Sta Maria de Solíus, Doms del sector de Roca Ponça, Carcaixells, Roca Rodona d'en Cama i dels Moros i castell de Solius

En primer lloc haig de dir que la llargada d'aquesta excursió deu ser d'uns 11 quilòmetres aproximadament, en lloc dels 25 que surt en el traçat. Aquesta diferència és deguda a quatre interferències que hi hagut durant el trajecte, que sumats pugen aproximadament a 14 quilòmetres.
No és la primera vegada que em passa; sempre en indrets alts i estant aturat, mai caminant, i no sé si és per culpa del meu telefono o és un eco provocat per algún element extern , ja que els quatre ecos o interferències convergien en el mateix punt, cal com podeu veure a la gràfica.
Parlant de la gràfica, aquesta ens mostra clarament les interferències en quatre sectors totalment plans; així com és logic imaginar que no es fan 25 quilòmetres en "només" 3h 40mn, a una velocitat mitjana, pujant i baixant turons, alguns amb petites grimpades, de 6,8 km/h!
De tota manera no té cap influència en el traçat ja que aquest és evident, prescindint dels "ecos".
Dit aixó, també tinc un dubte sobre quines son realment les "Roques Bessones", ja que segons el mapa corresponen a la cota del Dom de 169 metres que hi ha al començament del recorregut, una seria questa cota i l'altre la "bessona" de 174 m, però d'un accés una mica més complicat (que no vaig pujar); aquestes dues cotes vistes de lluny realment semblen "bessones", però més endavant també es repeteix aquesta imatge en els Doms de 159 metres, ja que des de lluny també semblen "bessons", tenen exactament la mateixa alçada, i aquests si que hi vaig pujar a tots dos.

Abans de començar a descriure aquesta interessant excursió per la serra d’Ardenya, crec que és convenient descriure el que és un “dom” doncs ens en farem un tip de pujar-ne.
A part de ser una botiga d’esports de Mataró, un dom segons el “Diccionari de la Llengua Catalana” és: “una forma de construcció volcànica originada per laves viscoses que pot arribar a tenir de 100 a 500 metres d’alçada”
Aquesta definició no ens ve al cas, ja que no estem en una zona volcànica, però ja ens comença a donar una idea de per on van els trets.
Haurem de visitar el “Viquipèdia” per a trobar la definició exacte ja que diu:
“En geologia, un dom és una muntanya que ha adquirit una forma de cúpula circular o oval a causa de l'erosió. Es tracta d'un exemple de bombament. Els estrats d'un dom estan plegats al centre, el que provoca que si s'erosiona la part superior, el resultat seran una sèrie d'estrats concèntrics que creixen de manera progressiva a mesura que s'allunyen del centre, on romanen les roques més antigues.
L'origen dels doms no és sempre el mateix, sinó que depèn dels materials que hi intervinguin. Es poden generar a partir de roques granítiques, formant vessants nus i escarpats fruit de l'erosió, com en el cas dels Carcaixells d’en Dalmau al massís de l’Ardenya”.
Per acabar també haig d’esmentar el comentari que fa d’una excursió per aquesta zona en el wikiloc l’autor “Ambotes” on esmenta també la definició de dom: “Doms: Turons en forma de cúpula, de vessants nus i escarpats, que poden aparèixer aïllats o agrupats en conjunts més o menys complexos”. Geològicament, “la majoria dels doms de l'Ardenya s'han desenvolupat en leucogranits de gra gros a mitjà (Roqué i Pallí, 1996)”.
Doncs d’aquests doms en pujarem uns quants, tots fàcils, però alguns amb petites grimpades, i deixarem a part els més difícils, amb vies d’escalada, com la roca Ponça i el Cim de les Roques del Sol (d'aquestes roques en pujarem dues d'una mica més baixes).
Els més característics tenen nom, o potser tots, però he optat per posar-hi l’alçada per a identificar-los.
Aquests doms ofereixen un paisatge espectacular, que difícilment ens podíem imaginar a tants pocs metres de la costa.
També recorrerem gran part de la carena dels Carcaixells d’en Dalmau, on les petites grimpadetes que haurem fet abans per a pujar a algun dom, ens hauran servit d’entrenament per a recórrer aquesta cresta, amb cadenes, cordes i el pont penjat d’Aritjols.
Però el "plat fort" de l'excursió serà la pujada a la Roca Rodona d'en Cama o puig Agut, aquí la grimpada hi és assegurada, i inclús hi ha unes grapes que ajuden a pujar-hi, però per arribar a les grapes abans has de grimpar uns metres una mica verticals, abans hi havia una corda, que actualment ha desaparegut i també hi havia unes estaques de ferro, que han estat serrades; no sé amb quina intenció, però una mica de "putada" si que ho és.
Només queden les quatre grapes. Amb tot, si tens una mica de conèixements de grimpada, es pot pujar amb relativa facilitat.
Finalment i abans d’acabar la caminada també pujarem a les ruïnes del castell de Solius i al dom que hi ha al costat, anomenat la roca dels Moros, amb una cova del mateix nom a sota mateix.
He catalogat aquesta excursió com a difícil, però està a cavall entre mitjana i difícil i en aquests casos prefereixo tirar cap amunt. Amb la desaparició de la corda de la roca d'en Cama, l'escursió tira més a "difícil" que a "moderat".
També haig de dir que, a part dels Carcaixells, tots els doms els pugem fent curtes anades i tornades del camí principal, per tant podem pujar-los tots, alguns o cap, per anar a la Roca Rodona d'en Cama i a les roques del Sol fem exactament el mateix, ens apartem del camí principal; llavors la dificultat baixa.
En els Doms no hi ha cap grimpada complicada, i totes son molt curtes; als Carcaixells algunes grimpades poden ser una mica més llargues i verticals, però les cadenes que hi ha en aquests indrets li resten dificultat.
També cal destacar la panoràmica de 360 graus que tenim en alguns punts del recorregut, ja que si el dia ho permet es pot veure des del Montseny al Puigmal i el Canigó, Llagostera, Platja d'Aro i Palamós entre d'altres indrets.

Per començar l’indret on deixarem el vehicle ja és per si mateix bonic i acollidor, doncs al davant del monestir cistercenc de Santa Maria de Solius aquesta és la sensació que es percep.
Sortirem de l’aparcament del monestir i seguirem pocs metres la carretera asfaltada per immediatament seguir una pista a l’esquerra.
Seguim la pista i en un revolt la deixem per a pujar al primer Dom, de 120 metres, on la vista ja comença a ser extensa, en primer terme el campanar i el monestir de Solius, imatge que ens acompanyarà gran part de l’excursió, així com les campanades cada quinze minuts.
Seguim el camí, del que ens apartem un moment per a assolir el segon Dom de la jornada, el de 148 metres.
Tornem al camí i una mica més endavant el tornem a deixar per a enfilar-nos per la dreta fins la cota més baixa dels dos doms que hi tenim.
Així arribem al tercer dom, de 169 metres.
Vaig desistir de la intenció de pujar fins a dalt del que hi ha al davant mateix, de 174 metres (que podría ser les roques Bessones, sogons el mapa), ja que això requereix una grimpada o escalada, però si que vaig poder gaudir de les capricioses formes que la erosió hi ha esculpit, coves i una mena de pont natural gairebé al capdamunt.
Aquest dom in-assolit té a l’altre costat una enorme cova natural.
Tornem al camí, el curt tros que ens en separa fa força pendent i podríem tindre la temptació d’agafar-nos a un arbre; però si ho fem ens quedarà la mà completament negra, degut a l’incendi que hi va haver l’any 2012.
Continuem endavant pel camí, i ara ens en separarem dues vegades en poc espai per assolir dos Doms més, el de 181 metres que serà el quart i el de 185 que serà el cinquè; aquests dos Doms ja requereixen una micaa més de grimpada.
La panoràmica cada vegada és més irreal, doncs els doms son com bolets que emergeixen per sobre la vegetació i cada vegada s’en veuen de més escarpats.
Davant, a l’altre costat del torrent de Solius es veu tota la carena dels Carcaixells.
Anem caminant i novament ens desviem, aquesta vegada a la dreta per assolir el sisè dom del dia i que resulta ser un vèrtex geodèsic de 200,5 metres.
Realment és el punt més alt de tot el que ens envolta.
Estem de ple en el sector de la Roca Ponça, voltats de doms de difícil accés, amb grans parets.
Seguim endavant, baixem uns metres i girem a la dreta per anar al Dom de 196 m.
Aquesta vegada ens apartarem una mica més del camí i a més per assolir aquest dom haurem de grimpar una mica; és el primer que presenta una mica de dificultat.
Assolirem finalment aquest setè Dom de 196 metres. La vista de la roca Ponça i de tot el que ens envolta ara ja és espectacular.
Tornem al camí principal que ara baixa fins a trobar una pista que seguim una desena de metres per l'esqquerra, per a seguir novament el camí a la dreta.
Ara tenim al davant un nou dom que té formà de Roques Bessones de 159 metres totes dues.
Des de la nostra posició només s’en veu una, i a més pel cantó que la veiem sembla de molt difícil accés. Però és qüestió d’apropar-s’hi, i seguir una fàcil cornisa per l’esquerra que ens dona accés a l’altre costat, on una fàcil canal ens hi deixa al capdamunt i on veiem a tocar a l’altre costat d’un collet l’altre Roca Bessona.
Ara ja som dalt del vuitè dom, aquest de 159 metres.
Tornem a baixar per la canal i seguim a la dreta vorejant aquest dom per a situar-nos al collet que separa aquests doms bessons.
Des del collet pujarem facilment al segon dom de 159 m.
Tornem a desfer el camí, tornem a passar per la cornida que hem fet servir per a la pujada i recuperem el camí principal.
Aquest segueix baixant decididament fins a creuar una nova pista que simplement creuarem.
Seguim el camí i arribem a una nova pista molt ampla, que seguim uns metres, per abandonar-la per seguir un camí a l’esquerra.
Ara ja hem fet la “sifonada” entre els doms i els Carcaixells i de nou comencem a pujar.
Creuem una nova pista i a partir d’aquí la pujada s’accentua i ja comencem a notar en el terreny la proximitat dels Carcaixells.
Després de la forta pujada arribem a l’oratori dedicat a Sant Francesc, punt d’inici de la grimpada pels Carcaixells, i on també arriba el camí que ve de Can Llaurador.
En aquest oratori abans hi havia un llibre registre, que aquesta vegada no sé trobar.
A partir d’aquí comença la grimpada per cadenes i cordes, moltes no son necessàries però ajuden principalment si la pedra està mullada o es fa la via de baixada.
Aviat arribarem al pont penjant dels Artijols, on hi ha un indicador que passar-hi és responsabilitat del qui hi passa. En aquest indret també veurem una part d’una via ferrada, on és pot copsat la precarietat actual de l'esmentada via.
Una vegada superat el pont, el camí continua carenejant amb noves cadenes i cordes que ens fan fruir de valent tant pel camí com per la vista.
Un dels promontoris de la carena és l’agulla de Roca Llisa, de 304 metres d’alçada.
És una progressió llarga i lenta.
Una nova pujada per una corda amb una cadena paral·lela, i poc després arribem a un collet, on hem d'abandonar el camí dels Carcaixells que ens portaríen al Montclar, i girem a l'esquerra, per a seguir un camí que empren una forta baixada, hi ha marques (descolorides) de pintura verda i blanca.
Aquest camí primer baixa recta, després gira a la dreta i després a l'esquerra i després d'una flanquejada ens deixa al collet del pas de la Figuerata.
En aquest punt hem de decidir si volem anar o no a la Roca Rodona d'en Cama, doncs el camí segueix per l'esquerra, passa per la font de la Roca Rodona i més avall enllaça amb el camí que seguirem ara.
Aquest camí, més ben dit "rastre de senglar" arrenca a la dreta del collet del pas de la Figuereta i segueix la carena i en pocs minuts en deixa daalt de la 2na de les Roques del Sol, és una lleugera prominèmcia de la carena, però és una zona rocosa i amb molt bona vista.
Fem una curta desgrimpada per l'altre costat, seguim carenejant; els primers metres després de la desgrimpada son una mica perdedors per dins del bosc, però aviat retrobem el camí, hi ha marques (molt descolorides) de pintura verda i blanca en els arbres o a terra.
És un camí molt bonic, que recorre espais oberts, i que combina el bosc amb petites canaletes i balconades, tot plegat molt bonic.
Així arribem a la base de la 1ra Roca del Sol, ens hem de desviar a la dreta del camí per a pujar-hi, una curta grimpada ens hi deixa al capdamunt;
Una vegada a dalt veurem que el cim consisteix en una petita plataforma circular amb estimballs per tots costats. Gaudim de la vista de la impressionant Roca del Sol, per on no es veu cap via fàcil per assolir-la.
Desgrimpen per on hem pujat i seguim el corriol, ara s'apropa a la roca del Sol i comença a flanquejar-la per la dreta.
Vaig mirant si hi ha algun pas fàcil per a pujar-hi, però no en veig cap, així que segueixo en direcció a la Roca Rodona d'en Cama.
El camí ens porta fins un emboscat collet.
Aquest collet és l'indret clau per a pujar a la Roca Rodona des d'aquest vessant. Seguim recta per tal d'encarar la paret de la muntanya i en arribar-hi girarem a l'esquerra i ens situarem al peu d'una canal (hi ha marques de pintura blanca) amb una destacada alzina d'on abans penjava una corda.
Si pensem baixar per aquest mateix lloc és millor portar una corda per a facilitar la baixada.
Ara ens toca fer una ferma, però curta grimpada per la canal fins arribar a l'alzina. A la roca sembla que hi hagi cavades petites cavitats per a posar els peus.
Just abans d'arribar a l'alzina trobarem tres grapes de forma curiosa que ens ajudaran a acabar-hi d'arribar.
Una vegada a l'alzina seguim pujant uns metres en diagonal a la dreta per una cornisa per tal de seguir grimpant després recta amunt. Alçant la vista veiem un grup de tres grapes més, idèntiques a les que hem passat. La grimpada abans d'atansar-les és fàcil, i les mini restes d'unes rovellades estaques ens poden sevir de improvisades preses per a posar-hi les puntes dels peus.
Una vegada a les grapes la som a la sortida de la paret, i immediatament arribem al cim just a l'indret on hi ha una mena de caixó cavat a terra.
Quatre passes més i ja som al cim. Gran panoràmica del Canigó al Puigmal. El mar queda amagat i només se'n veu un bocí, també és veu el poble de Llagostera, però destaca la vista sobre la carena dels Carcaixells i particularment del pont penjat.
També veiem per l'altre costat la Roca del Sol i segueixo sense veur-hi cap pujada fàcil.
Gaudim de l'indret i ens disposem a seguir el nostre recorregut.
Sortim del cim seguint un marcat corriol que en pocs metres ens deixa al començament d'una llarga cornisa que hi ha a la dreta.
Hem d'anar-la baixant amb compte; a estones és una mica inclinada i en d'altres menys, però rés a comparar amb la pujada per les grapes que hem fet per l'altre costat.
en els punts més inclinats també hi ha petits graons tallats a la roca per a facilitar el pas.
Després de baixar per aquesta cornisa i just abans d'entrar al bosc hem de girar a l'esquerra i abandonar el fil de la carena.
Ara seguirem un cada vegada més esborrat corriol, que en el seu moment deuría ser força evident, També hi ha descolorides marques de sender local, amb pintura verda i blanca.
Aquest corriol, després d'una forta i curta baixada inicial, va girant a la dreta, la fullaraca a vegades sembla esborrar-lo, però va fent llaçades per anar perdent alçada. Aquestes llaçades indiquen que anteiorment era un camí força marcat.
Finalment el camí desemboca en el camí per on discorre el PR-C-102.
Girem a la dreta i seguim foça estona aquest camí que finalment ens deixa davant del menhir de Can Llaurador.
Ara deixem la pista que en pocs metres ens portaria fins a Can Llaurador i girem a l’esquerra, davant mateix del menhir, i comencem a seguir un bonic camí, que com no podia ser d’altre manera, ens porta a una nova pista, la seguim per la dreta pocs metres perquè per l'esquerra hem de passar a una altre pista que seguim a l'esquerra.
Pista que seguirem també poca estona, ja que a la dreta arrenca un camí (sembla una antiga pista).
Ara tornem a pujar, aquesta és l’última i definitiva pujada que ens deixa en una gran i bonica explanada.
Tenim el castell de Solius a la dreta i la roca i la cova dels Moros a l’esquerra.
Podem anar indistintament a qualsevol dels tres, ja que sempre acabarem a l’esplanada on ens trobem.
En aquesta descripció, vaig optar per anar primer a la roca dels Moros, que en el fons és un nou dom.
La pujada és fàcil, però els últims metres és una grimpada molt curta, però una mica vertical. De tota manera a la roca també hi ha excavats uns parell de solcs estratègicament situats per a fer més fàcil aquesta petita grimpada.
Dalt de la roca dels Moros la vista és molt extensa, i podem contemplar el que queda del castell de Solius, amb una porta d’entrada amb un tros de muralla amb merlets a sobre i poca coda més.
També tenim una molt bona perspectiva del monestir de Santa Maria de Solius, que ens ha acompanyat bona part del recorregut.
Baixem de la roca dels Moros i una mica a l'esquerra hi ha la cova dels Moros, és un forat a la roca que sembla cavat expresament.
Tornem a l’esplanada i a l’altre costat hi ha un panell amb una mica d’història de l’indret, així com una fotografia de com eren les ruïnes del castell els anys 1930, on es pot apreciar que hi havia una gran torre al capdamunt, de la que actualment no en queda res.
Al costat d’aquest cartell arrenca el camí que hi puja. Encara es conserven els graons excavats a la roca que ens porten a la porta. Travessada aquesta els graons segueixen fins arribar al capdamunt, del que amb tota seguretat és un altre dom, on hi havia el castell, del que tal sols queden unes poques parets; això si, la vista és espectacular, principalment des de la part posterior de les ruïnes.
Tornem a l’esplanada i d’aquí surten molts camins, el que ens tornarà a Santa Maria, té uns primers metres una mica perdedors per dins d'un bosc molt net; però seguint el traçat, i una vegada trobat el nostre camí, en pocs minuts ens deixarà en una carretera i poc després al punt d’inici.
Abans de marxar, també ens podem apropar a la porta del monestir per a contemplar-ne l’interior.

HORARIS:
De Santa Maria de Solius al dom de 120m: 15mn
Del dom de 120 m al de 148: 05mn
Del dom de 148 m al de 169: 10mn
Del dom de 169 m al de 181: 10mn
Del dom de 181 m al de 185: 05mn
Del dom de 185 al vèrtex geodèsic de 200,5m: 10mn
Del vèrtex geodèsic al dom de 196 metres: 05mn
Del dom de 196m al de 159 o 1ra Roca Bessona: 15mn
Del dom de 159 o 1ra roca Bessona a la 2na: 05mn
De la 2na Roca Bessona a l’oratori de St. Francesc dels Carcaixells: 35mn
De l’oratori a l’agulla de roca Llisa: 30mn
de la roca Llisa al collet on abandonem els Carcaixells: 10mn
del collet al pas de la Figuereta: 10mn
del pas de la Figuereta al 2ón cim de les roques del Sol: 05mn
del 2'on cim al 1er cim de les roques del Sol: 10mn
del 1er cim a la Roca Rodona d'en Cama: 15mn
de la Roca Rodona d'en Cama a la unió amb el PR-C-102: 20mn
de la unió amb el PR al dom de la Roca dels Moros: 35mn
de la roca dels Moros al castell de Solius: 05mn
del castell de Solius a Santa Maria de Solius: 10mn
TOTAL: 4h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Sta Maria de Solíus, Doms del sector de Roca Ponça, Carcaixells, Roca Rodona d'en Cama i dels Moros i castell de Solius