Bonica circular des del municipi de Taradell en la que tindrem una mica de tot: una ermita, Sant Quirze de Subiradells; una font, la font del Drac; unes balmes, les Cuines d’en Rocaguinarda; un vèrtex geodèsic amb l’afegitó d’un mirador amb senyera, el turó de l’Enclusa; un castell, el castell de Taradell o de Can Boix; unes vistes espectaculars des del caire de la cinglera; i dues mini grimpades, que trenquen la placidesa de la resta de la caminada.
La primera d’aquestes mini grimpades és per anar a les Cuines d’en Rocaguinarda, primer desgrimpem per baixar-hi, i després grimpem pel mateix lloc per seguir la ruta. La segona és només una curta desgrimpada per a baixar del turó de l’Enclusa.
La Plana de Vic, el Far, Cabrera, les Agudes, el Matagalls, El Tagamanet, el Bertí, les Guilleries, el Puigsacalm i el Pirineu, son una mostra del paisatge que ens acompanyarà durant tot el recorregut.
Una sortida fàcil, malgrat les dues petites grimpades, curta i de poc desnivell, que ens deixarà plenament satisfets.
Segons llegim a la Viquipèdia Sant Quirze de Subiradells és una ermita possiblement preromànica, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català que es troba al llindar de la urbanització de la Miranda de la Plana a Taradell.
Documentada ja l’any 989 com a capella.
No és fins l’any 1095 que es construeix l’edifici actual.
Després de diverses transformacions va ser enrunada l’any 1936 i reconstruïda el 1967 en motiu de la creació de l’esmentada urbanització de la Miranda de la Plana.
Les Cuines d’en Rocaguinarda o Roca Guinart és una gran balma
amb dos forats o coves que s’endinsen una pocs metres, una força alta i l’altra baixa i força amagades.
A la pagina web de l’Ajuntament de Taradell torbem una detallada descripció que en fa Antoni Pladavall i Font d’aquest amagatall del bandoler Perot de Rocaguinarda, nascut a Oristà el 1582 i mort a Itàlia, poc després del 1635 com a capità dels Terços Espanyols.
Vegis: https://www.taradell.com/2013/09/02/les-cuines-den-rocaguinarda/
El turó de l’Enclusa, de 867 metres d’alçada, és el punt més alt del terme de Torelló, i està inclòs a la llista dels 100 Cims més representatius. Està situat al final d’un llarg altiplà encinglerat per tots cantons, i consta de tres punts, en el primer hi ha una petita antena, en el segon hi ha el vèrtex geodèsic i l’únic camí per baixar, i uns metres més endavant hi ha el gran mirador amb una senyera.
El nom ve donat per la forma d’enclusa que té la roca vista des de la seva base.
A la web de l’Ajuntament de Taradell, també hi trobem més informació.
Vegis: https://www.taradell.cat/descobreix/que-visitar/paisatges-naturals/mirador-de-lenclusa.html
El castell de Taradell, també conegut com a castell de Can Boix, és situat dalt d’una gran roca a 803 metres d’alçada (recordant molt el castell de Popa); darrerament s’han fet obres de consolidació de les seves ruïnes.
La primera documentació escrita de la seva existència data del l’any 893, i inicialment pertanyia als senyors de Taradell i durant els segles a anat passant per diferents propietaris degut a diverses aliances matrimonials.
Aquesta vegada ens remetrem a la Viquipèdia per a veure’n més informació, vegis: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Taradell
Per començar la caminada ens situarem al municipi de Taradell i, com no podia ser d’altre manera, deixarem el vehicle aparcat al carrer Rocaguinarda, a tocar de la cruïlla amb la carretera de Viladrau (B-520), en aquesta zona a part de l’esmentat carrer, hi ha molts altres llocs per aparcar.
Comencem a caminar travessant l’esmentada B-520 i seguim per carrer del davant mateix, que és la Travessia les Sitges. La seguim fins el final, on conflueix amb els carrers Sardana i President Macià. Però no seguirem ni per l’un ni per l’altre, sinó que enllaçarem amb un camí que surt en diagonal per la dreta. Un bonic camí per dins del bosc que porta al Mas la Codina, mas que revoltarem per l’esquerra, continuem pel bonic i marcat camí que ens porta directament al davant de l’ermita de Sant Quirze de Subiradells, situada al llindar amb la urbanització de la Miranda de la Plana.
Contemplem l’ermita i seguim per la dreta el carrer Tagamanent de l’esmentada urbanització. Uns metres després, deixem aquest carrer per a seguir per la dreta un camí paral·lel al carrer que ens porta a l’indret de la Font del Drac. Una acollidora zona d’esbarjo, molt ben cuidada.
Continuem pel camí (vàrem fer alguna ziga-zaga perquè estaven talant arbres i hi havia troncs al mig del camí) que segueix el torrent de Santa Eugenia, deixant la urbanització lleugerament apartada a l’esquerra. Finalment la deixem endarrere i ens apartem del torrent i sense adonar-nos ens trobem que estem caminant per una pista pel caire d’una cinglera.
Arribem a un collet, on hi ha una cruïlla de camins; el nostre camí deixa la pista a l’esquerra i segueix recta. Aquí iniciem una llarga i agradable caminada per dins del bosc.
Arribem a una cruïlla i hem de seguir per la dreta. Una bona estona després acabem confluint amb una pista.
Aquest és un punt important, ja que a partir d’aquí farem una anada i tornada a les Cuines d’en Rocaguinarda. En principi hauríem de seguir la pista per l’esquerra, però primer la seguirem pocs metres per la dreta.
Una gran fita ens indica que hem d’abandonar la pista i seguir uns metres per la dreta fins arribar al caire de la cinglera.
Una nova gran fita o pila de pedres ens assenyala la invisible canal que ens permet baixar a la lleixa on hi ha la gran balma de les Cuines.
És una canal molt curta encaixonada entre les parets de roca i el bosc. No hi ha cap problema per baixar-la, inclús resulta divertit.
A poques passes a la dreta del peu de la canal hi ha les dues cavitats de les Cuines d’en Rocaguinarda amb un petit replà al davant, que és una magnifica balconada ja que ens trobem en una cornisa de la cinglera.
Vist aquest amagatall d’en Perot de Rocaguinarda, refem el camí fins la cruïlla abans esmentada que comença a recórrer l’altiplà lleugerament apartada del caire de la cinglera; però és recomanable anar fent curtes incursions fins el caire mateix per poder contemplar i gaudir de l’extensa panoràmica i del voladís que fan algunes puntes de roca penjades al vuit.
Així arribem a una petita antena, que era el destí final de la pista que anàvem seguint, uns metres més endavant hi ha el piló del vèrtex geodèsic del turó de l’Enclusa, sense gaire vista degut a la vegetació.
A la nostra esquerra veiem per darrere un plafó descolorit que ens esmenta la fauna i vegetació de l’indret; el veiem d’esquena perquè davant d’ell hi ha un corriol que és el que haurem de seguir; però primer seguirem uns metres més fins arribar al final de l’altiplà.
Final que ens té reservada una fantàstica panoràmica de gairebé 360 graus, amb espadats per tots costats, i amb una senyera que fa que l’indret sigui visible des de molts punts, inclòs el castell de Taradell.
Hi estarem una bona estona perquè l’indret s’ho mereix.
En aquest punt us semblarà que el traçat fa una cosa estranya, però és simplement que quan marxem passarem exactament per sota l’indret on estem ara, per això les dues ratlles queden solapades en un punt.
Tornem al vèrtex geodèsic i al cartell, ara hem de fer la segona petita desgrimpada del dia. Una nova i encara més curta canal de les mateixes característiques que la primera ens deixa al peu de la cinglera. Seguim el camí, amb pintades de GR, i hem d’alçar el cap perquè a sobre nostre hi ha l’espectacular forma d’enclusa del voladís de la muntanya. Dalt de la punta del cingle, estàvem completament penjats al vuit. Recorda, encara que a escala molt més petita, la Cadireta de Montserrat des de sota.
Seguidament el camí emprèn una forta baixada tot fent un seguit de llaçades fins arribar al coll de Mansa, on creuem novament la B-520.
A l’altre costat trobem un pal indicatiu que ens assenyala el camí vers el castell. És un ample camí que durant els primers metres va perdent alçada fins arribar a una cruïlla, també senyalitzada i on també hi ha un cartell informant de la fauna i la flora.
Aquí deixem el camí que seguíem i girem a l’esquerra per a seguir-ne un altre de més estret que comença a remuntar per dins del bosc.
A mesura que anem pujant podem veure el turó de l’Enclusa amb la senyera al capdamunt.
El pendent s’accentua fins que arribem dalt d’un collet. Indret molt bonic, amb uns grans blocs a l’esquerra i una magnifica perspectiva del castell a la dreta.
Seguim el camí de la dreta amb la vista del castell, arribem a una cruïlla amb una pista. Punt important, ja que a la tornada del castell haurem de seguir aquesta pista que davalla per l’esquerra.
Però ara seguirem recta i en pocs metres arribem davant l’imponent roca sobre la qual hi ha les parets del castell.
Seguim una mica més revoltant aquesta roca per sota i sortim a una esplanada, que també és un gran mirador, on hi ha una Rosa dels Vents, una creu i l’entrada al recinte del castell.
Del castell només queden les parets del perímetre i algunes de la separació de les estances, així com la base de la torre que hi havia al costat de la porta d’entrada.
Vist i fotografiat aquest singular indret i castell, retornem fins la cruïlla anterior i emprenem la baixada seguint la pista, que deixarem pocs metres després per a seguir-ne una de secundària per la dreta.
Llarga i sostinguda baixada pràcticament en línia recta pel llom d’una petita carena, amb la vall de la Mansa i el seu petit pantà a la dreta.
Ja a la part baixa revoltem el Mas Grau per la dreta, travessem el torrent de la Mansa i acabem sortim a la ja coneguda carretera B-520.
La seguim per l’esquerra, per un corriol que hi ha a l’altre costat del guarda-rail i acabem entrant novament a Taradell i a l’aparcament, acabant d’aquesta manera una bonica caminada.
HORARIS:
De Taradell a Sant Quirze de Subiradells: 15mn
De Sant Quirze a la font del Drac: 05mn
De la font del Drac a les Cuines d’en Rocaguinarda: 1h
De les Cuines al turó de l’Enclusa: 20mn
Del turó de l’Enclusa al coll de Mansa: 10mn
Del coll de Mansa al castell de Taradell; 35mn
Del castell de Taradell a l’aparcament: 45mn
TOTAL: 3h 10mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada