Guixers- Pont Cabradís, anada pel camí del riu i tornada pel Camí dels Cims

 

 

 

Abans d'entrar en detalls cal fer una sèrie de consideracions: 
Primer i principalment a l’anada i degut a la vegetació i a l’enclotament del camí la senyal del GPS a vegades es perd i llavors el traçat queda adulterat i sembla que vagi creuant el riu varies vegades. 
El riu només es creua una vegada i és al final en arribar al Molí de la Corriu, que es creua per un pont. L’altre vegada que teòricament l’hauríem de travessar ho fem precisament per sobre el Pont Cabradís i ni ens adonem que l’estem creuant. 
Malgrat aquesta fallada del senyal del GPS, el camí no té pèrdua i està marcat amb senyals grogues. 
Segon: En alguns mapes el topònim emprat és "Pont Quebradís" però majoritàriament tots els indicadors i rètols indiquen "Cabradís" 
Tercer: La classificació de “moderada” ve donada per ser una excursió una mica llarga i on tota l'estona estem pujant i baixant, i que hi ha indrets equipats amb cadenes i cordes (tots a l’anada), que sense ser difícils, les cordes i les cadenes donen seguretat per evitar una relliscada per culpa de la humitat. L'indret de l'escala és en realitat el més fàcil de tots els trams equipats. 
Quart: L’horari de 3h 36mn que assenyala el traçat, no és real, doncs en realitat és ben bé una hora més. 
En canvi l’horari total de 6h 04mn el “clava”, ja que vàrem sortir a les 9h 05mn i vàrem acabar a les 15h 05mn. 
Aquesta disfunció amb l’horari del “temps en moviment” passa gairebé sempre, i soc de la opinió, que quan vas molt a poc a poc, degut al que sigui, el GPS detecta que no et mous; és a dir es produeix un fet invers: quan més a poc a poc vas, el GPS no ho computa com a “moviment” i el resultat final és que has fet el recorregut en menys temps. 
Per aquesta raó, al final de l’explicació sempre hi poso els temps parcials. 
Després d'aquesta introducció, cal dir que l'excursió és molt bonica i contrasta el paisatge de l’anada a ran del riu i per una zona molt humida amb el de la tornada per terreny elevat i obert. 
Bàsicament l'excursió té com a finalitat conèixer l'indret del pont Cabradís, un túnel natural d’uns 100 metres de llarg, que el riu de Valls ha excavat al llarg dels segles. 
Però a part del Pont Cabradís, durant la tornada també passarem per llocs molt bonics, uns son uns grans miradors de la vall, un altre indret molt bonic el trobem en travessar el torrent de Vilacireres (si baixa prou aigua per omplir el gorg que hi ha), les ruïnes de la Torre de la Corriu estan situades en un indret privilegiat, seguirem per un roure centenari situat al costat de la font del Roure i acabarem al costat del bonic molí de la Corriu, una construcció arranjada amb molt de gust. Tot plegat ens farà gaudir d’una magnífica jornada. 
L’aproximació al punt d’inici de l’excursió també en deixarà un molt bon record, ja que la carretera local que ens hi porta passa per uns indrets molt bonics que ens ensenya una petita part de la immensitat del Solsonès. 
Per arribar-hi hem de seguir la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. 
Si venim de Berga hem de situar-nos sobre el km 20 aproximadament i si venim de Sant Llorenç és sobre el km 42, el km 20 pertany a la demarcació de Barcelona i el 42 a la de Lleida. És a dir en canviar de demarcació passes automàticament del km 19 al 43. Ho podien fer d’una manera millor? evidentment que si; però és el que hi ha! 
De tota manera no hi ha cap problema perquè la cruïlla està molt ben senyalitzada amb un indicador que diu: “Sisquer i Montcalb”. 
Només entrar a la carretera trobem un panell informatiu i un indicador al “Pont Cabradís”, panell que anirem trobant en totes les cruïlles. 
Aquesta carretera local, molt ben asfaltada ens introduirà per un paratges que ens deixaran bocabadats. 
En uns 5 km aprox. arribarem al llogarret de Sisquer, on podem fer una aturada, al anar o al tornar, per a visitar-lo i gaudir del paratge. Seguim la carretera en direcció al Montcalb, però poc després de deixar Sisquer trobarem una cruïlla a l’esquerra, amb el corresponen rètol que ens indica al Pont Cabradís i Molí de la Corriu. 
Aquí comença una pista en molt bon estat i apta per a tota mena de vehicles que comença una davallada d’uns 5 kms més per a situar-nos al costat del riu de Valls, just on hi ha una petita resclosa. 
Aquesta pista també passa per indrets molt bonics i amb grans vistes. Entre aquestes vistes hi ha bona part del camí de tornada pel Camí dels Cims i també es veu perfectament les ruïnes del mas de la Torre de la Corriu i els seus extensos i abandonats camps. També veiem a sobre nostre el llogarret de Montcalb. 
En aquesta ressenya en concret vàrem deixar el vehicle uns 400 metres abans d’arribar al riu, ja que havia plogut molt i abans d’arribar-hi hi havia dues torrenteres que farem preferir no travessar amb el vehicle; però que en condicions normals no hi ha d’haver cap mena de problema. És la pista que porta a la presa, a la central que hi ha una mica més avall i a la casa del Molí de la Corriu. 
Iniciem la caminada seguint la pista i en pocs minuts arribem a la presa i petit pantà del riu de Valls. La pista es bifurca, a l’esquerra baixa a la central i al molí (que és per on tornarem) i a la dreta segueix uns metres metres. 
La seguim doncs per la dreta fins el final, on hi ha una mica de plaça i un banc de fusta i seguim el corriol que arrenca en aquest indret, tot seguint el curs del riu en sentit ascendent. 
El nom de corriol a aquest pas pel costat del riu aviat veurem que és un mot una mica optimista. 
Primer ens trobarem amb una moderna i robusta escala de ferro que ens permet salvar un petit ressalt. 
A partir d’aquí i durant uns 2 kms farem un recorregut que pot tindre molts adjectius, menys el de “plàcid” ja que tot serà un seguit de petites pujades i baixades, algunes amb força pendent, on ens haurem d'ajudar d'arrels i arbres; en alguns passos, els més exposats, hi ha cadenes, cordes i cintes per ajudar a no relliscar –hi. 
A dues terceres parts d’aquest recorregut arribem a una mena d’oasis, estem a la confluència del torrent Fondo amb el riu de Valls. Un indret de descans on podem gaudir dels gorgs que forma el riu. 
Deixem l’indret i seguim el “camí”, ara una mica més “amable”. 
Més endavant trobem un cartell indicador, no ho sabem, però estem exactament sobre el Pont Cabradís. Si anem una mica a la dreta arribarem a una font situada a sota un arbre i seguint el rastre de l’aigua d’aquesta font quedarem a sobre mateix de la boca nord del Pont Cabradís i a on es precipita l’aigua de la font. No es pot baixar a aquesta boca des d’aquest indret. 
Hem de retrocedir fins el rètol i seguir el camí, ara ja estam situats a l’altre riba del riu. 
Una nova cadena i poc després un nou rètol ens assenyalada la baixada a la boca sud del Pont Cabradís i recta la tornada pel Camí dels Cims. 
Seguim la indicació al Pont, tot baixant per una curta torrentera. En el tram final hi ha una nova cadena seguida d’una corda per acabar d’arribar-hi sense relliscar. 
Ja som al Pont Cabradís. Hi ha poc espai per a contemplar el túnel que ha excavat el riu, però és suficient per a poder veure la boca sud i la llum de la nord. Per a poder apropar-nos més o menys a l’entrada de la boca dependrà del cabdal d’aigua que porti el riu i cal ser prudents i no menystenir la força de l’aigua. 
Una vegada contemplada aquesta curiositat de la natura, tornarem fins el darrer cartell informatiu i girarem a l’esquerra per a seguir el camí de “Valls”. 
Si el camí d’anada ha estat curt i de tot menys “plàcid”, ara el de tornada és plàcid i de tot menys “curt” ja que és quatre vegades més llarg. 
Faig aquesta observació, perquè tornant pel camí d’anada acabarem l’excursió abans. 
Però si tenim temps i en tenim ganes és recomanable seguir pel Camí dels Cims, encara que de cim no en trepitjarem cap, però passarem per varis miradors que semblem veritables cims. 
El primer tram, mentre anem seguint molt a prop del riu, el camí és semblant al d’anada, però sense cap cadena, ni corda, ni pas semblant; però a mesura que camí i riu es van separant el paisatge comença a canviar i d’una manera imperceptible comencem a caminar per una mena d’ampla cornisa penjada a mitja alçada. Sortim de l’obaga i la vista s’obra a la Gallina Pelada, el Port del Comte, la serra del Verd gairebé a sobre els nostres caps, amb verticals parets, la vista sobre la vall del riu de Valls, la serra de Busa, el Salga Aguda, en fi, rés a veure amb el camí d’anada. 
En dos revolts del camí hi ha un mirador excepcional amb panells informatius i en el segon amb un pal amb l’estelada. Anem seguint la forma de la muntanya amb continues entrades i sortides a petites torrenteres; com sempre, abans de creuar una torrentera es baixa una mica i després es puja una mica; això passa en totes les torrenteres que creuem, menys en la de Vilacireres, que és l’entrada més profunda que fem a la muntanya i que tal com ja he esmentat abans, és un indret molt bonic. 
Però la pujada que segueix a aquesta torrentera dura 25 minuts, quan en realitat ja veiem el Molí de la Corriu a sota nostre, en lloc de baixar-hi, ens toca fer una sostinguda “pujadeta” de gairebé mitja hora. 
Però en acabar-se la vista compensa, ja que arribem al mirador de la senyera i pocs metres després al bonic indret del mas de la Torre de la Corriu. 
Un gran mas en ruïnes, amb una paret encara dempeus on hi ha una gran arcada i al costat de l’arcada encara hi queda també un balcó. Però quin balcó! 
El que pagaríem tots plegats per tenir un balcó amb la vista que deurien veure els estadants d’aquest mas! És un indret de privilegi. 
Particularment en aquesta excursió hi posaria dos objectius, el Pont Cabradís i el mas de la Torre de la Corriu. 
Els camps, ara erms, però encara ben delimitats, amb el mas, la vista i la formidable cinglera del darrera donen un caire màgic a aquest indret. 
Hem de passar pel costat mateix de les parets del mas i seguir baixant pels camps. Pot ser un curt sector una mica perdedor, però en el fons hi ha un camí, i també les marques grogues i evidentment el traçat del wikiloc, ens portaran fins a l’extrem inferior dels camps on trobem una pista a la dreta que no hem de seguir i el camí i les marques que segueixen baixant. 
A pocs metres ens trobem amb un monumental roure més que centenari i molt a prop la font del Roure. És bon venien a buscar aigua fresca els del mas? Perquè l’indret del mas és fantàstic, però d’aigua, al meu humil parer, poca. Però la font d’aigua més aviat poca. Segurament deurien tenir cisternes i algun petit torrent a prop. 
Ara ja el camí de baixada no presenta cap mena de problema, les poques cruïlles que trobem estan ben senyalitzades amb la pintura groga i finalment començament a veure la teulada del Molí de la Corriu. 
El camí fa una petita marrada de pocs metres per no entrar en el terreny privat del molí. 
Un altre indret bonic. Just davant de l’entrada de la propietat del molí hi ha la cruïlla de camins, el de la dreta ens portaria al llogarret de Valls i seguint unes passes endavant veiem el pont de fusta que travessa el riu, amb la petita central a l’altre costat. 
Travessem el pont i ja ens trobem amb la pista que hem de seguir per retornar al punt d’inici d’aquesta bonica excursió. 
Si fem la volta a la central, veurem que al davant de la porta hi ha confortable blanc de fusta on poder fer un bon descans o un mos abans de començar la “retirada final” 
HORARIS: 
De la presa al riu de Valls al Pont Cabradís: 1h 15mn 
Del Pont Cabradís al 1er mirador amb panells: 1h 10mn 
Del mirador al torrent de Vilacireres: 20mn 
Del torrent de Vilacireres al 2on mirador amb panells: 25mn 
Del mirador a les ruïnes de la Torre de la Corriu: 05mn 
De la Torre de la Corriu al Molí: 55mn 
Del Molí al punt d’inici: 25mn 
TOTAL: 4h 35mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Guixers- Pont Cabradís, anada pel camí del riu i tornada pel Camí dels Cims - Sant Llorenç de Morunys, Catalunya (España)- GPS track