Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 18 de setembre de 2020

L'Hospitalet, pic de l'Alba (o de l'Albe), 2764m, anada per la vall de Siscar i tornada per la d'Arques














 




 

































Abans de començar haig d’aclarir que aquest pic de l’Alba, de 2764 metres d’alçada, no té rés a veure amb el conegut pic d’Alba de 3107 metres de la vall de Benasc.
També esmento els dos noms d’Alba (occità) i l’afrancesat d’Albe, aquest darrer, malauradament, és el que haureu de fer servir si voleu ampliar la informació.
El pic d’Alba està molt a prop de la frontera entre Andorra i l’Ariege, però totalment dins d’aquesta regió.
Del pic de Noé es desprenen tres arestes, totes força trencades, una mena al conegut pic d’Escobes, una segona al pic de Rulhe i la tercera vers els pics d’Alba i de Nerassol en darrer terme.
És un cim que segurament haureu vist si heu estat als cims de Rulhe, Noé, Escobes, Nerassol i Cabaneta; i segurament us haurà cridat l’atenció perquè és un cim que la seva part superior és un “cim de vaques”, ja que forma un altiplà molt extens, però el “tema” està en com si puja; ja que el miris per on el miris tot son arestes trencades per tots costats.
Un exemple de com son de trencades les arestes és el cim de Regalécio, entre el pic d’Alba i el Nerassol, tant o més espectacular que lel cilindre d’Escobes.
Però el pic d’Alba té dos punts “dèbils” que ens serviran, un per pujar-hi i l’altre per baixar-lo; i son dues canals herbades, de força pendent, la de pujada molt més llarga que la de baixada, que no tenen altre complicació que el pendent.
La panoràmica des del cim és molt extensa, des de la Pica d’Estats, al Carlit, Puigpadrós de Lanós, el Pèric, d’Estany Faurí, dent d’Orló, entre d’altres, a part dels més propers ja esmentats abans.
També veiem força estanys, com el d’Alba a sota mateix, i una mica del llunyà estany de Lanós.
Aquesta excursió la podríem partir en dues parts totalment diferents; ja que la passejada per les valls de Siscar i d’Arqués és una caminada molt agradable, entre pastures, i la pujada i baixada del cim que és una excursió d’alta muntanya.
Per això, també és una opció fer un circumval•lació per aquestes dues valls, unides per la portella de Siscar, una meravella de travessia, seguint tota l’estona un ben marcat camí amb marques de pintura groga.
Tant en una vall com a l’altre hi ha petites rescloses, per aquesta raó cada vegada que hem de travessar els torrents hi ha ponts de pedra, per evitar les avingudes sobtades, en cas de obrir alguna comporta.

Per començar la caminada ens hem de situar a la plaça de l’estació del petit poble de l’Hospitalet-près-l’Andorre, situat a 1430m d’alçada, on arribarem pel túnel o pel port de Pimorent.
Aquest nom tant “florit” també el podem trobar simplement com a Ospitalet, però mai com realment es diu en occità: “Espitalet”.
També hi ha un aparcament per a excursionistes a la dreta, just abans d’arribar-hi, però no està senyalitzat, i si no ho coneixes, el passes de llarg.
Sortim doncs de l’aparcament de l’església, i tenim dues opcions per enllaçar amb el camí que puja per l’altre costat de la transitada carretera.
Una opció és seguir-la uns metres; opció que vaig fer servir d’anada, però no hi ha espai per a vianants i hem de fer una corba sense visibilitat ni espai; per tant es millor seguir per a començar l’itinerari de tornada, que segueix un carrer que surt del costat de l’ajuntament, passa pel costat d’una àrea de descans i surt a la carretera, passat ja el revolt esmentat.
Només hem de travessar la carretera per a trobar el camí que surt del davant mateix;
Però només començar a pujar ens trobarem amb una “petita dificultat”, hi és que el camí queda tallat per un filat per el bestiar, i el propietari no ha tingut la “delicadesa” de posar una porta; l’opció és estirar-te a terra i passar-la per sota.
Una segona opció, és seguir la carretera de tornada al poble, ara per la nostra esquerra, i uns metres més endavant trobem una nova entrada, en aquesta si que hi ha una porta en el filat.
Comencem a pujar de valent tant per una entrada com per l’altre, i molt aviat els dos camins conflueixen.
Guanyem alçada ràpidament a estones per dins d’un bosc de bedolls molt bonic, i anem veiem una tubària de pressió de la central hidroelèctrica de l’Hospitalet. A estones hi anem molt a prop, i una vegada la passem per sota (hi ha fotos hivernals, que es pot passar per sobre, gruix d’uns 2 ó més metres de neu).
Força més amunt anem sortint del bosc i el pendent disminueix, i a estones planeja, i poc després arribem a la cota 1750 metres, on el camí travessa el torrent, per un pont de pedra, i a l’altre costat hi ha un pal indicador i la cruïlla de camins a la vall de Siscar, a l’esquerra, i la d’Arques a la dreta.
D’anada girem a l’esquerra i anem seguint el marcat camí, amb senyals de GR.
Pocs metres després passem per un aixopluc, construït aprofitant una gran roca balmada.
El camí va remuntant la vall; arribem a un nou pont de pedra que travessa el riu, on hi ha una nova tanca, i el torrent forma el petit salt del Toro.
Tot el recorregut és molt bonic, on alternen petites pujades i zones més planeres.
Arribem a la cota de 1980 metres, on hi ha un nou cartell indicador; a l’esquerra marca vers Andorra; nosaltres seguim per la dreta el camí que va resseguint la vall.
La vall s’estreny una mica, i travessem de nou el torrent per un pont de lloses de pedra. Ara el pendent s’accentua una mica més, i veiem a sobre nostre la resclosa de l’embassament de Siscar, a la que arribem poc després.
A partir d’aquí la vall s’eixampla, i el caminar-hi és una relaxant i agradable passejada, tot i que hi ha petits repetjons que anirem pujant.
Arribem a una extensa prada amb aiguamolls on hi trobem el petit refugi de pastors de la Besina; molt útil en cas d’emergència, amb llar de foc i espai per a dormir-hi a dos nivells unes 8 persones.
Seguim gaudint d’aquesta vall tan bonica i després d’una nova pujada arribem a l’estany de Siscar, situat a 2200 metres d’alçada, on hi ha una petita resclosa.
Fa força estona que tenim al davant, i tancant la vall el pic i el cilindre d’Escobes, però ara per primera vegada veiem el pic d’Alba, no ven be el cim, ja que queda amagat, però si que podem observar tota la muntanya, i també veiem la canal herbosa per la que haurem de pujar.
Si teníem dubtes de com podia ser, ara ja veiem que no és rés d’altre mon, és una canal herbada, amb força pendent, però com n’hi ha moltes per tot el Pirineu; això si sembla força llarga, amb un estrangulament a la meitat.
D’aquí una estona sortirem de dubtes; de moment gaudim de l’estada a l’estany, que queda encerclat per una capçalera de luxe: el pic de la Cabaneta, el cilindre i el pic d’Escobes, el d’Alba i el de Nerassol.
Seguim el camí amb marques grogues una estona més, camí que ara gira a la dreta per encarar la pujada a la portella de Siscar.
Arribem a dalt d’un petit esglaó, aquí hem d’abandonar aquest camí que ens ha acompanyat des de l’inici; però camí que retrobarem a la baixada per l’altre costat.
Nosaltres girem a l’esquerra per encarar-nos a la coma que hi ha al peu de la marcada canal herbosa.
Primer baixem una desena de metres per arribar a un petit estanyol, que creuem per la seva sortida d’aigües.
Seguim remuntant, tot seguint un corriol força ben marcat fins arribar al bonic estany de Regalécio, situat a 2310 metres d’alçada i a sota mateix de l’espectacular agulla que li dona nom.
Vaig acampar a l’estany de Siscar, però ara veig que ho hauria d’haver fet en aquest bonic estany, típic del Pirineu, totalment natural i amb petites prades que conviden a plantar-hi una tenda; més a prop del cim i amb una vista encara millor.
En aquest estany podríem dir que s’acaba la part “recreativa” de l’excursió, doncs a partir d’aquí en enfrontem a la pujada al cim, ara passarem dels 2310 metres de l’estany als 2600 del coll amb menys d’un quilòmetre de recorregut.
El corriol es resisteix a desaparèixer, i el seu traçat amb algunes fites ens van guiant pel glever i la tartera que ens apropen fins el peu mateix de la canal.
Finalment comencem a remuntar-la, no hi ha cap dificultat, és simplement qüestió de paciència... i anar fent; ara un peu, ara l’altre, i cada vegada més amunt.
La canal és molt ampla, inclús a l’estrangulament que es veia des d’a baix, ni es nota quan hi ets.
Més o menys a mitja pujada hi ha un petit replà que ens permet respirar una mica; ara també veiem que aquesta coma, a part de l’estany de Regalécio, està plena de petits estanyols.
Seguim pujant, entrem en un curt sector que el pendent s’accentua una mica més, i seguidament ja veiem el coll al nostre abast.
Finalment assolim el coll i la vista sobre a l’altre vessant, hi veiem davant nostre l’altiu pic de Rulhe i a sota mateix l’estany d’Alba.
A la nostra esquerra veiem la trencada aresta que segueix vers el pic de Noé, i a la nostra dreta tenim la pujada final al llom del cim.
És una mica dret, potser haurem de fer servir una mica les mans per ajudar-nos a pujar, però no arriba ha poder-ho considerar grimpada. Hi ha moltes fites que ens van guiant contínuament, amb tendència a portar-nos a la dreta. És millor seguir les fites, però també podríem fer-nos nosaltres mateixos el nostre recorregut, ja que tot és molt fàcil. El traçat, segueix les fites.
Després d’una estona de pujar per la “paret” assolim el sorprenen llom final del cim.
És increïble, que en mig d’aquelles crestes tan trencades hi pugui haver un espai tant gran com aquell; després de fortes pujades per canals herboses i de semi-grimpar, et trobes com si estigues a punt d’arribar al Puigmal.
La vista és espectacular. Caminem una mica més per aquest llom hi arribem al cim del pic d’Alba.
Em repetiré, però la vista és per a recrear-s’hi una bona estona.
Una mica més endavant hi ha una segona punta del cim, però dona la sensació que des d’aquí sembla més alta, però una vegada allà, deus veure que la més alta és l’altre.
Si el temps i l’horari ho permet, podem fer-hi una llarga estada, perquè l’indret s’ho mereix.
Finalment haurem d’abandonar el cim, ja que la tornada per la vall d’Arques és més llarga que la pujada per la de Siscar.
Pràcticament seguim les darreres passes de la pujada, però ja ens decantarem una mica a l’esquerra de l’altiplà. Anem seguint fites, i en trobem una de molt grossa; aquesta ens marca ja la direcció definitiva de per on hem d’abandonar el suau llom de l’altiplà.
Les fites ens condueixen més a l’esquerra, ja veiem la canal de baixada, que és molt més curta que la de pujada, potser només n’és una quarta part.
Però per arribar-hi encara ens falta assolir-ne el coll.
El camí sembla que ens porti a l’abisme, ja que davant nostre tot queda tallat, però una curta i estratègica flanquejada a la dreta ens permet veure com de fàcil és la baixada fins el coll.
El coll en realitat és un doble coll, podríem començar a baixar pel primer, però és millor fer-ho pel segon.
Una molt curta flanquejada per la dreta ens hi deixa definitivament, tota les impressionants roques dels contraforts del pic de Regalécio.
Baixem per la canal, on a l’inici inclús hi ha una mica de traça de corriol, i molt aviat ja som a baix.
Ara ja s’ha acabat les “dificultats”, però el que ve a continuació val per tres canals com la primera.
Ens trobem en un caos de tartera i glever “malparit”, d’aquells que has de mirar on poses el peu a cada passa, perquè entre mata i mata pot haver-hi un clot.
Les fites ens van guiant per aquell caos de rocs i glever, i anem baixant petites graonades.
Fa estona que veiem els prats i els aiguamolls de la part plana de la vall; costa arribar-hi, però cada vegada es veuen més a prop.
Finalment hi arribem; llavors els hem de travessar anant a la dreta, i d’aquesta manera enllacem amb el camí principal que havíem deixat més amunt de l’estany de Siscar.
I amb aquest camí recuperem la part “recreativa” de l’excursió.
Ara “només” és qüestió d’anar seguint aquest camí, i d’anar gaudint del paisatge i de l’entorn.
Prades, aiguamolls, el torrent que serpenteja, i anar baixant, fins que arribem a l’estany de Pedorrés, situat a 2150 metres d’alçada, i amb una petita presa.
Passem la presa per sobre o per sota i ens situem a l’altre costat, que és per on segueix el camí.
A partir d’aquí ja podem començar a trobar algun excursionista o pescador.
Seguim baixant, ara el terreny ja no és tant pla, i arribem al petit embassament de Balldarques, en obres en el moment d’escriure aquesta ressenya (setembre del 2020), amb tota una sèrie de barracons a la vorera i amb un helicòpter que anava fent viatges amb material.
Ara el camí baixa més decididament durant una estona, fins que, a la part baixa, fa una flanquejada a la dreta, passa per sota la tubària de pressió i enllaça amb l’itinerari de pujada.
Finalment seguirem aquest itinerari, ara en sentit contrari, i així arribarem de nou a l’inici de la caminada.

HORARIS:
De l’Hospitalet a la cruïlla d’anada i tornada: 50mn
De la cruïlla d’anada i tornada al pont i salt del Toro: 30mn
Del salt del Toro a l’embassament de Siscar: 30mn
De l’embassament de Siscar al refugi de la Besina: 30mn
Del refugi de la Besina a l’estany de Siscar: 25mn
De l’estany de Siscar a l’estany de Regalécio: 30mn
De l’estany de Regalécio al coll: 1h
Del coll al llom: 20mn
Del coll al pic de l’Alba: 10mn (4h 45mn)
Del pic de l’Alba al segon coll: 30mn
Del segon coll a l’enllaç amb el camí principal: 45mn
De l’enllaç a l’estany de Pedorrés: 20mn
De l’estany de Pedorrés al de Balldarques: 35mn
De l’estany de Balldarques a la cruïlla d’anada i tornada: 35mn
De la cruïlla d’anada i tornada a l’Hospitalet: 45mn
TOTAL: 8h 15mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta L'Hospitalet, pic de l'Alba (o de l'Albe), 2764m, anada per la vall de Siscar i tornada per la d'Arques













































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada