Sant Vicenç de Torelló, ermita de Sant Roc, Santuari de Bellmunt i Salt del Molí
Clàssica excursió al Santuari de Bellmunt des de Sant Pere de Torelló, passant per l’ermita de Sant Roc i allargant-la després fins el salt del Molí.
A partir del salt hi ha varies opcions per tornar a Sant Pere; en aquesta caminada optarem per la “via fàcil” que consistirà en seguir una pista durant força estona, ja que els tres objectius de l’excursió (Sant Roc, Bellmunt i salt del Molí) ja estan assolits i en el cas concret d’aquesta caminada feia molta calor i vaig optar per intentar escurçar-ho.
Tot el recorregut és molt bonic ja que caminarem per boscos de faigs, alzines i roures, però també gaudirem d’una gran panoràmica des de Bellmunt, una talaia que ens permet veure des de Montserrat al Puigmal, passant pel Montseny, tota la plana osonenca, la vall del Ges i el Bisaura.
El santuari de Bellmunt, situat a 1246 metres d’alçada, està totalment edificat sobre roca viva, i disposa de servei de restaurant i d’hostatgeria (cal consultar la pàgina web per saber dies i horaris) i s’hi accedeix a peu des de Vidrà i a peu i amb cotxe des de Sant Pere de Torelló.
El santuari segurament està bastit sobre l’antic castell de Reganyada documentat l’any 1020 i lògicament durant els segles ha sofert modificacions, destruccions, saquejos i tota mena de vicissituds.
Cal destacar que és la famosa “ermita al cel suspesa” del primer vers del poema “L’emigrant” de Mossèn Jacint Verdaguer.
Per internet podem trobar-ne moltes referències, per exemple a la viquipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Bellmunt
La petita capella dedicada a Sant Roc és situada a 730 metres d’alçada a l’indret del Serrat de Nespla a sobre el mas del mateix nom. El seu origen s’atribueix a la pesta de còlera de l’any 1848, però a la campana de la capella que es conserva al mas del Serrat hi ha la següent inscripció: “Me feren per Sant Roc año 1698...” això fa pensar que efectivament va ser construïda durant una pesta, però no la del segle XIX, sinó la del segle XVII.
A l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Roc_del_Serrat_de_Nespla de la viquipèdia hi trobareu més informació
A partir del salt hi ha varies opcions per tornar a Sant Pere; en aquesta caminada optarem per la “via fàcil” que consistirà en seguir una pista durant força estona, ja que els tres objectius de l’excursió (Sant Roc, Bellmunt i salt del Molí) ja estan assolits i en el cas concret d’aquesta caminada feia molta calor i vaig optar per intentar escurçar-ho.
Tot el recorregut és molt bonic ja que caminarem per boscos de faigs, alzines i roures, però també gaudirem d’una gran panoràmica des de Bellmunt, una talaia que ens permet veure des de Montserrat al Puigmal, passant pel Montseny, tota la plana osonenca, la vall del Ges i el Bisaura.
El santuari de Bellmunt, situat a 1246 metres d’alçada, està totalment edificat sobre roca viva, i disposa de servei de restaurant i d’hostatgeria (cal consultar la pàgina web per saber dies i horaris) i s’hi accedeix a peu des de Vidrà i a peu i amb cotxe des de Sant Pere de Torelló.
El santuari segurament està bastit sobre l’antic castell de Reganyada documentat l’any 1020 i lògicament durant els segles ha sofert modificacions, destruccions, saquejos i tota mena de vicissituds.
Cal destacar que és la famosa “ermita al cel suspesa” del primer vers del poema “L’emigrant” de Mossèn Jacint Verdaguer.
Per internet podem trobar-ne moltes referències, per exemple a la viquipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Bellmunt
La petita capella dedicada a Sant Roc és situada a 730 metres d’alçada a l’indret del Serrat de Nespla a sobre el mas del mateix nom. El seu origen s’atribueix a la pesta de còlera de l’any 1848, però a la campana de la capella que es conserva al mas del Serrat hi ha la següent inscripció: “Me feren per Sant Roc año 1698...” això fa pensar que efectivament va ser construïda durant una pesta, però no la del segle XIX, sinó la del segle XVII.
A l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Roc_del_Serrat_de_Nespla de la viquipèdia hi trobareu més informació
L’indret de la capella també és un gran mirador, amb Sant Pere de Torelló i tota la plana a tocar amb la punta dels dits
El salt del Molí amb els seus vint metres d’alçada és un del salts més importants del riu Ges i antigament va ser aprofitat per fer-hi funcionar un molí.
Podeu trobar-ne més informació a l’enllaç de vidrà: http://www.vidra.cat/coneix/llocs-dinteres/salt-del-moli/
D’anada al salt passarem per la font dels Degotalls i de tornada per la Tosca dels Degotalls, els dos indrets estan separats per pocs metres de desnivell, i la Tosca son precisament els regalims o degotalls de la font que hi ha uns metres més amunt.
La font és una surgència d’unes roques, que depèn de l’època o de l’any pot ser que no ragi.
La Tosca és una curiosa formació calcària de vuit metres d’alçada i onze d’amplada on el degoteig de l’aigua durant centenars d’anys ha anat depositant restes de carbonat càlcic creant aquestes curioses formacions.
A l’enllaç: http://www.vidra.cat/coneix/llocs-dinteres/la-tosca-de-degollats/ i trobareu més informació d’aquest indret.
El salt del Molí amb els seus vint metres d’alçada és un del salts més importants del riu Ges i antigament va ser aprofitat per fer-hi funcionar un molí.
Podeu trobar-ne més informació a l’enllaç de vidrà: http://www.vidra.cat/coneix/llocs-dinteres/salt-del-moli/
D’anada al salt passarem per la font dels Degotalls i de tornada per la Tosca dels Degotalls, els dos indrets estan separats per pocs metres de desnivell, i la Tosca son precisament els regalims o degotalls de la font que hi ha uns metres més amunt.
La font és una surgència d’unes roques, que depèn de l’època o de l’any pot ser que no ragi.
La Tosca és una curiosa formació calcària de vuit metres d’alçada i onze d’amplada on el degoteig de l’aigua durant centenars d’anys ha anat depositant restes de carbonat càlcic creant aquestes curioses formacions.
A l’enllaç: http://www.vidra.cat/coneix/llocs-dinteres/la-tosca-de-degollats/ i trobareu més informació d’aquest indret.
Més avall hi ha les ruïnes del mas dels Degotalls, d’on hi ha una llegenda sobre la matança del porc, que trobareu perfectament explicada a l’enllaç: http://www.vidra.cat/coneix/llegendes-i-histories/degollats/
Per començar la caminada ens situarem a l’ampli aparcament que hi ha a la sortida de Sant Pere de Torelló en direcció al coll de Bracons.
Seguim l’esmentada carretera uns metres fins arribar al primer revolt on deixem la carretera i seguim recta la pista asfaltada que mena a Les Comes, però la seguim els primers metres fins l’entrada del mas Fontdevila que deixem a la dreta. Aquí hi ha un cartell informatiu que ens indica el camí a Sant Roc.
Hem seguir pel mig, deixant a la dreta el mas Fontdevila i a l’esquerra la pista a les Comes, al principi sembla que no hi hagi camí, hem de baixar uns metres per creuar la riera i a l’altre costat ja veurem perfectament marcat el camí que seguirem pel llom del Serrat de Sant Roc. A mesura que anem pujant la vista s’amplia sobre la plana i Sant Pere, mentre que davant nostre veiem tota l’estona l’encimbellat santuari de Bellmunt.
Seguim el camí que ens deixa davant la petita i bonica capella o ermita de Sant Roc.
Contemplem la capella i l’entorn i seguim el camí en un tram molt bonic, que poc després ens deixa a la pista d’accés al mas del Serrat de Nespla, la seguim uns metres fins gairebé l’entrada al recinte del mas, on trobem unes marques de pintura groga i blanca que ens assenyalen un corriol que voreja el mas per la dreta, seguim les marques de pintura per la vorera d’un prat. Superat el mas es recupera el camí que ens va apropant a la base de la muntanya, on al capdamunt veiem Bellmunt.
Fins ara la pujada ens ha “perdonat”, però de sobte el camí gira a la dreta i comença una llarga i sostinguda pujada. Estem a la cota 800 i el santuari està a més de 1200 metres, és a dir estem començant una pujada de 400 metres de desnivell que el camí va superant en curtes i seguides llaçades.
Arribem al collet de Font de Xeca, situat a 1035 metres, a partir d’ara caminarem pel llom de la carena del Serrat dels Cristians, però durant una bona part d’aquesta caminada carenera el pendent no disminueix.
Veiem ja Bellmunt molt a prop quan el pendent comença a cediri ja el tenim a sobre mateix quan el camí acaba desembocant a la carretera d’accés.
Aquí haig de fer una observació important; fa potser uns quaranta anys que no hi pujava, i llavors des d’aquí es seguia el mateix llom de la carena per acabar-hi d’arribar. Així ho vaig fer, però aviat vaig adonar-me que el camí que seguia estava molt esborrat i perdut per acabar sortint a unes vinyes que hi ha a tocar del monestir.
Aquest no és el camí actual. Hem de seguir la carretera uns metres més fins arribar a l’aparcament del santuari. Aquí hi he posat un punt d’interès ja que per la dreta arrenca una drecera que estalvia un pronunciat revolt de la carretera.
En aquest revolt també hi he posat un altre punt d’interès, ja que és d’aquí d’on arrenca el tram final del camí al santuari.
Finalment arribem al santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, al que no podem accedir si no està obert, però hi ha un camí que el rodeja completament i que és una magnifica balconada que ens permet contemplar l’extensa panoràmica.
Fem la volta al santuari i retornem a la placeta que hi ha al peu de les escales d’accés i la font de Sant Roc.
De l’altre costat de la placeta surten unes escales de pedra que ens condueixen al punt més alt, on hi ha una gran creu, el vèrtex geodèsic i l’oratori de la Mare de Déu de les Alades.
Des d’aquí la panoràmica de 360 graus és extraordinària, des de Montserrat, el Montseny i el Puigmal com a vèrtex d’un triangle imaginari.
Descansem i contemplem la vista panoràmica i tornem a la placeta i just al costat de la font de Sant Roc hi ha un cartell informatiu, i on arrenca o acaba el camí que ve de Vidrà.
Seguim aquest camí que ens porta a travessar una magnifica fageda fins arribar al coll d’Hi-era-de-massa, aquí abandonem el camí a Vidrà i girem a la dreta per a seguir durant molta estona un camí, primer sembla una pista, però acaba convertit en camí.
Llarga, però bonica caminada per dins del bosc, ens porta fins la surgència de la Tosca de Degotalls, a vegades seca, però que en aquesta excursió hi brollava una bona quantitat d’aigua. Seguim uns metres més i arribem a una cruïlla senyalitzada, on enllacem amb el camí ral de Vidrà a Sant Pere de Torelló. Ara farem una anada i tornada fins el salt del Molí; tot i que és una mica llarga, és un indret que no ens podem perdre.
Així que seguim el camí per l’esquerra, camí que surt del bosc i des d’on podem gaudir de bona vista de les boscúries de la vall del Ges.
El camí desemboca en una pista que anirem seguint en lleugera pujada fins un revolt on hi ha un cartell que ens assenyala el camí que surt per la dreta vers el salt.
Després d’uns primers metres planers, el camí emprèn un fort descens fins el llit del riu; el soroll del salt ens avisa que ja hi som a prop i entre l’arbrada ja el comencem a veure. Per acabar-hi d’arribar hem de creuar el riu ja que a l’altre riba hi ha una petita platja des d’on es pot contemplar millor.
Depèn del cabal del riu, passar a l’altre costat pot portar problemes, però hi ha unes petites pilones d’alguna antiga passera que ens permeten passar sense dificultats, excepte que el cabal sigui molt alt.
Si baixa aigua en quantitat una mica respectable, el salt és espectacular i l’indret mereix una llarga aturada contemplativa.
El temps passa, i tard o d’hora ens hem de posar novament en moviment, tornem a creuar el riu i refem la forta, però curta, pujada que ens retorna a la pista i seguim refent el camí fins la cruïlla propera a la font de la Tosca de Degotalls.
Aquí seguim recta pel camí ral, i pocs metres després arribem a la Tosca, un indret inesperat, ja que de sobte ens trobem davant unes curioses formacions de les que van regalimant uns degotalls procedents de la surgència que hi ha una mica més amunt.
Vist l’indret seguim aquest bonic camí una bona estona que finalment acaba desembocant en una pista davant mateix del gran i bonic mas de La Vall.
Ara començarem una llarga marxa d’uns sis quilòmetres seguint totalment aquesta pista, excepte una curta drecera i una altre curta anada i tornada a la petita resclosa de Forat Micó.
A partir d’aquesta resclosa el riu s’enfonsa en el congost del Forat Micó, del que podem veure algun profund gorg; millor vista d’aquest estret i enfonsat congost es té des del camí que passa per l’altre vorera del riu.
Passat el congost, riu i la pista es retroben i arribarem a creuar-lo unes sis vegades a gual. Aquest detall és important, perquè si baixa molt cabal pot arribar a ser perillós creuar-lo.
Arribat el cas, poc després del congost haurem de seguir camins per la dreta que ens retornaran a l’indret del mas del Serrat de Nespla i tornar a l’ermita o capella de Sant Roc.
Més avall deixem a la dreta el mas de la Teuleria i una estona després la pista s’acaba en arribar a la cruïlla amb la carretera BV-5224 de Sant Pere de Torelló a Olot pel coll de Bracons.
Seguim la carretera durant dos quilòmetres aproximadament (inclosos en els sis que he esmentat en arribar al mas de la Vall). Passem pel costat de l’Area recreativa del Pla de la Riera, amb uns magnífics bancs i taules per si volem fer-hi una bona aturada sota l’ombra dels arbres, o bé no ens caldrà desviar-nos de la carretera perquè pocs metres després a la mateixa vorera de la carretera i sota un bon exemplar de plataner hi ha un banc de fusta que ens permet fer-hi un bon descans.
Seguim caminant i aviat arribem a la cruïlla amb el camí d’anada i d’allí a l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament a la capella de Sant Roc: 25mn
De la capella de Sant Roc al collet de Font de Xeca: 55mn
Del collet de Font de Xeca al santuari de Bellmunt: 35mn
Del santuari de Bellmunt al coll d’Hi-era-de-massa: 15mn
Del coll d’Hi-era-de-massa a la font de la Tosca de Degotalls: 40mn
De la font al salt del Molí: 20mn
Del salt del Molí a la resclosa del Forat Micó: 1h
De la resclosa del Forat Micó a l’aparcament: 1h
TOTAL: 5h 10mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada