Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 4 de setembre de 2021

Anglès, puig Ventós, 305m, Sant Pere Sestronques i Sant Amanç




































Plàcida caminada per aquest bonic racó de la comarca de la Selva, amb inici i final al municipi d’Anglès, on tenim com a objectius principals la visita a les restaurades ermites de Sant Pere Sestronques i Sant Amanç; la primera restaurada l’any 1994 com a compliment de la prometença del final feliç d’un llarg segrest a la veïna comarca de la Garrotxa; la segona començada a restaurar l’any 2007 i acabada el 2014 per part d’un grup de voluntaris i veïns de la zona.
El recorregut transcorre pràcticament tota l’estona per dins dels frondosos boscos de la zona, i per tant gaudirem de poca vista panoràmica, excepte en algunes clarianes i des del mirador de Sant Amanç, però la panoràmica de fons tampoc la trobarem gaire a faltar perquè els camins per dins del bosc també son extraordinaris.

A la viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_Sestronques i trobarem una àmplia descripció de la història de l’ermita romànica de Sant Pere Sestronques, de la que es té constància des del segle IX. Ermita molt bonica amb un ampli porxo a l’entrada. Com a curiositat cal destacar que durant la restauració del 1994 es va descobrir en una paret lateral una gran finestra en forma de ferradura, que alguns historiadors assenyalen que potser té un origen preromànic.
Aquesta gran finestra lateral li confereix una singularitat única, ja que totes les ermites romàniques acostumen a tenir poques i petites finestres.
L’ermita es troba en un gran replà molt a prop de Cal Gravat i voltada d’arbredes molt ben cuidades.
L’ermita o església de Sant Amanç és tot el contrari de la de Sant Pere Sestronques, ja que està enlairada dalt d’un petit turó i amb molt bona vista.
Se’n té constància des del segle XI, però es creu que podria ser del 860 (segle IX) en una menció d’una església construïda a la “Vallis Anglensis”.
Novament a la viquipèdia:https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_Sant_Aman%C3%A7_(Angl%C3%A8s) hi trobareu una amplia descripció del seu passat i present.
També com a curiositat les dovelles de la porta d’entrada provenen de l’antic convent de Sant Antoni d’Anglès, que va ser enderrocat l’any 2000. Finalment el bisbe de Girona va presidir l’acte de celebració del final de les obres de restauració.
Aquest itinerari també pretenia passar per les mines de ferro de Puig Ventós, però sense gaire èxit, ja que o no les vaig saber trobar o l’indret està embardissat i perdut; només em va semblar haver trobat una boca d’entrada, però pràcticament colgada de terra.
Hi ha un enllaç:
https://mineratlas.com/location/2711 - 16,41.949065152785174,2.658911250106799,hybrid
que parla d’aquestes mines, i menciona que si pot entrar per un pou lateral, ja que l’entrada principal està esfondrada.

Començarem la camina al carrer dels Pins d’Anglès; carrer situat just a la dreta i a l’entrada del municipi (venint de la C-25, eix transversal).
És un curt carrer que fa pujada i que no té sortida i on es pot aparcar perfectament.
El carrer no té sortida per els vehicles, però si pels caminants, ja que precisament al final del carrer arrenca el nostre camí.
Només començar a caminar ja ens trobem envoltats de bosc. Pugem una mica i arribem a un replà on el camí gira a la dreta i empren una pujada una mica més sostinguda (marques de pintura blanques).
Més amunt ens ajuntem durant pocs metres amb l’espai de protecció d’una línia elèctrica per arribar en poques passes a l’inici d’una pista.
Hem de començar a seguir aquesta pista, però abans vaig una petita anada i tornada a la dreta per buscar, sense èxit, la mina de Puig Ventós.
Així doncs seguim la pista fins arribar a una múltiple cruïlla.
Hem de seguir la pista del mig (la única que puja) que ens ofereix molt bona vista de la val. Deixem una pista secundaria a la dreta; el pendent s’accentua una mica per acabar arribant al puig Ventós, de 305 metres d’alçada.
Tot i que el cim consisteix en una gran esplanada, hem perdut la bona vista que teníem durant la pujada degut a que l’esplanada està voltada de bosc.
Hem de girar 90 graus a l’esquerra per a seguir un magnífic camí per dins el bosc que ens baixa fins una cruïlla de pistes.
Hem de seguir per la que surt recta davant nostre i pocs metres després haurem de seguir per una altre que arrenca a la dreta.
La seguirem força estona; anem una mica elevats i tenim bones vistes.
Anem trobant trencants, però sempre seguirem per la que sembla ser la pista principal.
Així arribem a la bassa del Cal Gravat, una gran bassa que hi ha al costat mateix del camí. Llàstima que havia plogut feia poques hores i l’aigua estava terrosa.
Poques passes després hem de seguir la pista de la dreta (la de l’esquerra ens portaria directament a Cal Gravat).
Arribem als camps de Cal Gravat, hem de posar atenció perquè just abans d’arribar-hi hem de seguir un camí que surt per la dreta.
Així arribem davant el bonic indret de Sant Pere Sestronques.
Sorprenent indret i sorprenent ermita, que convida a fer-hi una llarga aturada.
Reprenem la marxa seguint el camí i pocs metres després arribem a una cruïlla senyalitzada. Hem d’abandonar la pista principal que segueix per l’esquerra, per a seguir la pista a Can Rossinyol.
Aquesta pista travessa una plantació de avellaners. Pràcticament davant de Can Rossinyol ens desviem a l’esquerra per a seguir una pista que revolta l’esmentada masia.
Arribem a una nova cruïlla, abandonem la pista que seguíem per a seguir-ne una de secundària per la dreta.
Aquesta pista ens permet gaudir de bona vista i podem fotografiar, encara que a una certa distància, l’ermita de Sant Amanç.
Nova cruïlla, seguim per l’esquerra. Novament estem a prop del puig Ventós al que tornaríem si seguíssim per la dreta.
Arribem a una bassa d’aigua dels bombers. Aquí hem de seguir recta, deixant la pista principal que segueix per la dreta.
Anem baixant per aquesta pista i comencem a sentir els vehicles que passen per la C-63.
Atenció a una discreta cruïlla que trobarem a la dreta, cruïlla que trobarem en el moment en que la pista que seguim gira lleugerament a l’esquerra.
Aquest camí es converteix pràcticament en un rastre de corriol i ens porta davant de dos túnels que permeten travessar la C-63 per sota.
Primer passem per un túnel de maons que supera l’antiga carretera, sortim del túnel i immediatament entrem en un túnel més llarg de tub galvanitzat que és el que realment supera l’esmentada carretera.
Aquest pas subterrani dona la sensació de no ser gaire concorregut perquè està una mica embardissat, principalment a la sortida; que per altre banda és molt curta perquè pocs metres després enllacem amb una pista.
Remuntem uns metres, ara el bosc és d’eucaliptus, arribem a una cruïlla senyalitzada. A la dreta aniríem directament a Anglès; seguim doncs per l’esquerra en direcció a Sant Amanç.
Pocs metres després la pista queda barrada amb grans pedres (imagino que deu ser perquè no es pugi accedir amb cotxe a l’ermita).
Seguim per la dreta una pista secundària que ens acaba de pujar fins l’indret de l’ermita o església.
L’església de Sant Amanç i tot el seu entorn ha estat recuperat i urbanitzat amb molt d’encert i de gust. És d’agrair que l’esforç desinteressat d’un grup de voluntaris hagi aconseguit un resultat tan brillant. Podríem romandre-hi molta estona, contemplant l’església, l’indret i la panoràmica, asseguts ens els bancs de fusta que hi ha a fora el recinte, o en un modest banc de pedra que hi ha estratègicament situat al redós del vent protegit per la paret de l’església i encarat a la panoràmica.
Quan decidim abandonar aquest recomanable indret seguim el camí que baixa per l’altre costat i emprenem el retorn a Anglés.
Pocs metres després de baixar del turonet de Sant Amanç arribem a una cruïlla en que hem de fer un gir de gairebé 180 graus per a seguir una pista que baixa per la dreta.
Seguim aquesta pista que va baixant; arribem a una cruïlla, seguim per l’esquerra, travessem la riera de Sant Amanç i acabem arribant a les ruïnes de Can Murtra; trobem murs d’aquest antic mas a banda i banda del camí; vaig voler treure el nas a dins, fet que va provocar “ecos” del GPS .
Seguim una mica més per la pista i quan aquesta fa un gir d’uns 120 graus a l’esquerra hem de seguir per la dreta; ara més que una pista, el que seguim és un camí ampla.
D’aquesta manera arribem al peu d’un pi monumental, completament aïllat i que ja es fa visible força estona abans d’arribar-hi.
El camí o antiga pista que seguim gira obertament a l’esquerra; aquí hem de fer un “acte de Fe” i seguir recta, ja que d’aquest revolt al peu mateix del pi arrenca un corriol, una mica embardissat en alguns moments que ens deixa en una pista a tocar de Cal Rissec.
Aquest és potser l’únic tram (molt curt) una mica embardissat de tot el recorregut.
Tornem a estar envoltats d’avellaners seguint per la dreta la riera de Sant Amanç (riera que ja hem creuat abans de Can Murtra).
Finalment arribem a les primeres cases d’una petita urbanització separa uns metres del nucli d’Anglès.
Seguim el carrer que tenim al davant, però hem d’estar atents a una cruïlla a la dreta que queda immediatament després i una mica amagada per una fabrica que sembla abandonada,
Camí molt bonic que travessa una esplèndida plantació d’avellaners.
Aquesta agradable passejada pel bosc d’avellaners s’acaba en arribar definitivament a les primeres cases d’Anglès.
Encarem el carrer Escoles, girem pel carrer de la Font del Canyo i arribem a la bonica zona verda del parc de la Font del Canyo.
Anem seguint aquest passeig, per la plaça Salvador Costa, on hi ha la font, més verd, petits estanys; un final molt digne per aquesta agradable excursió.
Però abans d’acabar encara ens queda “superar” una darrera prova.
Estem davant mateix del carrer dels Pins on tenim el vehicle, però hauríem de fer molta volta per arribar-hi a no ser d’una providencial drecera.
Drecera que inicialment vaig saltar-me, ja que arrenca del darrera d’un banc del parc. Així doncs darrera l’esmentat banc hi ha un estret pas entre els matolls que ens permeten baixar i creuar la riera de Sant Amanç i remuntar per l’altre costat, sortint directament a la carretera C-63, que creuarem per un pas de vianants que tenim davant mateix.
Remuntem el curt carrer dels Pins i donem per acabada aquesta recomanable i fàcil caminada.

HORARIS:
Del carrer dels Pins d’Anglès a les mines de Puig Ventós: 15mn
De les mines al puig Ventós: 10mn
Del puig Ventós al bassal de Cal Gravat: 15mn
Del bassal de Cal Gravat a Sant Pere Sestronques: 10mn
De Sant Pere Sestronques als túnels sota la C-63: 30mn
Dels túnels a l’església de Sant Amanç: 25mn
De Sant Amanç a les ruïnes de Can Murtra: 15mn
De les ruïnes de Can Murtra al pi monumental: 10mn
Del pi monumental a la font de la plaça Salvador Costa: 20mn
De la plaça Salvador Costa a l’inici: 05mn
TOTAL: 2h 35mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:

Wikiloc | Ruta Anglès, puig Ventós, Sant Pere Sestronques i Sant Amanç






































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada