El 26 de juliol de l’any 2015 va haver-hi un gran incendi forestal que va afectar els termes municipals del Bruc, Sant Salvador de Guardiola i d’Òdena a les comarques del Bages i l’Anoia i que va cremar 1293 hectàrees, va obligar a tallar diverses carreteres i es varen desallotjar varies urbanitzacions i cases de colònies.
Una de les carreteres afectades va ser la BP1101, i entre els quilòmetres 5 i 6 és on comença aquest itinerari.
De resultes d’aquest devastador incendi l’artista i bomber Marc Sellarès, aprofitant els troncs dels arbres cremats, va instal•lar en aquests terrenys, a tocar de l’esmentada carretera, 1293 creus, una per cada hectàrea cremada, per a conscienciar del desastre que representa un incendi forestal.
Aquesta excursió visita aquestes creus, i després descriu una atractiva ruta circular, on alternarem la zona cremada (actualment la vegetació va a tornat a rebrotar) amb la bonica zona humida de la riera de Julenques i la font del Boix, i també passarem per molts masos abandonats i en ruïnes, però alguns de grans dimensions, com els de Can Julenques i els de Can Matastacs Nou i Matastacs Vell.
En aquests masos encara podem observar el conjunt de tines, que ens recorden que tot aquest territori, actualment pràcticament erm, abans era ple de vida i de vinyes.
També de resultes de l’incendi, hi ha hagut una campanya de reforestació, amb més o menys fortuna, i també hi ha una ramat de vaques que pasturen lliurament, amb la funció de mantenir el sotabosc net, com a mesura de prevenció d’incendis.
També passem a tocar de les ruïnes de l’ermita de Sant Simeó Estilita, però tot el terreny està barrat per una tanca i no podem accedir-hi.
Un altre atractiu destacat d’aquesta excursió és la fantàstica panoràmica de la muntanya de Montserrat que gaudirem durant pràcticament tot el recorregut.
Per a començar la caminada ens hem de situar al quilòmetre 5,5 aproximadament de l’esmentada carretera BP1101. En aquest punt i anant en direcció al coll de la Massana, a la dreta arrenca una pista, i a l’inici d’aquesta pista hi ha diversos llocs per aparcar.
Haig de remarcar que l’enllaç d’aquesta pista amb la carretera té forma de “Y”, és a dir hi ha dues connexions amb la carretera; faig aquest comentari, perquè anant en direcció a la Massana, no hi ha cap problema per prendre el primer braç de la “Y”, però anant en direcció contrària és molt millor el segon, que en aquest cas serà el primer.
Acabada l’excursió, és gairebé obligatori, més que recomanable, sortir pel segon braç, ja que el primer està situat en un revolt sense gaire visibilitat; mentre que pel segon sortim a la carretera sense perill.
Fet aquest preàmbul, a l’aparcament ja hi ha les primeres creus; també veiem una cabana de pedra seca amb una creu, que és a on ens dirigirem, i una mica lluny veiem també unes ruïnes, son les de Can Matastacs Vell, indret pel que passarem a la tornada.
Així doncs, comencem a caminar i enfilem un corriol que ens mena a la cabana de pedra seca esmentada fa un moment.
El trajecte és molt curt, però depenent de les fotografies que anem fent a les creus, tardarem més o menys. Sense fotos amb menys de cinc minuts som a la cabana, d’on pel sostre surt una creu. La muntanya de Montserrat des d’aquest indret ja se’ns presenta amb tota la seva majestuositat.
Anem fent fotos a les creus, tot seguint un corriol i arribem a una segona cabana de pedra seca; aquesta ja força enrunada. Hi ha creus per tots costats; però el temps no perdona i ja podem veure que algunes han caigut.
Des d’aquesta segona cabana, fem una curta anada i tornada fins dalt d’un petit promontori, on també hi ha creus, i que ens ofereix una gran visió de Montserrat i de tot el recorregut que estem a punt de començar.
Efectivament en aquesta segona cabana de pedra seca podríem dir que comença l’excursió pròpiament dita. Fins ara ha estat una passejada fotogràfica.
Hem d’anar a trobar la pista on hem aparcat; per a fer-ho, podem tornar a l’inici, o anar baixant pel dret, pràcticament sense camí fins a trobar-la.
Depenent de les creus que vulguem fotografiar o visitar, la nostra estada en aquest indret serà més o menys llarga, i l’indret per on baixarem a la pista variarà.
Degut a l’incendi, podem baixar pràcticament per on vulguem, però de mica en mica el terreny es va regenerant, i el bruc i el sotabosc comença a rebrotar, i d’aquí un temps, no serà tan fàcil baixar sense camí per anar a trobar la pista; llavors si no hi ha un camí clar, potser s’haurà de tornar a l’inici.
Una vegada a la pista, la seguirem i en poca estona ens trobarem davant les ruïnes del gran mas de Julenques.
De grans dimensions i amb varis edificis annexes, també hi ha les tines, que recorden un passat ric amb vinyes.
També és territori de fosses comunes de la guerra civil, tal com recorda l’Albert Fàbrega, al llibre “Mort a les cunetes” (1939) (Angle, 2005).
Continuem caminant per la pista durant força estona; més endavant trobem un cartell que ens informa de la repoblació forestal que s’ha fet a la zona.
Ara la pista baixa fins arribar a creuar el torrent de Julenques.
Travessat el torrent deixem la pista i seguim el corriol que va seguint el torrent. A l’inici del corriol un cartell ens informa que seguirem un torrent i que pot tenir un augment sobtat de cabdal si plou molt.
Aquí tindrem una agradable sorpresa, doncs de cop i volta ens trobem seguint un petit torrent, que porta aigua, i en mig d’un paisatge de ribera molt bonic; travessem el torrent varies vegades, i en d’altres anem literalment per dins el torrent. Del terreny erm i cremat d’abans, ara estem voltats de vegetació.
Veiem una balma a la dreta, vaig intentar anar-hi, però el sotabosc impedeix apropar-s’hi i vaig deixar-ho córrer per no esgarrinxar-me.
És un recorregut llarg i bonic. En la penúltima travessada del torrent hem d’estar atents, ja que a l’esquerra hi ha la font del Boix, amb un cartell de fusta que ho indica i amb el broc a sota; però queda una mica amagat, i podríem passar-hi de llarg sense veure-ho. La font raja, amb més o menys cabdal, segons l’època de l’any.
Aquesta font és situada a la confluència del torrent de Julenques amb el de la Font del Boix. Aquest darrer torrent el travessarem per la part alta, d’aquí una estona.
Travessem de nou el torrent, i ara el corriol és una mica més ample i en pocs minuts arribem a una cruïlla; on hi ha novament el mateix cartell advertint, pels que van en direcció contrària, del pas pel torrent.
Aquí abandonem el torrent de Julenques, tot travessant-lo per darrera vegada, i seguim la pista que hi ha a l’altre costat.
S’ha acabat la baixada; la pista remunta uns metres i arriba a una nova cruïlla de pistes. Durant aquesta pujada i des d’aquesta mateixa cruïlla tenim una molt bona vista de l’espectacular mas de Ca l’Enric de la Torre, i que com el seu nom indica té una gran torre de quatre nivells que sobresurten per sobre l’arbreda.
En aquest punt podríem dir que comencem a tornar, ja que girarem pràcticament 180 graus per tal de seguir la pista de l’esquerra.
Estem “tornant” i caminant per dalt d’una carena, això vol dir que anem de cara a la majestuosa muntanya de Montserrat; la seva visió, per si sola, ja mereix fer tota aquesta caminada.
Aquesta carena és molt ampla i amb pendents suaus i està farcida de ruïnes d’antics masos.
Després d’una suau pujada arribem dalt d’un altiplà on en pocs metres trobem les ruïnes de Sant Simeó Estilita, Cal Simeó, Les Viles, Cal Vicenç i Cal Ton Lluent.
Fora molt interessant poder retrocedir en el temps i poder contemplar tots aquests masos i els camps farcits de vida i de vinyes; però actualment tot son ruïnes.
Aquestes ruïnes estan declarades “Bé Cultural d’Interès Local” ... però no s’hi pot accedir!! La porta del cercat, tancada amb pany i clau, les herbes fa temps que impedeixen que es pugui obrir, i el camí fins les ruïnes està totalment esborrat; es fa difícil entendre el perquè d’aquest impediment. Les ruïnes de l’ermita es feien servir de magatzem i local per a fer-hi vi i al costat hi ha les tines.
En aquesta capella hi havia un retaule del Segle XVI de Sant Simeó, que al 1772 es traslladà a la capella de Ca n'Ollé de la Guàrdia (actualment convertit en un allotjament de turisme rural).
Poc després d’aquestes ruïnes arribem a una cruïlla de pistes, seguim la de l’esquerra i per tant deixem les ruïnes de Cal Vicenç apartades en la pista de la dreta, però passem a tocar de les de Cal Ton Lluent.
Aquesta pista segueix en lleugera baixada i en un revolt creua el torrent de la Font del Boix; torrent que també hem creuat just quan érem a la font del Boix fa una estona.
En aquest indret hi ha un petit bosquet que convida a aturar-se sota l’ombra dels pins.
Poc després arribem a una nova cruïlla, i seguirem la pista de la dreta, que empren una lleugera pujada.
En aquesta pista tenim tres opcions; si no volem anar fins a Can Matastacs Vell, podem seguir la pista que ens porta directament a l’inici de l’excursió; també la podem seguir i fer una anada i tornada a Matastacs Vell. Però tenim una tercera opció, que, a part de fer drecera, ens portarà a les poc visitades ruïnes de Can Matastacs Nou.
“L’interès” per anar a Can Matastacs Vell radica en que està emplaçat en un indret molt bonic.
Si hagués fet aquesta excursió amb la colla de “tota la vida” ja m’hauria sentit el comentari de: “ja tenim en de Tera fent els seus invents”; però en realitat no son “invents”, sinó que abans hi ha un estudi del mapa via satèl•lit i d’altres per a comprovar si “l’invent” és viable o no.
El fet és que per anar a Can Matastacs Nou no hi ha camí evident, o ha quedat esborrat.
Seguim la pista i mirant el mapa hi ha un revolt on la distància en línia recta amb Can Matastacs Vell és mínima. Aquí és on vaig abandonar la pista i vaig remuntar la muntanya, per un terreny molt obert i ple d’arbres replantats. No hi ha camí, però per a la replantació hi deurien obrir petits corriols, i aquests son els que en varen permetre anar pujant; potser d’aquí un temps, la vegetació no ho permetrà, però actualment es pot pujar sense cap problema.
Aquesta curta pujada s’acaba en arribar a dalt de la carena; allí vaig trobar un corriol, més o menys ben marcat, que recorria el llom de la carena.
Aquest corriol revolta per l’esquerra un petit bony de la carena, i en acabar de revoltar-lo en trobes de sobte davant les ruïnes de Can Matastacs Nou. Ruïnes molt malmeses i força menjades per la vegetació. Estan situades en un replà de la carena, amb unes vistes espectaculars de la muntanya de Montserrat, i també amb la visió de Can Matastacs Vell força proper.
De moment “l’invent” havia sortit bé; ara tenia l’opció de seguir carenejant per anar a trobar de nou la pista que havia abandonat, o baixar, de nou sense camí, a trobar una pista en desús que es veia que portava directament a les properes ruïnes.
La distància entre el replà on em trobava i la pista en desús era bastant curta, així, que de nou, emprenc una baixada sense camí, però seguint el que sembla una traça que em permet anar baixant amb comoditat. La traça s’acaba en arribar a un indret cobert ja d’esbarzers, però la pista és a tocar, i només em cal revoltar per l’esquerra aquesta zona i acabar d’arribar a la pista.
Ara ja només em queda seguir aquesta pista per la dreta, que poc després i ja a les portes de Can Matastacs Vell s’ajunta amb la que havia deixat abans.
De lluny ja es veia com un indret bonic, i en arribar-hi aquesta impressió es confirma.
Precisament hi ha el remat de vaques pasturant tranquil•lament, ja que en aquetes ruïnes hi ha dos bases d’aigua. Les ruïnes també consten de varis edificis, i al davant trobem el conjunt de tines enrajolades interiorment. L’indret també és una balconada amb unes vistes impressionants.
Deixem aquest bonic indret i seguim la pista i arribem a una cruïlla amb un cartell informatiu, situat a la confluència dels torrents de Julenques amb el de la Font de l’Arç.
Ara la pista segueix aquest darrer en lleugera pujada, i poc després se’n va apartant.
Veiem una mica enlairada una cabana de pedra seca, a la que farem un curt anada i tornada per a visitar-la.
Seguim, novament la pista, que va revoltant la muntanya, i veiem Can Matastacs Vell, Can Julenques i les creus del bosc del començament. Lentament ens hi anirem apropant, i d’aquesta manera acabarem aquesta bonica i variada excursió.
HORARIS:
de l'inici al bosc de les creus a les ruïnes de Can Julenques: 30mn
de Can Julenques al torrent de Julenques: 15mn
del torrent de Julenques a la font del Boix: 35mn
de la font del Boix a les ruïnes de Sant Simeó Estilita: 25mn
de Sant Simeó Estilita a Can Matastacs Nou: 45mn
de Can Matastacs Nou al Can Matastacs Vell: 10mn
de Can Matastacs Vell a l'inici: 35mn
TOTAL: 3h 15mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Bosc de les Creus, Can Julenques, torrent de Julenques, Sant Simeó Estilita i Can Matastacs Nou i Vell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada