Collbató, serres de Can Rubió i dels Gatells; Roca dels Corbs, Saltadors de Can Rogent i castell de Collbató
 |
| CA n'ESTRUC VELL |
 |
| SANT SALVADOR DE LES ESPASES |
Durant les caminades per la part sud de la muntanya de Montserrat veiem la carena paral·lela (molt més baixa) que tenim al davant i que sembla una prolongació de la muntanya on hi ha el municipi de Collbató.
Aquest recorregut ens porta a conèixer aquesta carena, primer per la part baixa i després la recorrerem per dalt.
En realitat son dues carenes, separades pel coll de Can Rubió primer passarem per la Serra de Can Rubió i després per la dels Gatells.
És una caminada que et sorprèn, tot i que ja esperes que les vistes seran esplèndides per la seva situació a cavall de la muntanya de
Montserrat i el Baix Llobregat, però no imaginava que ho serien tant!
No son només les vistes les que fan molt recomanable aquesta caminada, ja que també ho és tot el recorregut per la carena seguint un llarg tram de “L’Itinerari de l’Aigua i la Pedra Seca” de Collbató, un camí pedregós que es va obrint pas entre mig d’antigues feixes, bancals i cabanes de pedra seca, enrunades unes i senceres les altres.
A part de la cara sud de la Muntanya de Montserrat, d’on podem destacar l’indret de les coves del Salnitre i la part superior de la regió de les Magdalenes, també veiem el riu Llobregat, amb un fons pirinenc del que (em sembla) es veu la Tossa d’Alp.
Passarem pel turó de Capbrot de Rubió, de 437 metres d’alçada, per la Roca dels Corbs, de 436 metres d’alçada, amb una curiosa formació rocosa que sembla un blanc i també ens enfilarem fins les ruïnes del Castell de Collbató.
Visitarem els forns de calç de Can Rogent, tres grans forns alineats, i pel curiós indret dels Saltadors de Can Rogent, una singular escala de pedra, on els graons son pedres que sobresurten de la paret de pedra seca.
També destaca l’àrea de descans i l’ermita de Salut, situats a l’entrada del camí de les coves de Salnitre.
De la pàgina web de l’Ajuntament de Collbató traiem la informació d’aquesta ermita: “Situada al camí de les Coves del Salnitre. Data de la segona meitat del s. XIX, fou reconstruïa després de la guerra civil. D'estil neogòtic i amb campanar d'espadanya que corona la façana, a l’absis hi trobem uns arcs ogivals i uns capitells d'alabastre, amb motius modernistes de conills, llagostes i flors. Les parets de la sagristia estan arrebossades amb pintures imitant esgrafiats arquitectònics”.
La detallada descripció dels forns de calç de Can Rogent la trobem a la pàgina web de la Diputació de Barcelona: “ Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció.
Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb perpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics.”
Precisament per a pujar al castell de Collbató travessarem una d’aquestes antigues pedreres.
Una bona descripció dels Saltadors de Can Rogent la trobem al blog: http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com/2010/12/els-saltadors-de-cal-rogent.html on diu: “Es tracta d'una barraca feta a sota del camí i que té uns graons per baixar-hi. Els graons són als dos costats de la barraca. Els que hi ha a un costat són de roca calcària, mentre els altres són de gres vermellós (la barraca i el marge també tenen aquesta característica). Aquests graons surten uns 45-50 cm del mur. L'alçada de l'obra és de poc més de 2 metres. La barraca és allargada (2 m) amb les parets lleument corbades i amb una amplada de 70-80 cm i una altura d'1,40 m. El sostre és de lloses planes i al fons hi ha una petita cambra que devia servir de cisterna.”
En aquest blog destaco que s’esmenta aquesta construcció com un aixopluc i una manera d’aconseguir aigua, que contrasta amb altres versions que l’esmenten con un indret “per estar a la fresca durant l’estiu els propietaris de Can Rogent”. Personalment m’inclino més per la primera versió, perquè estar en una cabana de només 1,4 metres d’alçada i 0,80 d’amplada no deu ser gaire atractiu.
Finalment aquesta caminada fa una curta volta per anar fins el mas de Ca n’Estruc Vell, dins del terme d’Esparraguera, un gran mas que consta de tres cossos, sent el central el més antic.
Ens remetrem a la Viquipèdia per veure’n la història d’aquest antin mas: “Es tenen notícies per un document que aquest edifici formava part de la donació que el comte Guillem va fer al comte d'Esparreguera de les seves terres el 985. Al segle XVII, aquesta masia era coneguda com el mas Jordà.” Ha estat restaurada conservant el cos central el seu caràcter original.
Per a començar l'excursió ens situarem al municipi de Collbató, concretament a l'aparcament de l'àrea de lleure de la Salut, que es troba en un curt trencall que hi ha a l'esquerra del km 1,5 de la carretera B-112 (està perfectament indicat).
Deixarem el cotxe aparcat i ens encaminarem fins la immediata ermita de la Salut des d’on tindrem una gran perspectiva del municipi de Collbató.
Visitat l’indret seguim un marcat camí per la dreta que baixa fins la carretera d’accés a la Salut, però no l’arribem a trepitjar ja que seguirem un camí, també per la dreta, que ens porta fins a Collbató.
Hi entrem per carrer de la Salut, però a pocs metres el deixem per a seguir un bonic “camí de ronda” per l’esquerra, amb passarel·les i molt bona vista de la muntanya de Montserrat.
Tornem a entrar a dins del poble per un arc i a continuació arribem a la cruïlla d’anada i tornada.
D’anada seguirem recta, i entrarem en un bonic camí per dins del bosc, que va planejant tot revoltant el turó del castell per l’esquerra.
Aquest camí ens deixa a la carretera de Collbató (B-112).
Travessem la carretera i davant mateix tenim els forns de calç de Can Rogent.
Hi ha un panell explicatiu; dels tres forns només podem entrar al del mig, ja que els altres estan embardissats.
També podem pujar per unes verticals escales fins a les boques superiors.
Vist els forns de calç seguim la pista de l’esquerra fins el immediat revolt de 180 graus a la dreta.
Aquí deixem la pista i seguim un fantàstic camí que surt del mateix revolt.
Poca estona després fem una curta anada i tornada fins la font Closa, una antiga mina d’aigua que abastia Collbató, però actualment totalment seca.
Tornem al camí. Iniciem una llarga marxa, pràcticament sense desnivell, que ens permet anar observant la muntanya de Montserrat des de diferents perspectives.
Passem pel costat d’unes ruïnes mentre anem acostant-nos a Ca n’Estruc Vell.
Poc abans d’arribar-hi veiem una fita a la dreta i un camí que s’enfila.
Aquí tenim dues opcions; una és seguir fins el mas i l’altre seguir el camí que s’enfila.
Si optem per la segona opció, farem drecera, però no passarem pel mas.
Faig aquesta observació, perquè el mas és, òbviament, una fica privada i no podem arribar fins el mateix edifici, i ens haurem de conformar en veure’l de lluny.
Nosaltres seguim la primera opció, cal tenir present que la millor vista del mas la tindrem uns metres abans d’arribar-hi, ja que des de l’entrada a la propietat pràcticament no es veu.
Just a l’esmentada entrada arrenca una pista per la dreta, que és la que seguirem.
Anem guanyant alçada lentament, la panoràmica es va obrint, i podem veure el mas per sobre i darrere d’ell apareix el riu Llobregat; de la muntanya de Montserrat comencen a aparèixer les agulles de la part superior; també veiem, ara ja lluny, l’ermita de la Salut, el camí d’accés a les coves del Salnitre i l'ermita de Sant Salvador de les Espases.
Anem seguint la pista, i també veiem que per la dreta se’ns va acostant un petit llom, on intuïm un camí.
És el camí pel que hauríem pujat si no haguéssim anat a Ca n’Estruc Vell.
Hem d’estar atents al punt on aquest camí s’ajunta amb la pista que estem seguint. Ja que el camí simplement la travessa, hi ha una fita i marques de pintura blava.
Hem d’abandonar la pista i girar a l’esquerra per a seguir aquest corriol.
Tot i la forta pujada, és un camí molt bonic per dins del bosc, amb varies balconades que ens permeten anar gaudint de la gran panoràmica que es va obrint darrere nostre.
Força més amunt comencem a trobar-nos cabanes de pedra seca i bancals d’antigues vinyes.
Finalment arribem al capdamunt de la carena i la vista s’obre al Baix Llobregat.
Si el corriol de pujada ja era bonic, el que seguirem ara encara ho és més. Encarem una llarga caminada per dalt la carena, on el corriol es va obrint pas en mig del caos de pedres que omplen aquesta part de la Serra de Can Rubió. No hi ha perill de perdre el camí, ja que és molt marcat, fitat i senyalitzat amb pintura.
També ens trobem rodejats d’antics bancals i anem trobant cabanes de pedra seca.
El camí acaba desembocant en una pista, que seguim uns metres per la dreta i que ens deixa dalt del turó de Capbrot de Rubió, on hi ha una torre d’alta tensió i una gran vista de la muntanya de Montserrat.
A partir d’aquí seguim la pista que baixa per l’altre costat i que ens condueix fins el coll de Can Rubió.
Important nus d’unió de camins i pistes. A l’esquerra queda un mas.
Si baixàvem i arribem a un coll, ara toca remuntar; efectivament, seguim la pista que torna a guanyar alçada amb algunes rampes de pendent considerable.
El fort pendent s’acaba en arribar a un gran dipòsit cobert i una gran pedra on hi ha pintada una senyera, amb una placa In Memoriam.
Indret important ja que just passat el dipòsit arrenca un discret corriol per l’esquerra que es separa lleugerament de la pista, i segueix per dalt la Serra dels Gatells i ens condueix fins dalt la Roca dels Corbs, indret on hi ha una gran pedra en forma de cadira, o més aviat de banc, i que és una espectacular finestra sobre la muntanya de Montserrat.
És un indret molt apropiat per fer-hi una llarga aturada contemplativa.
Seguim el corriol, que ara emprèn una curta i dreta baixada. Arribem a un tancat de cabres i seguidament a les ruïnes de la cabana d’en Varela, un nou nus d’unió de camins i pistes.
Per tornar a Collbató giraríem a l’esquerra per a seguir la pista que baixa fins la carretera i que és la que hem abandonat al dipòsit cobert per anar a la Roca dels Corbs, però primer farem una anada i tornada als Saltadors de Can Rogent.
Girarem a la dreta seguint una pista secundària, passem pel costat d’una petita pineda on hi ha una mica de prat i uns grans blocs, i que és un gran mirador, i seguim fins una bassa d’aigua dels bombers.
Aquí és l’únic punt en tot el recorregut en què el camí es perd una mica, ja que la pista s’acaba en arribar al dipòsit.
Hem d’anar a la banda del dipòsit que dona a Montserrat, i caminar unes passes més en direcció a la muntanya, allí, molt discretament al començament arrenca un corriol, on inclús hi ha marques de pintura.
Pocs metres després aquest sender passa pel costat dels Saltadors; en primera instància els vaig passar de llarg, ja que els graons més cridaners pràcticament no es veuen, per això el punt d’interès està uns metres després dels Saltadors; és en recular que els vaig veure retallats i sobresortint del mur de pedra. No vaig baixar fins la cova a la que donen accés, però a la fotografia se’n veu l’entrada.
Contemplats els Saltadors tornem a la cruïlla de la cabana d’en Varela, i seguim la pista que ens porta directament als forns de calç de Can Rogent i immediatament a travessar de nou la carretera B-112 pel mateix indret que ho hem fet a l’anada.
Una vegada a l’altre costat seguirem per l’esquerra i travessarem per un poc marcat corriol l’entrada a una de les pedreres que alimentaven els forns.
Aquest corriol comença a enfilar-se pel turó del castell; a mitja pujada enllaça amb el camí principal d’accés i que poc després ens deixa al capdamunt del turó del castell de Collbató.
Aquesta pujada ens permet tenir una sencera perspectiva dels forns de calç.
Només en queden les restes d’una torre i d’algunes parets, lamentablement la base de la torre i de les parets està força degradat per llaunes i altres deixalles, però l’indret és un gran mirador.
Ara sortirem del turó per costat d’un dels murs i per un dret i curt corriol, amb signes de no ser gaire transitat, entrarem de nou al municipi de Collbató, concretament per la meitat del carrer Amadeu Vives. Carrer que seguirem per la dreta i que ens portarà a enllaçar amb l’itinerari d’anada i posteriorment fins l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament a l’ermita de la Salut: 05mn
De l’ermita a Collbató: 05mn
De Collbató als forns de Cal Rogent: 10mn
Del forns a la font Closa: 10mn
De la font a Ca n’Estruc Vell: 40mn
De Ca n’Estruc Vell a dalt la carena: 35mn
De la carena al turó del Capbrot de Rubió: 20mn
Del Capbrot al coll de Can Rubió: 10mn
Del coll a la Roca dels Corbs; 15mn
De la Roca dels Corbs als Saltadors de Can Rogent: 15mn
Dels Saltadors al castell de Collbató: 15mn
Del Castell a l’aparcament: 10mn
TOTAL: 3h 10mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada