Riudarenes, turó basàltic del Ninot, ermita de Montcorb, pont d'Eiffel i torres de telegrafia òptica del turó de Puig-Ardina
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de la Selva podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "laselvajsp" i us apareixeran totes.
Es molt complicat fer la ressenya d’una excursió que no es pot realitzar tal com surt al traçat.
Normalment en totes les meves caminades sempre hi acostuma a haver una mica de “plus”; aquest “toc” dona personalitat a l’itinerari i sempre acostuma a sortir bé, però aquesta vegada no ha estat així.
La intensió de la caminada era sortir de Riudarenes i passar pel turó basàltic del Ninot i per l’ermita de Montcorb, fins aquí, tot normal, hi ha molts traçats d’aquesta excursió. “L’afegitó” consisteix en anar des d’aquesta ermita a les torres de telegrafia òptica de Puig-ardina.
Tal com he esmentat hi ha molts itineraris de Riudarenes a Montcorb i també de Maçanet de la Selva a Puig-ardina; cap de Maçanet a Montcorb i només un de “sparrum” de l’any 2009 de Riudarenes a Puig-ardina. En aquest traçat l’autor esmenta que degut a les obres del TGV el camí pot veure’s modificat.
Doncs efectivament, no tan sols ha quedat modificat, sinó que ha desaparegut.
Anar d’un costat l’altre de la riera de Santa Coloma des de Montcob és missió impossible si per la riera baixa aigua (que és el que correspon a una riera), ja que a part de la riera hi ha la via del TGV i una pedrera que no es pot travessar degut a que és un recinte privat i tancat.
Comento que no es pot seguir el traçat d’aquest itinerari perquè a la porta d’accés a la pedrera hi havia operaris que em varen deixar passar, però és una porta secundària que normalment està tancada i encara que estigui oberta, sense permís no es pot passar.
És una llàstima que el camí hagi desaparegut perquè les torres de Puig-Ardina quasi es poden tocar amb les puntes dels dits.
Esperava que a banda i banda de la via del TGV hi hauria un mínim corriol, però a un costat hi ha la pedrera i a l’altre la riera. L’esmentat “sparrum” hi va i torna per la riera o per la via del TGV encara en construcció.
Hi ha una hipotètica opció, però pot servir per anar del Ninot a Puig-ardina, deixant de banda el bonic indret de l’ermita de Montcorb, o bé fer-hi una anada i tornada de 800 metres d’anada i 800 de tornada.
Aquesta opció consisteix en seguir recta per la pista des del Ninot fins a enllaçar amb la carretera GI-555 que és la que ens travessarà la riera de Santa Coloma, però haurem de seguir caminant per la carretera uns dos quilòmetres. Carretera sense vorals i amb força trànsit (tot i que ha disminuït des de la gratuïtat de l’autopista).
En resum recomano anar a Montcorb des de Riudarenes i a Puig-ardina des de Maçanet de la Selva.
Per tant aquesta descripció només és vàlida fins al pont de Gustave Eiffel (poc després de l’ermita) i des d’allí seguir qualsevol dels itineraris que surten o tornen a Riudarenes.
Si aneu a Puig-ardina des de Maçanet, aquesta descripció també us pot servir, ja que la pujada a les torres és una mica perdedora.
Deixant aquest contratemps de banda, aquesta és una excursió força interessant i de poc desnivell que transcorre per la gran plana o depressió de La Selva voltats de camps i plantacions de pollancres i eucaliptus i amb molt bones vistes del Montseny i les Guilleries i també veurem encimbellada a la muntanya l’ermita de la Mare de Déu d’Argimon
El turó basàltic del Ninot és un petit promontori de 187 metres d’alçada on una antiga pedrera ha deixat al descobert una cinglera basàltica amb un petit estany a la base; al cim del turó hi ha les restes d’una antiga torre de vigilància i només té bona vista per un costat, la resta està tapada per la vegetació
L’ermita de la Mare de Déu de Montcorb està situada a prop de la Masia de Montcorb, un espai molt bonic i centre de tots tipus de celebracions, casaments, trobades d’empresa, ...
Podeu trobar tota la informació a: http://masiamontcorp.com/
D’aquesta pàgina també podem extreure’n la informació de l’ermita que destaca per la seva alta porxada.
Les primeres referències daten del 1125 quan Berenguer de Montcorb (conseller major del Rei Martí I l’Humà la va fer edificar. Després va passar a la família Manresa i després a la Soler.
Segons la llegenda varen ser els Manresa que varen robar la imatge de la Mare de Déu de Montcorb als àrabs.
Els Soler la varen reformar tant la casa com l’ermita, instauraren l’aplec de Montcorb i varen encarregar a l’enginyer francès Gustave Eiffel la construcció del pont que dona accés a l’extraordinari passeig de plataners que dona accés a la finca.
El que no acabo d’entendre és la sobrecàrrega que hi ha, ja que més de la meitat està reomplert de pedra i terra, imagino que és per anivellar-lo amb la pista; però el pes que té que suportar és molt gran; les baranes de ferro i cargols tant característiques de les obres d’Eiffel pràcticament ni es veuen ja que queden a ras de terra, inclús baixant a la riera les bigues de ferro estan una mica doblegades.
L’existència d’aquest pont és una de les grans sorpreses d’aquesta caminada per la comarca de La Selva.
Finalment l’any 1930 l’escriptor Prudenci Bertrana i Comte (que havia viscut a l’Esparra (al peus de l’ermita de l’Argimon) va escriure l’obra “El fantasma de Montcorb” que situa l’acció a la masia.
Si teniu la sort de poder arribar al Puig-ardina (o Puigsardina) o bé si hi aneu des de Maçanet, us trobareu amb un indret singular i malauradament abandonat i emboscat.
Hi ha dues torres de telegrafia òptica, una era la de la línia general i l’altre la de la militar de Barcelona a la Junquera; en una els angles coincideixen amb els punts cardinals i a l’altre hi son perpendiculars; la militar té una garita de guàrdia al capdamunt i tot el conjunt està envoltat d’un fossar. L'entrada es troba a la paret de la segona planta i s'hi accedia per un pas elevat sostingut per una pilastra.
En el mateix lloc s'hi han recollit diversos materials (vernís negre, àmfores ibèriques i itàliques, dolium, tegula...) i un recinte emmurallat que indiquen l'existència d'un hàbitat del segle II aC.
Només hi ha un punt on es pot baixar al fossar i passar a les torres, també hi ha una escala metàl·lica per mòbil fer-ho, he dit una, és a dir baixes per l’escala i la poses a l’altre costat per sortir-ne i viceversa.
La militar enllaçava pel sud amb la del castell de Torcafelló i amb el castell de Brunyola pel nord; mentre que la civil o feia pel sud amb la de Puigmarí i igualment amb el castell de Brunyola pel nord.
Daten de mitjans del segle XIX i varen tenir una vida curta degut a la aparició de la telegrafia elèctrica.
Un indret tan interessant està ja mig amagat per la vegetació, té un perdut i estret corriol per accedir-hi des de la carretera GI-555 i la muralla infranquejable del TGV per l’altre.
Per començar la caminada ens situarem al municipi de Riudarenes, concretament a un aparcament que hi ha en un descampat del carrer Montseny situat darrera l’església d’origen romànic de Sant Martí de Riudarenes.
Seguim per carrer de Can Campa, girem per de la Rectoria i seguidament pel de Jaume Tapies Boades que ens deixa a la carretera de l’Esparra que seguirem durant uns 800 metres aproximadament ; passem per sobre la riera de Santa Coloma (circumstància que es pot servir per veure com baixa, ja que serà clau per poder anar a Puig-ardina).
Tot just travessada la riera hem de girar a l’esquerra per seguir una pista que voreja el mas de Can Gelats Nou i que més endavant ens deixa al mas de Can Gelats Vell, on just abans d’arribar-hi hem de girar a l’esquerra; arribem a una nova cruïlla i hem de seguir per l’esquerra seguint una pista completament plana fins un nou encreuament de camins; ara hem de girar a la dreta i emprendre una forta pujada.
Aquesta pujada s’acaba en arribar a un collet; aquí hem d’estar atents al traçat i a una modesta fita que hi ha a l’esquerra i que ens assenyala l’inici d’un estret corriol.
Tot i que és poc marcat, entre el rastre i alguna fita arribem fàcilment al capdamunt del turó de Montcorb on hi ha les restes d’una antiga torre de vigilància; podem anar uns metres a la dreta per tal de situar-nos al caire de la petita cinglera basàltica i veure el caos de rocs que hi ha al terra, des d’aquí també tenim bona vista, ja que pel l’altre costat la vegetació la tapa.
Vist el turó i la cinglera, seguim el camí que va perden alçada i que segueix sent una mica perdedor, però segueixen havent-hi fites.
Aviat ja veiem la cinglera des de baix i el petit estany o bassa natural que hi ha a la base.
Base a la que arribem poc després i des d’on podem contemplar la cinglera i les seves amples i descompostes columnes basàltiques.
Deixem aquest indret seguint per l’esquerra una antiga pista i poc després arribem a una pista que seguim per l’esquerra.
Seguim aquesta pista carenera, i poc després passem pel costat d’una fita de terme on gravat a la pedra es pot llegir “ES DE MONTCORB” i seguidament arribem a una cruïlla molt important, tal com ja he esmentat al començament ja que aquí hem de decidir si volem anar a l’ermita de Montcorb o a les torres de Puig-ardina, o als dos indrets fent primer una llarga anada i tornada a l’ermita.
PRIMER: (COLOR BLAU A LA FOTOGRAFIA DEL MAPA) si volem anar només a Puig-ardina hem de seguir recta per la pista fins que aquesta ens deixa aproximadament al km 7 de la carretera GI-555 que seguim per l’esquerra; abans del km 6 travessa la riera de Santa Coloma i sobre el km 4,5 enllacem novament amb aquest itinerari.
Cal anar amb molta precaució per a circular per aquesta carretera.
SEGON: situats a la cruïlla anterior, per anar a Montcorb hem de girar a l’esquerra i seguir la pista que va perdent alçada per dins del bosc fins que comencem a veure el mas i la gran carpa de Montcorb a l’esquerra de la pista i seguidament veiem la bonica ermita de la Mare de Déu de Montcorb entremig dels arbres.
És un indret molt bonic, tot està molt ben cuidat i el bosc molt net. Destaca la porxada de l’ermita ja que és molt alta. Però per dins serveix de magatzem i no hi ha cap mena de culte. No sé si encara es celebra l’aplec, potser aquell dia ho condicionant per a la celebració. Però el que vaig veure per la petita finestra lateral, l’altar estava ple de cistells.
Vista l’ermita seguim la pista que en pocs metres desemboca a la pista d’accés al mas o bé hi anem directament travessant un camp abandonat.
Aquesta pista està protegida per una espectacular filera de plàtans a cada costat; en un d’ells hi ha una senyal de tràfic que l’arbre s’ha anat menjant, una curiosa imatge.
Aquesta recta i llarga filera de plàtans ens acompanyarà fins el pont de ferro de Gustave Eiffel situat al final d’aquesta filera d’arbres.
El pont degut al farciment que hi ha al terra pràcticament passa desapercebut, podem baixar fins al llit de la riera de Vilarràs per veure’l millor.
Tant aquest pont com les torres de puig-ardina son un testimoni mut de la deixadesa d’indrets de gran interès que tenim en el nostre territori.
Tot i que el pont és molt curt, tenir una construcció d’Eiffel pràcticament al costat de casa crec que mereix una millor atenció i divulgació, ja que Eiffel va fer més ponts per Girona, potser el més conegut és a la mateixa ciutat de Girona.
Vist el pont seguim uns metres més per la pista i immediatament arribem a una cruïlla.
TERCER. : (COLOR VERD A LA FOTOGRAFIA DEL MAPA) Nou punt important. El més lògic i potser assenyat i també és el que fan tots els itineraris és seguir recta i tornar sense cap problema a Riudarenes anant seguint la pista.
QUART. Si sou intrèpids i voleu intentar arribar al Puig-ardina tot i saber que per la pedrera no passareu, però al començament heu vist en travessar la riera de Santa Coloma que aquesta baixa eixuta, aquí comença l’aventura.
Heu de girar a la dreta per seguir un camí que va vorejant els camps i que acaba en una pista molt ampla que seguim per la dreta. Ara ja veiem perfectament i molt a prop les dues torres del Puig-ardina sobresortint per damunt l’arbrada.
Aquesta pista ens porta directament a la riera de Santa Coloma, la creua, passa per sota la via del TGV i entra a la pedrera per una porta que està tancada amb cartells de perill i de prohibit passar-hi, que no calen ja que la porta està tancada i l’entrada principal és a l’altre punta de la pedrera i no es veu, així que des d’aquí no hi ha cap possibilitat que algú ens vegi.
Just abans de travessar la riera a la dreta surt un camí que voreja camps i que va paral·lel a la riera i que podria portar a enllaçar amb el que he esmentat fa estona que baixa directa des de la fita de terme de Montcorb sense passar per l’ermita.
El vaig seguir una estona, es feia llarg i les torres anaven quedant endarrere i mirant el mapa tenia dubtes de si realment hi enllaçava o no, ja que semblava que desapareixia en arribar a l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma amb la de Vilarràs, així que vaig girar cua; però si la riera està eixuta es pot mirar de creuar-la.
Situats novament a la pista principal, en idèntiques condicions podem seguir la riera per l’esquerra ja que aviat hi arriba una pista per l’altre costat i que ens pot portar a la GI-555, però tot això està en condicional, i res és segur.
CINQUÉ. Imaginem que heu tingut sort per la riera i heu pogut situar-vos a la GI-555, l’heu de seguir fins el km 4,8 aproximadament tant si hi heu arribat per un costat com per l’altre; el punt exacte és inconfusible, ja que es troba just al costat del tancat de la pedrera en direcció a Hostalric; en aquest punt arrenca una pista que durant els primers metres voreja aquest tancat i després gira a l’esquerra i s’ha n’allunya per anar al mas Ardina o Puigsardina.
Heu d’estar molt atents en una clariana que hi ha a la dreta del camí ja que al mig d’aquesta hi ha una fita que ens assenyala el difús camí al turó.
Aquesta fita ens marca un corriol que podem seguir pels dos costats; molt millor seguir-lo per l’esquerra; el corriol és molt poc marcat ja que hi ha clarianes on es perd una mica, però les fites ens van guiant fins arribar a les torres de Puig-ardina.
La primera impressió amb aquell fossar és que ens trobem davant d’un castell i no de torres de telegrafia òptica
L’escala per poder-hi acabar d’arribar estava a l’altre costat del fossar, això volia dir que es podia sortir del fossar per un altre lloc; efectivament vorejant el fossar per la dreta arribes a un punt que és molt fàcil baixar-hi i pujar fins el peu d’una de les torres i d’allà passar a l’altre; és potser l’únic punt dèbil ja que a la resta els fonaments de les torres fan impossible accedir-hi.
Tot té els seus avantatges, l’indret és tant perdedor que inclús els grafiters de moment l’han respectat.
Vistes les torres tornem per on hem vingut i sortim novament a la GI-555 i la seguim per l’esquerra tornant a passar per davant de l’entrada principal a la pedrera.
Anem seguint la carretera i en arribar al km 4 el traçat intenta passar per darrere la fabrica de la Granja San Francisco, però és preferible passar-la per davant seguint la carretera, pocs metres després arribem a una cruïlla d’on surt per l’esquerra el carrer de la Tramuntana que seguirem. En passar pel costat de l’esmentada fabrica si no heu dinat els “flaires” que en surten us en faran venir ganes.
El carrer deixa endarrere el polígon industrial i tornem a passar per sota la via del TGV i travessem ara la riera de l’Esplet.
Tot just després hem de seguir un camí molt bonic que voreja un bosc de pollancres amb la riera a l’altre costat i que al final passa pel costat de la zona esportiva de Riudarenes i seguidament girem pel carrer dels Segadors per entrar novament a Riudarenes passant per davant de l’església de Sant Martí i immediatament a l’aparcament, donant per acabada aquesta complicada caminada que només que algú hi posés una mica de bona voluntat i deixés obrir un corriol entre la via del TGV i la pedrera seria una excursió molt lògica i bonica.
HORARIS:
De Riudarenes al turó del Ninot de Montcorb: 1h 10mn
Del turó del Ninot a la bassa: 05mn
De la bassa del Ninot a l’ermita de Montcorb: 15mn
De l’ermita al pont d’Eiffel: 10mn
TOTAL 1h 40mn
Del pont d’Eiffel a Riudarenes aprox. 30mn
TOTAL A RIUDARENES: 2h 10mn.
Del pont d’Eiffel al Puig-ardina molt aproximadament 1h 15mn
Del Puig-ardina a l’inici: 50mn
TOTAL: 3h 45mn
Es molt complicat fer la ressenya d’una excursió que no es pot realitzar tal com surt al traçat.
Normalment en totes les meves caminades sempre hi acostuma a haver una mica de “plus”; aquest “toc” dona personalitat a l’itinerari i sempre acostuma a sortir bé, però aquesta vegada no ha estat així.
La intensió de la caminada era sortir de Riudarenes i passar pel turó basàltic del Ninot i per l’ermita de Montcorb, fins aquí, tot normal, hi ha molts traçats d’aquesta excursió. “L’afegitó” consisteix en anar des d’aquesta ermita a les torres de telegrafia òptica de Puig-ardina.
Tal com he esmentat hi ha molts itineraris de Riudarenes a Montcorb i també de Maçanet de la Selva a Puig-ardina; cap de Maçanet a Montcorb i només un de “sparrum” de l’any 2009 de Riudarenes a Puig-ardina. En aquest traçat l’autor esmenta que degut a les obres del TGV el camí pot veure’s modificat.
Doncs efectivament, no tan sols ha quedat modificat, sinó que ha desaparegut.
Anar d’un costat l’altre de la riera de Santa Coloma des de Montcob és missió impossible si per la riera baixa aigua (que és el que correspon a una riera), ja que a part de la riera hi ha la via del TGV i una pedrera que no es pot travessar degut a que és un recinte privat i tancat.
Comento que no es pot seguir el traçat d’aquest itinerari perquè a la porta d’accés a la pedrera hi havia operaris que em varen deixar passar, però és una porta secundària que normalment està tancada i encara que estigui oberta, sense permís no es pot passar.
És una llàstima que el camí hagi desaparegut perquè les torres de Puig-Ardina quasi es poden tocar amb les puntes dels dits.
Esperava que a banda i banda de la via del TGV hi hauria un mínim corriol, però a un costat hi ha la pedrera i a l’altre la riera. L’esmentat “sparrum” hi va i torna per la riera o per la via del TGV encara en construcció.
Hi ha una hipotètica opció, però pot servir per anar del Ninot a Puig-ardina, deixant de banda el bonic indret de l’ermita de Montcorb, o bé fer-hi una anada i tornada de 800 metres d’anada i 800 de tornada.
Aquesta opció consisteix en seguir recta per la pista des del Ninot fins a enllaçar amb la carretera GI-555 que és la que ens travessarà la riera de Santa Coloma, però haurem de seguir caminant per la carretera uns dos quilòmetres. Carretera sense vorals i amb força trànsit (tot i que ha disminuït des de la gratuïtat de l’autopista).
En resum recomano anar a Montcorb des de Riudarenes i a Puig-ardina des de Maçanet de la Selva.
Per tant aquesta descripció només és vàlida fins al pont de Gustave Eiffel (poc després de l’ermita) i des d’allí seguir qualsevol dels itineraris que surten o tornen a Riudarenes.
Si aneu a Puig-ardina des de Maçanet, aquesta descripció també us pot servir, ja que la pujada a les torres és una mica perdedora.
Deixant aquest contratemps de banda, aquesta és una excursió força interessant i de poc desnivell que transcorre per la gran plana o depressió de La Selva voltats de camps i plantacions de pollancres i eucaliptus i amb molt bones vistes del Montseny i les Guilleries i també veurem encimbellada a la muntanya l’ermita de la Mare de Déu d’Argimon
El turó basàltic del Ninot és un petit promontori de 187 metres d’alçada on una antiga pedrera ha deixat al descobert una cinglera basàltica amb un petit estany a la base; al cim del turó hi ha les restes d’una antiga torre de vigilància i només té bona vista per un costat, la resta està tapada per la vegetació
L’ermita de la Mare de Déu de Montcorb està situada a prop de la Masia de Montcorb, un espai molt bonic i centre de tots tipus de celebracions, casaments, trobades d’empresa, ...
Podeu trobar tota la informació a: http://masiamontcorp.com/
D’aquesta pàgina també podem extreure’n la informació de l’ermita que destaca per la seva alta porxada.
Les primeres referències daten del 1125 quan Berenguer de Montcorb (conseller major del Rei Martí I l’Humà la va fer edificar. Després va passar a la família Manresa i després a la Soler.
Segons la llegenda varen ser els Manresa que varen robar la imatge de la Mare de Déu de Montcorb als àrabs.
Els Soler la varen reformar tant la casa com l’ermita, instauraren l’aplec de Montcorb i varen encarregar a l’enginyer francès Gustave Eiffel la construcció del pont que dona accés a l’extraordinari passeig de plataners que dona accés a la finca.
El que no acabo d’entendre és la sobrecàrrega que hi ha, ja que més de la meitat està reomplert de pedra i terra, imagino que és per anivellar-lo amb la pista; però el pes que té que suportar és molt gran; les baranes de ferro i cargols tant característiques de les obres d’Eiffel pràcticament ni es veuen ja que queden a ras de terra, inclús baixant a la riera les bigues de ferro estan una mica doblegades.
L’existència d’aquest pont és una de les grans sorpreses d’aquesta caminada per la comarca de La Selva.
Finalment l’any 1930 l’escriptor Prudenci Bertrana i Comte (que havia viscut a l’Esparra (al peus de l’ermita de l’Argimon) va escriure l’obra “El fantasma de Montcorb” que situa l’acció a la masia.
Si teniu la sort de poder arribar al Puig-ardina (o Puigsardina) o bé si hi aneu des de Maçanet, us trobareu amb un indret singular i malauradament abandonat i emboscat.
Hi ha dues torres de telegrafia òptica, una era la de la línia general i l’altre la de la militar de Barcelona a la Junquera; en una els angles coincideixen amb els punts cardinals i a l’altre hi son perpendiculars; la militar té una garita de guàrdia al capdamunt i tot el conjunt està envoltat d’un fossar. L'entrada es troba a la paret de la segona planta i s'hi accedia per un pas elevat sostingut per una pilastra.
En el mateix lloc s'hi han recollit diversos materials (vernís negre, àmfores ibèriques i itàliques, dolium, tegula...) i un recinte emmurallat que indiquen l'existència d'un hàbitat del segle II aC.
Només hi ha un punt on es pot baixar al fossar i passar a les torres, també hi ha una escala metàl·lica per mòbil fer-ho, he dit una, és a dir baixes per l’escala i la poses a l’altre costat per sortir-ne i viceversa.
La militar enllaçava pel sud amb la del castell de Torcafelló i amb el castell de Brunyola pel nord; mentre que la civil o feia pel sud amb la de Puigmarí i igualment amb el castell de Brunyola pel nord.
Daten de mitjans del segle XIX i varen tenir una vida curta degut a la aparició de la telegrafia elèctrica.
Un indret tan interessant està ja mig amagat per la vegetació, té un perdut i estret corriol per accedir-hi des de la carretera GI-555 i la muralla infranquejable del TGV per l’altre.
Per començar la caminada ens situarem al municipi de Riudarenes, concretament a un aparcament que hi ha en un descampat del carrer Montseny situat darrera l’església d’origen romànic de Sant Martí de Riudarenes.
Seguim per carrer de Can Campa, girem per de la Rectoria i seguidament pel de Jaume Tapies Boades que ens deixa a la carretera de l’Esparra que seguirem durant uns 800 metres aproximadament ; passem per sobre la riera de Santa Coloma (circumstància que es pot servir per veure com baixa, ja que serà clau per poder anar a Puig-ardina).
Tot just travessada la riera hem de girar a l’esquerra per seguir una pista que voreja el mas de Can Gelats Nou i que més endavant ens deixa al mas de Can Gelats Vell, on just abans d’arribar-hi hem de girar a l’esquerra; arribem a una nova cruïlla i hem de seguir per l’esquerra seguint una pista completament plana fins un nou encreuament de camins; ara hem de girar a la dreta i emprendre una forta pujada.
Aquesta pujada s’acaba en arribar a un collet; aquí hem d’estar atents al traçat i a una modesta fita que hi ha a l’esquerra i que ens assenyala l’inici d’un estret corriol.
Tot i que és poc marcat, entre el rastre i alguna fita arribem fàcilment al capdamunt del turó de Montcorb on hi ha les restes d’una antiga torre de vigilància; podem anar uns metres a la dreta per tal de situar-nos al caire de la petita cinglera basàltica i veure el caos de rocs que hi ha al terra, des d’aquí també tenim bona vista, ja que pel l’altre costat la vegetació la tapa.
Vist el turó i la cinglera, seguim el camí que va perden alçada i que segueix sent una mica perdedor, però segueixen havent-hi fites.
Aviat ja veiem la cinglera des de baix i el petit estany o bassa natural que hi ha a la base.
Base a la que arribem poc després i des d’on podem contemplar la cinglera i les seves amples i descompostes columnes basàltiques.
Deixem aquest indret seguint per l’esquerra una antiga pista i poc després arribem a una pista que seguim per l’esquerra.
Seguim aquesta pista carenera, i poc després passem pel costat d’una fita de terme on gravat a la pedra es pot llegir “ES DE MONTCORB” i seguidament arribem a una cruïlla molt important, tal com ja he esmentat al començament ja que aquí hem de decidir si volem anar a l’ermita de Montcorb o a les torres de Puig-ardina, o als dos indrets fent primer una llarga anada i tornada a l’ermita.
PRIMER: (COLOR BLAU A LA FOTOGRAFIA DEL MAPA) si volem anar només a Puig-ardina hem de seguir recta per la pista fins que aquesta ens deixa aproximadament al km 7 de la carretera GI-555 que seguim per l’esquerra; abans del km 6 travessa la riera de Santa Coloma i sobre el km 4,5 enllacem novament amb aquest itinerari.
Cal anar amb molta precaució per a circular per aquesta carretera.
SEGON: situats a la cruïlla anterior, per anar a Montcorb hem de girar a l’esquerra i seguir la pista que va perdent alçada per dins del bosc fins que comencem a veure el mas i la gran carpa de Montcorb a l’esquerra de la pista i seguidament veiem la bonica ermita de la Mare de Déu de Montcorb entremig dels arbres.
És un indret molt bonic, tot està molt ben cuidat i el bosc molt net. Destaca la porxada de l’ermita ja que és molt alta. Però per dins serveix de magatzem i no hi ha cap mena de culte. No sé si encara es celebra l’aplec, potser aquell dia ho condicionant per a la celebració. Però el que vaig veure per la petita finestra lateral, l’altar estava ple de cistells.
Vista l’ermita seguim la pista que en pocs metres desemboca a la pista d’accés al mas o bé hi anem directament travessant un camp abandonat.
Aquesta pista està protegida per una espectacular filera de plàtans a cada costat; en un d’ells hi ha una senyal de tràfic que l’arbre s’ha anat menjant, una curiosa imatge.
Aquesta recta i llarga filera de plàtans ens acompanyarà fins el pont de ferro de Gustave Eiffel situat al final d’aquesta filera d’arbres.
El pont degut al farciment que hi ha al terra pràcticament passa desapercebut, podem baixar fins al llit de la riera de Vilarràs per veure’l millor.
Tant aquest pont com les torres de puig-ardina son un testimoni mut de la deixadesa d’indrets de gran interès que tenim en el nostre territori.
Tot i que el pont és molt curt, tenir una construcció d’Eiffel pràcticament al costat de casa crec que mereix una millor atenció i divulgació, ja que Eiffel va fer més ponts per Girona, potser el més conegut és a la mateixa ciutat de Girona.
Vist el pont seguim uns metres més per la pista i immediatament arribem a una cruïlla.
TERCER. : (COLOR VERD A LA FOTOGRAFIA DEL MAPA) Nou punt important. El més lògic i potser assenyat i també és el que fan tots els itineraris és seguir recta i tornar sense cap problema a Riudarenes anant seguint la pista.
QUART. Si sou intrèpids i voleu intentar arribar al Puig-ardina tot i saber que per la pedrera no passareu, però al començament heu vist en travessar la riera de Santa Coloma que aquesta baixa eixuta, aquí comença l’aventura.
Heu de girar a la dreta per seguir un camí que va vorejant els camps i que acaba en una pista molt ampla que seguim per la dreta. Ara ja veiem perfectament i molt a prop les dues torres del Puig-ardina sobresortint per damunt l’arbrada.
Aquesta pista ens porta directament a la riera de Santa Coloma, la creua, passa per sota la via del TGV i entra a la pedrera per una porta que està tancada amb cartells de perill i de prohibit passar-hi, que no calen ja que la porta està tancada i l’entrada principal és a l’altre punta de la pedrera i no es veu, així que des d’aquí no hi ha cap possibilitat que algú ens vegi.
Just abans de travessar la riera a la dreta surt un camí que voreja camps i que va paral·lel a la riera i que podria portar a enllaçar amb el que he esmentat fa estona que baixa directa des de la fita de terme de Montcorb sense passar per l’ermita.
El vaig seguir una estona, es feia llarg i les torres anaven quedant endarrere i mirant el mapa tenia dubtes de si realment hi enllaçava o no, ja que semblava que desapareixia en arribar a l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma amb la de Vilarràs, així que vaig girar cua; però si la riera està eixuta es pot mirar de creuar-la.
Situats novament a la pista principal, en idèntiques condicions podem seguir la riera per l’esquerra ja que aviat hi arriba una pista per l’altre costat i que ens pot portar a la GI-555, però tot això està en condicional, i res és segur.
CINQUÉ. Imaginem que heu tingut sort per la riera i heu pogut situar-vos a la GI-555, l’heu de seguir fins el km 4,8 aproximadament tant si hi heu arribat per un costat com per l’altre; el punt exacte és inconfusible, ja que es troba just al costat del tancat de la pedrera en direcció a Hostalric; en aquest punt arrenca una pista que durant els primers metres voreja aquest tancat i després gira a l’esquerra i s’ha n’allunya per anar al mas Ardina o Puigsardina.
Heu d’estar molt atents en una clariana que hi ha a la dreta del camí ja que al mig d’aquesta hi ha una fita que ens assenyala el difús camí al turó.
Aquesta fita ens marca un corriol que podem seguir pels dos costats; molt millor seguir-lo per l’esquerra; el corriol és molt poc marcat ja que hi ha clarianes on es perd una mica, però les fites ens van guiant fins arribar a les torres de Puig-ardina.
La primera impressió amb aquell fossar és que ens trobem davant d’un castell i no de torres de telegrafia òptica
L’escala per poder-hi acabar d’arribar estava a l’altre costat del fossar, això volia dir que es podia sortir del fossar per un altre lloc; efectivament vorejant el fossar per la dreta arribes a un punt que és molt fàcil baixar-hi i pujar fins el peu d’una de les torres i d’allà passar a l’altre; és potser l’únic punt dèbil ja que a la resta els fonaments de les torres fan impossible accedir-hi.
Tot té els seus avantatges, l’indret és tant perdedor que inclús els grafiters de moment l’han respectat.
Vistes les torres tornem per on hem vingut i sortim novament a la GI-555 i la seguim per l’esquerra tornant a passar per davant de l’entrada principal a la pedrera.
Anem seguint la carretera i en arribar al km 4 el traçat intenta passar per darrere la fabrica de la Granja San Francisco, però és preferible passar-la per davant seguint la carretera, pocs metres després arribem a una cruïlla d’on surt per l’esquerra el carrer de la Tramuntana que seguirem. En passar pel costat de l’esmentada fabrica si no heu dinat els “flaires” que en surten us en faran venir ganes.
El carrer deixa endarrere el polígon industrial i tornem a passar per sota la via del TGV i travessem ara la riera de l’Esplet.
Tot just després hem de seguir un camí molt bonic que voreja un bosc de pollancres amb la riera a l’altre costat i que al final passa pel costat de la zona esportiva de Riudarenes i seguidament girem pel carrer dels Segadors per entrar novament a Riudarenes passant per davant de l’església de Sant Martí i immediatament a l’aparcament, donant per acabada aquesta complicada caminada que només que algú hi posés una mica de bona voluntat i deixés obrir un corriol entre la via del TGV i la pedrera seria una excursió molt lògica i bonica.
HORARIS:
De Riudarenes al turó del Ninot de Montcorb: 1h 10mn
Del turó del Ninot a la bassa: 05mn
De la bassa del Ninot a l’ermita de Montcorb: 15mn
De l’ermita al pont d’Eiffel: 10mn
TOTAL 1h 40mn
Del pont d’Eiffel a Riudarenes aprox. 30mn
TOTAL A RIUDARENES: 2h 10mn.
Del pont d’Eiffel al Puig-ardina molt aproximadament 1h 15mn
Del Puig-ardina a l’inici: 50mn
TOTAL: 3h 45mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada