El Besiberri del Mig, també conegut com a Doble Ressalt i darrerament amb els noms d’Agustí Jolis, la punta més alta i situada al S i la punta Mª Antonia Simó, la punta lleugerament més baixa i situada més al N.
Fins no fa gaires anys aquestes dues cotes eren considerades com a “Tres mil”, però els mesuraments més recents les han rebaixat a 2997 metres la punta Jolis i a 2995 la punta Simó.
Aquesta “poca” alçada juntament amb el fet d’estar situades en mig de la cresta que uneix el Besiberri N i el S fa que anar-hi directament sigui poc atractiu i bàsicament s’han convertit en dues cotes de pas en la travessia entre aquests dos Besiberris.
Però la seva ascensió no deixa de ser una excursió d’alta muntanya i una molt bona opció per si ja coneixem els altres dos cims o si el dia no està gaire clar.
La base per accedir-hi és la bretxa Trescazes, tant si hi accedim pel vessant de la vall de Besiberri, com si hi anem des de la vall de Cavallers; per aquest darrer vessant no té cap dificultat, mentre que pujar a la bretxa per la vall de Besiberri requereix una petita i fàcil grimpada.
Aquesta canal no es veu fins que no hi has arribat al peu mateix, ja que queda amagada darrera un estrep; durant l’aproximació només es veu la bretxa Trescazes i una paret, però no cal alarmar-se ja que la canal està amagada.
La panoràmica de la que gaudirem serà igual o inclús millor que des dels altres cims del massís.
Com a curiositat des del Besiberri del Mig, l’Aneto i l’estany de Besiberri queden en línia recta, i els cims que podem contemplar son, entre d’altres: pica d'Estats, Certascan, Mont-roig, Monteixo, Coma-pedrosa, Mont-Valier, Mauberme, Perdiguero, Crabioules, Malpàs, Vallhiverna, Cotiella, Eriste, Anglos, Russell, Margalida, Aneto, Coronas, Maladeta, Molières, Cap de Tòro, Gerbosa, Forcanada, Feixant, Montardo, Harlé, Pa de Sucre,Travessany, Contraig, punta Alta, Coma-lo-forno, Besiberri N i S, Avellers, punta Senyalada, Escobedieso, Comtessa i Mola Gran. Poder gaudir d’una vista panoràmica d’aquesta mena ja mereix per si sola la pujada al Besiberri del Mig.
A tota aquesta panoràmica també hi hem d’afagir la caminada per la bonica vall de Besiberri i el seu preciós estany.
La primera ascensió documentada a la Revista Muntanya de l’any 1926 correspon al 31 de juliol del 1926 i fou realitzada per: Abadie, Arlaud, Barjon, Marceillac, Mothe i Oustallet que havien escalat el Besiberri N per la seva cara N i continuaren fins el Coma-lo-forno.
La primera ascensió catalana fou realitzada l’agost del 1943 per J. Cardona ,J. Tiana, A. Albareda i J. Lliró.
Per a situar-nos al començament de l’itinerari hem d’anar a la zona de pic-nic d’ICONA que hi ha entre la boca Sud del túnel del Vielha i el pantà de Baserca i situat a dreta de la carretera N-230 (sentit N) aproximadament en el km 150 de l’esmentada carretera.
Entre la carretera i el riu Noguera Ribagorçana hi ha una gran esplanada per a deixar el vehicle.
Travessarem el riu per un pont i a l’altre costat hi ha la zona de pic-nic i el refugi de Conangles, propietat del Conselh Generau d’Aran. Es tracta d’un refugi guardat, amb dormitoris de 12, 10, 9 i 5 lliteres individuals. Disposa d’armariets amb clau, lliteres individuals amb matalassos i mantes.
D’aquest punt seguim una pista que arrenca a la nostra dreta i que primer davalla suaument pel marge esquerra de la Noguera, tot travessant un magnífic bosc i que després s’enfila en llaçades per la vall de Besiberri.
Però abans de la primera llaçada els senyals ens indiquen a l’esquerra un fresat i marcat camí que comença a guanyar alçada, sempre per la dreta del torrent de Besiberri (la nostra esquerra). El camí s’enfila de valent i creua la pista varies vegades principalment i d’una forma tangencial en el revolts de 180 graus.
És un camí molt bonic, també per dins del bosc i que a vegades s’apropa molt al torrent i podem contemplar-ne bonics gorgs i salts d’aigua.
A uns 1650 metres aproximadament camí i pista coincideixen novament en el punt on la pista creua el torrent i s’ha n’allunya definitivament.
Sense creuar el torrent el camí molt ampla i ben marcat segueix enfilant-se pel marge dret del torrent de Besiberri (la nostra esquerra) i per dins d’un magnífic bosc.
Davant nostre ja es veu la gran barrera rocallosa que amaga la part superior de la vall amb els estanys i cims que la tanquen.
El camí s’apropa al torrent fins a creuar-lo per un pont de ciment construït l’any 1994.
Ara ja en el marge esquerra del torrent (nostra dreta) el camí és una mica més estret i comença una forta i llarga pujada en successives i còmodes giragonses per tal de superar l’esmentada graonada.
Cal posar atenció en l’espectacle que ens ofereixen els salts d’aigua que es deixen veure entre els arbres.
Finalment arribem a un petit collet que dona accés al bonic indret de l’estany de Besiberri.
Just en aquest collet es va inaugurar l’any 1975 el refugi Pere Borés (CEC) i que pocs anys després va ser arrossegat per dos allaus.
Un curt descens per una tartera ens deixa al costat mateix de l’estany que hem de revoltar per la seva esquerra (la nostra dreta).
El refugi de Besiberri ja es veu brillar, però encara resta una mica lluny.
Arribem a l’entrada d’aigües de l’estany Gran de Besiberri a 1992 metres d’alçada. Un indret molt bonic i pintoresc amb una gran extensió de prades i arbres. A l’altre costat del torrent i una mica amagada hi ha una gran balma que permet aixoplugar-se i/o fer-hi bivac i també n’hi ha dues de més petites.
Cal seguir pel fons de la vall seguint el fresat corriol; el refugi és cada vegada més visible.
El camí va superant petites graonades i la panoràmica va obrint-se darrera nostres, especialment sobre el pic Feixant i la punta de la Forcanada.
Ens apropem a l’estanyet Superior de Besiberri, situat a 2180 metres d’alçada, on també una gran roca serveix d’aixopluc.
Però no cal arribar estrictament a aquest estanyet, ja que just abans d’arribar-hi hem de travessar el torrent i superar el fort i curt desnivell que ens separa del refugi.
El refugi metàl•lic del Besiberri situat a 2221 metres al damunt d’una gran roca té una gran panoràmica sobre l’Aneto, Russell, Molières, Forcanada i Vallhiverna. Pertany a la FEEC i és un refugi lliure amb capacitat per a 18 persones i disposa de matalassos, mantes i emissora d’emergència.
Des del refugi el Besiberri N és molt visible, així com l’aresta NW i la marcada breta i la canal per on hem de pujar-hi.
També podem contemplar tota la carena dels Besiberris amb la doble punta del Besiberri Central al bell mig; però aquesta serralada queda en segon terme perquè primer ens en separa una gran graonada que és la que ens caldrà superar seguint el marcat camí al Besiberri S i al coll d’Avellers ó dels Estanys Gelats que comunica amb els estanys i vall de Gèmena.
Sortirem del refugi i remuntarem uns cinc metres per la roca on està instal•lat i seguidament farem una flanquejada vers la dreta per tal d’enllaçar amb el camí antic abans de la instal•lació del refugi.
Pocs minuts després arribem a un petit replà on a la nostra esquerra arrenca la pujada al coll de la Canal de Rius. Però nosaltres seguim el corriol i les fites que encaren la pujada de la graonada.
Després d’una forta pujada arribem al capdamunt d’aquesta graonada, aquest punt és com una balconada amb una gran panoràmica.
Ara al davant nostre, tant a la dreta com a l’esquerra s’estén un enorme replà cobert per una gran tartera, o de congestes fins ben entrat l’estiu.
A l’esquerra aniríem a la canal i bretxa NW del Besiberri N. Nosaltres hem de seguir el corriol i les fites que segueixen a la dreta en direcció al coll d’Avellers i/o al Besiberri S, primer flanquejarem el Besiberri del Mig per la seva base i seguirem fins a quedar situats al començament de la clotada final que mena a la base del coll d’Avellers.
En aquest indret, un estrep del mateix Besiberri del Mig ens amagava fins ara una tarterosa canal que mena a la bretxa Trescazes.
Hem de pujar per aquesta canal, amb una ingrata tartera dos passos amunt i un endarrere.
Si no volem pujar per la tartera, també podem grimpar per la paret que hi ha a l’esquerra de la canal.
És una grimpada fàcil de II grau com a màxim i molt més divertida que pujar per la canal.
Primer cal anar d'esq. a dreta, després de dreta a esq. per tornar d'esq. a dreta, per una cornisa i canaleta molt boniques, després la paret perd verticalitat, i per la dreta es pot entrar a la canal, però també es pot seguir grimpant per la paret fins la bretxa.
Depèn de la temporada l’inici de la canal o tota ella pot estar plena de neu, llavors o grampons o grimpada per la paret.
Arribats a la bretxa Trescazes la vista s’obre a la vall de Boí i precisament per aquest vessant seguirem pujant pel roquisser i pedregam que menen sense cap dificultat fins la punta S (punta Jolis) del Besiberri del Mig i seguint el pla carenar fins la propera segona cota N (punta Simó), que tot i ser dos metres més baixa, té millor vista que la S.
Després de contemplar l’amplia panoràmica tornarem pel mateix indret, però, si hem grimpat per la paret, ara potser serà més pràctic baixar directament per la tartera de la canal.
HORARIS:
Del refugi de Conangles al final de la pista: 30mn
Del final de la pista a l’estany de Besiberri: 1h 10mn
De l’estany de Besiberri al refugi de Besiberri: 40mn
Del refugi de Besiberri al peu de la bretxa Trescazes: 1h 30mn
Del peu de la bretxa a la bretxa: 25mn
De la bretxa Trescazes a la punta S: 15mn
De la punta S a la N: 05mn
De la punta N a la bretxa Trescazes: 15mn
Novament al peu de la bretxa: 20mn
Del peu de la bretxa a l’estany de Besiberri: 1h 30mn
De l’estany a l’inici de l’itinerari: 1h
TOTAL: 7h 40mn
NOTA:
Haig de remarcar que aquesta descripció es basa en les anotacions de l’autor durant l’excursió realitzada el 6 de setembre del 1998 i per tant el traçat està fet des de l’ordinador i pot no ajustar-se estrictament a l’indret exacte per on passa l’itinerari (principalment la pujada per la canal). Per aquesta raó és molt important, seguir més l’explicació i els gràfics que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits.
Aquest itinerari també forma part dels descrits a la guia del mateix autor, titulada “Vallhiverna-Molières-Besiberri”, editada per l’editorial Prames.
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Besiberri del Mig (puntes Jolis, 2997m i Simó 2995m), des de la vall i refugi de Besiberri, per la bretxa Trescazes - - GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada