Amb aquesta bonica excursió unirem les ermites de Sant Cristòfol de la Castanya i la de Sant Cebrià de la Móra, situades a banda i banda del Pla de la Calma, així com també visitarem el singular i monumental castanyer de la Cortada conegut com a Castanyer de les Quinze Branques o també com a Castanyer dels Setze Plançons, i ho rematarem fent una plàcida passejada per la pista del Pla de Calma.
Farem gran part del recorregut per pistes, menys la remuntada des de l’ermita de Sant Cristòfol al Pla de la Calma, una forta pujada de més de 300 metres de desnivell, per un bonic i costerut camí per dins del bosc.
L’ermita de Sant Cristòfol de la Castanya està declarada Bé Cultural d’Interès Local, i es troba molt ben conservada
D’aquesta ermita es tenen notícies documentals dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que va ser consagrada el 1082 pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil.
Les pintures murals gòtiques trobades al seu anterior, es poden veure avui dia al Museu Episcopal de Vic.
Està situada en un espai molt ben arranjat, i a part de la rectoria, actualment habitada i restaurada amb molt de gust, també hi trobem un rellotge de sol, un petit cementiri, una font i una petita creu de pedró. L’indret és formidable i mereix una bona aturada per gaudir-ne almenys una estona.
Sant Cebrià de la Móra és una ermita molt bonica del municipi de Tagamanent, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
La Móra és un topònim que data d’entre els anys 898 i 917, fent referència a la vila del mateix nom, de cases disperses. L'església de Sant Cebrià és documentada el 1099.
Completament isolada en mig de la muntanya, i amb una vista extraordinària de la Plana de Vic, és un edifici que ja destaca de lluny pel color blanquinós de la seva teulada.
Per començar l’excursió ens situarem a l’aparcament de Collformic a la carretera de Palautordera a Seva i començarem a caminar tot seguint la pista que passa just per sota el restaurant, i que va davallant suaument.
Aviat i en una raconada de la pista trobem la font del Sot del Rector; molt ben arranjada i construïda en commemoració del 59é Aplec del Matagalls (l'any 2008). En el moment d'aquesta descripció, només queien quatre gotes.
Seguim davallant per la pista, que va revoltant el puig Ventós.
Quan ja l'hem revoltat uns 180 graus i per tant som just a l'altre costat, i ens estem apropant al mas de la Cortada, veiem, solitari i en mig dels camps el gran Castanyer de les 15 branques.
Destaca per la seva solitud i la seva alçada, i si ens hi fixem be, veiem la seva immensa base, formada per multitud de soques.
Arribar-hi no és fàcil, ja que no hi ha camí. Per acabar d'anar-hi vaig arribar-me fins el mas i just abans a l'esquerra hi ha un petit barranc amb una mica de camí que mena a un camp.
Aquest camp és llaurat, i per tant el revoltarem per la dreta, el sembrat està protegit per un petit filat pels senglars; quan estiguem enfront del castanyer buscarem l'indret més fàcil per a baixar un marge, i després, ja per camp obert arribarem al castanyer.
Les soques, algunes d'un metres de perímetre, deixen un espai al centre, al que pots entrar-hi. És realment un exemplar fantàstic, que cal conservar i cuidar.
Molta estona després, a Sant Cebrià, vaig trobar-me al pastor propietari del mas de la Cortada, i em va explicar que el camí més fàcil per anar fins el castanyer és seguir la pista fins el proper mas de les Mirones, i que des d'allí surt un corriol que hi mena.
Una vegada contemplat el castanyer, torno a la pista per on he vingut i la segueixo; passo pel costat del mas, on hem surten a saludar la senyora del mas i els gossos.
Uns metres més endavant hi ha l'esmentat mas de les Mirones; molt ben arranjat, però més que un mas, sembla una casa de cap de setmana.
La pista segueix, i tornem a fer un canvi de sentit de 180 graus, i arribem a una cruïlla senyalitzada, d'anada i tornada a Sant Cristòfol.
Seguim a l'esquerra i arribem al bonic indret de Sant Cristòfol de la Castanya, que antigament era l'església de tots els masos que hi ha escampats per l'indret.
Gaudim abastament d'aquest indret tant bonic i tranquil, i tornem a la cruïlla anterior i seguim baixant per la pista, i tornem a fer per tercera vegada un gir de 180 graus.
No parem de baixar, i arribem al mas del Boscàs i a la font del mateix nom pocs metres després. Aquesta si que rajava, i força.
Seguim baixant per la pista i travessem el petit torrent del Solt de la Verneda; poc després la pista fa un gir a l'esquerra i nosaltres en seguim una per la dreta.
En aquest punt ens unim al GR5, que anirem seguint.
Poc després la pista es va convertint en un camí; en arribar a una nova bifurcació, també seguim per la dreta; ara ja comencem a pujar lleugerament.
Finalment arribem a creuar el torrent del Sot del Bassau. Les torrentades han malmès aquest indret, i el pas a quedat convertit en un solc una mica profund.
Aquí s'acaba de sobte la baixada i el caminar per pistes. Travessat el sot iniciem una vertiginosa pujada per un camí molt bonic, i ben senyalitzat amb les marques del GR i algunes fites.
Son les Rampes del Boscà; la pujada és molt forta, llarga i sostinguda, però la travessia per dins del bosc, la fa menys feixuga.
A estones entre el brancatge podem veure Sant Cristòfol de la Castanya, que va quedant lluny, primer al nostre nivell i després com de mica en mica va quedant enfonsat.
Després de força estona de pujada, el pendent es suavitza i sortim del bosc; davant, i encara una mica enlairades es veuen les ruïnes de l'antic mas del Café.
Ruïnes a les que hem d'arribar, ara travessant els antics camps del mas; en aquest indret el camí es fa una mica perdedor entre els esbarzers i els matolls que van envaint tot; però entre el rastre de camí i les fites, acabem arribant a les ruïnes.
El mas ja està pràcticament a l'alçada de la pista que travessa el Pla de la Calma; però situades lleugerament per sota; anant per la pista no es veuen. L'indret és una gran balconada i un magnífic lloc per fer-hi una merescuda aturada.
Acabem d'arribar a l'esmentada pista, però simplement ens limitarem a travessar-la, ja que per l'altre costat n'arrenca una, que seguirem, i novament començarem a descendir; ara per l'altre vessant.
En un revolt fem una mica de drecera, i seguim baixant.
Arribem a les ruïnes del Corral d'en Perera, situades en una esplanada molt bonica.
Ara seguim per la dreta una pista que sembla de recent obertura, molt enfangada; al començament trobem la bassa de la font del Corral, i més endavant arribem a una nova cruïlla.
A la dreta tornaríem al Pla de la Calma. Nosaltres seguim baixant per la pista de l'esquerra; pista que va fent tombs, seguint el torrent de la Font del Corral. Hi ha força trencalls de pistes secundàries; però el traçat de la principal és evident. Més avall ens apareix primer la vista del mas del Clot, i poc després, i per sobre d'aquest mas, ens apareix la bonica imatge de Sant Cebrià de la Móra.
La pista que seguim va al mas, i per tant passa uns metres per sota de l'ermita; així que quan estiguem sota l'ermita, abandonarem la pista i pujarem per una pista secundària, o camp a través fins l'ermita.
Si l'indret de Sant Cristòfol ja era bonic i solitari, el de Sant Cebrià el supera. És un indret molt bonic, dels que no importa passar-hi tot el temps que calgui, ja que no te'n cansaries mai.
Al davant de la posta hi ha una petita esplanada, amb un banc de fusta que potser "canta" una mica, però també hi ha el de pedra "de tota la visa", on pots estar-hi tot el temps que vulguis contemplant la Plana de Vic.
Malauradament, tard o d'hora hem d'abandonar aquest indret.
Enlairat darrera l'ermita veiem el mas de la Caseta. Ens serveix de referencia ja que hi hem d'arribar.
Caminarem camp a través pels camps del darrere l'ermita, tot seguint el rastre de corriols oberts pel bestiar, però sense cap problema, fins que arribem a una pista que seguim per l'esquerra; el seu traçat ens permet fer-hi un parell de dreceres. D'aquesta manera arribem a l'esmentat mas de la Caseta. La pista revolta completament aquest bonic i arranjar mas.
La pista segueix pujant suaument; no té res a veure la remuntada de Sant Cebrià al Pla de la Calma, amb la de Sant Cristòfol.
Arribem al collet de la Font del Brec, i poc després sortim novament a la pista principal del Pla de la Calma.
Ara simplement és qüestió d'anar-la seguint. Gairebé en tota seguretat no haurem trobat ningú en tot el trajecte; ara, per aquesta pista, segurament que en trobarem, ja que és una passejada molt bonica pels rasos del Pla de la Calma pel mateix llom de la carena, amb unes vistes molt extenses i travessant rasos i prats.
Així arribarem de nou a Collformic; si a l'anada hem passat per la pista de sota el restaurant, ara hi tornem per la que passa per sobre.
HORARIS:
de Collformic a la font del Sot del Rector: 15mn
de la font al Castanyer de les 15 Branques: 35mn
del Castanyer a Sant Cristòfol de la Castanya: 20mn
de Sant Cristòfol al Boscàs i la seva font: 15mn
del Boscàs a les ruïnes del Café: 1h 10mn
de les ruïnes del Café a Sant Cebrià de la Móra: 55mn
de Sant Cebrià a Collformic: 1h 05mn
TOTAL: 4h 35mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada