Vall d'Horta, torrota de la Roca, creu de Ricó, St. Pere de Mur, pi de les 4 Besses i laberint de les Dones (puig Rodó)
Agradable excursió que ens permet conèixer alguns racons més de la vall d'Horta, apartant-nos dels seus indrets més coneguts i emblemàtics com poden ser el Marquet de les Roques i els cims del Castell de Pera i la Roca Sareny o Sereny.
Aquesta caminada ens porta a la torrota de la Roca, a la creu de Ricó, a la masia del Dalmau, a la petita ermita de Sant Pere de Mur, el pi de les Quatre Besses del Dalmau i finalment al puig Rodó indret on hi ha el Laberint de les Dones.
És una caminada fàcil i de poc desnivell que transcorre per uns paratges molt bonics de bosc i rocaters amb unes grans vistes del massís de Sant Llorenç de Munt i de les Foguerosses.
Podrem contemplar-ne algunes de les seves roques més característiques com el Paller, el Montcau, la Mola, Morral del Drac, el
Queixal corcat, la Roca Encavalcada, la Castellassa de Can Torres, la muralla del Daví, el turó de les Nou Cabres, la Roca Mur o Màquina de Tren, la Roca Sareny, el Castell de Pera i el turó de Baiarols.
Gairebé tota aquesta panoràmica queda condensada des del Laberint de la Dones, on també podem afegir-hi el mar.
La Torrota de la Roca o castell de la Roca o Torreta de Lacera era un castell d’estil romànic. Només se’n conserva una construcció de planta quadrada amb només un únic mur d’uns tres metres d’alçada.
Degut a la seva posició tenia unes excel·lents vistes de les valls d’Horta i del riu Ripoll. Ja apareix documentat l’any 1087 i formava part del complex defensiu del castell de Pera, ja que aquest (que era un dels castells amb més poder de la zona) no tenia visibilitat vers les esmentades valls d’Horta i del Ripoll.
La creu de Ricó està situada en una important cruïlla de camins. Actualment és una creu de ferro damunt d’un pedestal, però antigament era de fusta que va ser cremada l’any 1936. L’actual va ser col·locada l’any 1968 i és obra del forjador Lluís Brossa de Sant Llorenç Savall. El topònim Ricó segurament està relacionat amb l’ermità valencià Andreu Joan Ricó (segles XVII-XVIII) relacionat amb el terme arran de la guerra de Successió.
Durant aquesta guerra esdevingué cèlebre amb el nom de Bartomeu de Sant Llorenç del Munt per les seves prediccions que Barcelona se salvaria del setge filipista. Per recomanació seva es nomenà coronels als pagesos Pere Brichfeus i Francesc Bosquets que s’havien unit a l’exèrcit del marquès de Poal.
La primera documentació escrita de la petita ermita de Sant Pere de Mur o Sant Pere de Dalmau data de l’any 1101 però és d’imaginar que ja existia anteriorment. En aquella data tenia un aspecte molt diferent a l’actual, ja que hi havia una porta a cada lateral i un absis a on ara hi ha la porta. Les modificacions es varen fer a principis del segle XVIII segons consta en una inscripció a la llinda de la porta on diu “Antoni Dalmau, 1722”. El seu nom real és Sant Pere de Mur però degut a la seva proximitat amb el mas Dalmau també en rep el seu nom.
El Dalmau juntament amb el mas Daví son dues grans masies dins el terme de Sant Llorenç Savall i situades al peu del massís de Sant Llorenç de Munt.
És un dels masos més antics del terme ja que és citat al segle XII sota el domini del monestir de Sant Llorenç del Munt i durant les èpoques de bonança s’anà annexionant els terrenys dels masos rònecs (abandonats) del voltant aconseguint d’aquesta manera ser el mas més pròsper de la zona durant els segles XV i XVI.
Els primers propietaris eren la família Comapregona, després els Gibert de Mura i per últim va pertànyer a la família Dalmau fins que l’any 2003 va morir sense descendència en Carles Dalmau.
És un conjunt de varies edificacions, cal destacar-ne la gran era i el rellotge de sol. Està situat al final d’uns extensos camps erms i amb una gran vista de la muntanya de Sant Llorenç.
Dins la finca del Dalmau hi ha el pi pinyoner de les Quatre Besses que s’ha convertit en l’arbre més emblemàtic i entranyable del massís de Sant Llorenç del Munt.
Es creu que té entre 300 i 500 anys d'existència i les seves quatre besses simètriques es ramifiquen aproximadament a 1,5 metres de la base.
Entre els episodis més dramàtics que ha patit destaquen un parell d'incendis i un grapat d'intents de talar-lo. Que van des de les guerres carlines del segle XIX passant per la guerra civil quan el Comitè Antifeixista Local plantejà l'any 1937 la conveniència d'abatre'l. Les aferrissades súpliques d'en Pere Dalmau (aleshores propietari de la finca i de l'arbre) dient ... preferia que el matessin a ell abans que abatre l'arbre van fer desistir els boscaters que es disposaven a talar-lo. L'hivern del 1986 una gran nevada, seguida d'un episodi de fortes gelades, va provocar el trencament d'una de les quatre branques, fet que va permetre fer-ne el recompte dels anells que va fixar-ne el naixement d'aquesta branca el 1796. El gran incendi del 2003 es va aturar a menys d’un quilòmetre del pi.
També el 2003 un equip de botànics li diagnosticà una afecció greu, concloent que li restaven molt pocs anys de vida. D'aleshores ençà, el deteriorament ha estat evident: el 2005 morí una de les quatre emblemàtiques besses (talada la primavera del 2012), mentre la capçada s'ha anat esclarissant tot prenent un malaltís color grisenc i per acabar l'any 2007 fou immortalitzat a la novel·la De porc i de senyor. Memòries d'un senglar del Vallès d'Albert Vicens i Llauradó, on el vell pi encarna en Pinot, un dels personatges de la narració.
El puig Rodó és un turó de 542 metres d’alçada, molt planer i amb una fantàstica vista de 360 graus i on hi trobem el Laberint de les Dones fet amb petits còdols. Un cartell ens explica que el laberint “ha estat creat per Dones amb connexió amb la mare terra. Transita’l amb respecte i amor igual com ha estat creat”
Es coneix l’existència d’aquests laberints des de temps molt remots, tots segueixen la mateixa tònica en la representació del seu traçat, que consisteix en una via única circular, delimitada per vuit parets que rodegen el punt central. Només té una entrada que també és la sortida.
Fa 4000 anys es construïen com a trampes perquè els mals esperits hi quedessin atrapats; a la edat medieval representava una metàfora del Camí vers Déu; més tard va canviar-ne completament el sentit i es pensava que era el Camí del Pecat.
Al terme de Cabrils, al Maresme també en trobem un, construït per l’Alex Costa, que és professor de ioga, i amb la intenció que sigui un punt de trobada per a meditar. Aquest del puig Rodó també la té.
Aquestes son a grans trets les característiques més importants dels indrets pels que ens portarà la interessant caminada que estem a punt de començar.
Ens situarem a l’aparcament que hi ha habilitat a pocs metres del començament de la carretera que s’endinsa per la vall d’Horta i al Marquet de les Roques, cruïlla que trobem després del revolt de gairebé 180 graus sobrepassat el km 17 de la carretera B-124 de Castellar del Vallés a Sant Llorenç Savall.
Iniciada aquesta estreta carretera un cartell a la dreta ens assenyala una curta baixada per un camí de terra que ens permet aparcar en un petit replà.
Comencem a caminar sortint de l’aparcament per un camí que arrenca de l’altre costat i que travessa un camp erm que immediatament ens situa al costat de la riera d’Horta.
Travessem la riera directament o bé seguint uns metres més vorejant el camp per tal d’enllaçar en tots els casos amb una pista que passa per l’altre costat i que seguim per la dreta.
Pocs metres després arribem a una cruïlla on girem a l’esquerra i també pocs metres després girem a la dreta per emprendre la pujada per un camí molt bonic que s’enfila muntanya amunt.
La forta pujada inicial s’acaba aviat en arribar a un replà on hi ha les ruïnes de la Torrota de la Roca.
Visitem aquestes ruïnes i seguim el camí que ara recorre la carena de Ricó. És un camí molt bonic per dins el bosc i que a estones ens permet gaudir de la vista del massís de Sant Llorenç.
Aquest recorregut carener s’acaba en arribar al coll i important cruïlla de camins de la Creu de Ricó, on evidentment hi ha la creu d ferro de Ricó. A tocar també hi ha una gran casa. Seguim per la pista de l’esquerra que immediatament passa pel costat d’un gran dipòsit, just passat aquest dipòsit per la dreta arrenca una pista que només seguirem quatre passes mal comptades perquè per l’esquerra veurem l’inici d’un camí que seguirem durant força estona.
Com l’anterior també és un camí molt bonic a mitja alçada per dins del bosc i que de sobte el deixa endarrere i comença a planejar per un rocater amb unes vistes fantàstiques .
Anem vorejant la carena del Cargol fins arribar a una evident cruïlla on girem a l’esquerra per seguir una pista que baixa fins a enllaçar amb la carretera que transcorre paral·lela a la riera d’Horta.
Carretera que seguim per l’esquerra i que ens porta de nou a la carretera del Marquet de les Roques que seguim per la dreta uns cent metres fins una cruïlla que hi ha abans d’arribar al mas de Comadran.
D’aquí arrenca una pista per l’esquerra que seguirem molta estona, de bon començament tenim la pedra de l’Àliga a sobre mateix. Anem seguint aquesta pista que ens portaria a la urbanització de les Marines. Poc abans d’arribar-hi una curta drecera per la dreta ens condueix a una nova pista que seguim per la dreta i que poc després passa pel coll de Palomeres. Coll d’on per la dreta arrenca el camí que ens portaria a l’esmentada pedra de l’Àliga.
Nosaltres seguim per la pista que emprèn una lleugera baixada, arribem a una cruïlla on seguim per la dreta (per l’esquerra aniríem directament al pi de les Quatre Besses), seguim doncs per la dreta; més endavant trobem una nova cruïlla on seguim per l’esquerra (per la dreta aniríem al mas del Daví). Ara entrem a l’extens pla de la Quintana del Dalmau, on tenim molt bones vistes.
Una bonica filera d’oliveres en acompanya fins el Dalmau. Quina llàstima que un mas tan bonic estigui abandonat.
Ens situem a la gran era que hi ha al davant; aquí podem seguir contemplant el mas o deixar-ho per després, ja que ara hem d’emprendre una curta anada i tornada fins l’ermita.
Passem fregant el mas deixant-lo a l’esquerra i en arribar al camp que hi ha al darrere girem a la dreta seguint un corriol que travessa el camp i pocs metres després ja veiem el campanar d’espadanya de l’ermita, a la que arribem per uns graons i una barana de ferro.
Indret molt bonic i acollidor on podem fer una bona aturada en el pedrís que hi ha al davant de l’ermita.
Després de contemplar i descansar tornem a l’era del Dalmau, on si no hem descansat a l’ermita podem fer-ho igualment al pedrís de l’era.
Creuem l’era i seguim pel camí cimentat que arrenca de l’altre costat. Ara passem per davant de la porta principal del mas on hi ha un bonic rellotge de sol.
Seguim aquesta pista, on el ciment ja està pràcticament tapat pel la terra que s’hi ha anat acumulant pel desús. Uns metres més avall ens trobem amb un banc de plàstic al costat del camí i més avall hi ha una cabana on a sobre el llindar de la porta hi ha una inscripció mig esborrada on encara es por llegir: “PERA DALMAU ANI 1788”.
Seguim baixant fins que arribem a la cruïlla dels Quatre Camins.
Hem de seguir recta per la pista que baixa, però primer farem una anada i tornada fins el pi de les Quatre Besses.
Seguim igualment recta però per la pista que puja (si girem a l’esquerra veurem una drecera que ens estalvia una llaçada de la pista, l’agafarem de tornada) seguim la pista que puja, fem l’esmentada llaçada i després d’uns dos-cents metres veurem un marcat i curt corriol que baixa per l’esquerra i que ens deixa davant de l’espectacular pi de les Quatre Besses; contemplem aquest pi més que centenari abans no es mori i tornem a la cruïlla anterior i anem baixant per la pista fins que arribem a una cruïlla on l’abandonem per girar a l’esquerra i emprendre la pujada ver el puig Rodó.
Anem pujant fins que arribem a dalt la carena i la vista s’obre novament a la vall d’Horta i a la urbanització de les Marines que queda al davant mateix.
Aquí hem de girar a l’esquerra, però primer farem una curta anada i tornada al puig Rodó i al Laberint.
Seguim per la dreta, atenció perquè hi ha dues pistes, una que baixa o planeja i una altre que va pel mateix llom de la carena. Hem de seguir aquesta darrera i que després d’un curt recorregut amb molt bona vista ens deixa dalt del puig Rodó, indret on hi ha el Laberint de les Dones i una vista fantàstica.
Depèn del temps disponible i de les ganes de meditar podem o no seguir el laberint fins el final.
Vista la panoràmica i el laberint tornem a la cruïlla i seguim la pista que planeja per la carena i acaba entrant a la urbanització pel carrer de més amunt.
Anem seguint el carrer i aviat arribem a una cruïlla de carrers, aquí hem de girar a l’esquerra per seguir la pista que baixa fent un parell de llaçades per acabar sortint de nou a la carretera del Marquet de les Roques; només hem de creuar-la per seguir un curt corriol per l’altre costat que ens deixa a l’aparcament, donant per acabada aquesta bonica i variada caminada.
HORARIS:
De l’aparcament a la Torrota de la Roca: 15mn
De la Torrota a la creu de Ricó: 15mn
De la creu de Ricó a la cruïlla amb la carretera: 30mn
De la carretera al Dalmau: 40mn
Del Dalmau a l’ermita de Sant Pere de Mur: 05mn
De l’ermita de Sant Pere de Mur al pi de les Quatre Besses: 20mn
Del pi de les Quatre Besses al Laberint i puig Rodó: 25mn
Del puig Rodó a l’aparcament: 35mn
TOTAL: 3h 05mn
Aquesta caminada ens porta a la torrota de la Roca, a la creu de Ricó, a la masia del Dalmau, a la petita ermita de Sant Pere de Mur, el pi de les Quatre Besses del Dalmau i finalment al puig Rodó indret on hi ha el Laberint de les Dones.
És una caminada fàcil i de poc desnivell que transcorre per uns paratges molt bonics de bosc i rocaters amb unes grans vistes del massís de Sant Llorenç de Munt i de les Foguerosses.
Podrem contemplar-ne algunes de les seves roques més característiques com el Paller, el Montcau, la Mola, Morral del Drac, el
Queixal corcat, la Roca Encavalcada, la Castellassa de Can Torres, la muralla del Daví, el turó de les Nou Cabres, la Roca Mur o Màquina de Tren, la Roca Sareny, el Castell de Pera i el turó de Baiarols.
Gairebé tota aquesta panoràmica queda condensada des del Laberint de la Dones, on també podem afegir-hi el mar.
La Torrota de la Roca o castell de la Roca o Torreta de Lacera era un castell d’estil romànic. Només se’n conserva una construcció de planta quadrada amb només un únic mur d’uns tres metres d’alçada.
Degut a la seva posició tenia unes excel·lents vistes de les valls d’Horta i del riu Ripoll. Ja apareix documentat l’any 1087 i formava part del complex defensiu del castell de Pera, ja que aquest (que era un dels castells amb més poder de la zona) no tenia visibilitat vers les esmentades valls d’Horta i del Ripoll.
La creu de Ricó està situada en una important cruïlla de camins. Actualment és una creu de ferro damunt d’un pedestal, però antigament era de fusta que va ser cremada l’any 1936. L’actual va ser col·locada l’any 1968 i és obra del forjador Lluís Brossa de Sant Llorenç Savall. El topònim Ricó segurament està relacionat amb l’ermità valencià Andreu Joan Ricó (segles XVII-XVIII) relacionat amb el terme arran de la guerra de Successió.
Durant aquesta guerra esdevingué cèlebre amb el nom de Bartomeu de Sant Llorenç del Munt per les seves prediccions que Barcelona se salvaria del setge filipista. Per recomanació seva es nomenà coronels als pagesos Pere Brichfeus i Francesc Bosquets que s’havien unit a l’exèrcit del marquès de Poal.
La primera documentació escrita de la petita ermita de Sant Pere de Mur o Sant Pere de Dalmau data de l’any 1101 però és d’imaginar que ja existia anteriorment. En aquella data tenia un aspecte molt diferent a l’actual, ja que hi havia una porta a cada lateral i un absis a on ara hi ha la porta. Les modificacions es varen fer a principis del segle XVIII segons consta en una inscripció a la llinda de la porta on diu “Antoni Dalmau, 1722”. El seu nom real és Sant Pere de Mur però degut a la seva proximitat amb el mas Dalmau també en rep el seu nom.
El Dalmau juntament amb el mas Daví son dues grans masies dins el terme de Sant Llorenç Savall i situades al peu del massís de Sant Llorenç de Munt.
És un dels masos més antics del terme ja que és citat al segle XII sota el domini del monestir de Sant Llorenç del Munt i durant les èpoques de bonança s’anà annexionant els terrenys dels masos rònecs (abandonats) del voltant aconseguint d’aquesta manera ser el mas més pròsper de la zona durant els segles XV i XVI.
Els primers propietaris eren la família Comapregona, després els Gibert de Mura i per últim va pertànyer a la família Dalmau fins que l’any 2003 va morir sense descendència en Carles Dalmau.
És un conjunt de varies edificacions, cal destacar-ne la gran era i el rellotge de sol. Està situat al final d’uns extensos camps erms i amb una gran vista de la muntanya de Sant Llorenç.
Dins la finca del Dalmau hi ha el pi pinyoner de les Quatre Besses que s’ha convertit en l’arbre més emblemàtic i entranyable del massís de Sant Llorenç del Munt.
Es creu que té entre 300 i 500 anys d'existència i les seves quatre besses simètriques es ramifiquen aproximadament a 1,5 metres de la base.
Entre els episodis més dramàtics que ha patit destaquen un parell d'incendis i un grapat d'intents de talar-lo. Que van des de les guerres carlines del segle XIX passant per la guerra civil quan el Comitè Antifeixista Local plantejà l'any 1937 la conveniència d'abatre'l. Les aferrissades súpliques d'en Pere Dalmau (aleshores propietari de la finca i de l'arbre) dient ... preferia que el matessin a ell abans que abatre l'arbre van fer desistir els boscaters que es disposaven a talar-lo. L'hivern del 1986 una gran nevada, seguida d'un episodi de fortes gelades, va provocar el trencament d'una de les quatre branques, fet que va permetre fer-ne el recompte dels anells que va fixar-ne el naixement d'aquesta branca el 1796. El gran incendi del 2003 es va aturar a menys d’un quilòmetre del pi.
També el 2003 un equip de botànics li diagnosticà una afecció greu, concloent que li restaven molt pocs anys de vida. D'aleshores ençà, el deteriorament ha estat evident: el 2005 morí una de les quatre emblemàtiques besses (talada la primavera del 2012), mentre la capçada s'ha anat esclarissant tot prenent un malaltís color grisenc i per acabar l'any 2007 fou immortalitzat a la novel·la De porc i de senyor. Memòries d'un senglar del Vallès d'Albert Vicens i Llauradó, on el vell pi encarna en Pinot, un dels personatges de la narració.
El puig Rodó és un turó de 542 metres d’alçada, molt planer i amb una fantàstica vista de 360 graus i on hi trobem el Laberint de les Dones fet amb petits còdols. Un cartell ens explica que el laberint “ha estat creat per Dones amb connexió amb la mare terra. Transita’l amb respecte i amor igual com ha estat creat”
Es coneix l’existència d’aquests laberints des de temps molt remots, tots segueixen la mateixa tònica en la representació del seu traçat, que consisteix en una via única circular, delimitada per vuit parets que rodegen el punt central. Només té una entrada que també és la sortida.
Fa 4000 anys es construïen com a trampes perquè els mals esperits hi quedessin atrapats; a la edat medieval representava una metàfora del Camí vers Déu; més tard va canviar-ne completament el sentit i es pensava que era el Camí del Pecat.
Al terme de Cabrils, al Maresme també en trobem un, construït per l’Alex Costa, que és professor de ioga, i amb la intenció que sigui un punt de trobada per a meditar. Aquest del puig Rodó també la té.
Aquestes son a grans trets les característiques més importants dels indrets pels que ens portarà la interessant caminada que estem a punt de començar.
Ens situarem a l’aparcament que hi ha habilitat a pocs metres del començament de la carretera que s’endinsa per la vall d’Horta i al Marquet de les Roques, cruïlla que trobem després del revolt de gairebé 180 graus sobrepassat el km 17 de la carretera B-124 de Castellar del Vallés a Sant Llorenç Savall.
Iniciada aquesta estreta carretera un cartell a la dreta ens assenyala una curta baixada per un camí de terra que ens permet aparcar en un petit replà.
Comencem a caminar sortint de l’aparcament per un camí que arrenca de l’altre costat i que travessa un camp erm que immediatament ens situa al costat de la riera d’Horta.
Travessem la riera directament o bé seguint uns metres més vorejant el camp per tal d’enllaçar en tots els casos amb una pista que passa per l’altre costat i que seguim per la dreta.
Pocs metres després arribem a una cruïlla on girem a l’esquerra i també pocs metres després girem a la dreta per emprendre la pujada per un camí molt bonic que s’enfila muntanya amunt.
La forta pujada inicial s’acaba aviat en arribar a un replà on hi ha les ruïnes de la Torrota de la Roca.
Visitem aquestes ruïnes i seguim el camí que ara recorre la carena de Ricó. És un camí molt bonic per dins el bosc i que a estones ens permet gaudir de la vista del massís de Sant Llorenç.
Aquest recorregut carener s’acaba en arribar al coll i important cruïlla de camins de la Creu de Ricó, on evidentment hi ha la creu d ferro de Ricó. A tocar també hi ha una gran casa. Seguim per la pista de l’esquerra que immediatament passa pel costat d’un gran dipòsit, just passat aquest dipòsit per la dreta arrenca una pista que només seguirem quatre passes mal comptades perquè per l’esquerra veurem l’inici d’un camí que seguirem durant força estona.
Com l’anterior també és un camí molt bonic a mitja alçada per dins del bosc i que de sobte el deixa endarrere i comença a planejar per un rocater amb unes vistes fantàstiques .
Anem vorejant la carena del Cargol fins arribar a una evident cruïlla on girem a l’esquerra per seguir una pista que baixa fins a enllaçar amb la carretera que transcorre paral·lela a la riera d’Horta.
Carretera que seguim per l’esquerra i que ens porta de nou a la carretera del Marquet de les Roques que seguim per la dreta uns cent metres fins una cruïlla que hi ha abans d’arribar al mas de Comadran.
D’aquí arrenca una pista per l’esquerra que seguirem molta estona, de bon començament tenim la pedra de l’Àliga a sobre mateix. Anem seguint aquesta pista que ens portaria a la urbanització de les Marines. Poc abans d’arribar-hi una curta drecera per la dreta ens condueix a una nova pista que seguim per la dreta i que poc després passa pel coll de Palomeres. Coll d’on per la dreta arrenca el camí que ens portaria a l’esmentada pedra de l’Àliga.
Nosaltres seguim per la pista que emprèn una lleugera baixada, arribem a una cruïlla on seguim per la dreta (per l’esquerra aniríem directament al pi de les Quatre Besses), seguim doncs per la dreta; més endavant trobem una nova cruïlla on seguim per l’esquerra (per la dreta aniríem al mas del Daví). Ara entrem a l’extens pla de la Quintana del Dalmau, on tenim molt bones vistes.
Una bonica filera d’oliveres en acompanya fins el Dalmau. Quina llàstima que un mas tan bonic estigui abandonat.
Ens situem a la gran era que hi ha al davant; aquí podem seguir contemplant el mas o deixar-ho per després, ja que ara hem d’emprendre una curta anada i tornada fins l’ermita.
Passem fregant el mas deixant-lo a l’esquerra i en arribar al camp que hi ha al darrere girem a la dreta seguint un corriol que travessa el camp i pocs metres després ja veiem el campanar d’espadanya de l’ermita, a la que arribem per uns graons i una barana de ferro.
Indret molt bonic i acollidor on podem fer una bona aturada en el pedrís que hi ha al davant de l’ermita.
Després de contemplar i descansar tornem a l’era del Dalmau, on si no hem descansat a l’ermita podem fer-ho igualment al pedrís de l’era.
Creuem l’era i seguim pel camí cimentat que arrenca de l’altre costat. Ara passem per davant de la porta principal del mas on hi ha un bonic rellotge de sol.
Seguim aquesta pista, on el ciment ja està pràcticament tapat pel la terra que s’hi ha anat acumulant pel desús. Uns metres més avall ens trobem amb un banc de plàstic al costat del camí i més avall hi ha una cabana on a sobre el llindar de la porta hi ha una inscripció mig esborrada on encara es por llegir: “PERA DALMAU ANI 1788”.
Seguim baixant fins que arribem a la cruïlla dels Quatre Camins.
Hem de seguir recta per la pista que baixa, però primer farem una anada i tornada fins el pi de les Quatre Besses.
Seguim igualment recta però per la pista que puja (si girem a l’esquerra veurem una drecera que ens estalvia una llaçada de la pista, l’agafarem de tornada) seguim la pista que puja, fem l’esmentada llaçada i després d’uns dos-cents metres veurem un marcat i curt corriol que baixa per l’esquerra i que ens deixa davant de l’espectacular pi de les Quatre Besses; contemplem aquest pi més que centenari abans no es mori i tornem a la cruïlla anterior i anem baixant per la pista fins que arribem a una cruïlla on l’abandonem per girar a l’esquerra i emprendre la pujada ver el puig Rodó.
Anem pujant fins que arribem a dalt la carena i la vista s’obre novament a la vall d’Horta i a la urbanització de les Marines que queda al davant mateix.
Aquí hem de girar a l’esquerra, però primer farem una curta anada i tornada al puig Rodó i al Laberint.
Seguim per la dreta, atenció perquè hi ha dues pistes, una que baixa o planeja i una altre que va pel mateix llom de la carena. Hem de seguir aquesta darrera i que després d’un curt recorregut amb molt bona vista ens deixa dalt del puig Rodó, indret on hi ha el Laberint de les Dones i una vista fantàstica.
Depèn del temps disponible i de les ganes de meditar podem o no seguir el laberint fins el final.
Vista la panoràmica i el laberint tornem a la cruïlla i seguim la pista que planeja per la carena i acaba entrant a la urbanització pel carrer de més amunt.
Anem seguint el carrer i aviat arribem a una cruïlla de carrers, aquí hem de girar a l’esquerra per seguir la pista que baixa fent un parell de llaçades per acabar sortint de nou a la carretera del Marquet de les Roques; només hem de creuar-la per seguir un curt corriol per l’altre costat que ens deixa a l’aparcament, donant per acabada aquesta bonica i variada caminada.
HORARIS:
De l’aparcament a la Torrota de la Roca: 15mn
De la Torrota a la creu de Ricó: 15mn
De la creu de Ricó a la cruïlla amb la carretera: 30mn
De la carretera al Dalmau: 40mn
Del Dalmau a l’ermita de Sant Pere de Mur: 05mn
De l’ermita de Sant Pere de Mur al pi de les Quatre Besses: 20mn
Del pi de les Quatre Besses al Laberint i puig Rodó: 25mn
Del puig Rodó a l’aparcament: 35mn
TOTAL: 3h 05mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada