Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 29 de novembre de 2018

Estenalles, turons de Cortins, Montcau, Òbits, Griera, La Mola (per la canal del Mico) i Morral Gran



























Aquesta excursió és una manera diferent i molt atractiva per fer la típica volta del coll d'Estenalles a la Mola passant pel Montcau. 
La proposta consisteix en fer-la, però passant primer pel turó dels Cortins, anar dels Cortins al Montcau, enllaçar amb el concorregut camí principal per a deixar-lo per pujar al turó dels Òbits; d'aquest turó baixar per un corriol amagat fins els Òbits, tornar al camí principal per a abandonar-lo una vegada més per a pujar al turó d'en Griera, tornar poca estona al camí principal per a sortir-ne una altre vegada per a pujar per la canal del Mico, acabar de pujar finalment a la Mola, i per tornar farem una mica de volta per a apropar-nos al Morral Gran. 
D'aquets indrets dos son molt cocorreguts (el Montcau i la Mola), un poc visitat (el turó dels Cortins), però els altres tres (Òbits, Griera i Morral Gran) no ho son gens; d'aquests mereix una especial atenció el turó d'en Griera per la gran panoràmica que tindrem del Morral del Drac i del turó de les Nou Cabres i de la seva espectacular i solitària contrada i també l'indret del Morral Gran ja que és un gran mirador de gairebé 360 graus i que per arribar-hi passarem per un encantador camí per dins del bosc i on trobarem una pau i solitud especialment gratificant. 
En tot el recorregut només hi ha dos passos de ferma grimpada, un per pujar al turó dels Cortins i l'altre és la canal del Mico. 
En la grimpada als Cortins només els tres o quatre primers metres son una mica verticals i a part de les preses només hi ha un antic clau per agafar-se, la resta ja és molt fàcil. 
Podia haver catalogat l'excursió com a "difícil" per aquest pas, però la resta dels 15 kms son fàcils, i si no es vol passar per aquest pas, només hem de pujar al turó dels Cortins per l'indret de baixada o simplement revoltar-lo, sense pujar-hi. 
En aquesta grimpada abans hi havia una corda i el pas perdia tota la dificultat, però la corda va desaparèixer, així com l'encantador oratori que hi havia abans d'arribar a dalt els Cortins. Aquest oratori va ser serrat expressament per algú que es pensa que la muntanya és seva. 
Per a baixar dels Cortins hi ha una canal equipada. Abans també hi havia grapes i cadenes, ara las cadenes també han desaparegut i diria que hi ha menys grapes, els ganxos que aguantaven les cadenes estan doblegats expressament a cops de martell. La pregunta és: qui es creu que és el rei de la muntanya, que pot desfer al seu caprici les mesures de seguretat que hi ha instal·lades en aquests indrets? 
Si ho fa en ares de la puresa i virginitat de la muntanya: com hi arriba? A peu o amb cotxe? Té telefono? Té electricitat a casa seva? o viu en una cova i s'alimenta de la caça? Com vesteix? Amb les pells dels animals que caça? Passa pels camins o prefereix anar apartant esbarzers? 
Perquè, per exemple al turó dels Cortins només hi puc pujar jo, que en sé "molt" i no permetre que hi pugin pujar els que no en saben tant? S'ha fet aquesta pregunta el "serra oratoris i arrenca grapes i cadenes?" 
L'altre indret una mica compromès és la canal del Mico, però està equipada amb grapes (també diria que en falten un parell), però també es pot esquivar seguint el camí normal (de fet a la baixada seguirem aquest camí). 
La resta de l'excursió no té cap problema, tret de les flanquejades per roca, principalment si aquesta està mullada o gelada. 

Sortim del coll d'Estenalles seguint la carretera en direcció a Mura i en el primer revolt cal deixar-la per seguir un camí a la dreta. Primer baixa i després comença a flanquejar fins a travessar una torrentera i comença a pujar. 
Sortida del bosc, a l'esquerra el camí continua flaquejant la base del turó dels Cortins (it. recomanat si no volem grimpar; nosaltres seguirem pujant lleugerament a la dreta (hi ha alguna fita) i rastres de corriol fins a quedar situats al peu d'una curta canal que cal pujar. Curta i ferma grimpada els primers metres, sembla haver-hi esglaons tallats a la roca i encara queda un clau com a presa. És més llarg explicar-ho que pujar-hi. 
Després seguim un tros pla i sortirem al peu de la pujada final a l'antic oratori que algun brètol va arrencar; allí comença un planer passeig fins el punt més alt del turó dels Cortins. 
Tornarem sobre els nostres passos fins el peu de la pujada final a l'antic oratori; allí trobarem un corriol a la dreta que segueix el relleu del turó dels Cortins a mitja alçada. 
Hi ha un pas curt i planer però una mica aeri per acabar sortint al peu de la canal, equipada, que ens deixa definitivament al peu del turó. 
Abans encara estava més ben equipada doncs hi havia una cadena, ara només hi ha els graons de ferro i els claus (aixafats a cop de martell) per on passava la cadena. 
Aquest o aquests brètols que tenen com a camp d'acció la serra de l'Obac i es van carregant totes les ajudes i símbols que hi ha per a determinades roques .... imaginem que passaria si el seu camp d'acció fos Montserrat? on la desaparició de cadenes en canals et pot deixar penjat sense possibilitat de baixar 
Una vegada al peu del turó dels Cortins comencem una llarga flanquejada en forma de V, primer i novament per la base del turó dels Cortins (ara però per l'altre costat) i després per la base del Montcau, aquí cal posar atenció doncs a l'hivern poden haver-hi trams mullats o glaçats (alguns es poden esquivar anant a buscar la vegetació una mica més amunt). Arribats a un collet farem un gir de 180 graus i ens enfilarem per un corriol que surt a la dreta (deixant a l'esquerra el corriol que ens portaria al coll d'Eres). 
Anirem guanyant alçada, amb curtes grimpades fins a sota mateix del Montcau. 
Situats ja a sota mateix del Montcau enllacem amb un camí transversal que podem seguir a dreta o esquerra. 
El track segueix a l'esquerra, però per la dreta també hi arribaríem. El de la dreta ens deixa al camí principal que ve del coll d'Estenalles que seguiríem fins el cim. 
El de l'esquerra ens deixa en un collet i sortim a la part solana de la muntanya, ja que fins ara només havíem anat per l'obaga. 
Girem a la dreta i acabem de pujar al Montcau; on la gent ens mirarà com una apararició, ja que és difícil veure sortir algú per l'altre costat de la muntanya. 
Evidentment el Montcau és un gran mirador ja que ens dies clars i si hi ha neu al Pirineu es pot veure el Montsent de Pallars i tota la carena fins el Peguera. 
També es veuen, posant-hi atenció les tres xemeneies de l'antiga central de Sant Adrià dels Besós. 
Ara baixarem fins el coll d'Eres (aquí si que hi ha cordes, però a terra, potser és perquè no ens perdem o perquè no ens desviem ni un metre del camí marcat). 
En arribar al coll seguirem l'ample i monòton camí a la Mola. 
Per trencar aquesta monotonia ens desviarem a la dreta per a pujar al turó dels Òbits seguint un ample camí a l'esquerra. Aquest turó no té gaire bona vista, però tot i això ens ofereix una bonica panoràmica de la Mola i del turó de les Nou Cabres. 
Ara ens aproparem a la cinglera i en arribar-hi veurem un amagat corriol que baixa entre dues pedres i per aquí iniciarem un curt descens per una canal molt fàcil que ens deixa a pocs metres de les balmes del Òbits. 
Farem una curta anada i tornada per a visitar aquest bonic i singular indret. 
Ara seguirem el camí que ens torna novament al camí principal. 
Però ho farem poca estona, perquè el tornarem a deixar per a pujar pel dret al turó d'en Griera. De tots els indrets que visitem avui, aquest és segurament el més solitari i desconegut. La vista sobre el turó de les Nou Cabres i de tota la zona que l'envolta és impressionant,. Veurem, per exemple el Vano, la Panxa Contenta i el Morral del Drac des d'una perspectiva nova. 
Tornem al camí principal i també per poca estona. 
Aquí veureu que el traçat sembla que pugi al Morral del Drac, però no és així; el que vaig fer va ser anar a la seva base a mirar la cova, i com que la paret és vertical, sembla que la traça arribi a dalt, però en realitat arriba a la cova de la base. 
Poc després vaig voler anar directament a l'inici de la canal del Mico, però la roca estava molt mullada i relliscava força, i vaig optar per anar-hi per "camí de sempre". 
És a dir seguir una mica més el camí principal i deixar-lo per girar a l'esquerra per tal de situar-me a l'inici d'aquesta cova acabada en canal equipada. 
No s'estalvia gaire trajecte, però és força interessant pujar-hi, primer unes arrels ens ajudaran per entrar en una petita cova que té una altre sortida a l'esquerra i és on hi ha les grapes a la paret per a superar en dos sectors l'esmentada canal. Després retrobem el camí principal que havíem deixat ja molt a prop de la Mola. 
Seguint el camí principal, menyspreat tres vegades, i finalment arribem a la Mola. 
No sé com ens ho hem fet, però en arribar-hi és l'hora de dinar. Casualitats de la vida!!! 
Ara ens queda tornar al coll d'Estenalles. Es pot fer evidentment seguint el camí principal 
Per a seguir la variant del Morral hem de situar-nos a la cruïlla on hem deixat el camí principal per anar al turó dels Òbits. Just allà mateix, però a l'altre costat arrenca un camí molt bonic i poc transitat que segueix el llom de la carena i que ens porta fins el Morral Gran. 
Aquest és un turó poc definit, però si ens acostem a la punta del Morral, on hi ha unes petites bases degut a forats de les roques, gaudirem de vistes molt boniques sobre la Mola i sobre el massís de Montserrat; si el Pirineu està molt nevat i el dia (o la tarda) és clar es podem seguir veient les muntanyes molt llunyanes del Montsent de Pallars o el pic de Mainera entre d'altres. 
Si hem arribat a la punta hem de recular uns metres per a seguir el camí que en el Morral fa un gir de 180 graus. 
A partir d'aquí hem d'estar atents al traçat doncs hi ha diverses cruïlles i el camí és cada vegada més perdedor, però hi ha petites marques de pintura groga; així, entre el traçat i les marques no tindrem cap dificultat per a seguir caminant sense perdre'ns. 
Hi ha baixades fortes, seguides de flanquejades, fins que arribem, ja a la part baixa a una antiga pista. 
Primer la seguirem a la dreta i en una cruïlla a l'esquerra. 
Poc després la deixarem, per travessar la torrentera i seguir una antiga pista que arrenca a l'altre costat. Aquesta antiga pista és cada vegada més pista i menys camí. 
Ara ja anem acostant-nos a la carretera. Finalment seguim en lleugera pujada el camí que va paral·lel entre la riera i la carretera, fins que sortim directament a l'aparcament del coll d'Estenalles, exactament pel costat contrari del que havíem començat l'excursió. 

HORARIS: 
del coll d'Estenalles al turó dels Cortins: 30mn 
del turó al Montcau: 1h 
del Montcau al coll d'Eres: 10mn 
del coll d'eres al turó dels Òbits: 25mn 
del turó dels Òbits als Òbits: 05mn 
dels Òbits al turó d'en Griera: 15mn 
del turó d'en Griera a la Mola (per la canal del Mico): 35mn 
de la Mola al Morral Gran: 55mn 
del Morral Gran al coll d'Estenalles: 1h 
TOTAL: 4h 55mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Estenalles, turons de Cortins, Montcau, Òbits, Griera, La Mola (per la canal del Mico) i Morral Gran - Mura, Catalunya (España)- GPS track

 



 

 


 

 

 

 

 

 





 

 


 

          

 





        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada