dijous, 17 de maig de 2018

Ermita i castell de Miralles, Creu de Ferro, Agulla Grossa i Grony de Miralles









 
 

 


 

Sorprenent, inesperada i bonica excursió per la serra de Miralles que ens permet visitar indrets molt bonics com l'església i castell de Miralles, la Creu de Ferro, l'Agulla Grossa, el Grony de Miralles i la font del Balç de Fontanilles a més d'un recorregut pel fil de la serra de Miralles amb unes vistes espectaculars així com trams per dins d'ombrívoles boscanes. 
Per a fer aquest recorregut vaig seguir el traçat d'Albosc Albert, una descripció impecable i que mereix una menció especial ja que una part del recorregut és desenvolupa per uns camins desembrossats per ell mateix fa un parell d'anys. 
La panoràmica s'estén des de Montserrat , el Baix Llobregat , les serres litorals de Collserola i el massís del Garraf, l'Anoia (amb Igualada al fons), la Segarra i fins a les muntanyes de Prades . Als peus de tot el recorregut ens ens veurem envoltats de camps de conreus i de vinyes. 
L'excursió no té cap dificultat, però a estones camines molt a prop del caire de la cinglera i potser per a persones amb vertigen els hi pot ocasionar algun problema; però el camí és prou ampli i la cinglera només hi és en un costat. 
Per a situar-nos al principi de la caminada hem de seguir la carretera C37 i en el Km 53 hi trobem el restaurant de Ca l'Escolà, just al davant mateix arrenca una curta pista cimentada que ens condueix a l'esplanada que hi ha al davant de l'església de Santa Maria de Miralles, on podem deixar el vehicle. 
Abans de començar l'excursió podem fer tres visites; la primera a la torre que hi ha en un extrem de l'esplanada, que ha estat restaurada i una escala ens porta al capdamunt convertit en un esplèndid mirador; la segona a la pròpia església de Santa Maria i la tercera pujar a dalt de les ruïnes del castell on també tindrem unes magnífiques vistes, i on hi ha una taula panoràmica de la contrada. 
A propòsit d'aquesta taula panoràmica i de la que hi ha a dalt del Grony de Miralles i també del llibre registre d'aquest darrer cim hi ha els noms invertits del Grony i de l'Agulla Grossa. És a dir quan ets a dalt del Grony, el llibre registre diu "Agulla Grossa" i la taula panoràmica indica el Grony on hi ha l'Agulla. Totes les ressenyes d'aquest indret que he mirat indiquen que el Grony és el vèrtex i punt més alt de la Serra de Miralles, però no entenc perquè les taules panoràmiques indiquen el contrari. De tota manera aquest fet té una importància relativa, ja que pujarem als dos. 
En un racó de l'esplanada on hem deixat el vehicle hi ha panell informatiu. Aquest detall és important perquè darrera d'ell surt el camí que hem de seguir. És l'únic indret que ofereix una mica de dubte doncs els quatre i cinc metres inicials costen una mica de veure. Després ja no hi ha cap mena de problema, inclús unes estaques ens el van indican. 
Anem baixant uns metres per un corriol que aviat ens porta a la font de Can Gol. Més que una font és una mina d'aigua, tancada per una petita porta amb un baldó. 
Indret ombrívol i bonic. 
A sobre mateix de la font enllacem amb una pista. Ara la seguirem per la dreta i acabarem l'excursió tornant per l'esquerra. 
Seguim aquesta pista que voreja uns camps d'un verd esclatant (primavera del 2018) i més endavant ens ajuntem amb una nova pista i amb el GR. 
Seguim aquesta nova pista també a la dreta. 
Poca estona després hem d'estar atents al traçat i a un camí que arrenca a l'esquerra (hi ha una fita). Un servidor se'l va passar uns metres ja que la pista convida a anar-la seguint. 
Aquest corriol és un dels desbrossats el gener del 2017. La pujada per aquest camí per dins del bosc és una passejada molt bonica. 
Més amunt també hem d'estar atents al traçat i a una fita perquè hem d'abandonar aquest camí per a seguir-ne un'altre a l'esquerra, també desbrossat el gener del 2017. 
Si l'anterior era bonic, aquest encara ho és més i en poca estona ens deixa dalt de la carena. 
Les vistes comencen a ser espectaculars sobre la plana que ens envolta. Ara començarem una bonica passejada pel llom de la carena. A l'esquerra tenim la cinglera i per tant la vista oberta totalment. Veiem el Castell de Miralles dalt del turó on fa poca estona estavem contemplant la vista inversa. 
La Creu de Ferro comença a veure's al fons entre els arbres. Passem pel coll de Tressserras per finalment arribar a la Creu de Ferro de Coma-roques de 795 metres d'alçada. 
Una alta creu amb un Sant Crist al capdamunt, un llibre registre i un pessebre i una vista molt bonica pràcticament de 360 graus, algun arbre en tapa una mica, però poca. 
Seguim la carena, que ara davalla uns metres i després segueix planejant. 
A l'esquerra veiem el turó de Coma-roques, un turó boscós per un costat i amb un cingle a l'altre i que anirem revoltant. 
Un servidor va tenir la idea de intentar pujar-hi, doncs un turó d'aquestes característiques be deu tenir un camí per pujar-hi. 
Així doncs el camí carener arriba a una cruïlla on surt un marcat camí a l'esquerra que sembla que vagi directa a l'esmentat turó. 
Dir i fet, deixo el camí per la carena i segueixo el de l'esquerra directa al turó. Poc minuts després arribo a una cruïlla amb el GR, i el camí tant bonic que seguia s'acaba en aquest moment. 
Hi hauria d'haver un camí que seguís, intueixo un rastre que segueixo una mica, però si era un camí o corriol està tapat totalment i el turó encara es veu una mica lluny, busco una mica més, però no estic disposat a sortir de l'indret amb esgarrinxades per tot el cos i me'n torno a la cruïlla de la carena. 
És a dir no cal fer aquesta "sub-excursió" i no hem d'abandonar el camí carener. Això de passada rebaixa el quilometratge total de la caminada, i en lloc dels 11,72 kms no deu arribar als 11. 
Seguint doncs el camí que no tenia que haver deixat ara entrem en una zona boscosa molt bonica coneguda com la Roureda i la Savinosa. 
Anem donant la volta al turó de la Roureda que queda a la nostra dreta (ja no hem passa pel cap anar-hi). 
Després del bosc sortim novament al caire del cingle i la panoràmica es torna a obrir. A l'altre costat es distingeix el monòlit que hi ha a dalt de l'Agulla Grossa. Precisament des d'aquesta agulla després veurem el camí on estem ara i que resulta que estem resseguint un replà d'una cinglera. 
Finalment desemboquem en una pista que seguirem a l'esquerra. Vaig uns metres a la dreta per a veure que a pocs metres hi ha també la connexió amb una pista més ampla i també per a veure la bonica silueta de la punta dels Cavalls Morts. 
Una vegada fetes les contemplacions cal torna enrrere per a seguir la pista. 
No haurem caminat gaire que arribem a una nova cruïlla de camins i pistes on hi ha un cartell informatiu. Seguim la pista que surt a l'esquerra i que puja suaument i per fi arribem al collet de Ca la Llebre, un indret també molt bonic, on hi ha les ruïnes de Ca la Llebre. 
En aquest collet tenim tres opcions, seguir recta, anar a l'esquerra o anar a la dreta; doncs les farem servir totes tres, ja que a l'esquerra pujarem a l'Agulla Grossa, a la dreta al Grony de Miralles i la darrera opció de seguir recta l'emprendrem després. 
Podem escollir on anar primer ja que és totalment aleatori. 
Vaig escollir anar primer a l'Agulla Grossa i per tant vaig seguir el corriol de l'esquerra que en pocs minuts et deixa dalt de l'esmentada agulla. 
En aquest cim de 847 metres d'alçada hi ha un pal en forma de fulla, amb un medalló al mig amb l'imatge, també, d'un Sant Crist instal·lat per la UEC d'Igualada el 1975. 
Després de contemplar la vista espectacular d'aquesta talaia tornem al collet i seguim directament pel corriol de l'altre costat; passem pel costat de les ruïnes de Ca la Llebre i després d'una curta pujada arribem al punt culminant de l'excursió que és el Grony de Miralles de 866 metres d'alçada. 
Hi un vèrtex geodèsic, un pal amb una senyera, un llibre registre i una taula panoràmica. ... i una vista remarcable de 360 graus sense impediments. Inclús va semblar-me veure un fons blanc de Pirineu nevat. 
Descansats i reconfortats amb el paisatge tornem al collet i seguim la pista que davalla fins un nou coll i també nova cruïlla de pistes. 
Seguim la de l'esquerra, però només uns 10 metres, ja que hem d'estar atents al traçat i a una fita i a unes marques de pintura vermella que indiquen el començament, a la dreta, un encantador camí, també desembrossat l'any 2017, que va davallant per dins del bosc. 
Molt fàcil de seguir i amb marques de pintura vermella tota l'estona. 
Finalment desemboquem a una pista, que seguirem a la dreta. 
Anem trobant successives cruïlles, en les que sempre seguirem recta, tot seguint el curs de la riera del Boscarró. 
Finalment arribem a una nova pista més ample on hi ha un cartell informatiu i unes baranes de fusta. 
El cartell ens indica el caminet que baixa fins la font del Balç de Fontanilles situada sota una balma. Un indret encantador que convida a fer-hi una llarga aturada i més en aquesta primavera (recordem del 2018) en que hi ha aigua en quantitats que feia anys que no es veia, i que permet que l'esmentada riera faci un petit salt d'aigua que encara fa més bonic l'indret de la font. 
També hi ha un pessebre amb un cartell que indica que hi va ser posat el Nadal del 2010 per la "colla de jubilats del dimarts" 
Al estar sota una balma el GPS fa una mica el boig, però tot està ben senyalitzat i a la vegada és evident. 
A contracor tornem a la pista i la seguim (sortint de la font a la dreta), passem o travessem la riera just en el punt on fa el salt (indret protegit per una barana de fusta) i poc després arribem al coll de Bosc i continuem per la pista que ara davalla suaument. 
Més avall, nova cruïlla i girem decididament a l'esquerra seguint una nova pista que revolta un camp, en aquesta època, d'un verd esclatant. 
Seguidament nova cruïlla, ara hem de seguir a la dreta i poc després un altre a l'esquerra. 
Aquesta darrera pista és la que ens portarà a la cruïlla de la font de Can Gol on retrobem el camí del matí, que seguirem fins arribar a l'esplanada on tenim el vehicle, donant per acabada aquesta bonica i recomanable excursió per la Serra de Miralles. 
Com a cloenda podem parar a Ca l'Escolà per a "rematar-ho dignament". 
HORARIS: 
de l'església de Santa Maria al castell: 05mn 
del castell a la font de Can Gol: 15mn 
de la font de Can Gol a dalt la carena de Miralles: 30mn 
de la carena a la Creu de Ferro: 15mn 
de la Creu al collet de Ca la Llebre: 55mn (aquí hi ha inclòs el temps de l'intent al turó de Coma-roques) 
del collet de Ca la Llebre a l'Agulla Grossa: 05mn 
de l'Agulla al Grony de Miralles: 10mn 
del Grony a la font del Balç de Fontanilles: 35mn 
de la font del Balç a la de Can Gol: 35mn 
de la font de Can Gol a l'aparcament: 10mn 
TOTAL: 3h 35mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Ermita i castell de Miralles, Creu de Ferro, Agulla Grossa i Grony de Miralles - Sant Martí de Tous, Catalunya (España)- GPS track



 









 


 


 


 

 








 





 

 



 

 


 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada