Excursió molt complerta, en la que combinarem una part seguint el riu Brugent i una altre en la que resseguirem tota la carena des del Castell d’Hostoles fins l’ermita de Sant Salvador de Puig-alder, per a retornar seguint la vall de Cogolls.
L’anunciat d’aquesta caminada és un breu resum d’alguns dels indrets que visitarem; però esmentant-los tots el recorregut és el següent:
Gorg de la Plana, gorg de la Pedrera d’en Biel (ó gorg del Duran), gorg de la Resclosa del Molí Gran, gorg de la Mola, cova de la Reixa, castell d’Hostoles, puig Alt de la Nespleda, puig Cornedor, Roques Foradada, ermita de Sant Salvador de Puig-alder, església de Sant Cristòfol de Cogolls, ermita de Sant Pelegrí i salt i gorg del Molí dels Murris.
La zona de les gorges del Brugent és totalment salvatge i totes les gorges son molt grans i amb bonics salts d’aigua, però potser la més espectacular de totes la trobem a la tornada amb el Salt del Molí dels Murris, un indret de gran bellesa.
La part per la carena ens ofereix unes vistes molt extenses i principalment anirem veien des de diverses perspectives els municipis de Les Planes d’Hostoles i de Sant Feliu de Pallerols, així com també dels santuaris del Far i de la Salut i de tot el massís del Puigsacalm.
Haig de comentar que aquest itinerari recorre la carena gairebé tota l’estona estrictament pel seu llom, això ens permet passar pel Puig Alt de la Nespleda, el puig Cornedor i les Roques Foradades; hi ha altres camins que per unir el castell amb Sant Salvador flanquejant aquests turons.
Faig aquest comentari, perquè resseguir estrictament la carena ens comporta passar per corriols força estrets, en alguns moments poc definits i fer alguna petita grimpada, però d’aquesta manera mantenim “l’esperit salvatge” de les gorges, ara, però per la carena.
Per a començar l’excursió ens hem de situar al municipi de Les Planes d’Hostoles, a la sortida (en direcció a Sant Feliu de Pallerols) i uns metres abans del cementiri, hi ha una zona senyalitzada per a aparcar. La visita al gorgs s’ha fet famosa, i aquest aparcament és de pagament i també hi ha un punt d’informació.
Els dies entre setmana, com és el cas d’aquesta descripció, l’aparcament és gratuït.
Abans es podia aparcar a la zona del cementiri, però actualment està prohibit.
Si és dissabte, diumenge, festiu, i imagino que a l’estiu tota la setmana i no volem pagar haurem d’aparcar a dins el poble i fer la caminadeta afegida fins el cementiri.
Situats, doncs a l’aparcament hem de travessar la carretera i seguir una trentena de metres la carretera, immediatament veiem un indicador que ens assenyada l’inici d’un camí, que deixa can Paulí a l’esquerra i v resseguint la reixa de la propietat .
En pocs metres més arribem a una cruïlla on farem una anada i tornada als gorgs de la Plana i d’en Molí d’en Biel.
A l’anada seguirem el camí de l’esquerra que voreja uns horts i ens porta directament al gorg de la Plana. Comencem bé l’excursió, perquè aquest gorg i el saltant d’aigua que el forma és un conjunt molt bonic.
Seguirem una mica més el camí i aviat arribem al gorg de la Pedrera d’en Biel o gorg del Duran; situat en un indret emboscat i salvatge; si el de la Plana ja ens ha sorprès, aquest ens deixarà bocabadats. El gorg és molt gran i els saltants d’aigua que hi cauen son d’una gran bellesa.
A l’esquerra, pràcticament amagada per la vegetació queden les restes de la pedrera.
Tornarem sobre les nostres passes fins a la cruïlla anterior, i seguirem el camí, deixarem el mas de la Plana a l’esquerra i acabarem sortint a la carretera C-63.
Ara bé la part menys agraïda de l’excursió, ja que seguirem aquesta carretera durant 500 metres.
Entre el rail de protecció i el marge hi ha prou espai per a caminar sense problemes, travessarem l’entrada a un viver i trobarem una pista que surt a l’esquerra.
Abandonarem la carretera i seguirem aquesta pista que davalla suaument, i en arribar a un camp, es converteix en un corriol que segueix baixant en direcció al riu.
Així arribem a la resclosa Gran de Can Paulí i al gorg de la Llaura. Indret també emboscat i ombrívol. En aquest punt neix un antic i petit canal de rec.
Reculem uns metres per a trobar el camí que ressegueix el riu i arribem al gorg de la Mola.
Cal posar una mica d’atenció en la baixada final al gorg, principalment si el terreny està humit.
És un gorg molt gran i profund, a l’altre costat es veu una instal•lació amena de trampolí per a llençar-se al gorg des d’una alçada més que respectable. Després ens hi acostarem, però ara gaudim del gorg des d’aquest perspectiva.
Tornem al camí que hem abandonat per a baixar fins el gorg i una més endavant tornem a baixar fins el llit del riu passat el gorg.
Ara si el riu baixa amb una mica de cabdal podrem passar a l’altre costat sense cap problema, si baixa una més d’aigua potser ens haurem de mullar les botes una mica, i si baixa molta aigua no el podrem travessar.
Passat el riu, davant nostre veiem una reixa molt antiga i rovellada que tanca l’entrada a la cova de la Reixa o de la Torre. La reixa ja és simbòlica, perquè la porta està oberta.
Aquí hi ha aigua arreu, inclús de dins la cova surt un petit torrentet.
Seguim uns metres més i arribem novament al gorg a l’indret del trampolí, inclús hi ha una curta escala per arribar al punt de “llançament”, realment l’alçada fa una mica de respecte per a llençar-se al gorg, si no hi entres bé, la panxa et deu fer mal durant dies!
Reculem i tornem a travessar el riu i seguim el camí que havíem deixat i acabem sortin a una carretera que mena al mas de la Torre. Travessem aquesta carretera i immediatament després entrem a la Via Verda de l’antic tren d’Olot.
Seguim la Via Verda pocs metres, ja que haviat trobem un cartell que ens indica a la dreta el camí de pujada al castell.
Girem doncs a la dreta i en pocs metres arribem novament a la C-63, que travessarem per a començar la pujada al castell.
Camí molt ben marcat, i que enseguida ens permet començar a tenir panoràmica de la vall i de les Planes d’Hostoles.
La pujada en alguns moments és una mica pronunciada fins que arribem a les ruïnes consolidades del castell d’Hostoles.
És un castell datat ja als segles IX i X i actualment hi ha fases de consolidació i neteja de les ruïnes i amb col•locació de baranes i una escala de cargol, suspesa al vuit, per a pujar al punt més alt, on hi ha col•locada una gran senyera.
La vista des d’aquest punt és molt extensa i podem observar Sant Feliu de Pallerols, Les Planes d’Hostoles i la vall de Gogolls a la vegada.
També veiem tota la carena que segueix fins a Sant Salvador (que encara no es veu) i ja podem intuir que no serà un passeig triomfal, ja que podem observar que hi haurà un seguit de pujades i baixades.
Després de descansar i contemplar la panoràmica, reprendrem el camí; des de la mateixa torre on estem instal•lats veurem un petit corriol que baixa i passa just pel costat de la torre i per la cavitat que hi ha sota; seguidament hem de baixar per una roca una mica dreta, hi ha una amplia grapa per ajudar a baixar-la.
Baixats de la torre i mirador del castell el camí segueix pel llom de la carena del Serrat del Castell a vistes als dos costats; una mica més endavant ens topem amb una corda i unes grapes que ens ajudaran a baixar una petita graonada, però més llarga i vertical que la primera.
Es pot baixar sense fer servir ni la corda ni les quatre grapes que hi ha; però ja que hi son, les farem servir, principalment ara que ve de baixada.
El camí va resseguint la carena, flanqueja per l’esquerra un petit promontori de nom el Castellet (més endavant la vista d’aquesta punta i el castell ens acompanyaran força estona).
Ara farem una forta baixada que ens deixarà al collet de Fontplana on enllacarem amb un ample camí que seguirem a la dreta.
Força més enllà trobarem una cruïlla i girarem a l’esquerra i seguidament en trobarem un altre i també anirem a l’esquerra.
A continuació arribarem a un punt on ens trobem amb un camí transversal.
Aquest és un punt important, si no volem complicacions seguirem per la dreta el camí que va a Sant Salvador flanquejant la carena.
El camí que segueix pel mateix llom, em va costar una mica de trobar, com veure-ho en les indecisions que fa el traçat; però una vegada trobat, no hi ha cap dubte per a seguir-lo, hi ha fites tota l’estona, el que no vaig veure la primera, que assenyalava l’inici del camí.
Ens enfilarem per una petita cinglera, on el camí va buscant els millors indrets per a pujar-hi; no hi ha cap problema, potser ens haurem d’ajudar de les mans, però sense cap complicació.
A mitja pujada hi ha una fita molt grossa, i en arribar novament a dalt la carena ens trobem en un collet molt bonic, on el corriol que seguim se’n va per l’esquerra; però nosaltres en seguirem un altre, d’inici gairebé imperceptible, que segueix pujant pel llom de la carena.
Estem força enlairats respecte el fons de les valls, i quan la vegetació ens ho permet, podem gaudir de grans vistes.
En el cas d’aquesta descripció, també podia “gaudir” de com el cel blau i radiant de dalt el castell estava donant pas a negres nuvolades, que anaven avançant lentament.
Després d’una estona de caminar, pujant i baixant petits bonys de la carena, arribem al punt més alt, som al Puig Alt de la Nespleda, un “cim” totalment de pas, ja que precisament en aquest punt la vegetació ho tapa gairebé tot.
Seguim el camí una mica més, i l’abandonem per a seguir un petit corriol a l’esquerra (el camí que deixem el recuperarem més endavant, una vegada hagin anat al puig Cornedor).
Baixem una estona i arribem a un collet, on hi ha clavat en un arbre un cartell indicador.
Aquí farem una anada i tornada al puig Cornedor.
Travessem el collet i seguim la carena una mica més; així arribem a la talaia del puig Cornedor.
La petita volta que estem fent per anar-hi, queda àmpliament compensada per la vista que gaudirem des d’aquest punt.
Tenim Sant Feliu de Pallerols pràcticament als peus i també veiem per primera vegada l’encimbellada ermita de Sant Salvador.
Gaudim d’aquesta fantàstica vista i tornem al collet que hem deixat i seguim el camí.
Més endavant ens ajuntem amb el camí que havíem deixat per anar al puig Cornedor i el tornem a seguir.
Passem pel collet de les Comes, i seguim caminant una estona més.
Arribem a un punt on la carena torna a elevar-se per a pujar a un nou turó. El camí que seguim el flanqueja per l’esquerra; però a la dreta surt un petit corriol que s’enfila per a pujar al turó.
Així arribem al turó de les Roques Foradades; indret on esperava trobar-hi el que el nom indica; però de roques si que n’hi ha, però no estan foradades, al menys les que hi ha al al cim.
Aquest promontori queda una mica tapat per la vegetació, però de vista si que en tenim, encara que parcialment.
El camí que hem deixat per a pujar-hi passa a pocs metres per sota, inclús es veu entre l’arbreda.
Serà qüestió d’anar-lo a trobar! Segueixo una mica més per la carena i de sobte en trobo a la punta d’una cinglera vertical que no em permet seguir per la carena; després de buscar-ho una mica, baixo per la dreta i sense camí per dins l’arbreda i en pocs moments soc de nou al camí.
Encara ens queda força estona de caminar per la carena fent pujades i baixades.
Passem pel collet del Sitjar i al cap d’una estona pel de Masdèu; des d’aquest ja tenim l’ermita de Sant Salvador al davant nostre.
Ara seguirem per la dreta seguint la indicació del cartell a Sant Salvador que hi ha al coll.
D’aquesta manera arribem a la bonica i restaurada ermita de Sant Salvador de Puig-alder.
Sant Salvador de Puig-alder és un monument del municipi de les Planes d’Hostoles inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita és una continuació de la capella de l'antic castell de Puig-Alder. Aquesta antiga capella està documentada el 1184 com "Sanctum Salvatorem de Pugadder". Tot el conjunt, església i castell, era d'origen romànic.
És interessant destacar que l’any 1984 va estar objecte d'una acurada restauració, en el decurs de la qual es trobà una talla romànica de la verge, a la qual es va donar el nom de "Mare del Salvador". Actualment la imatge es troba al Museu d'art de Girona, i a l'interior de la capella n'hi ha una còpia.
Anar des del castell d’Hostoles fins aquí és força llarg, però aquest indret mereix aquesta caminada, ja que és una construcció molt bonica situada dalt d’un turó, rodejada de muntanyes i boscos per tots costats.
L’entrada està protegida per un gran porxo, indret on vaig estar veient com les cortines de pluja anaven escombrant la cinglera del Far i el massís del Puigsacalm.
A l’ermita de moment no plovia, però vaig aprofitar l’aturada per a canviar la indumentària per la de pluja, perquè més aviat d’hora que tard em tocaria “rebre”
Ara seguirem el camí principal que mena a l’ermita i que v fent llaçades per dins del bosc.
Aquestes giragonses s’acaben en arribar al mas habitat d0el Portet, on ens unim amb el GR-83, que seguirem a la dreta.
Primer seguim uns metres la pista d’accés al mas, però en el primer revolt que fa a la dreta, nosaltres seguim recta el camí i el GR.
Ara seguirem davallant força estona per aquest camí, fins que finalment arribem a l’església de Sant Cristòfol de Cogolls.
Aquesta església seria la més antiga de la vall d'Hostoles, perquè ja s'esmenta en el testament d'un pagés, datat el 986.
Primitivament, l’església romànica era d’una sola nau, amb un absis semicircular. Posteriorment s’hi afegiren unes sagristies, unes capelles i altars laterals.
Hi vaig arribar conjuntament amb la pluja. Havia de prendre una decisió, ja que el camí per a seguir la riera de Cogolls arrenca just al costat de l'església i passa pel costat de la casa de colònies de Ca l'Arnau, però posar-se a seguir una riera plovent és un risc que no cal prendre; així que vaig optar per a seguir la carretera local que comunica amb les Planes.
Tot i no passar per la riera, el paisatge que envolta aquesta carretera és molt bonic. Més avall passem per la capella de Sant Pelegrí .
Abans d'arribar al final de la carretera se'ns presenta una oportunitat per anar a la riera de Cogolls, i concretament a un dels indrets més bonics, ja que queda a cinc minuts seguint un camí que surt a l'esquerra de la carretera.
Indret ben senyalitzat i amb un petit aparcament per anar-hi.
Així doncs, malgrat la pluja, faig una anada i tornada a aquest gorg. S'ha de girar a l'esquerra i seguir en principi una pista que travessa la riera, i immediatament hem de deixar la pista i seguir un camí que surt a l'esquerra.
Anem remuntant la riera fins que arribem a una nova cruïlla senyalitzada que ens baixa fins el gorg i salt del Molí dels Murris.
Tal com ja he comentat al començament, el gorg és molt gran i el salt d'aigua és molt bonic.
En un dia assolellat l'indret deu ser d'una gran bellesa, però també sota la pluja també té el seu encant.
Gaudirem àmpliament d'aquest lloc i després tornarem sobre les nostres passes fins la carretera, una vegada allí la seguirem i ens deixarà exactament al costat de l'aparcament; donant així per acabada aquesta bonica circumval·lació.
HORARIS:
de l'aparcament als gorgs de la Plana i d'en Biel: 10mn
dels gorgs a la presa del Molí Gran: 20mn
del Molí Gran a la cova de la Reixa: 25mn
de la cova de la Reixa al castell d'Hostoles: 40mn
del castell d'Hostoles al puig Alt de la Nespleda: 45mn
del puig Alt de la Nespleda al puig Cornedor: 10mn
del puig Cornedor a les Roques Foradades: 20mn
de les Roques Foradades a Sant Salvador de Puig-alder: 25mn
de Sant Salvador a Sant Cristòfol de Cogolls: 35mn
de Sant Cristòfol de Cogolls a l'ermita de Sant Pelegrí: 15mn
de Sant Pelegri al salt i gorg del Molí dels Murris: 15mn
del gorg del Molí dels Murris a l'aparcament: 25mn
TOTAL: 4h 55mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Les Planes d'Hostoles, gorgs del Brugent, castell d'Hostoles, st Salvador de Puig-Alder, st Cristòfol, gorg del Molí dels Murris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada