Aquesta és una excursió, realitzada el juny del 2003, per la capçalera de la vall Fosca, amb la particularitat que apartada dels recorreguts més habituals i per tant més concorreguts, mentre que per aquesta zona difícilment ens creuarem amb algú.
Però, contra el que podríem pensar pel fet de ser poc visitada, visitarem i/o veurem una gran quantitat d’estanys i des dels cims gaudirem d’unes vistes extraordinàries de llacs i de cims, alguns de força llunyans.
Entre els cims podem destacar: Posets, Aneto, Besiberri, Punta Alta, Contraig, Gran Tuc de Colomers, Pala Alta del Serrader, a part dels pics més propers com el Montsent de Pallars, Mont-roio, Pala Pedregosa, Mainera, Saburó, Peguera, Vidals, Tort, Sobremonastero, Morto, Subenuix, Pessons i Mussoles i Felià. També es veu el refugi de la Colomina i de l'estany Gento. Els estanys de Morera, Reguera, Grenui, Cogomella, Neriolo, Tort, Cubesso, Castieso, Ribereta, Morrano (Gran i Xic), Gento, Fosser, Frescal, Mar, Saburó, Colomina i Sallente.
El recorregut serà força variat i combinarem trams de forta pujada amb alguns sectors “més tranquils”, concretament passarem per l’estany Gento i Fosser, per enfilar-nos a la collada de Font-sobirana, ens desviarem una mica per assolir la talaia del pic d’Espada, tornarem a la collada per a endinsar-nos en la conca lacustre dels estanys de Morera, Grenui i Reguera, a partir d’aquí pujarem directament al pic de Morrano i seguirem la carena fins el pic de Neriolo (ó Mariolo), on girarem al SE per a seguir la carena que ens portarà al pic Fosser, baixarem fins la collada d’Arenes i d’aquí davallarem directament fins arribar novament a l’estany Fosser; on tancarem aquesta bonica circumval•lació.
L’únic inconvenient que ens podem trobar, degut a que tots els estanys tenen una resclosa, és que el nivell de l’estany sigui baix; però això ens pot passar a tots els estanys de la vall Fosca.
Aquest problema va semblar que quedaria resolt amb la construcció del pantà de Sallente que el va convertir juntament amb l’estany Gento en un conjunt reversible, que volia dir que durant el dia es buidava el Gento i s’omplia Sallente i que durant la nit, aprofitant l’energia sobrant es bombava l’aigua de Sallente i es feia pujar novament a l’estany Gento; però la realitat ha estat que els estanys de la vall Fosca segueixen pujant i baixant de nivell, ja que sembla que la “reversibilitat” pràcticament no es fa servir mai..... i la factura de l’obra la paguem com sempre entre tots.
Això si, com a record de l’època d’aquesta magna obra ens ha quedat el telefèric que funciona a l’estiu i que és un atractiu turístic de la zona. Recordo haver-hi vist pujar camions formigonera i tubs de 4 metres de diàmetre quan encara no era una atracció turística; això passava concretament l’any 1984 i el refugi de la Colomina encara era un aixopluc totalment lliure.
Per accedir a la resclosa de Sallente ens hem de situar al final de la carretera de la vall Fosca, recorregut que comença a Senterada on deixem la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert i seguim la de Cabdella.
Arribats al final de l'esmentada carretera en lloc d'anar a l'aparcament del telefèric que puja a l'estany Gento hem de passar per sobre la resclosa i aparcar al petit aparcament que hi ha a l'altre costat.
En aquest indret arrenca un molt ben marcat camí que després d'una curta flanquejada que serveix com d'introducció per a situar-nos a l'inici d'una forta pujada amb 22 giragonses que ens deixa en un petit replà on hi ha una font i després segueix pujant per tal de guanyar més alçada fins arribar a l'antiga via de les vagonetes,
En aquest punt també hi ha una font. Seguirem ara la via de vagonetes, i després de quatre curts túnels arribarem a l'estany Gento.
Revoltarem una mica l’estany per l’esquerra i passarem per sota l’estació superior del telefèric, ja que aquí és d'on surt el camí que puja als estanys superiors i al refugi de la Colomina.
Aquest camí comença amb una lleugera baixada i en el punt més baix trobem la cruïlla i la indicació a l’esquerra vers l’estany Fosser i la collada de Font Sobirana.
De tota manera aquest camí ja és visible des del mateix estany Gento, doncs va revoltant la clotada.
El camí segueix baixant fins travessar el torrent de Sallente i a continuació comença una lleugera, però sostinguda, pujada que ens porta fins a la presa que hi ha a la sortida d’aigües de l’estany Fosser.
Estem revoltant, a gran alçada, el pantà de Sallente, i així ho continuarem fem a partir de l’estany Fosser, ja que el camí, molt ben traçat i amb una gran panoràmica, va seguint contornejant la muntanya en lleugera pujada fins a situar-se al peu de la collada, on fa una forta pujada final per tal d’assolir-lo.
Ara la vista s’obre a la conca lacustre de Riqüerna amb la seva capçalera plena d’estanys.
Ara ens desviem a l’esquerra per tal de guanyar els fàcils 100 metres de desnivell que ens separen del pic de l’Espada.
El pic de l’Espada de 2549 metres és un modest cim per la seva alçada, però degut a la seva isolada situació és un mirador extraordinari que compensa àmpliament la mica de pujada “extra” que hem fet.
Contemplada l’extensa panoràmica de cims i estanys tornem a la collada de Font Sobirana i seguim el ben marcat camí.
Ben aviat i després de baixar pocs metres arribem a la resclosa de l’estany de Morera, que revoltem per la seva dreta (la nostra esquerra) després de passar per sobre de la presa.
La coma per la que caminem s’eixampla i avancem sense grans desnivells. El camí ens porta fins el petit i bonic estany de Grenui, que també revoltem per la seva dreta (la nostra esquerra) i poc després arribem a l’estany de Reguera, que ara el camí revolta per la seva esquerra (la nostra dreta).
Aquest estany és l’últim amb resclosa de la seva capçalera i per tant aquí s’acaba el camí ben marcat.
A partir d’ara només hi haurà traces de corriol, però el terreny és molt obert i la capçalera de la vall, amb els seus cims i colls és molt evident, i podem anar seguint per corriols o camp a través.
Podem acabar de revoltar l’estany fins a situar-nos a la seva entrada d’aigües i seguir pujant, immediatament entrarem en una zona de prades completament plana. L’indret és realment molt bonic.
Girant la vista lleugerament a l’esquerra (NW) veurem el coll de Morrano i vers ell hem de dirigir les nostres passes.
El pic de Morrano queda a l’esquerra del coll, i com que el terreny és molt fàcil no ens caldrà arribar fins el coll, doncs a mesura que anem pujant ens podrem anar decantant a l’esquerra per tal d’assolir la carena més amunt del coll.
Seguim la carena, ara ja amb l’horitzó ampliant al nord i a l’oest, amb el solitari estany de la Ribereta encaixonat en la vall de Morrano, fins que assolim el pic de Morrano de 2814 metres d’alçada i amb una panoràmica fantàstica de 360 graus.
Contemplem i gaudim del paisatge per tornar uns metres sobre les nostres passes per continuar fins la collada de Morrano de 2633 metres d’alçada.
Podem seguir carenejant fins un bony, però si ho preferim també podem assolir aquest bony flanquejant la carena per la dreta, per tal d’estalviar-nos un sector de grans blocs, però sense grans dificultats, però que ens fan perdre temps.
Una vegada dalt del bony, de 2772 metres i que és un nus de carenes que ens permet veure a la vegada l’estany de la Ribereta i els de Morrano.
Menció a part mereix la vista dels dos estanys de Morrano, el Gran i el Xic; una imatge de les que es recorden.
Seguim la carena que ara baixa fins el collet SW de Neriolo de 2730 metres i que a continuació s’enfila fins el proper cim de Neriolo o Mariolo de 2857 metres d’alçada.
El cim és pla i allargassat i format per grans blocs. Si fins ara gaudíem d’una gran panoràmica, ara aquesta expressió es queda curta, doncs la vista se’ns a obert a la capçalera del riu de Sallente amb els estanys Tort, Neriolo, Cubieso, Eixerola (aquest absorbit pel Cubieso si el nivell és alt), Castieso, Morto i Carbonera, aquests per un costat; per un altre els estanys i vall de Morrano i finalment pels estanys que hem anat visitant durant la pujada. Exagerant una mica, es podria dir que es veuen més estanys que cims. Però la “col•lecció” d’aquests també és molt extensa.
El pic de Neriolo, si el temps ho permet, és un cim per fer-hi una llarga estada. Acabada la contemplació panoràmica, abandonarem el cim i seguirem la carena que arrenca en direcció SE.
Descens fins la collada de Neriolo de 2633 metres. Aquest descens el farem per un pendent on combinen alguns blocs amb els pendents d’herbei. Així arribem a la collada de Neriolo i ara hem de continuar per la carena, que primer és una mica ampla i planera i que després s’estreny; seguirem fins el cim sortejant alguns blocs per l’esquerra o per la dreta, potser en algun moment ens haurem d’ajudar de les mans, però simplement com a recolzament, però sense cap dificultat.
El cim del Fosser, de 2741 metres, és un mirador extraordinari del gran estany Tort, ja que el cim està situat pràcticament a la meitat de l’estany i per tant és té una perspectiva de l’estany sencer.
La baixa fins la collada de les Arenes és una mica pronunciada. Primer seguirem pel fil de la rocallosa cresta, sortejant alguns blocs, potser ajudats per les mans en algun moment, però sense gaires dificultats, i més endavant ens decantarem a la dreta per seguir baixant, ara per pendents d’herbei amb alguns blocs fins arribar a la collada de les Arenes de 2621 metres d’alçada.
Ara només ens queda baixar fins l’estany de Fosser per a retrobar novament el camí d’anada.
No és una baixada complicada, però no hi ha camí i hem d’anar fent via entre l’herbei, els ginebrons, els nerets i les roques que anem trobant. Durant la baixada hem de procurar anar-nos decantant vers la presa de l’estany per dues raons; la primera és per procurar esquivar els grans blocs que voregen la capçalera d’aquest estany i la segona és perquè al peu de la resclosa enllaçarem amb l’itinerari de pujada.
De tota manera, si encertem amb el paratge, un seguit de pendents d’herbei, que formen una mena de canal, que va precisament en aquesta direcció, ens permetrà arribar a la resclosa trepitjant només herba.
Seguirem, ara, en sentit contrari fins l’estany Gento.
A l’esmentat estany torno a recordat, que segons quina època de l’any sigui, tenim l’opció de baixar amb el telefèric, o sinó a peu.
NOTA:
Haig de remarcar que el traçat d’aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits.
HORARIS:
de la resclosa de Sallente al final dels 22 revolts: 30mn
del final dels revolts a la via de vagonetes: 15mn
de la via a l'estany Gento: 10mn
de l’estany Gento a l’estany de Fosser: 35mn
de l’estany de Fosser a la collada de Font Sobirana: 40mn
de la collada al pic d’Espada: 10mn
del pic d’Espada novament a la collada: 05mn
de la collada de Font Sobirana a l’estany Morera: 10mn
de l’estany Morera a l’estany de Grenui: 20mn
de l’estany de Grenui al de Reguera: 05mn
de l’estany de Reguera al gran replà herbat: 20mn
del gran replà al pic de Morrano: 55mn
del pic de Morrano al coll de Morrano: 20mn
del coll de Morrano al collet SW: 20mn
del collet SW al pic de Neriolo: 20mn
del pic de Neriolo a la collada de Neriolo: 10mn
de la collada al pic Fosser: 25mn
del pic Fosser a la collada d’Arenes: 10mn
de la collada a l’estany Fosser: 40mn
de l’estany Fosser a l’estany Gento: 30mn
de l’estany Gento a la resclosa de Sallente: 40mn
TOTAL: 7h 50mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Resclosa de Sallente i pics d’Espada, 2549m, Morrano, 2814m, Neriolo (ó Mariolo), 2857m i Fosser, 2741m. - Cabdella, Catalunya (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada