Besiberri del Mig (puntes Jolis, 2997m i Simó 2995m), des de Cavallers, per la bretxa Trescazes

  

Antic refugi de la bretxa Peyta

El Besiberri del Mig, també conegut com a Doble Ressalt i darrerament amb els noms d’Agustí Jolis, la punta més alta i situada al S i la punta Mª Antonia Simó, la punta lleugerament més baixa i situada més al N. 
Fins no fa gaires anys aquestes dues cotes eren considerades com a “Tres mil”, però els mesuraments més recents les han rebaixat a 2997 metres la punta Jolis i a 2995 la punta Simó. 
Aquesta “poca” alçada juntament amb el fet d’estar situades en mig de la cresta que uneix el Besiberri N i el S fa que anar-hi directament sigui poc atractiu i bàsicament s’han convertit en dues cotes de pas en la travessia entre aquests dos Besiberris. 
Però la seva ascensió no deixa de ser una excursió d’alta muntanya i una molt bona opció per si ja coneixem els altres dos cims o si el dia no està gaire clar. 
La base per accedir-hi és la bretxa Trescazes, tant si hi accedim pel vessant de la vall de Besiberri, vegis la descripció per aquest vessant al blog: 
https://estanysicims.blogspot.com/2018/08/besiberri-del-mig-puntes-jolis-2997m-i.html 
ó també al wikiloc: 
https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/besiberri-del-mig-puntes-jolis-2997m-i-simo-2995m-des-de-la-vall-i-refugi-de-besiberri-per-la-bretx-27447483 ) com si hi anem des de la vall de Cavallers; per aquest darrer vessant no té cap dificultat, mentre que pujar a la bretxa per la vall de Besiberri requereix una petita i fàcil grimpada. 
Tot i que pujar-hi pel vessant de Cavallers no té cap dificultat tècnica, si que durant gran part de l’any hi trobarem grans congestes de neu que requeriran l’ús de grampons i de piolet; mentre que a finals de temporada, pot ser que les congestes hagin deixat pas a una immensa tartera. 
La panoràmica de la que gaudirem serà igual o inclús millor que des dels altres cims del massís. 
Com a curiositat des del Besiberri del Mig, l’Aneto i l’estany de Besiberri queden en línia recta, i els cims que podem contemplar son, entre d’altres: pica d'Estats, Certascan, Mont-roig, Monteixo, Coma-pedrosa, Mont-Valier, Mauberme, Perdiguero, Crabioules, Malpàs, Vallhiverna, Cotiella, Eriste, Anglos, Russell, Margalida, Aneto, Coronas, Maladeta, Molières, Cap de Tòro, Gerbosa, Forcanada, Feixant, Montardo, Harlé, Pa de Sucre,Travessany, Contraig, punta Alta, Coma-lo-forno, Besiberri N i S, Avellers, punta Senyalada, Escobedieso, Comtessa i Mola Gran. Poder gaudir d’una vista panoràmica d’aquesta mena ja mereix per si sola la pujada al Besiberri del Mig. 
La primera ascensió documentada a la Revista Muntanya de l’any 1926 correspon al 31 de juliol del 1926 i fou realitzada per: Abadie, Arlaud, Barjon, Marceillac, Mothe i Oustallet que havien escalat el Besiberri N per la seva cara N i continuaren fins el Coma-lo-forno. 
La primera ascensió catalana fou realitzada l’agost del 1943 per J. Cardona ,J. Tiana, A. Albareda i J. Lliró. 
L'itinerari comença a l'aparcament que hi ha a sota la presa de Cavallers, situada al final de la pista asfaltada que arrenca davant el balneari de Caldes de Boí. 
Un corriolet ens porta a dalt de la presa i d'allí arrenca el camí que voreja l'estany de Cavallers, al final s'enfila per una curta graonada i arriba a la bonica pleta del Riu Malo. 
Un robust pont travessa el torrent i segueix pel mig de la pleta en direcció al refugi Ventosa i Calvell. 
En aquest punt hem d’estar atents a les fites i al poc marcat corriol que segueix per l’esquerra en direcció al torrent de Malavesina. 
El camí és una mica desdibuixat degut a que travessa la prada, però en arribar-hi al final, just on comença la vall del Malavesina, ja és molt més visible i fàcil de seguir. 
El camí empren una forta, llarga i sostinguda pujada per la vorera esquerra del torrent (la nostra dreta) en successives i curtes llaçades. 
La pleta de Riu Malo, situada a 1900 metres aproximadament, queda ràpidament enfonsada sota els nostres peus. 
A 2050 metres arribem a l’únic petit replà on per l’esquerra baixa el torrent i la petita vall que ens portaria al pas de l’Ós i a l’estany Gelat de Coma-lo-forno. 
A continuació la vall es torna a estrènyer i segueix la forta pujada. 
Molt més amunt el pendent comença a disminuir una mica i la vall es va obrint, fins que a 2350 metres el corriol travessa el torrent i passa al seu marge dret (la nostra esquerra). 
Una vegada situats en aquest costat del torrent el terreny es torna molt obert i podem dirigir-nos vers la bretxa Trescazes més o menys per on volguem. 
Estem seguint l’itinerari al Besiberri N i a la bretxa Peyta directament des de la pleta del Riu Malo; un itinerari gairebé obligatori quan hi havia un refugi metàl•lic (el primer de tot el Pirineu) a l’esmentada bretxa; desaparegut aquest aixopluc, la via clàssica per a pujar al Besiberri N en dues jornades és per el refugi Ventosa i Calvell. 
Fet aquest petit aclariment, seguim pujant per aquest camí fins arribar a l’estanyet de Malavesina situat a tocar dels 2500 metres. 
Aquest estanyet és el punt clau per a separar les ascensions al Besiberri N i el Besiberri del Mig i també perquè és l’últim indret on podrem pernoctar. 
Si seguim recta aniríem a la bretxa Peyta, a la dreta pujaríem al coll dels Isards, però per la nostra esquerra s’obre una clotada que mena a una amplia coma situada als peus del Besiberri del Mig i que ens porta a la bretxa Trescazes. 
Aquesta coma, orientada al NE, queda amagada a la vista durant bona part del recorregut, ja que queda amagada entre un estrep que es desprèn d’una cota situada a l’esquerra de la bretxa Trescazes i un altre estrep que es desprèn del mateix Besiberri del Mig, i que segons la perspectiva sembla que es toquin, però no és així, i per entremig dels dos estreps és per on pujarem. 
Aquesta coma queda dividida en tres parts; primer i només sortir de l’estany de Malavesina és amplia; després s’estreny i s’inclina una mica, per tornar-se a obrir definitivament abans de la bretxa. 
Normalment a partir de l’estany de Malavesina ens caldrà posar-nos els grampons, i per tant el traçat i el camí poden diferir degut a que aquest queda colgat per la neu; però la coma és molt evident, i el coll és visible i per tant només hem d’anar pujant per les pales de neu els 400 metres de desnivell que ens separen de la bretxa Trescazes. Inclús millor així, perquè sense neu, aquesta zona és una gran tartera amb pedres i blocs de totes mides, que millor restin colgats per la neu. 
Arribats a la bretxa la vista s’obre sobtadament a la vall de Besiberri i al massís de la Maladeta, amb l’Aneto al davant mateix. 
Per a seguir vers el doble cim del Besiberri del Mig girarem a la dreta i pel mateix vessant seguirem pujant pel roquisser i pedregam que menen sense cap dificultat fins la punta S (punta Jolis) del Besiberri del Mig i seguint el pla carenar arribarem a la propera segona cota N (punta Simó), que tot i ser dos metres més baixa, té millor vista que la S. 
Després de contemplar l’amplia panoràmica tornarem pel mateix indret. 
HORARIS: 
De l’aparcament de la resclosa de Cavallers fins el final de l’embasament: 35mn 
Del final de l’embasament a la pleta de Riu Malo: 10mn 
De la pleta de Riu Malo a l’estanyet de Malavesina: 1h 30mn 
De l’estanyet a la bretxa Trescazes: 1h 40mn 
De la bretxa Trescazes a la punta S: 15mn 
De la punta S a la N: 05mn 
De la punta N a la bretxa Trescazes: 15mn 
De la bretxa a l’estanyet de Malavesina: 35mn (amb neu) 
De l’estanyet a la pleta de Riu Malo: 1h 05mn 
De la pleta a l’aparcament: 1h 15mn 
Hi ha varis aparcaments sota la resclosa de Cavallers. Aquests horaris son partint de l’aparcament de més amunt (el situat sota mateix de la paret de la resclosa), si aparquem més avall, el temps es veurà incrementat, així com la quantitat i qualitat de la neu que trobem els temps seran diferents 
TOTAL: 7h 25mn 

NOTA: 
Haig de remarcar que aquesta descripció es basa en les anotacions de l’autor durant l’excursió realitzada el 4 de juliol del 2010 i per tant el traçat està fet des de l’ordinador i pot no ajustar-se estrictament a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, seguir més l’explicació i els gràfics que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Besiberri del Mig (puntes Jolis, 2997m i Simó 2995m), des de Cavallers, per la bretxa Trescazes - Boí, Catalunya (España)- GPS track

Al mig de la bretxa Peyta es veu brillar l'antic refugi del Besiberri