonts per les que passarem no en raja cap degut a la sequera tot i tenir la majoria una aixeta perquè l’aigua no es perdi.
Totes demostren haver tingut un passat esplendorós, ja que son construccions ben fetes.
La font de l’Hort amb una inscripció del 1935 està en una esplanada i també en queda un mur lateral.
De la font de la Figuerota, situada en un indret apartat de tota mena de civilització sorprèn per la gran taula amb rajoles de diferents colors.
La font dels Confits amagada al peu de la cinglera de la carena de la Castanyera en realitat és una balma de la que regalimen gotes d’aigua que recullen petites marmites i que han anat creant unes estalactites de color banc. Per entrar-hi cap ajupir-se perquè el sostre és baix.
La font Freda està coberta d’una volta d’obra i uns metres més avall hi ha dues piques per a recollir l’aigua que brolla.
La font amb fama d'oferir una aigua molt fresca, va ser un punt de trobada pels carboners i boscaters que treballaven en aquests indrets.
Aquesta caminada la començarem al km 12,5 de la carretera BV-1221 de Matadepera a Mura i Navarcles, en aquest punt hi ha un aparcament abans del revolt i un altre tot just passat aquest.
Travessem la carretera i del mateix revolt arrenca un camí per la dreta, just a l’inici hi ha un bloc de pedra amb una inscripció en llatí una mica difícil de llegir, es pot interpretar que parla de flames, fe y vèncer y una data al final del 7/9/1986.
Darrera aquest monòlit el camí gira a la dreta i durant uns primers metres va paral·lel i elevat respecte a la carretera.
Aviat gira a l’esquerra i emprèn la pujada pel llom de la carena seguint a estones el traçat d’una petita línia elèctrica.
Anem guanyant alçada, passem per la cruïlla per on tornarem, però de pujada aquesta cruïlla és totalment imperceptible. Més amunt en una raconada on hi ha una esplanada trobem la font de l’Hort.
Vista la font el camí segueix per l’esquerra i fa un revolt per passar-hi per sobra. A partir d’aquí la pujada s’accentua fins que arribem al capdamunt de la carena i a pocs metres de la pista que arrenca al coll d’Estenalles i la casa de la Mata, però no hi acabem d’arribar ja que seguirem un camí per la dreta que ens porta a la punta de les Saleres sobre els espadats de la cinglera a pocs metres del Castellar. Un indret espectacular amb una gran vista.
A partir d’aquí seguirem un camí molt bonic que planeja tot revoltant el Castellar per la dreta a tocar de la cinglera, és un camí molt marcat, però amb l’inici una mica difús, potser és millor començar-lo a seguir unes passes abans d’on marca el traçat; però aquest petit dubte inicial només dura una desena de metres, després ja no tindrem cap problema per seguir-lo. Aviat comencem a veure la casa de la Mata i amb una mica més d’atenció també veurem per sobre els arbres el petit campanar de l’ermita de Sant Jaume.
Seguim planejant i finalment acabem sortint a la pista esmentada anteriorment que seguim per la dreta.
Si no estem atents potser passarem per alt la petita ermita de Sant Jaume de la Mata que queda lleugerament elevada a la dreta de la pista, des d’on és visible i podem pujar-hi per una clariana de roquisser. Situada dalt d’un petit turó l'historiador Ferrando i Roig situa els seus orígens entre els segles XV i XVI. Apareix citada a mitjans del segle XVIII, concretament el 1755, en un document en que el bisbe de Vic concedeix indulgències a qui la visiti. Pocs anys després el Papa Climent XIII concedeix una butlla d'indulgència plenària (1761). Destruïda durant les Guerres Carlines fou refeta totalment a mitjans del segle XIX (informació de la viquipèdia).
Contemplada l’ermita i l’indret, tornem a la pista que en pocs metres ens deixa a la bassa de la Mata.
Important cruïlla de camins, la pista gira a la dreta i baixa al coll d’Estenalles, un camí segueix recta per sobre la carena de la Mata i un tercer també segueix recta, però lleugerament a l’esquerra i uns metres per sota el de la carena.
Hem de seguir aquest camí fins la primera cruïlla on hem de seguir per l’esquerra, però just en aquest punt fem una curta anada i tornada per la dreta fins el proper avenc Local, una cavitat de 14 metres de profunditat i dues boques.
Tornem a la cruïlla i seguim el camí de l’esquerra que va baixant lleugerament seguint la carena del Muronell, arribem a una nova cruïlla on una fita ens assenyala el corriol que per l’esquerra ens porta a la cova Muronell situada a pocs metres de la cruïlla.
Bonica i gran cova amb un corredor d’accés, és una altre indret digne de ser visitat. En el cas concret d’aquesta caminada em va anar bé perquè en aquell moment queia un curt ruixat que em vaig estalviar còmodament instal·lat a la cova.
Vista la cova tornem a la cruïlla i seguim baixant per la carena del Muronell, el camí fa un tomb de 90 graus a la dreta i poc després travessa el torrent del Racó de l’Alzina Cremada i comença una flanquejada.
Atenció perquè poc després a mitja flanquejada veiem una fita, és el senyal d’un camí que arrenca per l’esquerra i que té un començament poc clar principalment per culpa d’un petit roquisser que en dificulta la visibilitat, però que immediatament apareix i és fàcil de seguir emprenent un fort descens fins el fons del torrent del Roure del Parrac; abans de creuar-lo passem per damunt d’un profund engorjat. Un indret aspre, solitari i impressionant.
Creuat el torrent el camí el va seguint pel seu marge dret. Aviat arribem a l’indret del Roure del Parrac, situat lleugerament a la dreta del camí en una petita clariana.
El roure va arribar a assolir unes grans dimensiones, però fa anys va patir l'impacte d'un llamp. Actualment només queda una petita part socarrimada del seu tronc.
L'arbre rep el nom del piler (persona que feia les piles de carbó i de fang a les rajoleries) de Mura que treballava en aquesta zona.
Poques passes més endavant també hem d’estar atents perquè arribem a una cruïlla poc marcada; el camí segueix recta però per l’esquerra surt un camí que torna a travessar el torrent del Roure del Parrac i que seguirem, però primer seguirem recta per fer una anada i tornada una mica llarga a la font de la Figuerota.
Seguim recta una estona i novament hem d’estar atents a una fita que hi ha a l’esquerra que ens assenyala el corriol que ens conduirà fins la font situada a tocar de la torrentera.
És un descens sobtat i amb un sector “especialment sobtat” on inclús has d’agafar-te als troncs dels arbres per baixar més fàcilment.
La font està pràcticament desapareguda, sembla que uns metres més avall hi ha broc, però el més interessant de l’indret és la taula formada per la unió de moltes rajoles de ceràmica de diferents colors i temes, ja força malmesa i coberta de fulles que amaguen els colors de les rajoles. Aquesta taula en un indret tant remot i enclotat fa pensar en el passat ple de vida de carboners i boscaters que hi havia repartits per l’Obac. Tot i que l’anada i tornada és una mica llarga és molt recomanable anar-hi.
Vist l’indret i la taula tornem a la cruïlla esmentada travessem el torrent del Roure del Parrac i seguim el camí que ara segueix el torrent de Fontfreda en sentit ascendent fins que el travessem.
Seguidament el camí va canviant de torrentera passant de la de Fontfreda a la del torrent de la Coma. Sense arribar-hi el camí emprèn una llarga, forta i sostinguda pujada.
Més amunt el camí es troba davant la cinglera final de la carena de la Castanyera, aquí el camí la voreja per l’esquerra i per un terreny molt més planer acaba travessant el torrent de la Font dels Confits i ja a l’altre costat torna a emprendre una forta pujada. Podríem dir que just al final d’aquesta és on hi ha la cruïlla d’anada i tornada a la font dels Confits; un curt camí en lleugera pujada ens porta fins l’esmentada font, que tal com he esmentat al començament, és una balma amb uns degotalls al sostre amb unes petites estalactites de color blanquinós formades durant segles per les gotes que van queien.
Aquí també vaig haver d’aguantar un curt xàfec.
Parat el xàfec i vista la balma tornem al camí que ara emprèn una llarga i bonica flanquejada per dins del bosc.
Passem pel costat de l’avenc de la Brega, situat a poques passes a la dreta del camí, on un rovellat cartell ens indica la possible de presencia de CO2 dins l’avenc que és un espectacular i estret pou de 52 metres de caiguda lliure.
Seguim el camí que poc després travessa el torrent de la Castanyera i després d’una nova i curta pujada ens deixa a l’avenc del Tortosí, on també hi ha un cartell semblant advertint de la presencia de CO2.
Aquest avenc és més ample que l’anterior i de només 18 metres de profunditat.
Ara el camí comença una llarga flanquejada amb una lleugera tendència a pujar. Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta el camí que, com no podia ser d’altre manera, és el que puja. Una mica més endavant la pujada s’accentua i arribem a la font Freda situada lleugerament apartada a l’esquerra del camí. De totes les que hem visitat en aquesta caminada segurament és la de més entitat.
Vista la font seguim el camí fins la propera cruïlla on hem de seguir el camí que puja per la dreta i que ens deixa a coll de la Garganta per on passa la pista del Coll d’Estenalles a la Casa de Mata.
Seguirem pocs metres la pista per l’esquerra, ja que quasi immediatament veiem un arbre plantat a la dreta amb un cercle de pedres; encara que no ho sembli d’allà arrenca un camí que seguirem; pugem el marge de la pista i allà trobem el camí que anem seguint i on també retrobem la petita línia elèctrica. El camí sembla seguir recta, però si anem recta simplement arribarem a un pal de l’esmentada línia i una cinglera al davant, és que en realitat el camí havia fet un tomb a l’esquerra.
Seguim el camí correcte que s’encaixona una mica per passar per la foradada del Balcó, una petita foradada situada a l’esquerra del camí; seguim baixant i ja anem veiem la carretera BV-1221; travessem un roquisser i hem de tornar a estar atents perquè estem en una cruïlla poc marcada i hem de seguir per l’esquerra per un camí que ens enllaça amb el camí d’anada força propers ja a l’aparcament.
HORARIS:
De l’inici al km 12,5 a la font de l’Hort: 15mn
De la font de l’Hort al mirador del Castellar: 15mn
Del mirador del Castellar a l’ermita de Sant Jaume: 15mn
De l’ermita de Sant Jaume a l’avenc Local: 10mn
De l’avenc Local a la cova Muronell: 15mn
De la cova Muronell al roure del Parrac: 30mn
Del roure del Parrac a la font de la Figuerota: 10mn
De la font de la Figuerota a la dels Confits: 40mn
De la font dels Confits a l’avenc de la Brega: 10mn
De l’avenc de la Brega al del Tortosí: 05mn
De l’avenc del Tortosí a la font Freda: 25mn
De la font Freda a la foradada del Balcó: 20mn
De la foradada del Balcó a l’inici: 15mn
TOTAL: 3h 35mn.
Aquesta excursió per l’Obac és una nova demostració de la infinitud de combinacions que es poden fer en aquesta zona.
En concret començarem des del vessant Sud de les serres de l’Obac i de la Mata passant a l’anada per la font de l’Hort, pel mirador del Castellar i per l’ermita de Sant Jaume de la Mata i a la tornada per la foradada del Balcó.
Però gran part de la caminada la farem pel vessant Nord d’aquestes serres i baixarem fins les profunditats més pregones dels torrents de Fontfreda i de la Coma; en aquest llarg descens i posterior remuntada passarem per l’avenc Local, la cova Muronell, pel roure del Parrac, per la font de la Figuerota, des d’on començarem tècnicament el retorn i la remuntada del desnivell perdut, passant per la font dels Confits, pels avencs de la Brega i del Tortosí i finalment per la font Freda.
Recorregut molt variat i sense cap dificultat tècnica, a part del puja i baixa, però haig de remarcar que malgrat la facilitat de l’excursió hem saber caminar per aquest tipus de terreny, ja que molts camins, tot i ser marcats, més que camins son senders estrets i el alguns moments una mica perdedors, algunes cruïlles son gairebé imperceptibles, tot i que el camí hi és, el seu inici pot passar desapercebut.
La panoràmica canviarà radicalment en passar del vessant Sud al Nord, primer ens podem referenciar principalment en la Mola i el Castellsapera i l’altre costat de la muntanya el punt de referència durant gran part de la caminada és el pujol de la Mata, un con gairebé perfecte i isolat i ben centrat al bell mig de la panoràmica, al que gairebé arribarem a passar per la seva base. Pujar-hi és la temptació que tindrem, però seria allargar la caminada i el dia era gris, tapat i plujós a estones.
De les quatre fonts per les que passarem no en raja cap degut a la sequera tot i tenir la majoria una aixeta perquè l’aigua no es perdi.
Totes demostren haver tingut un passat esplendorós, ja que son construccions ben fetes.
La font de l’Hort amb una inscripció del 1935 està en una esplanada i també en queda un mur lateral.
De la font de la Figuerota, situada en un indret apartat de tota mena de civilització sorprèn per la gran taula amb rajoles de diferents colors.
La font dels Confits amagada al peu de la cinglera de la carena de la Castanyera en realitat és una balma de la que regalimen gotes d’aigua que recullen petites marmites i que han anat creant unes estalactites de color banc. Per entrar-hi cap ajupir-se perquè el sostre és baix.
La font Freda està coberta d’una volta d’obra i uns metres més avall hi ha dues piques per a recollir l’aigua que brolla.
La font amb fama d'oferir una aigua molt fresca, va ser un punt de trobada pels carboners i boscaters que treballaven en aquests indrets.
Aquesta caminada la començarem al km 12,5 de la carretera BV-1221 de Matadepera a Mura i Navarcles, en aquest punt hi ha un aparcament abans del revolt i un altre tot just passat aquest.
Travessem la carretera i del mateix revolt arrenca un camí per la dreta, just a l’inici hi ha un bloc de pedra amb una inscripció en llatí una mica difícil de llegir, es pot interpretar que parla de flames, fe y vèncer y una data al final del 7/9/1986.
Darrera aquest monòlit el camí gira a la dreta i durant uns primers metres va paral·lel i elevat respecte a la carretera.
Aviat gira a l’esquerra i emprèn la pujada pel llom de la carena seguint a estones el traçat d’una petita línia elèctrica.
Anem guanyant alçada, passem per la cruïlla per on tornarem, però de pujada aquesta cruïlla és totalment imperceptible. Més amunt en una raconada on hi ha una esplanada trobem la font de l’Hort.
Vista la font el camí segueix per l’esquerra i fa un revolt per passar-hi per sobra. A partir d’aquí la pujada s’accentua fins que arribem al capdamunt de la carena i a pocs metres de la pista que arrenca al coll d’Estenalles i la casa de la Mata, però no hi acabem d’arribar ja que seguirem un camí per la dreta que ens porta a la punta de les Saleres sobre els espadats de la cinglera a pocs metres del Castellar. Un indret espectacular amb una gran vista.
A partir d’aquí seguirem un camí molt bonic que planeja tot revoltant el Castellar per la dreta a tocar de la cinglera, és un camí molt marcat, però amb l’inici una mica difús, potser és millor començar-lo a seguir unes passes abans d’on marca el traçat; però aquest petit dubte inicial només dura una desena de metres, després ja no tindrem cap problema per seguir-lo. Aviat comencem a veure la casa de la Mata i amb una mica més d’atenció també veurem per sobre els arbres el petit campanar de l’ermita de Sant Jaume.
Seguim planejant i finalment acabem sortint a la pista esmentada anteriorment que seguim per la dreta.
Si no estem atents potser passarem per alt la petita ermita de Sant Jaume de la Mata que queda lleugerament elevada a la dreta de la pista, des d’on és visible i podem pujar-hi per una clariana de roquisser. Situada dalt d’un petit turó l'historiador Ferrando i Roig situa els seus orígens entre els segles XV i XVI. Apareix citada a mitjans del segle XVIII, concretament el 1755, en un document en que el bisbe de Vic concedeix indulgències a qui la visiti. Pocs anys després el Papa Climent XIII concedeix una butlla d'indulgència plenària (1761). Destruïda durant les Guerres Carlines fou refeta totalment a mitjans del segle XIX (informació de la viquipèdia).
Contemplada l’ermita i l’indret, tornem a la pista que en pocs metres ens deixa a la bassa de la Mata.
Important cruïlla de camins, la pista gira a la dreta i baixa al coll d’Estenalles, un camí segueix recta per sobre la carena de la Mata i un tercer també segueix recta, però lleugerament a l’esquerra i uns metres per sota el de la carena.
Hem de seguir aquest camí fins la primera cruïlla on hem de seguir per l’esquerra, però just en aquest punt fem una curta anada i tornada per la dreta fins el proper avenc Local, una cavitat de 14 metres de profunditat i dues boques.
Tornem a la cruïlla i seguim el camí de l’esquerra que va baixant lleugerament seguint la carena del Muronell, arribem a una nova cruïlla on una fita ens assenyala el corriol que per l’esquerra ens porta a la cova Muronell situada a pocs metres de la cruïlla.
Bonica i gran cova amb un corredor d’accés, és una altre indret digne de ser visitat. En el cas concret d’aquesta caminada em va anar bé perquè en aquell moment queia un curt ruixat que em vaig estalviar còmodament instal·lat a la cova.
Vista la cova tornem a la cruïlla i seguim baixant per la carena del Muronell, el camí fa un tomb de 90 graus a la dreta i poc després travessa el torrent del Racó de l’Alzina Cremada i comença una flanquejada.
Atenció perquè poc després a mitja flanquejada veiem una fita, és el senyal d’un camí que arrenca per l’esquerra i que té un començament poc clar principalment per culpa d’un petit roquisser que en dificulta la visibilitat, però que immediatament apareix i és fàcil de seguir emprenent un fort descens fins el fons del torrent del Roure del Parrac; abans de creuar-lo passem per damunt d’un profund engorjat. Un indret aspre, solitari i impressionant.
Creuat el torrent el camí el va seguint pel seu marge dret. Aviat arribem a l’indret del Roure del Parrac, situat lleugerament a la dreta del camí en una petita clariana.
El roure va arribar a assolir unes grans dimensiones, però fa anys va patir l'impacte d'un llamp. Actualment només queda una petita part socarrimada del seu tronc.
L'arbre rep el nom del piler (persona que feia les piles de carbó i de fang a les rajoleries) de Mura que treballava en aquesta zona.
Poques passes més endavant també hem d’estar atents perquè arribem a una cruïlla poc marcada; el camí segueix recta però per l’esquerra surt un camí que torna a travessar el torrent del Roure del Parrac i que seguirem, però primer seguirem recta per fer una anada i tornada una mica llarga a la font de la Figuerota.
Seguim recta una estona i novament hem d’estar atents a una fita que hi ha a l’esquerra que ens assenyala el corriol que ens conduirà fins la font situada a tocar de la torrentera.
És un descens sobtat i amb un sector “especialment sobtat” on inclús has d’agafar-te als troncs dels arbres per baixar més fàcilment.
La font està pràcticament desapareguda, sembla que uns metres més avall hi ha broc, però el més interessant de l’indret és la taula formada per la unió de moltes rajoles de ceràmica de diferents colors i temes, ja força malmesa i coberta de fulles que amaguen els colors de les rajoles. Aquesta taula en un indret tant remot i enclotat fa pensar en el passat ple de vida de carboners i boscaters que hi havia repartits per l’Obac. Tot i que l’anada i tornada és una mica llarga és molt recomanable anar-hi.
Vist l’indret i la taula tornem a la cruïlla esmentada travessem el torrent del Roure del Parrac i seguim el camí que ara segueix el torrent de Fontfreda en sentit ascendent fins que el travessem.
Seguidament el camí va canviant de torrentera passant de la de Fontfreda a la del torrent de la Coma. Sense arribar-hi el camí emprèn una llarga, forta i sostinguda pujada.
Més amunt el camí es troba davant la cinglera final de la carena de la Castanyera, aquí el camí la voreja per l’esquerra i per un terreny molt més planer acaba travessant el torrent de la Font dels Confits i ja a l’altre costat torna a emprendre una forta pujada. Podríem dir que just al final d’aquesta és on hi ha la cruïlla d’anada i tornada a la font dels Confits; un curt camí en lleugera pujada ens porta fins l’esmentada font, que tal com he esmentat al començament, és una balma amb uns degotalls al sostre amb unes petites estalactites de color blanquinós formades durant segles per les gotes que van queien.
Aquí també vaig haver d’aguantar un curt xàfec.
Parat el xàfec i vista la balma tornem al camí que ara emprèn una llarga i bonica flanquejada per dins del bosc.
Passem pel costat de l’avenc de la Brega, situat a poques passes a la dreta del camí, on un rovellat cartell ens indica la possible de presencia de CO2 dins l’avenc que és un espectacular i estret pou de 52 metres de caiguda lliure.
Seguim el camí que poc després travessa el torrent de la Castanyera i després d’una nova i curta pujada ens deixa a l’avenc del Tortosí, on també hi ha un cartell semblant advertint de la presencia de CO2.
Aquest avenc és més ample que l’anterior i de només 18 metres de profunditat.
Ara el camí comença una llarga flanquejada amb una lleugera tendència a pujar. Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta el camí que, com no podia ser d’altre manera, és el que puja. Una mica més endavant la pujada s’accentua i arribem a la font Freda situada lleugerament apartada a l’esquerra del camí. De totes les que hem visitat en aquesta caminada segurament és la de més entitat.
Vista la font seguim el camí fins la propera cruïlla on hem de seguir el camí que puja per la dreta i que ens deixa a coll de la Garganta per on passa la pista del Coll d’Estenalles a la Casa de Mata.
Seguirem pocs metres la pista per l’esquerra, ja que quasi immediatament veiem un arbre plantat a la dreta amb un cercle de pedres; encara que no ho sembli d’allà arrenca un camí que seguirem; pugem el marge de la pista i allà trobem el camí que anem seguint i on també retrobem la petita línia elèctrica. El camí sembla seguir recta, però si anem recta simplement arribarem a un pal de l’esmentada línia i una cinglera al davant, és que en realitat el camí havia fet un tomb a l’esquerra.
Seguim el camí correcte que s’encaixona una mica per passar per la foradada del Balcó, una petita foradada situada a l’esquerra del camí; seguim baixant i ja anem veiem la carretera BV-1221; travessem un roquisser i hem de tornar a estar atents perquè estem en una cruïlla poc marcada i hem de seguir per l’esquerra per un camí que ens enllaça amb el camí d’anada força propers ja a l’aparcament.
HORARIS:
De l’inici al km 12,5 a la font de l’Hort: 15mn
De la font de l’Hort al mirador del Castellar: 15mn
Del mirador del Castellar a l’ermita de Sant Jaume: 15mn
De l’ermita de Sant Jaume a l’avenc Local: 10mn
De l’avenc Local a la cova Muronell: 15mn
De la cova Muronell al roure del Parrac: 30mn
Del roure del Parrac a la font de la Figuerota: 10mn
De la font de la Figuerota a la dels Confits: 40mn
De la font dels Confits a l’avenc de la Brega: 10mn
De l’avenc de la Brega al del Tortosí: 05mn
De l’avenc del Tortosí a la font Freda: 25mn
De la font Freda a la foradada del Balcó: 20mn
De la foradada del Balcó a l’inici: 15mn
TOTAL: 3h 35mn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada