Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 28 de gener del 2023

Viladecavalls, turó de la Barrumbina, de Bassotes, de les Guixeres, de Can Margarit, dels Quatre Termes i del Ros; mirador de Sant Miquel, avenc del Vent o Nadal'72, cova de les Tres Boques, font de Can Margarit i Pedra Degollada



Viladecavalls, turó de Barrumbina, Bassotes, Guixeres, del Ros, avenc del Vent, cova Tres Boques, font de Can Margarit
    

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/viladecavalls-turo-de-barrumbina-bassotes-guixeres-del-ros-avenc-del-vent-cova-tres-boques-font-de-124307188#lb-embed





































Aquesta excursió per la serra de Collcardús a cavall de Viladecavalls i de Vacarisses al Vallès Occidental és d’aquelles que et sorprèn, tot i que havia llegit ressenyes que l’aconsellaven, el fet d’estar rodejada de grans ciutats, autopistes, carreteres, vies de ferrocarril i de polígons industrials et fa sospitar, però aquesta serra és un reducte apartat de tot això i tot el recorregut és per dins un bosc i tot el que la rodeja ho veus de lluny.
El dia era emboirat i poca panoràmica es podia veure, la muntanya de Montserrat ni es veia tot i que la tens pràcticament davant el nas; però a estones es podia veure el Montseny, la Mola de Sant Llorenç del Munt i molt de lluny la torre de Collserola i el Montmell.
L’anunciat de l’excursió es queda curt per manca de més caràcters ja que passarem per molts més indrets: turó de Barrumbina o Barromina o Beromina, ruïnes dels forns de Riscal (o Rístol) i de Can Margarit, pedrera d’en Joan Purull, turó de les Bassotes, mirador i oratori de Sant Miquel, placeta de la Verge, turó de les Guixeres, turó de Can Margarit, turó dels Quatre Termes, vèrtex geodèsic del turó o cap del Ros, avenc del Vent (ò Nadal’72), cova de les Tres Boques, font de Can Margarit, ruïnes de Can Margarit i la Pedra Degollada.
Tot un ventall d’indrets que aniran acompanyats tota l’estona de la visió de Can Buxeres o Boixeres una espectacular finca dalt del turó del mateix nom.
Una gran construcció de començament del segle XX amb una gran torre mirador que destaca des de tots els indrets del voltant, també hi ha una ermita dedicada a Sant Lluís. L’indret també es coneix com a Sant Lluís de Rístol.
També és destacable la doble filera de xiprers que hi ha al camí d’accés. Recinte tancat on es celebren casaments i actes similars.
L’avenc del Vent ó Forat del Vent ó Nadal’72 és una cavitat d’uns 8 metres de profunditat (inicialment eren 4, però s’ha desobstruït el fons fins arribar al 8 metres) situada a sota el turó del Ros on hi ha una circulació d’aire que a vegades remou la vegetació del seu voltant. En el cas concret d’aquesta caminada realitzada en un dia molt fred, de l’interior de l’avenc sorgia una forta alenada d’aire calent que entelava les ulleres i també l’objectiu de la càmera i del mòbil, complicant la tasca de fer-hi alguna fotografia.
Aquest avenc va ser descobert pel nadal de l’any 1972, i d’aquí ve el nom, l’altre i més popularitzat del Forat del Vent probablement prové d’una confusió, ja que amb aquest nom es coneixia el coll que hi ha entre el turó dels Quatre Termes i el turó del Ros.
Vegis l’enllaç del Grup d’Espeleologia de Badalona:
https://www.geb.cat/forat-del-vent-viladecavalls-valles-occidental/?ss=7_13_3_26_39&pp=discount+jerseys&ii=326819
També és interessant l’indret de la les coves de les Tres Boques i la de les Pedres, la primera situada a un nivell inferior a la segona, i totes dues situades pràcticament sota la vertical de l’avenc del Vent. No podria estar relacionat el corrent d’aire de la del Vent amb la de les Pedres?

Per començar a caminar ens hem de situar a Viladecavalls, concretament quan sortim de la C-58 a la sortida 26 i hi passem per sota (venint de Barcelona), a la rotonda de l’altre costat hem de seguir la indicació de “a l’estació” i pocs metres després girem a la dreta per un pas sota la via del tren. Ara només hem de seguir recta amunt el carrer asfaltat que porta precisament a Can Buxeres (el carrer es diu Camí de Can Boixeres). Deixem les últimes cases de Viladecavalls i una mica més amunt quan el carrer fa un gir una mica marcat a l’esquerra, a la dreta surten varis camins i també hi ha varies indicacions, un jaló assenyala “al turó de la Barrumbina”. Hi ha lloc per aparcar.
Si seguim amb el cotxe uns metres més també el podem deixar a les tres places en bateria que hi ha al costat de la Pedra Degollada. L’excursió és exactament igual.
Comencem a caminar seguint aquest camí que inicialment és una pista, pocs metres després hem de girar a l’esquerra per un bonic camí que en un parell de llargues llaçades arriba a dalt la carena, on a l’empara d’unes roques hi ha les restes d’un petit aixopluc.
Seguim una mica més i un nou jaló damunt d’unes roques ens indica que som al turó de la Barrumbina, tot i que no és el punt més alt, però si que té bona vista. Uns metres després arribem al punt més alt on només hi ha una discreta fita i gens de vista.
Seguim el camí carener que baixa a trobar la pista a can Buxeres (on hem deixat el cotxe fa una estona).
Aquesta cruïlla és un bon indret per aparcar el cotxe si no volem passar pel turó de la Barrumbina i anar directament a les Bassotes.
Sense pràcticament trepitjar la pista hem de girar a la dreta per seguir una doble antiga pista.
Hem de seguir la de l’esquerra, però primer seguirem uns quants metres per la de la dreta fins arribar a les ruïnes del forn de Can Riscal ó Rístol.
Vistes les ruïnes d’aquest gran forn pugem directament a la segona pista que passa a pocs metres i allà mateix hi ha l’antic forn de calç de Can Margarit.
Seguim aquesta segona pista; arribem a un pronunciat revolt de 180 graus, aquí hi ha un nou jaló que ens indica un curt camí que ens portarà fins l’antiga i petita pedrera d’en Joan Purull.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim pujant suaument rodejant per sota el turó de les Bassotes.
Arribem a un petit collet on un nou jaló ens indica a la dreta al turó de les Bassotes i a l’esquerra al de les Guixeres.
Girem a la dreta i en pocs minuts arribem al gran mirador que és el turó de les Bassotes.
Contemplada la panoràmica tornem al collet i seguim el camí en direcció a les Guixeres.
Hem d’estat molt atents a una petita fita que hi ha a l’esquerra (la vaig passar per alt i vaig haver de recular). Un petit corriol ens porta fins l’oratori i mirador de Sant Miquel. Un nou i gran mirador amb una pedra en forma de banc que convida a fer-hi una aturada contemplativa. L’oratori és una petita capella de fusta amb un Sant Miquel i la data del 2005.
Hem de tornar al camí principal, enrabiat per haver-me passat la cruïlla vaig voler “tallar pel dret” per fer drecera, el bosc ho permet, però de totes maneres crec que és millor seguir el corriol d’anada fins el camí.
Recuperat el camí aviat arribem a la placeta de la Verge, un ampli replà on hi ha un nou oratori, pràcticament igual que el de Sant Miquel, però amb una verge (he vist fotografies amb moltes imatges i rams, però avui només n’hi havia una i cap ram).
Seguim caminant i arribem al poc definit turó de les Guixeres on hi trobem un nou jaló amb la indicació del turó i la seva alçada i la direcció al coll de Can Margarit. Aquest turó no té gens de vista car aquesta queda tapada per la vegetació. Seguim carenejant i poc després arribem al turó de Can Margarit, amb una mica més de vista, però aquesta la tindrem només sortir del turó, ja que en una clariana ens apareixerà (si la boira ho permet) la muntanya de Montserrat; també veiem la gran muntanya artificial del Centre de tractament de residus del Vallès Occidental i el Parc Tecnològic de Recursos Renovables.
Ara tornem a baixar fins arribar al coll de Can Margarit per on passa una pista.
La travessem i seguim recta per un camí que aviat gira a l’esquerra. Comencem una llarga i sostinguda pujada que ens portarà a dalt del turó dels Quatre Termes; un indret també emboscat sense gens de vista. Continuem per la carena que ara empren una baixada fins un collet, que segurament és el coll del Vent.
Estem pràcticament a sobre del túnel de Collcardús de la carretera C-58 i no es veu absolutament res, ni carretera ni túnel, només veiem el bosc.
Aquí farem una anada i tornada al turó del Ros i a l’avenc del Vent seguint les indicacions d’un nou jaló que ens assenyala el camí a seguir.
Aviat arribem al turó del Ros, indret on hi ha una gran antena amb l’edifici annexa, però el cim pròpiament dit amb el vèrtex geodèsic i una gran estelada està uns metres darrera l’antena.
Tot i estar a pocs metres, arribar-hi és una petita mostra de que el terreny canvia, tot i així i arribem fàcilment.
Aquest turó també gaudeix d’una gran panoràmica i està dins de la llista dels 100 cims de la FEEC.
Ara emprendrem (és opcional) l’anada a l’avenc Nadal’72 o del Vent. Des del vèrtex mateix s’inicia un rastre de camí, amb providencials marques de pintura vermella que ens aniran guiant. És terreny es trenca i es torna abrupte; primer seguim per la dreta les trencades roques de la carena, però aviat les marques de pintura ens passen a l’altre costat, on comença una lleugera baixada per sota la carena. És important anar seguint les marques de pintura; si passem uns metres sense veure-les vol dir que no anem bé, hem de recular fins tornar-les a trobar.
Així arribem davant el forat de l’avenc indicat amb el nom pintat en una pedra. El forat és petit, tot i que va ser ampliat per poder-hi entrar més fàcilment, però el pou inicial és d’uns quatre metres verticals i no permet entrar-hi. Tal com ja he esmentat al començament, de l’avenc en surt un constant corrent d’aire calent.
Vist l’avenc hem de tornar al turó del Ros per on hem vingut i d’allí al coll del Vent i començar a baixar per la pista, és una pista en molt mal estat i plena de rocs. Anem baixant fins una discreta cruïlla.
Aquí farem una nova anada i tornada, també opcional, a les coves de les Tres Boques.
Una antiga pista arrenca per la dreta i hem de seguir-la, és molt curta i aviat s’acaba, aquí tornen a aparèixer les marques de pintura vermella que ens assenyalen un camí per la dreta que comença a pujar suaument, en un revolt ens aparèixer una corda relativament nova que ens ajuda a pujar uns metres una mica més drets, immediatament després passem per sota la cinglera. A partir d’aquí el corriol es transforma en un trencacames car hem d’anar sortejant tot un seguit de rocs que fan de mal caminar.
Arribem davant d’una roca amb dues marques vermelles, una indica seguir recta i l’altre en assenyala que hem de superar un curt mur de pedra una mica dret, però amb alguns ginebres que ens ajuden a pujar-hi; si no volem pujar-hi podem seguir recta uns metres més i trobarem un rastre a la dreta que també ens hi porta.
D’una manera o de l’altre arribem a la cova de les Tres Boques, una singular cova on l’aigua que s’escolava de la cova de les Pedres va anar obrint-se camí durant milers d’anys foradant la roca i obrint-hi tres boques per on sortia a l’exterior. El terra d’aquestes boques és extremadament llis, efecte de l’erosió de l’aigua.
Tornem a baixar el curt mur i continuem seguint les marques vermelles que van guanyant alçada entre mig de les roques i així ens plantem davant d’un altre mur, aquest més llarg que l’anterior, però igualment amb un pendent no excessivament dret. Un nou ginebró a un terç de la pujada i lleugerament a l’esquerra ens ajuda a superar-lo. Una vegada a dalt hem arribat a la cova de les Pedres, també amb tres boques, amb un pessebre a l’entrada de la més alta.
D’aquesta cova l’aigua va anar obrint-se camí fins a formar les tres boques del nivell inferior.
Estem just a sota de l’avenc del Vent i no acabo d’entendre perquè no hi ha un camí directe que estalvií la gran volta que s’ha de fer per anar als dos indrets. Potser a mig camí hi ha una cinglera que ho impedeix.
Vista la cova tornem a poc a poc sobre les nostres passes fins a la pista que hem deixat anteriorment.
Seguim baixant i aviat enllacem amb una pista molt més ample i que seguim per l’esquerra.
Aquesta pista és la que ens retornarà a l’inici de la caminada, però encara ens queden un parell indrets per a visitar.
Can Buxeres que durant tota l’excursió hem anat veient des de tots els angles des de dalt la carena, ara ens apareix al davant mateix i pràcticament al mateix nivell.
Arribem a una cruïlla amb un nou jaló, aquí tornarem a fer una nova anada i tornada, aquesta vegada a la font de Can Margarit.
Girem a la dreta i seguim una pista que davalla suaument i que abandonem en arribar a un altre jaló que ens indica un camí per l’esquerra a la font.
Seguim aquest curt camí que ens deixa davant la font de Can Margarit. Una bonica font amb un petit safareig que és on rentaven la roba a Can Margarit i un banc d’obra al costat. A l’indret també hi ha una antiga bassa mig derruïda.
A la font hi ha aixeta, d’on surt l’aigua. Indret enclotat i humit i en el dia d’avui molt fred.
Vista la font tornem a la cruïlla anterior i immediatament arribem a les ruïnes de Can Margarit, poques parets en queden, i a la gran esplanada de ocupava la masia hi ha una gran bassa per els bombers.
Seguim caminant i arribem a la porta tancada d’accés al recinte de Can Buxade. És molt bonica la filera de xiprers que hi ha a banda i banda del camí d’accés.
A partir d’aquí la pista es torna asfaltada. Poc després arribem a la cruïlla amb l’itinerari d’anada, per on hem passat baixant del turó de la Barrumbina, però ara seguirem per la pista.
Ja falta poc per acabar, però abans veiem una barana de fusta i un jaló que ens explica la història morfològica de la Pedra Degollada. Des de la pista ja es veu a pocs metres, hi hem de baixar directament per un fort pendent amb uns troncs a terra a mode d’esglaons ens deixen davant d’una gran roca separada del terra per un estret tronc o coll de terra en un equilibri gairebé inversemblant.
Segons esmenta la informació del jaló, aquesta pedra ja és esmentada en una escriptura del segle XIII.
Tornem a la pista i acabem de fer els escassos metres que ens separen de l’inici de la caminada.

HORARIS:
De l’aparcament al turó de la Barrumbina: 15mn
Del turó de la Barrumbina als forns de Rístol i Can Margarit: 10mn
Dels forns a la pedrera de Joan Purull: 05mn
De la pedrera al turó de les Bassotes: 10mn
Del turó de les Bassotes al mirador i oratori de Sant Miquel: 10mn
Del mirador de Sant Miquel a la placeta de la Verge: 05mn
De la placeta de la Verge al turó de les Guixeres: 05mn
Del turó de les Guixeres al turó de Can Margarit: 05mn
Del turó de Can Margarit al coll de Can Margarit: 10mn
Del coll de Can Margarit al turó dels Quatre Termes: 15mn
Del turó dels Quatre Termes al turó del Ros: 10mn
Del turó del Ros a l’avenc del Vent o Nadal’72: 10mn
De l’avenc del Vent a la cova de les Tres Boques: 35mn
De la cova de les Tres Boques a la cova de les Pedres: 10mn
De la cova de les Pedres a la font de Can Margarit: 35mn
De la font de Can Margarit a la Pedra Degollada: 25mn
De la Pedra Degollada a l’inici: 05mn
TOTAL: 3h 40mn




































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada