Sant Daniel, el Vilar, Sant Pere del Bosc, l'Àngel, turó d'en Gall, de Sant Pere, del Vilar, del Pi Gros, del Terme Gros i Font
En aquesta interessant excursió barrejarem dos conceptes diferents però a la vegada complementaris, ja que pujarem a sis dels turons del Maresme a la vegada que visitarem una sèrie d’indrets de gran interès cultural.
La part “muntanyenca” consisteix en pujar als turons de Sant Pere del Bosc, de Ses Pedres Lluïdores (on hi ha l’escultura de l’Àngel), del Vilar, del Pi Gros, del Terme Gros, d’en Font i el vèrtex geodèsic del turó d’en Gall.
La vista panoràmica des d’aquests turons és força dispar ja que la majoria tenen poca panoràmica, però la costa del Maresme i de la Selva és gairebé constant durant gran part del trajecte; però el de Ses Pedres Lluïdores i el d’en Gall tenen una extensa panoràmica, concretament des del vèrtex del Gall es veu, a part de la costa, el Montseny i el Canigó.
Caminarem durant molta estona per pistes, però ho anirem alternant amb bonics camins careners, en un d’ells ens trobem amb la pedra termenera que separa els termes de Tordera, Blanes i Lloret.
La part cultural la podem dividir en dues parts; la primera dins el terme de Blanes en la que visitarem l’ermita de Sant Daniel i el santuari del Vilar, de gran tradició i devoció marinera principalment als municipis de Malgrat de Mar, Blanes i Lloret.
La segona part consisteix en un recorregut per les empremtes que va deixar Nicolau Font i Maig (1830-1908) a la zona del terme de Lloret de Mar, singulars monuments modernistes: el monestir-restaurant-hotel de Sant Pere del Bosc, la Creu de Terme de Sant Pere del Bosc, la Capella oratori de la Mare de Déu de Gràcia (dissenyada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch), les cases de l’Àngel i el monument a l’Àngel.
Aquest és un traçat excursionista, però per la seva importància intentaré fer un breu resum: En Nicolau Font era un “indià” que va fer fortuna a Jaruco (Cuba) i quan va tornar al seu Lloret natal, va comprar en subhasta el santuari de Sant Pere del Bosc i va dissenyar una mena de Via Crucis que començava a les Casetes de l’Àngel, pujava a la monumental escultura de l’Àngel, seguia per l’oratori de la Mare de Déu de Gràcia, feia també parada a la Creu de Sant Pere del Bosc per finalitzar al mateix santuari de Sant Pere.
L’ermita de Sant Daniel és un petit edifici amb una gran porxada de cinc pilars i campanar d’espadanya que data dels segles XVI ó XVII i el nom prové de la seva relació amb el convent de Sant Daniel de Girona.
Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Daniel_de_Tordera
Fora molt llarg explicar la història del santuari de la Mare de Déu del Vilar, deixo l’enllaç de la Viquipèdia on hi ha una amplia i detallada descripció de l’indret: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Vilar
Però també en faré una breu pinzellada: la primera notícia documentada es remunta a l’any 1323, però la tradició situa la trobada de la imatge de la Verge el 5 d’agost de l’any 1012 quan una pastoreta la va trobar en una font propera al Vilar. Però llegendes a part aquesta imatge, d'uns 50 centímetres i de fusta policromada amb la Verge i el seu fill a la falda, s'ha datat de la segona meitat del segle XIII. Durant la guerra civil el santuari va ser cremat, però la imatge es va salvar ja que la varen amagar al bosc (aquesta no és llegenda).
A l’indret hi ha un restaurant i una molt extensa zona de pic-nic i on es celebren dos molt concorreguts aplecs anuals.
També té un campanar d’espadanya i una gran porxada, està decorada amb motius mariners, amb ceràmiques que representes escenes de mar, i al cambril on hi ha la Verge es puja per un costat i es baixa per l’altre.
A la nau de l’església hi ha molts exvots, alguns son vaixells penjats del sostre i també destaca un rem en record i homenatge de la narració de l’escriptor Joaquim Ruyra i Oms: “El rem de trenta-quatre” publicada el 1904.
Al costat de les escales que pugen al santuari hi ha una font. És molt interessant entrar a l’enllaç per a conèixer molts més detalls de l’indret.
El gran conjunt patrimonial de Sant Pere del Bosc té més de mil anys d’història ja que els seus orígens com a monestir benedictí daten de l’any 986 quan després d’un atac al convent de Blanes el monjos van decidir marxar a un lloc més tranquil apartat de la costa. Inicialment va rebre el nom de Sant Pere Salou.
Tranquil del tot no va ser-ho perquè va seguir patint atacs de tota mena, com el de l’any 1694 quan els francesos varen calar-hi foc i els monjos van marxar definitivament al monestir de Sant Pere de Galligants a Girona.
Seria molt extens seguir-ne parlant, deixo dos enllaços on hi podreu trobar tota la seva dilatada història: https://patrimoni.lloret.cat/ca/moll-museu-obert-de-lloret/sant-pere-del-bosc i
La part “muntanyenca” consisteix en pujar als turons de Sant Pere del Bosc, de Ses Pedres Lluïdores (on hi ha l’escultura de l’Àngel), del Vilar, del Pi Gros, del Terme Gros, d’en Font i el vèrtex geodèsic del turó d’en Gall.
La vista panoràmica des d’aquests turons és força dispar ja que la majoria tenen poca panoràmica, però la costa del Maresme i de la Selva és gairebé constant durant gran part del trajecte; però el de Ses Pedres Lluïdores i el d’en Gall tenen una extensa panoràmica, concretament des del vèrtex del Gall es veu, a part de la costa, el Montseny i el Canigó.
Caminarem durant molta estona per pistes, però ho anirem alternant amb bonics camins careners, en un d’ells ens trobem amb la pedra termenera que separa els termes de Tordera, Blanes i Lloret.
La part cultural la podem dividir en dues parts; la primera dins el terme de Blanes en la que visitarem l’ermita de Sant Daniel i el santuari del Vilar, de gran tradició i devoció marinera principalment als municipis de Malgrat de Mar, Blanes i Lloret.
La segona part consisteix en un recorregut per les empremtes que va deixar Nicolau Font i Maig (1830-1908) a la zona del terme de Lloret de Mar, singulars monuments modernistes: el monestir-restaurant-hotel de Sant Pere del Bosc, la Creu de Terme de Sant Pere del Bosc, la Capella oratori de la Mare de Déu de Gràcia (dissenyada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch), les cases de l’Àngel i el monument a l’Àngel.
Aquest és un traçat excursionista, però per la seva importància intentaré fer un breu resum: En Nicolau Font era un “indià” que va fer fortuna a Jaruco (Cuba) i quan va tornar al seu Lloret natal, va comprar en subhasta el santuari de Sant Pere del Bosc i va dissenyar una mena de Via Crucis que començava a les Casetes de l’Àngel, pujava a la monumental escultura de l’Àngel, seguia per l’oratori de la Mare de Déu de Gràcia, feia també parada a la Creu de Sant Pere del Bosc per finalitzar al mateix santuari de Sant Pere.
L’ermita de Sant Daniel és un petit edifici amb una gran porxada de cinc pilars i campanar d’espadanya que data dels segles XVI ó XVII i el nom prové de la seva relació amb el convent de Sant Daniel de Girona.
Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Daniel_de_Tordera
Fora molt llarg explicar la història del santuari de la Mare de Déu del Vilar, deixo l’enllaç de la Viquipèdia on hi ha una amplia i detallada descripció de l’indret: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Vilar
Però també en faré una breu pinzellada: la primera notícia documentada es remunta a l’any 1323, però la tradició situa la trobada de la imatge de la Verge el 5 d’agost de l’any 1012 quan una pastoreta la va trobar en una font propera al Vilar. Però llegendes a part aquesta imatge, d'uns 50 centímetres i de fusta policromada amb la Verge i el seu fill a la falda, s'ha datat de la segona meitat del segle XIII. Durant la guerra civil el santuari va ser cremat, però la imatge es va salvar ja que la varen amagar al bosc (aquesta no és llegenda).
A l’indret hi ha un restaurant i una molt extensa zona de pic-nic i on es celebren dos molt concorreguts aplecs anuals.
També té un campanar d’espadanya i una gran porxada, està decorada amb motius mariners, amb ceràmiques que representes escenes de mar, i al cambril on hi ha la Verge es puja per un costat i es baixa per l’altre.
A la nau de l’església hi ha molts exvots, alguns son vaixells penjats del sostre i també destaca un rem en record i homenatge de la narració de l’escriptor Joaquim Ruyra i Oms: “El rem de trenta-quatre” publicada el 1904.
Al costat de les escales que pugen al santuari hi ha una font. És molt interessant entrar a l’enllaç per a conèixer molts més detalls de l’indret.
El gran conjunt patrimonial de Sant Pere del Bosc té més de mil anys d’història ja que els seus orígens com a monestir benedictí daten de l’any 986 quan després d’un atac al convent de Blanes el monjos van decidir marxar a un lloc més tranquil apartat de la costa. Inicialment va rebre el nom de Sant Pere Salou.
Tranquil del tot no va ser-ho perquè va seguir patint atacs de tota mena, com el de l’any 1694 quan els francesos varen calar-hi foc i els monjos van marxar definitivament al monestir de Sant Pere de Galligants a Girona.
Seria molt extens seguir-ne parlant, deixo dos enllaços on hi podreu trobar tota la seva dilatada història: https://patrimoni.lloret.cat/ca/moll-museu-obert-de-lloret/sant-pere-del-bosc i
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Sant_Pere_del_Bosc
És molt gran i majestuós, el seu estat actual es deu a l’indià Nicolau Font i Maig que el va adquirir el 1860 i va fer-hi grans reformes; hi varen intervenir l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, l’escultor Eusebi Arnau i el pintor i decorador Enric Monserdà i Vidal. No només va intervenir en el santuari, sinó que va aixecar una mena de camí espiritual i artístic entre el santuari i Lloret amb els monuments ja esmentats a l’inici.
Sobre la fortuna de Nicolau Font s’explica l’anècdota volia pavimentar el terra de l’ermita de Sant Pere del Bosc amb monedes d’or. Per això li van dir que havia de demanar permís al rei. Si posava les monedes de cara, a l’hora de trepitjar, la gent trepitjaria la cara del propi rei. Si les posava de creu, la gent trepitjaria l’escut del país i això era considerat una ofensa molt gran. La resposta de Madrid va ser que podia pavimentar el terra però posant les monedes de gairell!
Finalment, Nicolau Font va abandonar la idea.
Actualment el recinte pertany als seus descendents que l’han convertit en un restaurant, inaugurat l’any 1981, i un hotel inaugurat l’any 2011. Un indret molt bonic i amb una vista privilegiada.
Esmentar també que a l’esplanada davant el recinte hi ha un monument a Nicolau Font obra de l’escultor modernista Eusebi Arnau. Vegis l’enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Monument_a_Nicolau_Font
L’estructura de la creu modernista de Sant Pere del Bosc està dissenyada per Josep Puig i Cadafalch i al capdamunt hi ha dues escultures obra d’Eusebi Arnau i Mascort; a la cara que mira al camí hi ha Sant Jordi i a la que mira al monestir hi ha Sant Pere.
A l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_de_Sant_Pere_del_Bosc i torbareu una amplia i detallada descripció d’aquesta escultòrica creu, així com de la vida de Nicolau Font, conegut a Lloret com “el conde” per la fortuna de que disposava.
És molt gran i majestuós, el seu estat actual es deu a l’indià Nicolau Font i Maig que el va adquirir el 1860 i va fer-hi grans reformes; hi varen intervenir l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, l’escultor Eusebi Arnau i el pintor i decorador Enric Monserdà i Vidal. No només va intervenir en el santuari, sinó que va aixecar una mena de camí espiritual i artístic entre el santuari i Lloret amb els monuments ja esmentats a l’inici.
Sobre la fortuna de Nicolau Font s’explica l’anècdota volia pavimentar el terra de l’ermita de Sant Pere del Bosc amb monedes d’or. Per això li van dir que havia de demanar permís al rei. Si posava les monedes de cara, a l’hora de trepitjar, la gent trepitjaria la cara del propi rei. Si les posava de creu, la gent trepitjaria l’escut del país i això era considerat una ofensa molt gran. La resposta de Madrid va ser que podia pavimentar el terra però posant les monedes de gairell!
Finalment, Nicolau Font va abandonar la idea.
Actualment el recinte pertany als seus descendents que l’han convertit en un restaurant, inaugurat l’any 1981, i un hotel inaugurat l’any 2011. Un indret molt bonic i amb una vista privilegiada.
Esmentar també que a l’esplanada davant el recinte hi ha un monument a Nicolau Font obra de l’escultor modernista Eusebi Arnau. Vegis l’enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Monument_a_Nicolau_Font
L’estructura de la creu modernista de Sant Pere del Bosc està dissenyada per Josep Puig i Cadafalch i al capdamunt hi ha dues escultures obra d’Eusebi Arnau i Mascort; a la cara que mira al camí hi ha Sant Jordi i a la que mira al monestir hi ha Sant Pere.
A l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_de_Sant_Pere_del_Bosc i torbareu una amplia i detallada descripció d’aquesta escultòrica creu, així com de la vida de Nicolau Font, conegut a Lloret com “el conde” per la fortuna de que disposava.
Nicolau Font també va encarregar al poeta Jacint Verdaguer la reforma dels goigs de la Verge de Gràcia i un cant a la Creu, el qual va ser musicat pel prestigiós compositor Càndid Candi i Casanovas, per tal de cantar davant la Creu de Terme.
Com podeu observar en poques caminades trobareu l’empremta de Josep Puig i Cadafalch, Jacint Verdaguer, Eusebi Arnau i Càndid Candi!
En una cruïlla de camins trobem l’oratori de la Mare de Déu de Gràcia, Es tracta d'una capella-oratori projectada novament per Josep Puig i Cadafalch, i inaugurada el dia 1 de maig de 1898. Podeu trobar-ne més informació a l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Gr%C3%A0cia_(Lloret_de_Mar)
A banda i banda de la pista i al peu del turó de l’Àngel trobem les Casetes de l’Àngel, son dues construccions del 1901 de petites dimensions i d’estil modernista, que inicialment servien d’estances pels caps dels treballadors de les obres del monument de l'Àngel i posteriorment oferien aixopluc i descans per a pelegrins. Son molt boniques, però actualment les bretolades grafiteres les han deteriorat molt, contrastant amb la resta d’edificacions i monuments d’aquest recorregut en que no n’hi ha cap. Podeu trobar més informació a l'enllaç: l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Casetes_de_l%27%C3%80ngel
Com podeu observar en poques caminades trobareu l’empremta de Josep Puig i Cadafalch, Jacint Verdaguer, Eusebi Arnau i Càndid Candi!
En una cruïlla de camins trobem l’oratori de la Mare de Déu de Gràcia, Es tracta d'una capella-oratori projectada novament per Josep Puig i Cadafalch, i inaugurada el dia 1 de maig de 1898. Podeu trobar-ne més informació a l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Gr%C3%A0cia_(Lloret_de_Mar)
A banda i banda de la pista i al peu del turó de l’Àngel trobem les Casetes de l’Àngel, son dues construccions del 1901 de petites dimensions i d’estil modernista, que inicialment servien d’estances pels caps dels treballadors de les obres del monument de l'Àngel i posteriorment oferien aixopluc i descans per a pelegrins. Son molt boniques, però actualment les bretolades grafiteres les han deteriorat molt, contrastant amb la resta d’edificacions i monuments d’aquest recorregut en que no n’hi ha cap. Podeu trobar més informació a l'enllaç: l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Casetes_de_l%27%C3%80ngel
Dalt del turó de Ses Pedres Lluïdores trobem el gran monument a l’Àngel de Lloret de Mar. Es troba emplaçat sobre una terrassa circular, amb escales obertes als quatre punts cardinals. Aquest gran monument queda apartat 1,2 km de la nostra ruta (entre anar-hi i tornar s’allarga la caminada pràcticament 2,5 km) però és del tot recomanable arribar-s’hi ja que no deixa indiferent.
L’àngel amb un braç assenyala la direcció del oratori de la Mare de Déu de Gràcia i amb l’altre el camí del cel. Cada costat del pedestal representa un tema diferent.
De cara al sud hi destaca el relleu de la Mare de Déu de Gràcia, sota del qual hi ha una quartera verdagueriana. En el punt d'unió del cos central i de la base, hi ha un medalló de bronze obra de l'escultor Eusebi Arnau i Mascort i fos als tallers de Masriera i Campins amb la cara de Mn. Jacint Verdaguer.
La part de llevant està dedicada a St. Jordi.
Pel cantó de ponent, de cara, al santuari de St. Pere del Bosc, hi ha el relleu de St. Pere, amb els seus atributs pontificis.
En el cantó nord el protagonisme principal el té l'escut de Catalunya, coronat i amb inscripció que diu "Deo et Pro Patria" i a sota l'escut la data de "1903.
En aquesta obra hi trobem implicats els escultors: Eusebi Arnau i Mascort, Enric Monserdà i Vidal, Joan Pujol i Frederic Bechini i la poetessa Dolors Monserdà de Macià. Hi ha molta més informació d’aquest monument que podeu trobar a l’enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Monument_de_l%27%C3%80ngel
Per situar-nos a l’inici de la caminada seguirem la C-32 fins a la rotonda final i allí seguirem la carretera a la urbanització de Sant Daniel. Just arribar-hi tenim l’ermita de Sant Daniel al davant i a la dreta la depuradora d’aigües, aquí hi ha un gran espai per aparcar.
Comencem a caminar seguint la pista que mena directament al Santuari del Vilar. Abans d’arribar-hi començarem a trobar oratoris d’un via crucis o rosari.
Arribem al Santuari que queda lleugerament elevat, pugem per unes escales de pedra, a l’inici d’aquestes hi ha una font. El santuari acostuma a estar obert, és molt interessant fer-hi una visita per a contemplar la imatge, els exvots i les rajoles de ceràmica amb temes mariners que hi ha a les parets.
Vist el santuari seguim caminant passant pel costat del restaurant i de la zona de pic-nic per anar seguint una pista que ens porta a una cruïlla on hi ha la Creu del Vilar, que consisteix en una creu de ferro dalt d’un pedestal.
D’aquí surten quatre pistes, seguim recta, deixem a l’esquerra Cal Mònic i les ruïnes de Ca l’Aimeric i arribem a una nova cruïlla, on hi ha un jaló que ens assenyala que hem de seguir per la dreta, poc després arribem a una nova cruïlla on hi ha una pedra termenera entre els municipis de Blanes i Lloret; una dita antiga diu que “Entre Blanes i Lloret no hi ha un pam de net” fent referència a la rivalitat entre les dues poblacions.
Hem de seguir recta, però primer farem una curta anada i tornada al turó de Sant Pere del Bosc, un curt corriol ens hi porta en un parell de minuts; aquest turó de 162 metres d’alçada no té gaire bona vista, però no és ni de bon tros un indret emboscat.
Tornem a la pista i poc després arribem a una nova cruïlla situada dalt d’un petit collet molt bonic i on un nou jaló ens assenyala que hem de seguir per l’esquerra.
Així arribem a l’entrada del recinte de Sant Pere del Bosc al que farem una nova anada i tornada per contemplar de prop aquest majestuós monestir reconvertit en hotel.
Tornem a la pista i poc després arribem a la Creu de Sant Pere del Bosc. Podríem seguir per la pista principal, però girarem a l’esquerra per a seguir-ne una de secundària més tranquil·la i bonica.
Les dues pistes es tornen a trobar en una cruïlla on hi ha l’oratori de la Mare de Déu de Gràcia.
Girem a l’esquerra, travessem la riera d’en Passapera i poc després arribem a una nova cruïlla; aquí iniciarem la llarga anada i tornada a l’Àngel, és llarga però el terreny és pràcticament pla i no es fa pesat.
Arribem a les Cassetes de l’Àngel i deixem la pista per girar a l’esquerra per a seguir un camí que ens deixa dalt del turó de les Pedres Lluïdores on hi ha l’estàtua de l’Àngel. Indret molt bonic que compensa la llarga caminada.
Vista l’escultura, l’indret i la vista de la costa tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim recta; tot i que seguim per una pista ara hem deixat la principal i aquesta progressivament es va deteriorant fins arribar a convertir-se pràcticament en una trialera amb pendents força pronunciats.
Després d’una forta i turmentada pujada arribem a una cruïlla on hi ha dos dipòsits, encara que inicialment només en veiem un.
Aquí girem a l’esquerra i immediatament a la dreta i poques passes després també girem a la dreta per passar pel costat del segon dipòsit.
Comencem a seguir una pista que més aviat és un camí que va pujant lleugerament tot rodejant el turó del Vilar.
Arribem a un collet on hi ha un nou jaló; aquí girarem a la dreta per fer una nova i curta anada i tornada per pujar al turó del Vilar de 273 metres d’alçada.
Encara que ja fa molta estona que hi hem passat, ara ens trobem a sobre el Santuari del Vilar, que dona nom al turó. Aquí tenim molt més bona vista i és un turó transitat per ciclistes.
Tornem a la cruïlla i seguim el camí que durant molta estona segueix per dalt la carena i ens va oferint bones vistes.
Arribem a un nou collet i cruïlla, girem a l’esquerra i immediatament seguim un corriol que s’enfila per la dreta i que ens deixa dalt del turó del Pi Gros de 291 metres d’alçada. En aquest turó hi ha molts pins, però no vaig veure’n cap que es pogués catalogar com a “gros”.
Continuem pel corriol que va baixant i ens deixa en una cruïlla on recuperem les pistes. Un nou jaló ens assenyala que hem de seguir per la dreta. Poca estona després arribem a una altre cruïlla amb jaló; hem de seguir per l’esquerra i immediatament girar a la dreta per seguir un nou corriol que ens deixa dalt del turó del Terme Gros de 280 metres d’alçada, aquest també amb una vista no massa bona; seguim el corriol i poc després trobem una pedra termenera que delimita els termes de Blanes, Lloret i Tordera, amb els noms gravats al costat corresponent a cada terme municipal.
Seguim baixant arribem a una pista i la seguim per l’esquerra. Seguim força estona aquesta pista que ens ofereix unes magnifiques vistes de la costa.
Finalment arribem a una nova cruïlla, on un jaló ens indica el camí de pujada al turó d’en Gall.
Anem pujant per aquest camí, passem pel costat d’un dipòsit i poc després arribem dalt del turó d’en Gall de 309 metres d’alçada, vèrtex geodèsic i màxima alçada de la caminada. Turó de gran panoràmica de la costa i per l’altre vessant es veu el Canigó.
Deixem el turó seguint el camí de baixada que ens deixa novament a la pista, indret on hi ha una singular pedra que és completament plana per la part superior.
Aquí, ja que hi som a prop, farem una nova anada i tornada, ara al turó d’en Font.
Seguim per la dreta i poc després ens hem d’enfilar seguint un discret rastre de corriol que ens deixa dalt del proper turó d’en Font de 287 metres de desnivell. Aquí no tindrem gaire vista.
Tornem a la Roca Plana i seguim la pista pocs metres, ja que aviat hem d’abandonar-la per girar a la dreta i començar a baixar tot seguint un bonic camí que després d’una bona estona ens deixa a les primeres cases de la urbanització de Sant Daniel.
Ara ja només ens resta travessar-la de punta a punta anant baixant pel carrer principal (carrer de Sant Daniel).
Així arribem de nou a la petita ermita de Sant Daniel (al costat mateix podem fer-hi “parada i fonda”) i tot seguit arribem a l’aparcament de la depuradora donant per acabada aquesta “modernista” caminada per termes de Blanes i Lloret.
HORARIS:
De Sant Daniel al santuari del Vilar: 30mn
Del santuari al turó de Sant Pere del Bosc: 25mn
Del turó de Sant Pere del Bosc al monestir de Sant Pere del Bosc: 10mn
Del monestir de Sant Pere a l’oratori de la Mare de Déu de Gràcia: 20mn
De l’oratori de la Mare de Déu de Gràcia al monument de l’Àngel: 20mn
Del monument a l’Àngel al turó del Vilar: 55mn
Del turó del Vilar al del Pi Gros: 25mn
Del turó del Pi Gros al del Terme Gros: 10mn
Del turó del Terme Gros al turó d’en Gall: 35mn
Del turó d’en Gall al d’en Font: 10mn
Del turó d’en Font a l’inici: 45mn
TOTAL: 4h 45mn
Per situar-nos a l’inici de la caminada seguirem la C-32 fins a la rotonda final i allí seguirem la carretera a la urbanització de Sant Daniel. Just arribar-hi tenim l’ermita de Sant Daniel al davant i a la dreta la depuradora d’aigües, aquí hi ha un gran espai per aparcar.
Comencem a caminar seguint la pista que mena directament al Santuari del Vilar. Abans d’arribar-hi començarem a trobar oratoris d’un via crucis o rosari.
Arribem al Santuari que queda lleugerament elevat, pugem per unes escales de pedra, a l’inici d’aquestes hi ha una font. El santuari acostuma a estar obert, és molt interessant fer-hi una visita per a contemplar la imatge, els exvots i les rajoles de ceràmica amb temes mariners que hi ha a les parets.
Vist el santuari seguim caminant passant pel costat del restaurant i de la zona de pic-nic per anar seguint una pista que ens porta a una cruïlla on hi ha la Creu del Vilar, que consisteix en una creu de ferro dalt d’un pedestal.
D’aquí surten quatre pistes, seguim recta, deixem a l’esquerra Cal Mònic i les ruïnes de Ca l’Aimeric i arribem a una nova cruïlla, on hi ha un jaló que ens assenyala que hem de seguir per la dreta, poc després arribem a una nova cruïlla on hi ha una pedra termenera entre els municipis de Blanes i Lloret; una dita antiga diu que “Entre Blanes i Lloret no hi ha un pam de net” fent referència a la rivalitat entre les dues poblacions.
Hem de seguir recta, però primer farem una curta anada i tornada al turó de Sant Pere del Bosc, un curt corriol ens hi porta en un parell de minuts; aquest turó de 162 metres d’alçada no té gaire bona vista, però no és ni de bon tros un indret emboscat.
Tornem a la pista i poc després arribem a una nova cruïlla situada dalt d’un petit collet molt bonic i on un nou jaló ens assenyala que hem de seguir per l’esquerra.
Així arribem a l’entrada del recinte de Sant Pere del Bosc al que farem una nova anada i tornada per contemplar de prop aquest majestuós monestir reconvertit en hotel.
Tornem a la pista i poc després arribem a la Creu de Sant Pere del Bosc. Podríem seguir per la pista principal, però girarem a l’esquerra per a seguir-ne una de secundària més tranquil·la i bonica.
Les dues pistes es tornen a trobar en una cruïlla on hi ha l’oratori de la Mare de Déu de Gràcia.
Girem a l’esquerra, travessem la riera d’en Passapera i poc després arribem a una nova cruïlla; aquí iniciarem la llarga anada i tornada a l’Àngel, és llarga però el terreny és pràcticament pla i no es fa pesat.
Arribem a les Cassetes de l’Àngel i deixem la pista per girar a l’esquerra per a seguir un camí que ens deixa dalt del turó de les Pedres Lluïdores on hi ha l’estàtua de l’Àngel. Indret molt bonic que compensa la llarga caminada.
Vista l’escultura, l’indret i la vista de la costa tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim recta; tot i que seguim per una pista ara hem deixat la principal i aquesta progressivament es va deteriorant fins arribar a convertir-se pràcticament en una trialera amb pendents força pronunciats.
Després d’una forta i turmentada pujada arribem a una cruïlla on hi ha dos dipòsits, encara que inicialment només en veiem un.
Aquí girem a l’esquerra i immediatament a la dreta i poques passes després també girem a la dreta per passar pel costat del segon dipòsit.
Comencem a seguir una pista que més aviat és un camí que va pujant lleugerament tot rodejant el turó del Vilar.
Arribem a un collet on hi ha un nou jaló; aquí girarem a la dreta per fer una nova i curta anada i tornada per pujar al turó del Vilar de 273 metres d’alçada.
Encara que ja fa molta estona que hi hem passat, ara ens trobem a sobre el Santuari del Vilar, que dona nom al turó. Aquí tenim molt més bona vista i és un turó transitat per ciclistes.
Tornem a la cruïlla i seguim el camí que durant molta estona segueix per dalt la carena i ens va oferint bones vistes.
Arribem a un nou collet i cruïlla, girem a l’esquerra i immediatament seguim un corriol que s’enfila per la dreta i que ens deixa dalt del turó del Pi Gros de 291 metres d’alçada. En aquest turó hi ha molts pins, però no vaig veure’n cap que es pogués catalogar com a “gros”.
Continuem pel corriol que va baixant i ens deixa en una cruïlla on recuperem les pistes. Un nou jaló ens assenyala que hem de seguir per la dreta. Poca estona després arribem a una altre cruïlla amb jaló; hem de seguir per l’esquerra i immediatament girar a la dreta per seguir un nou corriol que ens deixa dalt del turó del Terme Gros de 280 metres d’alçada, aquest també amb una vista no massa bona; seguim el corriol i poc després trobem una pedra termenera que delimita els termes de Blanes, Lloret i Tordera, amb els noms gravats al costat corresponent a cada terme municipal.
Seguim baixant arribem a una pista i la seguim per l’esquerra. Seguim força estona aquesta pista que ens ofereix unes magnifiques vistes de la costa.
Finalment arribem a una nova cruïlla, on un jaló ens indica el camí de pujada al turó d’en Gall.
Anem pujant per aquest camí, passem pel costat d’un dipòsit i poc després arribem dalt del turó d’en Gall de 309 metres d’alçada, vèrtex geodèsic i màxima alçada de la caminada. Turó de gran panoràmica de la costa i per l’altre vessant es veu el Canigó.
Deixem el turó seguint el camí de baixada que ens deixa novament a la pista, indret on hi ha una singular pedra que és completament plana per la part superior.
Aquí, ja que hi som a prop, farem una nova anada i tornada, ara al turó d’en Font.
Seguim per la dreta i poc després ens hem d’enfilar seguint un discret rastre de corriol que ens deixa dalt del proper turó d’en Font de 287 metres de desnivell. Aquí no tindrem gaire vista.
Tornem a la Roca Plana i seguim la pista pocs metres, ja que aviat hem d’abandonar-la per girar a la dreta i començar a baixar tot seguint un bonic camí que després d’una bona estona ens deixa a les primeres cases de la urbanització de Sant Daniel.
Ara ja només ens resta travessar-la de punta a punta anant baixant pel carrer principal (carrer de Sant Daniel).
Així arribem de nou a la petita ermita de Sant Daniel (al costat mateix podem fer-hi “parada i fonda”) i tot seguit arribem a l’aparcament de la depuradora donant per acabada aquesta “modernista” caminada per termes de Blanes i Lloret.
HORARIS:
De Sant Daniel al santuari del Vilar: 30mn
Del santuari al turó de Sant Pere del Bosc: 25mn
Del turó de Sant Pere del Bosc al monestir de Sant Pere del Bosc: 10mn
Del monestir de Sant Pere a l’oratori de la Mare de Déu de Gràcia: 20mn
De l’oratori de la Mare de Déu de Gràcia al monument de l’Àngel: 20mn
Del monument a l’Àngel al turó del Vilar: 55mn
Del turó del Vilar al del Pi Gros: 25mn
Del turó del Pi Gros al del Terme Gros: 10mn
Del turó del Terme Gros al turó d’en Gall: 35mn
Del turó d’en Gall al d’en Font: 10mn
Del turó d’en Font a l’inici: 45mn
TOTAL: 4h 45mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada