Monistrol de Calders, gorg de Saladic, Mirador i dolmen del Pla de Trullàs, balma Freda i Serrat de les Serveres (repetidor)
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/monistrol-de-calders-gorg-de-saladic-mirador-i-dolmen-del-pla-de-trullas-balma-freda-i-serrat-de-le-122174104#
Bonica excursió circular des del municipi de Monistrol de Calders al llindar del Moianès amb el Bages.
Sobre aquest circuït, que passa pels miradors del Pla de Trullàs o de Trullars i el magnífic dolmen del mateix nom, hi ha molts traçats al wikiloc; la majoria coincideixen en fer un recorregut per les cabanes de pedra seca pujant al Pla de Trullàs i alguns ho allarguen fins la balma Freda.
La proposta que us presento és semblant però amb algunes variants que surten dels camins més marcats i que a més ens portarà fins el turó del Serrat de les Serveres, indret on hi ha un repetidor i que és un mirador extraordinari.
En concret passarem pel gorg de Saladic, pujarem i seguirem tota la carena de Moragues on trobarem el “pas de l’escala” i amb la pujada final al Serrat del Guaita arribarem als miradors del Pla de Trullàs ò Trullars, seguirem pel pla fins el dolmen des d’on emprendrem la baixada fins la Balma Freda.
Molts itineraris fan aquesta baixada, però nosaltres la farem per una antiga pista en desús que ens escurçarà força el trajecte.
De la Balma Freda iniciarem la tornada a Monistrol de Calders, passarem pel gran mas en ruïnes de la Casanova i quan arribem a l’inici de la urbanització Masia del Solà tornarem a seguir una pista en desús que ens servirà de drecera per enllaçar amb la pista que ens portarà al repetidor del turó del Serrat de les Serveres, des d’on iniciarem la tornada definitiva a Monistrol de Calders.
Qualifico la caminada com de dificultat moderada per dues raons; la primera perquè tot i que el pas de l’Escala és molt fàcil i sense cap mena de dificultat ni de precipici, però si es pateix de vertigen podem tenir-hi dificultats; i la segona la podem trobar en el tram de la drecera vers la Balma Freda, ja que tot i que és evident que era una antiga pista o camí de carro i que es pot seguir sense cap dificultat, de l’amplada de la pista només queda un estret rastre i en els revolts obacs la vegetació encara estreny més el rastre; però son sectors molt curts i ràpidament tornem a trobar el rastre; tot i això en aquests revolts obacs l’espai de la pista és evident, però cal saber caminar per aquests terrenys amb els camins poc marcats tot i la traça del recorregut.
Caminarem molta estona per dalt les carenes i això ens oferirà una gran panoràmica durant gran part del recorregut. Veurem una gran extensió del Pirineu, des de la zona del Puigmal a la de la Cerdanya i altres muntanyes pirinenques molt més llunyanes cap a ponent difícils d’identificar a primera vista, però que podrien ser andorranes o encara més apartades. El Cadí i les serres que te al davant, com la d’Ensija, la del Verd i rasos de Peguera.
El Tibidabo i la torre de Collserola també els veurem a l’horitzó; però és el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac el que ens ofereix unes vistes espectaculars durant molta estona: els Cortins, Montcau, la Mola, Daví, Rocamur (o Màquina de Tren) potser la pedra de l’Àliga i al fons de tot destaca la singular Castellassa de Can Torres.
Veurem gran part del Moianès i del Bages amb algunes de les seves poblacions, intuint on hi ha Manresa.
El dolmen del Pla de Trullàs està datat a l’edat de Bronze, entre 2000 i 1500 anys aC, hi ha fotografies anteriors a l’incendi de l’any 2003 en que oferia un lamentable aspecte, amb algunes lloses escampades per terra i una altre apuntalada i mig colgat pel sotabosc.
La primera aproximació científica es va fer l’any 1920 per part del Centre Excursionista de Vic.
La seva restauració i adequació de l’entorn va començar l'any 2005 per l'equip de Arqueociència conjuntament amb el Consorci de Turisme del Moianès i l'Ajuntament de Monistrol de Calders, amb un resultat més que notable.
Per a més informació vegis els enllaços:
Sobre aquest circuït, que passa pels miradors del Pla de Trullàs o de Trullars i el magnífic dolmen del mateix nom, hi ha molts traçats al wikiloc; la majoria coincideixen en fer un recorregut per les cabanes de pedra seca pujant al Pla de Trullàs i alguns ho allarguen fins la balma Freda.
La proposta que us presento és semblant però amb algunes variants que surten dels camins més marcats i que a més ens portarà fins el turó del Serrat de les Serveres, indret on hi ha un repetidor i que és un mirador extraordinari.
En concret passarem pel gorg de Saladic, pujarem i seguirem tota la carena de Moragues on trobarem el “pas de l’escala” i amb la pujada final al Serrat del Guaita arribarem als miradors del Pla de Trullàs ò Trullars, seguirem pel pla fins el dolmen des d’on emprendrem la baixada fins la Balma Freda.
Molts itineraris fan aquesta baixada, però nosaltres la farem per una antiga pista en desús que ens escurçarà força el trajecte.
De la Balma Freda iniciarem la tornada a Monistrol de Calders, passarem pel gran mas en ruïnes de la Casanova i quan arribem a l’inici de la urbanització Masia del Solà tornarem a seguir una pista en desús que ens servirà de drecera per enllaçar amb la pista que ens portarà al repetidor del turó del Serrat de les Serveres, des d’on iniciarem la tornada definitiva a Monistrol de Calders.
Qualifico la caminada com de dificultat moderada per dues raons; la primera perquè tot i que el pas de l’Escala és molt fàcil i sense cap mena de dificultat ni de precipici, però si es pateix de vertigen podem tenir-hi dificultats; i la segona la podem trobar en el tram de la drecera vers la Balma Freda, ja que tot i que és evident que era una antiga pista o camí de carro i que es pot seguir sense cap dificultat, de l’amplada de la pista només queda un estret rastre i en els revolts obacs la vegetació encara estreny més el rastre; però son sectors molt curts i ràpidament tornem a trobar el rastre; tot i això en aquests revolts obacs l’espai de la pista és evident, però cal saber caminar per aquests terrenys amb els camins poc marcats tot i la traça del recorregut.
Caminarem molta estona per dalt les carenes i això ens oferirà una gran panoràmica durant gran part del recorregut. Veurem una gran extensió del Pirineu, des de la zona del Puigmal a la de la Cerdanya i altres muntanyes pirinenques molt més llunyanes cap a ponent difícils d’identificar a primera vista, però que podrien ser andorranes o encara més apartades. El Cadí i les serres que te al davant, com la d’Ensija, la del Verd i rasos de Peguera.
El Tibidabo i la torre de Collserola també els veurem a l’horitzó; però és el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac el que ens ofereix unes vistes espectaculars durant molta estona: els Cortins, Montcau, la Mola, Daví, Rocamur (o Màquina de Tren) potser la pedra de l’Àliga i al fons de tot destaca la singular Castellassa de Can Torres.
Veurem gran part del Moianès i del Bages amb algunes de les seves poblacions, intuint on hi ha Manresa.
El dolmen del Pla de Trullàs està datat a l’edat de Bronze, entre 2000 i 1500 anys aC, hi ha fotografies anteriors a l’incendi de l’any 2003 en que oferia un lamentable aspecte, amb algunes lloses escampades per terra i una altre apuntalada i mig colgat pel sotabosc.
La primera aproximació científica es va fer l’any 1920 per part del Centre Excursionista de Vic.
La seva restauració i adequació de l’entorn va començar l'any 2005 per l'equip de Arqueociència conjuntament amb el Consorci de Turisme del Moianès i l'Ajuntament de Monistrol de Calders, amb un resultat més que notable.
Per a més informació vegis els enllaços:
i
La balma o bauma Freda o de l’Ermità és una gran balma formada per l’erosió del torrent del Sot de l’Om.
Al bell mig de la balma, a la seva meitat occidental, hi ha una petita plataforma on hi ha les restes d'una minúscula construcció, que podria ser l'ermitori, o habitacle, del suposat ermità que vivia en aquest lloc.
Vegis l’enllaç:
https://www.monistroldecalders.cat/el-municipi/turisme/rutes/ruta-de-la-bauma-freda.html
Iniciarem la camina al municipi de Monistrol de Calders, una mica complicat d’aparcar-hi i els festius encara més, però si ens apartem una mica del centre antic ho podrem fer amb molta més facilitat; per exemple al carrer del Molí (on hi ha la farmàcia) al llindar de les cases amb la muntanya hi ha molt espai per fer-ho; aquest lloc també ens anirà bé si a la tornada pensem anar a dinar a la Fonda Rubell, ja que hi podrem deixar els patracols al cotxe i anar-hi a peu.
Comencem a caminar i davant mateix tenim l’església de Sant Feliu, girem a la dreta i ens enfilem directament fins el proper Pedró Xic, una petita creu de ferro dalt d’un pedestal. Seguim unes passes més i arribem a un carrer que el seguim per l’esquerra i enllacem amb el carrer dels Horts, el seguim per la dreta, s’acaba el carrer i segueix un camí que va resseguint la riera de Sant Joan per la seva vorera esquerra; riera i camí fan un meandre de noranta graus pocs metres després arribem a una cruïlla.
Seguirem per la dreta, però primer baixarem a la riera perquè allà mateix hi ha el bonic gorg de Saladic, que per la seva proximitat al poble, a l’estiu deu ser força concorregut.
Tornem al camí i tot seguit emprenem una sostinguda pujada seguint un camí que ens deixa dalt de la carena de Moragues on el camí gira a la dreta i la va resseguint de punta a punta.
Arribem a una cruïlla i deixem el camí de l’esquerra i seguim carenejant, el pendent es va accentuant, arribem al Morral Roig i poc després al collet de la Vinya d’en Mundeta.
Aquí seguim quatre passes el camí de l’esquerra per a enfilar-nos immediatament per un corriol que segueix muntanya amunt.
El pendent segueix accentuant i el terreny es va tornant una mica escarpat i així arribem al peu d’una escala metàl·lica vertical de deu esglaons.
Som al “pas de l’escala”, vertical però sense cap mena de perill, inclús a la sortida hi ha uns agafadors per a facilitar-la.
Tot i ser molt fàcil, persones amb vertigen hi poden tenir problemes. El mapa assenyala que uns metres abans surt un camí per la dreta que sembla esquivar el pas, però no en puc donar-ne més informació a part de la traça del mapa.
Ja som a dalt del pas de l’escala i trobem un original pessebre de formigues i aranyes amagat sota una pedra (any 2022).
Seguim caminant per la carena que ara s’aplana i ens condueix al capdamunt de la Serra del Guaita, a 708 metres d’alçada, on hi ha el doble mirador del Pla de Trullàs o Trullars.
Ens dirigim primer al situat més al S (és totalment indiferent) passant pel costat d’unes restes de parets i amb una taula de pedra i una base circular; al mirador hi ha una taula panoràmica molt desgastada amb trossos esborrats, però el que no s’esborra és la panoràmica que es domina.
Vista la panoràmica de l’extrem S tornem sobre les nostres passes i ens situem al mirador de l’extrem N, on també hi ha una taula panoràmica encara més desgastada.
Seguim el nostre itinerari reculant uns metres per a seguir una pista per la dreta que tot planejant pel pla i amb molt bones vites ens deixa al dolmen del Pla de Trullàs (o Trullars). Jo crec que sense exagerar gaire l’indret i el dolmen son espectaculars.
Situat dalt d’un petit promontori de 711 metres d’alçada del mateix pla i en una posició dominant i completament aïllat ens ofereix unes grans vistes.
Dolmen fotogènic al cent per cent des de tots els angles. A l’espai hi ha dos bancs per a poder-lo contemplar amb més comoditat.
No hi podem romandre eternament i tard o d’hora n’hem de marxar. Seguim per la pista que comença a davallar suaument i que ens ofereix unes vistes espectaculars del massís de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.
Ens apartem momentàniament uns metres a la dreta per a visitar una curiosa cabana de pedra seca amb una doble porta, una de més petita i la cabana més treballada i una segona porta més gran i la cabana més rudimentària; la primera era pel pagès i la segona per l’ase. Actualment és un petit magatzem de ruscs d’abelles ja que en el camp del darrera n’hi ha una renglera.
Anem baixant per la pista, passem pel collet de la Baga de l’Om i seguim una mica més fins que la pista fa un marcat revolt a la dreta. D’aquí arrenca per l’esquerra un bonic camí que segueix baixant per dins del bosc.
Aquest camí ens deixa en una altre pista. En aquest punt seguim per la dreta i poques passes després comencem a seguir per l’esquerra una antiga pista força ben marcada que ens deixa de nou a la pista que havíem deixat, de la que hem fet una gran drecera.
Aquí comencem la part salvatge de la caminada; si no volem fer-la només hem de seguir la pista per la dreta i també arribarem a la balma Freda, però tornarem a fer força volta.
Davant nostre hi ha un estret camp i darrere d’ell el torrent de l’Horta de l’Om. Just a l’altre costat i al mateix nivell arrenca una antiga pista o camí de carro; hem de fer un acte de fe perquè res sembla indicar-ho.
Hem de travessar el camp i remuntar uns metres el torrent els justos per poder-lo travessar (aquí no hi ha camí, però el tram és molt curt i no hi ha entrebancs).
Situats a l’altre costat ja intuirem l’inici d’aquesta pista que simplement l’haurem d’anar seguint tal com ja he esmentat al començament; es veu ample però el pas ha quedat reduït a una simple traça que es va obrint pas entre la vegetació que l’amenaça pels dos costats, però la traça hi és, i això indica que algú hi deu passar. Hi ha punts, principalment a les obagues que hi ha més vegetació, mentre que hi ha altres sectors més solejats on és molt més ample i fàcil de seguir. Es travessa una pineda molt bonica i a un costat del camí trobem una cabana de pedra seca en perfecte estat, però una mica amagada per la vegetació, a dins hi ha llenya apilada a punt per cremar, esperant el pagès que difícilment hi tornarà.
A partir d’aquesta cabana ja comencem a veure més avall i a l’altre costat del torrent una pista molt ample.
Arribem a una poc marcada cruïlla i hem de seguir per la dreta i comencem a baixar fent un parell de llaçades. Estem pràcticament a sobre la cinglera on a sota hi ha la balma, el camí va girant a la dreta fins que acaba enllaçant amb la pista que anàvem veient. Punt al que també hauríem arribat seguint la pista principal que hem abandonat per seguir la menys marcada del marge esquerra del torrent.
A partir d’aquí farem una anada i tornada a la balma. Seguim la pista per l’esquerra; arribem a una cruïlla i seguim la pista de l’esquerra; no hi caminarem gaire per aquesta pista ja que poc després ja veiem la gran balma a l’altre costat del torrent de la Roca.
Un estret corriol ens baixa a la llera del torrent per un curt rocater (compte en relliscar si està mullat), el torrent normalment està pràcticament sec i no hi ha problema per travessar-lo, però si baixa aigua caldrà calibrar si es pot passar o no.
La balma Freda o de l’Ermità és molt llarga i el voladís del sostre és considerable. Hi ha un petit mur amb el terra completament pla que es creu que podria ser el petit habitacle del suposat ermità que hi va viure.
Vista la balma tornem sobre les nostres passes arribem a la cruïlla d’anada i tornada i seguim recta per la pista principal durant molta estona.
Més endavant en una petita pujada ens en separem uns metres per l’esquerra per a visitar una cabana de pedra seca.
Estem en un tram del camí en que son ben visibles els antics bancals que s’enfilen muntanya amunt, testimonis muts d’un antic passat de vinyes.
També començament a veure una mica enlairades les ruïnes del mas de Casanova. Molt a prop de les ruïnes la pista fa un pronunciat revolt a l’esquerra i a l’indret hi ha una gran fita o pila de pedres a la dreta; deixem la pista i seguim la direcció que ens marca la fita, voregem un camp per la dreta, al final del camp hi ha un camí que en el fons és una drecera de la pista.
Sortim novament a la pista però la travessem i seguim la mateixa drecera per l’altre costat i així arribem a les imponents ruïnes del mas de Casanova.
Contemplem les ruïnes i seguim el camí que planeja fins arribar a una mena de petit collet on comença un carrer de la urbanització de la Masia del Solà.
Podríem tindre la temptació de seguir el carrer i baixar a Monistrol, però no caurem a la temptació, i girarem a la dreta per seguir una pista poc marcada fins que s’acaba; a partir d’aquí segueix el que bonament podríem qualificar de rastre que planeja una mica i després acaba desapareixen però estem a tocar d’un altre carrer de la urbanització i el terreny és molt franc i acabem sortint al carrer sense cap problema just al davant de la darrera casa de la urbanització.
A partir d’aquí farem una anada i tornada al repetidor.
Seguim el carrer o més aviat pista per la dreta fins arribar al repetidor situat al turó del Serrat de les Serveres de 655 metres d’alçada. El “cim” és un estret indret rocallós, tan estret que l’antena està en un replà inferior i a dalt només hi ha espai per la petita caseta de l’antena que queda arrapada al costat de les roques més altes.
L’indret gaudeix d’una gran vista panoràmica amb Monistrol de Calders a sota mateix i el mirador del Pla de Trullàs a l’altre costat i també veien el singular Còdol Barret uns metres per sota el turó.
Arribar-hi ha estat una bona opció ja que aquest turó, malgrat l’antena dona la sensació de ser un lloc escarpat i destacat; de fet durant tota la caminada l’hem anat veient per tots els costats.
Vist el turó tornem sobre les nostres passes, arribem a la primera casa i seguim baixant pel carrer (sense asfaltar), fa una llaçada i comença a estar cimentat.
Així arribem a un collet on hi convergeixen varis carrers, som a la plaça de la piscina. Hem de seguir recta per l’únic carrer que puja en direcció a la piscina municipal; just abans d’arribar-hi passem pel costat d’una gran roca, és el Còdol Gros, passem pel costat de la piscina, que deixem a l’esquerra i quan ens creiem que seguiríem un carrer, el que ens trobem és amb un camí no gaire marcat que va baixant seguint una carena. Hi ha hagut una recent tala d’arbres que ha deixat al descobert la brutícia que amagava el sotabosc; travessem un carrer i acabem sortint pràcticament al costat del Pedró Xic pel que hem passat només començar a caminar, i seguidament arribem a l’inici d’aquesta interessant excursió
HORARIS:
De l’inici al Pedró Xic 05mn
Del Pedró Xic al gorg de Saladic 15mn
Del grog de Saladic als miradors de Pla Trullàs: 55mn
Dels miradors al dolmen de Pla Trullàs: 10mn
Del dolmen de Pla Trullàs a la balma Freda: 1h 05mn
De la balma Freda a les ruïnes de Casanova: 45mn
De les ruïnes de Casanova al repetidor del Serrat de les Serveres: 20mn
Del repetidor del Serrat de les Serveres a l’inici: 25mn
TOTAL: 4h
Iniciarem la camina al municipi de Monistrol de Calders, una mica complicat d’aparcar-hi i els festius encara més, però si ens apartem una mica del centre antic ho podrem fer amb molta més facilitat; per exemple al carrer del Molí (on hi ha la farmàcia) al llindar de les cases amb la muntanya hi ha molt espai per fer-ho; aquest lloc també ens anirà bé si a la tornada pensem anar a dinar a la Fonda Rubell, ja que hi podrem deixar els patracols al cotxe i anar-hi a peu.
Comencem a caminar i davant mateix tenim l’església de Sant Feliu, girem a la dreta i ens enfilem directament fins el proper Pedró Xic, una petita creu de ferro dalt d’un pedestal. Seguim unes passes més i arribem a un carrer que el seguim per l’esquerra i enllacem amb el carrer dels Horts, el seguim per la dreta, s’acaba el carrer i segueix un camí que va resseguint la riera de Sant Joan per la seva vorera esquerra; riera i camí fan un meandre de noranta graus pocs metres després arribem a una cruïlla.
Seguirem per la dreta, però primer baixarem a la riera perquè allà mateix hi ha el bonic gorg de Saladic, que per la seva proximitat al poble, a l’estiu deu ser força concorregut.
Tornem al camí i tot seguit emprenem una sostinguda pujada seguint un camí que ens deixa dalt de la carena de Moragues on el camí gira a la dreta i la va resseguint de punta a punta.
Arribem a una cruïlla i deixem el camí de l’esquerra i seguim carenejant, el pendent es va accentuant, arribem al Morral Roig i poc després al collet de la Vinya d’en Mundeta.
Aquí seguim quatre passes el camí de l’esquerra per a enfilar-nos immediatament per un corriol que segueix muntanya amunt.
El pendent segueix accentuant i el terreny es va tornant una mica escarpat i així arribem al peu d’una escala metàl·lica vertical de deu esglaons.
Som al “pas de l’escala”, vertical però sense cap mena de perill, inclús a la sortida hi ha uns agafadors per a facilitar-la.
Tot i ser molt fàcil, persones amb vertigen hi poden tenir problemes. El mapa assenyala que uns metres abans surt un camí per la dreta que sembla esquivar el pas, però no en puc donar-ne més informació a part de la traça del mapa.
Ja som a dalt del pas de l’escala i trobem un original pessebre de formigues i aranyes amagat sota una pedra (any 2022).
Seguim caminant per la carena que ara s’aplana i ens condueix al capdamunt de la Serra del Guaita, a 708 metres d’alçada, on hi ha el doble mirador del Pla de Trullàs o Trullars.
Ens dirigim primer al situat més al S (és totalment indiferent) passant pel costat d’unes restes de parets i amb una taula de pedra i una base circular; al mirador hi ha una taula panoràmica molt desgastada amb trossos esborrats, però el que no s’esborra és la panoràmica que es domina.
Vista la panoràmica de l’extrem S tornem sobre les nostres passes i ens situem al mirador de l’extrem N, on també hi ha una taula panoràmica encara més desgastada.
Seguim el nostre itinerari reculant uns metres per a seguir una pista per la dreta que tot planejant pel pla i amb molt bones vites ens deixa al dolmen del Pla de Trullàs (o Trullars). Jo crec que sense exagerar gaire l’indret i el dolmen son espectaculars.
Situat dalt d’un petit promontori de 711 metres d’alçada del mateix pla i en una posició dominant i completament aïllat ens ofereix unes grans vistes.
Dolmen fotogènic al cent per cent des de tots els angles. A l’espai hi ha dos bancs per a poder-lo contemplar amb més comoditat.
No hi podem romandre eternament i tard o d’hora n’hem de marxar. Seguim per la pista que comença a davallar suaument i que ens ofereix unes vistes espectaculars del massís de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.
Ens apartem momentàniament uns metres a la dreta per a visitar una curiosa cabana de pedra seca amb una doble porta, una de més petita i la cabana més treballada i una segona porta més gran i la cabana més rudimentària; la primera era pel pagès i la segona per l’ase. Actualment és un petit magatzem de ruscs d’abelles ja que en el camp del darrera n’hi ha una renglera.
Anem baixant per la pista, passem pel collet de la Baga de l’Om i seguim una mica més fins que la pista fa un marcat revolt a la dreta. D’aquí arrenca per l’esquerra un bonic camí que segueix baixant per dins del bosc.
Aquest camí ens deixa en una altre pista. En aquest punt seguim per la dreta i poques passes després comencem a seguir per l’esquerra una antiga pista força ben marcada que ens deixa de nou a la pista que havíem deixat, de la que hem fet una gran drecera.
Aquí comencem la part salvatge de la caminada; si no volem fer-la només hem de seguir la pista per la dreta i també arribarem a la balma Freda, però tornarem a fer força volta.
Davant nostre hi ha un estret camp i darrere d’ell el torrent de l’Horta de l’Om. Just a l’altre costat i al mateix nivell arrenca una antiga pista o camí de carro; hem de fer un acte de fe perquè res sembla indicar-ho.
Hem de travessar el camp i remuntar uns metres el torrent els justos per poder-lo travessar (aquí no hi ha camí, però el tram és molt curt i no hi ha entrebancs).
Situats a l’altre costat ja intuirem l’inici d’aquesta pista que simplement l’haurem d’anar seguint tal com ja he esmentat al començament; es veu ample però el pas ha quedat reduït a una simple traça que es va obrint pas entre la vegetació que l’amenaça pels dos costats, però la traça hi és, i això indica que algú hi deu passar. Hi ha punts, principalment a les obagues que hi ha més vegetació, mentre que hi ha altres sectors més solejats on és molt més ample i fàcil de seguir. Es travessa una pineda molt bonica i a un costat del camí trobem una cabana de pedra seca en perfecte estat, però una mica amagada per la vegetació, a dins hi ha llenya apilada a punt per cremar, esperant el pagès que difícilment hi tornarà.
A partir d’aquesta cabana ja comencem a veure més avall i a l’altre costat del torrent una pista molt ample.
Arribem a una poc marcada cruïlla i hem de seguir per la dreta i comencem a baixar fent un parell de llaçades. Estem pràcticament a sobre la cinglera on a sota hi ha la balma, el camí va girant a la dreta fins que acaba enllaçant amb la pista que anàvem veient. Punt al que també hauríem arribat seguint la pista principal que hem abandonat per seguir la menys marcada del marge esquerra del torrent.
A partir d’aquí farem una anada i tornada a la balma. Seguim la pista per l’esquerra; arribem a una cruïlla i seguim la pista de l’esquerra; no hi caminarem gaire per aquesta pista ja que poc després ja veiem la gran balma a l’altre costat del torrent de la Roca.
Un estret corriol ens baixa a la llera del torrent per un curt rocater (compte en relliscar si està mullat), el torrent normalment està pràcticament sec i no hi ha problema per travessar-lo, però si baixa aigua caldrà calibrar si es pot passar o no.
La balma Freda o de l’Ermità és molt llarga i el voladís del sostre és considerable. Hi ha un petit mur amb el terra completament pla que es creu que podria ser el petit habitacle del suposat ermità que hi va viure.
Vista la balma tornem sobre les nostres passes arribem a la cruïlla d’anada i tornada i seguim recta per la pista principal durant molta estona.
Més endavant en una petita pujada ens en separem uns metres per l’esquerra per a visitar una cabana de pedra seca.
Estem en un tram del camí en que son ben visibles els antics bancals que s’enfilen muntanya amunt, testimonis muts d’un antic passat de vinyes.
També començament a veure una mica enlairades les ruïnes del mas de Casanova. Molt a prop de les ruïnes la pista fa un pronunciat revolt a l’esquerra i a l’indret hi ha una gran fita o pila de pedres a la dreta; deixem la pista i seguim la direcció que ens marca la fita, voregem un camp per la dreta, al final del camp hi ha un camí que en el fons és una drecera de la pista.
Sortim novament a la pista però la travessem i seguim la mateixa drecera per l’altre costat i així arribem a les imponents ruïnes del mas de Casanova.
Contemplem les ruïnes i seguim el camí que planeja fins arribar a una mena de petit collet on comença un carrer de la urbanització de la Masia del Solà.
Podríem tindre la temptació de seguir el carrer i baixar a Monistrol, però no caurem a la temptació, i girarem a la dreta per seguir una pista poc marcada fins que s’acaba; a partir d’aquí segueix el que bonament podríem qualificar de rastre que planeja una mica i després acaba desapareixen però estem a tocar d’un altre carrer de la urbanització i el terreny és molt franc i acabem sortint al carrer sense cap problema just al davant de la darrera casa de la urbanització.
A partir d’aquí farem una anada i tornada al repetidor.
Seguim el carrer o més aviat pista per la dreta fins arribar al repetidor situat al turó del Serrat de les Serveres de 655 metres d’alçada. El “cim” és un estret indret rocallós, tan estret que l’antena està en un replà inferior i a dalt només hi ha espai per la petita caseta de l’antena que queda arrapada al costat de les roques més altes.
L’indret gaudeix d’una gran vista panoràmica amb Monistrol de Calders a sota mateix i el mirador del Pla de Trullàs a l’altre costat i també veien el singular Còdol Barret uns metres per sota el turó.
Arribar-hi ha estat una bona opció ja que aquest turó, malgrat l’antena dona la sensació de ser un lloc escarpat i destacat; de fet durant tota la caminada l’hem anat veient per tots els costats.
Vist el turó tornem sobre les nostres passes, arribem a la primera casa i seguim baixant pel carrer (sense asfaltar), fa una llaçada i comença a estar cimentat.
Així arribem a un collet on hi convergeixen varis carrers, som a la plaça de la piscina. Hem de seguir recta per l’únic carrer que puja en direcció a la piscina municipal; just abans d’arribar-hi passem pel costat d’una gran roca, és el Còdol Gros, passem pel costat de la piscina, que deixem a l’esquerra i quan ens creiem que seguiríem un carrer, el que ens trobem és amb un camí no gaire marcat que va baixant seguint una carena. Hi ha hagut una recent tala d’arbres que ha deixat al descobert la brutícia que amagava el sotabosc; travessem un carrer i acabem sortint pràcticament al costat del Pedró Xic pel que hem passat només començar a caminar, i seguidament arribem a l’inici d’aquesta interessant excursió
HORARIS:
De l’inici al Pedró Xic 05mn
Del Pedró Xic al gorg de Saladic 15mn
Del grog de Saladic als miradors de Pla Trullàs: 55mn
Dels miradors al dolmen de Pla Trullàs: 10mn
Del dolmen de Pla Trullàs a la balma Freda: 1h 05mn
De la balma Freda a les ruïnes de Casanova: 45mn
De les ruïnes de Casanova al repetidor del Serrat de les Serveres: 20mn
Del repetidor del Serrat de les Serveres a l’inici: 25mn
TOTAL: 4h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada