La Conreria, Castellruf (poblat ibèric i dolmen), font d'en Gurri i turó d'en Galzeran ó d'en Matas

 

 

Bonica i variada excursió per la serralada Litoral a cavall del Maresme i el Vallès Oriental en la que passarem per tres fonts (del Ferro, de la Teula i d'en Gurri), un dolmen (de Castellruf), un poblat ibèric dalt del cim del Castellruf i pel turó d'en Galzeran o d'en Matas que és un antic vèrtex geodèsic i on molt a prop hi ha una torre de vigilància d'incendis. 
Caminarem a estones per l'obaga de la serralada i a estones per la solana, és a dir que el paisatge i vegetació serà força canviant. 
La panoràmica hauria de ser fantàstica, però degut a la intensa vegetació, només la podrem gaudir quan aquesta ens deixi contemplar-la en alguns moments. Dalt del poblat de Castellruf hi ha un punt, que és on hi ha instal·lat un pessebre i llibre registre, des d'on es domina gran part del Vallès, Montserrat i Sant Llorenç del Munt. 
També des del turó d'en Galzeran i situats al peu de la torre de vigilància es pot veure per un costat, apartant branques, Montgat, Badalona i Barcelona i per l'altre Alella, Premià i Vilassar. 
De les tres fonts, en el decurs d'aquesta excursió (octubre del 2018) només rajava la de la Teula; però aquesta dada només és orientativa perquè d'una temporada a l'altre pot variar. 
L'estat del poblat ibèric de Castellruf és lamentable degut a que les bardisses fan impenetrable bona part del poblat, tot i així el que es pot veure dona una idea de la importància d'aquest assentament. Dona la sensació que hi ha molt per excavar i donar una mica més de dignitat a l'indret; però també hi ha qui diu que les bardisses es deixen créixer expressament per a conservar de les bretolades gran part de les ruïnes que amaguen. 
Que tinguem que amagar un poblat ibèric, del que es conserven la muralla, alguna porta, una sitja i varies cases i situat dalt d'un turó amb una vista excepcional per por de bretolades en lloc de dignificar-lo, excavar-lo i fer-ne un lloc de visita turística, és un fet lamentable que ens hauria de fer reflexionar. O que estigui així simplement per deixadesa, també ens hauria de fer pensar. 
La situació del proper dolmen de Castellruf, és una mica millor que la del poblat, però novament i de mica en mica la vegetació s'hi va acostant. 
El turó d'en Galzeran corre la mateixa sort, doncs dalt del vèrtex geodèsic no paga la pena anar-hi perquè no es veu res, mentre que net de vegetació tindria una vista de 360 graus extraordinària ja que es veuria tot el Vallès, el Maresme i el Barcelonès. 
L'indret de la torre de vigilància té un perimètre net de vegetació al voltant de la torre i això permet poder gaudir una mica de la vista. 
Tot i aquests comentaris una mica negatius, l'excursió és força interessant per a visitar i conèixer aquests indrets, i en la que combinaren pistes, camins i corriols, baixades, pujades i sectors plans. 
Iniciarem la caminada a la Conreria; podem deixar el vehicle a l'aparcament que hi ha al davant de l'antic seminari (actualment pertany a la fundació Pere Tarrès) o be començar a seguir la pista que passa pel costat del restaurant El Cau i deixar-lo aparcat al voral. 
De bon començament seguirem aquesta pista fins que ens desviem per un corriol que surt a l'esquerra i que en continua baixada ens deixa davant del restaurant Mas corts. Aquí s'acaba la baixada i començarem a pujar tot seguint pels carrers de l'urbanització fins arribar-ne al capdamunt. 
Darrera l'última casa s'acaba el carrer asfaltat i segueixen dues pistes, prendrem la de l'esquerra, que va planejant a mitja alçada. 
Després d'una bona estona de caminar arribem a la cruïlla, on ens hem de desviar uns 20 metres a l'esquerra per a baixar fins l'indret de la font del Ferro. 
Tornarem al camí principal i pocs minuts després, farem la mateixa operació, però ara a la dreta i en pujada per a visitar el bonic indret de la font de la Teula. 
La font de la Teula està situada en un indret ombrívol, però una mica obert i inclús hi ha un petit banc de pedra. 
Tornarem al camí principal i el seguirem fins a desembocar en una pista més ampla i a pocs metres d'un coll i cruïlla de pistes. 
Per la dreta anirem al dolmen de Castellruf i per l'esquerra al poblat ibèric, i després seguirem recta. 
És totalment indistint anar primer al dolmen o al poblat; en aquesta ressenya primer anirem al dolmen, que per altre banda, està a tocar. 
Per anar-hi seguirem la pista de la dreta i després d'una vintena de metres trobarem una indicació al dolmen i un panell informatiu explicant una mica la història del dolmen. 
L'esmentat dolmen està a escassos metres de la pista. 
Visitat i contemplat el dolmen de Castellruf, tornem a la pista i a la cruïlla anterior i ara seguim el corriol que s'enfila per l'altre costat. 
El poblat és situat dalt d'un turó i per tant el corriol s'enfila força, però el trajecte és curt, i en pocs minuts ens trobem davant dels primers vestigis del poblat ibèric del turó de Castellruf; aquests primers vestigis son el forat d'una sitja i unes parets. 
El corriol fa una volta circular al turó; en aquesta ressenya vaig seguir per la dreta i vaig anar donant la volta, poques restes sobresurten entre les bardisses, però és a la part posterior on es veu part de la muralla i varies cases i el que podria ser una porta d'entrada al recinte; vas donant la volta i arribes a unes roques pelades, on hi ha el que queda d'un pessebre i un pot amb un llibre registre. 
Aquest indret és el que queda obert i des d'allí es pot gaudir d'una panoràmica del Vallès i de la resta de muntanyes i turons que ens envolten. 
Seguim fent la volta i ja tornem a ser al lloc on l'hem començat. Tornem a desfer el camí fins arribar novament a la cruïlla anterior. 
Ara seguim la pista a l'esquerra que comença a perdre alçada. Seguim aquesta pista força estona i en continua davallada; aquesta pista ens ofereix una molt bona vista del turó totalment cònic amb el castell de Sant Miquel o de Montornès al capdamunt, a cavall dels termes municipals de Montornès i de Vallromanes. 
La baixada és forta i sostinguda, fins que, una vegada situats al fons de la clotada, la pista comença a remuntar el desnivell perdut. 
Hem d'estar atents al traçat, ja que en un revolt hem d'abandonar la pista i seguir un camí que surt a la dreta. 
Aquest ombrívol camí ens deixa en poca estona a la font d'en Gurri. Aquesta font queda una mica per sota el nivell del terra i hi ha uns esglaons que hi baixen, però està descuidat. La font està a prop de les ruïnes de l'antic mas d'en Gurri i els seus camps, avui tot amagat sota les bardisses que ho envaeixen tot. En aquests camps, avui inexistents, hi havíem fet campaments de l'Agrupament Escolta als anys 1960. 
A l'indret de la font hi havia tres àlbers centenaris, però malauradament només en queda un, que destaca per la seva espectacularitat. D'un dels troncs dels dos que varen caure degut a les ventades del gener del 2009 s'ha fet un banc que permet estar en aquest bonic indret còmodament assegut. 
Sobre el mas d'en Gurri hi ha tota una sèrie de llegendes i d'històries de morts i de faldilles que aquest no és el mitjà més adequat per aprofundir-hi. 
Deixem l'indret de la font i seguim pujant pel corriol; aviat arribem al peu d'una torre elèctrica on el camí es converteix en la pista d'accés a la torre. 
Seguim pujant per la pista fins que desemboca a la pista principal que transcorre pel capdamunt de la carena. 
Ara és qüestió d'anar seguint la pista. Aviat ja veurem la torre de vigilància que ens servirà de referència. 
Poc abans d'arribar a la seva alçada seguirem una pista secundària a l'esquerra que porta fins la base de la torre. 
El vèrtex geodèsic del turó d'en Galzeran queda uns metres a la dreta i completament amagat per la vegetació. Un corriol ens hi porta des de l'esplanada de la torre. 
La curiositat d'aquest vèrtex és que està construït amb maons i que es feu servir l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona que serví per a determinar la longitud del metro. Actualment està dins de la llista dels "100 cims" de la FEEC. 
Sortirem per l'altre costat de l'esplanada de la torre on trobem un costerut corriol que baixa sense contemplacions fins a retrobar novament la pista que seguíem abans de desviar-nos per anar al turó. 
Si ens sembla massa "costerut" podem tornar a la pista per on hem vingut. 
Anem seguint la pista i quan aquesta fa un revolt de 180 graus podem prendre una drecera, també "costeruda" al començament que ens estalviarà uns metres de pista. 
Retrobada novament la pista la seguirem fins arribar novament a la Conreria. 
HORARIS: 
de la Conreria al Mas Corts: 25mn 
del Mas Corts a la font del Ferro: 35mn 
de la font del Ferro a la de la Teula: 10mn 
de la font de la Teula al dolmen de Castellruf: 15mn 
del dolmen al poblat ibèric i turó de Castellruf: 10mn 
del poblat ibèric a la font d'en Gurri: 45mn 
de la font d'en Gurri al turó d'en Galzeran: 25mn 
del turó d'en Galzeran a la Conreria: 25mn 
TOTAL: 3h 10mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta La Conreria, Castellruf (poblat ibèric i dolmen), font d'en Gurri i turó d'en Galzeran ó d'en Matas - la Conreria, Catalunya (España)- GPS track