Aquesta excursió ens transporta a una poc coneguda zona del Pirineu, com és la carena situada a cavall de les valls de l'Aigüeta de la Vall i la de Barbarisa.
El tozal dels Bocs o Tusal des Bocs de 2732 metres és un alterós i visible cim, que a la vegada és un vèrtex geodèsic i un mirador privilegiat principalment de la zona que va des dels Posets als pics d'Eriste ja que hi queda al davant mateix, però també, i degut a la seva situació apartada de l'eix principal ens permet gaudir d'una extensa panoràmica que va des de l'Aneto al Vinhamala i Mont Perdut.
Sobre aquest cim ja vaig escriure un article a la revista Muntanya el llunyà any 1994 (vegis R. Muntanya nº 796, pàg. 246-254).
Si pensem que és un cim que no hem vist mai, molt probablement anem errats, car la seva silueta és la que ens tanca l'horitzó una vegada situats a les rectes de la carretera A-139 després de l'encreuament de Castillò de Sos i en direcció a Benasc.
Abans de l'obertura de la pista-carretera que uneix Chía amb Plan aquesta zona tenia una aproximació molt llarga per la vall de l'Aigüeta de la Vall, que és la ruta utilitzada per a pujar als pics d'Eriste, com també la vall de Barbarisa que també és utilitzada per a pujar als pics d'Eriste des de l'altre costat.
La existència d'aquesta pista de 25 kms (asfaltada pel costat de Plan i de terra pel costat de Chía) ha facilitat molt l'accés a l'estany de Barbarisa i als pics d'Eriste des de l'oest i de retruc també al Tozal dels Bocs.
És una excursió fàcil, però de molt desnivell i amb un únic punt on cal posar una mica d'atenció i que és la baixada des del Montarruego al coll de la Ribereta, car el pendent s'accentua i s'ha de fer una desgrimpada molt fàcil, tan fàcil que no cal ni fer servir les mans.
A la primavera la coma que va d'aquest coll a l'estany de Barbarisa acostuma a estar plena de neu, cal portar els grampons com a mesura de seguretat.
Durant el desglaç pot ser dificultós travessar el riu de Barbarisa, (el camí va per la dreta del torrent i el travessa abans d'arribar al final de la pista) en aquesta descripció la traça va sempre per l'esquerra del riu per no tenir problemes a l'hora de travessar-lo.
Podem fer aquesta excursió en els dos sentits de la marxa. En aquesta descripció es puja directament al tozal dels Bocs des de la cabana des Prats per dues raons; una és que hi havia anunciat mal temps a partir del migdia i per aquesta raó vaig optar per assegurar el cim quan més aviat millor i la segona és que en sentit contrari arribes a l'estany de Barbarisa encara amb poca llum i els estanys son molt més bonics quan ja els hi toca el sol.
També cal dir que el coll de Sahún és un mirador privilegiat del vessant Sud del massís de la Maladeta, Aneto inclós i també és un punt de llançament de parapent.
Durant un curt sector del traçat el senyal del GPS va fallar, concretament a partir del punt d'interès "camí" jo caminava decantant-me a la dreta i la traça seguia recta, i vaig tindre que re-iniciar el sistema i efectivament el traçat va marcar una línia recta vers la dreta per a senyalitzar el lloc exacte on estava situat. De tota manera no té gaire importància perquè en aquesta zona el terreny és molt obert i es pot pujar més o menys per on vulguem.
Situats doncs al coll de Sahún veurem que just abans d'arribar-hi (venint de Chía) surt a la dreta una pista que davalla per tal de trobar el riu de Barbarisa.
Hem de seguir aquesta pista, tot i que farem una "sifonada" d'uns 200 metres durant 3 kms de recorregut.
Podem tenir la temptació de fer directament una flanquejada per tal d'estalviar-nos aquesta sifonada; una vegada la vaig fer, però no em va sortir a compte, em sembla que encara vaig caminar més.
Aquesta pista fa dues giragonses on podem retallar una mica el trajecte fent drecera.
A la dreta torbem una cabana oberta i que pot servir d'aixopluc en cas de molta necessitat ja que està en un estat força precari per dins, ja que la porta està mig trencada i per dins està força bruta.
Seguim la pista fins arribar a creuar el riu de Barbarisa just per sota un bonic salt d'aigua.
si baixa molta aigua també hi ha una palanca per a passar a l'altre costat on hi ha una cleda amb la cabana des Prats per a us exclusiu del pastor.
Uns metres abans d'arribar a la cabana hi ha un rètol que ens indica el camí a l'estany de Barbarisa i l'horari 1h 30mn per arribar-hi, també indica al tozal dels Bocs a uns 5 kms de distància passant per l'estany i el coll (que serà l'itinerari de tornada).
Seguim el camí, els primers metres una mica esborrat, però evident després.
Ens encaminem a una graonada, que el camí supera per la dreta pujant per una curta canal.
A la sortida entrem en una zona de grans replans, separats per curtes graonades.
A la dreta ja veiem un pendent herbat i una torrentera que ens permetrà pujar-hi sense cap dificultats.
El punt d'interès: " Cruïlla d'anada i tornada. Deixar el camí i seguir a la dreta" és només a títol orientatiu, ja que estem en una extensa prada i podem començar a guanyar alçada per on vulguem ja que en aquest indret no hi ha cap camí a seguir.
El pendent d'herbei ens condueix a una torrentera que baixa de la part alta de la muntanya. En arribar-hi veiem un rastre de corriol que remunta aquesta torrentera per la seva esquerra (la nostra dreta).
El seguim i aviat la vall es comença a obrir i entrem en una àmplia coma herbada tancada per una alta graonada.
Aquí és on el senyal del GPS va començar a fallar; però el trajecte és evident, ja que el cim es comença a entreveure a la nostra dreta i hem de sortir de la coma pels pendents herbats de la nostra dreta per tal de seguir guanyant alçada.
A partir del punt d'interès: "camí" la traça se'n va a l'esquerra i s'enfila per un estrep, mentre que en realitat a partir d'aquest punt d'interès vaig seguir el rastre de camí fins a l'entrada de la coma i allí vaig girar a la dreta per seguir la carena de la dreta i no la de l'esquerra. Però repeteixo, que sobre el terreny no hi ha cap mena de dubte de per on hem de seguir.
Situats ja per sobre la gran coma herbada entrem en una nova immensa i desolada coma tarterosa on destaca el tozal dels Bocs a la nostra dreta i el de la Lleras a l'esquerra i al mig un petit coll.
Afortunadament aquesta gran tartera no és de blocs, si no que és de pedra petita que fa de bon caminar. Lentament anem guanyant alçada fins que arribem a l'esmentat collet.
Si fins ara ja teníem una panoràmica fantàstica sobre el Mont Perdut i l'Aneto ara de sobte ens trobem davant el Posets, l'Espadas i els tres pics d'Eriste, a més del tuc de la Llàntia i el Millares, també veiem la tuca del Mont, les tuques d'Ixeia, Mincholet, Perdiguero, Baquo i a més a més ara també tenim a sota nostre els estanys de Juncàs o ibons de les Chuncos i també la impressionant cascada de Bagüenya, un llarg salt d'aigua que ve dels estanys del mateix nom.
Girarem a la dreta i seguirem el llom de la muntanya que en pocs minuts ens deixa dalt del tozal dels Bocs.
No cal descriure la panoràmica, perquè ja està pràcticament narrada anteriorment, cal afegir-hi la vista sobre la vall del riu Éssera i que curiosament els estanys de Juncàs a Chuncos no es veuen des del cim.
El cim és un indret que convida a fer-hi una llarga aturada i més si portem un desnivell de 800 metres pràcticament en línia recta.
Després de la contemplació de tot el que ens envolta tornarem sobre les nostres passes fins el collet anterior i seguirem la carena, sempre pel fil o decantats al vessant de Barbarisa fins assolir el promontori del tozal de las Lleras de Cecília de 2713 metres d'alçada.
Ara tornem a veure els estanys i també l'alterós cim que hem deixat endarrere i també veiem per primera vegada el coll de la Ribereta vers on hem d'anar.
Ara la carena fa un gir a l'esquerra i ens condueix fins un nou promontori on hi ha una gran fita.
Estem al Montarruego de 2651 metres. Ara ja veiem l'estany de Barbarisa, que és un conjunt de quatre estanys, el més gran, dos de més petits per sobre i un de mitjà més avall.
La carena torna a fer un gir, aquesta vegada a la dreta i es va apropant al coll. La baixada final al coll és una mica dreta i cal baixar pel vessant de Barbarisa. No és difícil, però és l'únic sector de tota l'excursió que cal posar-hi atenció.
Arribats al coll de la Ribereta ó de la Montañeta o del Cabo la Ball de 2536 metres ens acomiadarem del vessant de l'Aigüeta de la vall i emprendrem el descens a l'estany de Barbarisa.
Tal com ja he comentat al començament, pot ser que aquesta coma estigui plena de neu. No és de forta inclinació, però millor baixar-la amb grampons.
En condicions normals només cal seguir el camí i les marques grogues i blanques.
El conjunt de l'estany de Barbarisa tancat per les altes parets del Gran pic d'Eriste, per l'Eriste S i el Comajuana és una imatge molt bonica.
El camí en arribar una mica enlairat a sobre l'estany gira a l'esquerra per tal d'anar a buscar la seva sortida teòrica d'aigües; indret on hi ha un reduït espai per acampar.
Dic teòrica perquè és un estany càrstic i l'aigua desapareix i brolla uns metres més avall.
En arribar a l'estany Inferior el camí passa al marge dret de la torrentera, però en aquesta excursió en concret el cabdal era molt abundant i vaig preferir no tenir-lo que creuar en cap moment i per aquesta raó vaig revoltar l'estany Inferior per l'esquerra i anar baixant sempre per aquest costat.
No hi ha un camí evident, però hi ha traces i no presenta cap dificultat anar baixant sense apropar-te en cap moment al torrent.
A la sortida de l'esmentat estany Inferior hem de remuntar pocs metres per a trobar els pendents que ens permeten anar baixant.
En condicions normals s'ha de vorejar l'estany Inferior per la dreta i anar seguint el camí i les marques de pintura.
Tant si seguim per un costat o per l'altre arribarem novament al punt d'interès d'anada i tornada i seguidament a la cabana dels Prats on haurem d'armar-nos de valor per a retornar al coll de Sahún, tota l'estona en pujada. Però la pujada més forta és la que hi ha només començar, després tot i que no para de pujar és una pujada molt lleugera.
HORARIS:
del coll de Sahún a la 1ra cabana: 25 mn
de la 1ra cabana a la cabana dels Prats: 20mn
de la cabana dels Prats a la cruïlla d'anada i tornada: 20mn
de la cruïlla al collet de dalt la carena: 1h 40mn
del collet al tozal dels Bocs: 10mn
del tozal dels Bocs al tozal de las Lleras de Cecília: 15mn
del tozal de las Lleras al Montarruego: 10mn
del Montarruego al coll de la Ribereta: 15mn
del coll a l'estany de Barbarisa: 20mn
de l'estany a la cabana dels Prats: 1h
de la cabana al coll de Sahún: 55mn
TOTAL: 5h 50mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Tozal dels Bocs, 2732 metres, des del coll de Sahún. Pujada directa i tornada per l'estany de Barbarisa - San Juan de Plan, Aragón (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada