L'Argentera, Puigpedregós, 539 m, Les Forques, 508 m i castell d'Escornalbou i ermita de Santa Bàrbara, 649 m

Santa Bàrbara d'Escornalbou el 12 d'octubre del 1964

Curta i interessant excursió per aquesta zona del Baix Camp que té com a nucli central de la caminada el conjunt arquitectònic del castell, mansió senyorial i monestir d'Escornalbou. 
Primitivament el monestir era una canònica agustiniana i posteriorment franciscana. 
El conjunt monumental actualment és gestionat pel Museu d'Història de Catalunya, i a l'interior s'hi apleguen interessants col·leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca. Els elements més importants del conjunt són l'església romànica, les restes de la sala capitular i el claustre, així com l'habitatge del diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català Eduard Toda. 
El conjunt està curosament restaurat i es pot visitar amb uns horaris que depenen de l'època de l'any. 
Des dels arcs del claustre, i en especial des de l'ermita de Santa Bàrbara, situada en el punt més alt es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona. 
Actualment a l'altre costat de l'aparcament d'accés al conjunt hi ha una mica apartat un mirador. 
Un altre atractiu de l'excursió, i aquest depen precisament de la panoràmica ja que queda lluny de l'excursió, però que anirem veient durant tota l'estona son els dos viaductes de la via del tren de Tarragona a Saragossa que hi ha al costat del municipi de Duesaigües. 
Aquests dos viaductes, un de 14 arcades i l'altre de 9 tenen la seva particular història, així com el llarg túnel que ve a continuació. 
Aquests viaductes foren construïts els 1889, i el de 14 arcades (viaducte dels Masos) i de 36 metres d'alçada fou declarat "Element del Patrimoni Industrial de Catalunya". 
Aquest ponts o viaductes durant la guerra civil foren un objectiu de l'aviació rebel i tant els ponts com el poble de Duesaigües fou bombardejat. 
A partir de la Batalla de l'Ebre a la tardor del 1938 el pont de 14 arcades fou dinamitat per les forces constitucionals en la seva retirada, i avui encara es veu la marca blanca de l'arcada que fou destruïda i posteriorment reconstruïda. 
Però encara hi ha més, perquè al seu costat hi ha un túnel de 4,4 
kms, construït en les mateixes dates que els viaductes i que durant anys fou el túnel més llarg de la península ibèrica. 
Obra de l'enginyer Eduard Maristany, al qual se li concedí el títol nobiliari de Marqués de l'Argentera. Durant la seva construcció es van topar amb un riu subterrani, i per a solucionar aquest obstacle es va construir un pont sobre un riu a dins d'un túnel; recordem que estem parlant del 1889-1890. 
Durant l'esmentada guerra civil, a dins d'aquest túnel si amagava un tren hospital de les forces republicanes i per les nits sortia a fora perquè els ferits poguessin respirat a l'aire lliure sense por a ser bombardejats pels també esmentats avions colpistes. 
Un munt d'història en pocs quilòmetres quadrats! 
L'excursió es complementa amb la pujada al Puigpedregós i a les Forques, dos magnífics miradors del Camp de Tarragona, del pantà de Riudecanyes, del mar, de la serra de Llaberia (és veu la cúpula del radar meteorològic), la Mola de Colldejou i les muntanyes de Prades, entre altres. 

Després d'aquesta llarga introducció, per a començar l'excursió ens hem de situar al municipi de l'Argentera. Per els dies festius hi ha habilitat un aparcament abans d'entrar-hi, entre setmana es pot aparcar a l'entrada mateix. 
Comencem a caminar en direcció a la plaça de l'Abeurador, passant abans pel costat de l'església de Sant Bartomeu. 
A l'altre costat d'aquesta plaça hi ha unes escales que baixen fins el camí Reial. 
Aquí comença pròpiament l'excursió. Hem de seguir aquest camí en lleugera baixada. 
Aviat arribem a una cruïlla, seguim recta i deixem a la dreta el camí empedrat, que és per on tornarem. 
Seguim caminant i aviat la pista comença a pujar. També arribem a una cruïlla, on un rètol indica que per anar a Escornalbou hem de seguir per l'esquerra. 
En aquest indret hi he marcat un punt d'interès que diu: "Seguir per la dreta. Inici d'una drecera". 
Intentaré explicar una mica aquesta contradicció. Si seguim el traçat, més endavant ens trobarem amb un cartell que indica que no pot continuar per la pista tot esser viu; inclús hi ha un dibuix amb un pobre excursionista carregat amb la motxilla entre els prohibits. 
Aquest cartell podria estar situat abans, a la cruïlla on hi he posat el punt d'interès i no quan portes una estona seguint la pista. 
Seguint per la pista prohibida no hi ha absolutament rés, ni cases, ni sembrats, ni arbres fruiters, ni vinyes, només hi ha una bassa dels bombers. Per aquesta pista només hi caminarem uns metres ja que aviat trencarem a la dreta per un camí per dins del bosc, que ens deixa novament en la pista primitiva. En aquest punt també hi ha el mateix cartell, però la figura de l'excursionista ha estat esborrada. És a dir en sentit contrari no hi ha prohibició. 
Resumint, podem seguir el camí senyalitzat i arribarem al mateix lloc, però fent una gran volta (mirant el mapa es veuen clarament els dos itineraris) 
Situats novament a la pista en pocs metres arribem a la font de Vilamanya, situada a peu de pista. 
Seguim la pista una estona més hi arribem a una cruïlla on hi ha un pal indicador a l'esquerra. 
Hem de deixar la pista i pujar per aquest camí; però després de pocs metres arribem a una nova cruïlla on hem de deixar el camí que seguíem a la dreta per tal de seguir-ne un de menys marcat a l'esquerra. 
Forta i sostinguda pujada per aquest "pedregós" corriol, que inclús travessa una tartera. 
Després d'aquesta pujada arribem a dalt la carena i girem a l'esquerra i en pocs metres arribem al cim del Puigpedregós. 
Si el vent ens ho permet, podrem gaudir abastament d'una gran panoràmica. Vaig tindre la sort de veure passar un tren pel viaducte de Duesaigües. 
Des del cim destaca un turó una mica més baix i destacat que hi ha al davant mateix; és el turó de les Forques i el nostre pròxim objectiu. 
Abandonem el cim seguint el corriol del costat contrari d'on hi hem arribat. Aquesta baixada no és tan forta com la pujada, però a estones el pendent també és molt fort. 
Més avall el camí s'eixampla i el pendent disminueix. Arribem a una cruïlla i hem de girar a la dreta. 
D'aquesta manera arribem a la carretera TP-3211 que travessem. Seguim el camí de l'altre costat que sense cap mena de problema ens portarà directament dalt del turó de les Forques. 
Just al peu de la pujada final a la dreta arrenca un corriol que baixa a trobar una pista que transcorre uns metres més avall. Corriol que seguirem de baixada. 
El pendent s'accentua en la pujada final al cim, els últims metres potser ens haurem d'ajudar-nos de les mans, però sense cap mena de problema. 
Tal com ja he esmentat abans, aquest cim és una talaia d'extensa panoràmica de 360 graus. 
Després de contemplar la vista abandonem el cim per on hem vingut fins la cruïlla esmentada i la seguim en forta i curta baixada fins la pista que hi ha a pocs metres. 
Arribats a la pista la seguim a la dreta. Després arribem a una cruïlla que seguim en baixada per l'esquerra. Si anéssim amunt per la dreta arribaríem de nou a la carretera. 
De baixada per l'esquerra hem d'estar atents al traçat ja que en un revolt pronunciat a l'esquerra arrenca un camí a la dreta. 
Aquest camí que va pujant per dins del bosc és molt bonic, i ens deixa al costat de la carretera, just a l'indret on hi ha les ruïnes d'un antic restaurant. 
Des de que hem abandonat el puig de les Forques, estem jugant a fet i amagar amb la carretera. 
Ara tornem a estar-hi al costat, però tampoc hi acabarem d'arribar, ja que entre les ruïnes i la carretera arrenca un camí que ens la tornarà a estalviar. 
Aquí vaig fer una curta marrada, ja que vaig veure un corriol que anava recta amunt i que va resultar que portava a una instal·lació d'un pal de telefono. 
Vist el trist resultat vaig optar per tornar a les ruïnes i llavors vaig seguir el corriol correcte, que va seguint més o menys paral·lel a la carretera. 
De nou arribem al costat de la carretera, just a la cruïlla de la carretera a Escornalbou amb la que baixa a Vilanova d'Escornalbou. 
D'aquí deu sortir un corriol, del que no vaig saber-ne trobar l'inici, així que vaig seguir la carretera de Vilanova uns metres, i poc després em vaig enfilar pel marge dret de la carretera i tot just arribar al capdamunt del marge de la carretera vaig trobar el camí, que novament per dins del bosc, guanya una mica més d'alçada i que finalment acaba desembocant a la carretera del monestir. 
Ara ja no hi ha escapatòria possible i els últims cent metres els haurem de fer per la carretera. 
Arribem a la gran esplanada de l'aparcament. Per aquesta esplanada hi passarem tres vegades, ja que a la dreta surt el camí al mirador, recta arrenca el camí que ens tornarà de nou a l'Argentera i a l'esquerra la pujada al monestir i a l'ermita de Santa Bàrbara. 
Podem anar primer al mirador i després a Santa Bàrbara o a l'inrevés. 
Vaig optar per anar primer al mirador, un curt camí molt ben marcat i a estones protegit amb una barana de fusta, ens deixar dalt d'aquest petit turó amb molt bona vista, i on hi deuria haver una taula panoràmica, però només en queda el pedestal. 
Tornem a l'esplanada i emprenem la pujada al recinte monumental. És un camí empedrat que ens fa passar per sota l'arc de la porta i de la torre del castell i seguidament arribem a la plaça on hi ha a l'esquerra l'església i el recinte del palau. 
Seguim recta per tal de trobar el camí a l'ermita (està indicat). Un bonic i empedrat camí ens porta al capdamunt de l'antiga fortalesa on hi ha encimbellada l'ermita de Santa Bàrbara. 
L'ermita i l'escala de pedra de l'últim tram és una imatge molt típica de l'indret, així com la vista del monestir des de l'ermita. 
Tal com ja he esmentat anteriorment, aquest indret és un dels millors miradors del camp de Tarragona. 
Tornem a la plaça del monestir d'Escornalbou i ara ens hi passegem una estona per a conèixer i gaudir de l'indret. 
Després tornem a l'esplanada de l'aparcament i només arribar-hi girem a l'esquerra per a seguir el bonic camí empedrat de l'Argentera (està perfectament indicat). 
Forta baixada inicial per aquest antic camí; arribem a un indret anomenat la Mitja Lluna, ja que un seguit de pedres formen una mitja lluna al costat del camí. 
Més avall arribem a la cruïlla amb la font del Galapat. 
És optatiu anar-hi, però és força propera i així coneixerem un indret nou.És una font a ran de terra, i en aquesta ocasió rajava una mica. 
Tornem al camí principal i després d'una suau pujada arribem de nou a l'Argentera, donant per acabada aquesta bonica circumval·lació per la zona del castell d'Escornalbou. 

HORARIS: 
de l'Argentera a la font de Vilamanya: 40mn 
de la font de Vilamanya al Puigpedregós: 30mn 
del Puigpedregós a Les Forques: 30mn 
de Les Forques al mirador d'Escornalbou: 55mn 
del mirador a Santa Bàrbara: 15mn 
de Santa Bàrbara al castell d'Escornalbou: 05mn 
del castell a la Mitja Lluna: 10mn 
de la Mitja Lluna a la font del Galapat: 10mn 
de la font del Galapat a l'Argentera: 30mn 
TOTAL: 3h 45mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta L'Argentera, Puigpedregós, 539 m, Les Forques, 508 m i castell d'Escornalbou i ermita de Santa Bàrbara, 649 m - l' Argentera, Catalunya (España)- GPS track