Ulldemolins (Sant Antoni), punta Pins Carrassers, 1061m, la Mola del Montsant, 985m i la Punta Pericana, 1049m.

 

 

 

Excursió circular per cor del massís del Montsant i que no us decebrà, com totes les excursions que es poden fer per aquest sector del nostre país, on podrem contemplar i admirar les capritxoses i arrodonides formes de les seves roques. 
Combinarem grans pujades i baixades inicials i finals amb caminades planeres per dalt la carena; transitarem per camins fresats i per corriols poc marcats; l'excursió tindrà el punt àlgid amb la pujada final a la punta Pericana, on arribarem gràcies a quatre grapes i una llarga cadena que faciliten l'accés al capdamunt d'aquesta roca (pujada que ens podem estalviar si no volem enfilar-nos-hi, ja que és optatiu). 
Aquesta roca té la particularitat que des del seu cim no es veu cap mena de construcció, perquè en tot el que ens envolta, i és molt territori el que es domina, no es distingeix cap edificació. 
Si mireu el mapa del Montsant veureu que la punta Pericana està pràcticament al mig del massís i voltada de carenes de la mateixa alçada que tapen els pobles que envolten la serralada. 
En aquesta excursió també hi ha l'opció de visitar també el Toll de l'Ou, indret molt bonic, però que incrementa el desnivell total de la sortida i el fa ultrapassar els 1000 metres. 
He marcat aquesta possibilitat amb un punt d'interès intitulat com a: "Seguir a l'esquerra. Seguint recta aniríem al Toll de l'Ou". 
Per a situar-nos al principi de l'excursió hem d'anar a Ulldemolins i allà seguir les indicacions de "les ermites" i una pista asfaltada ens conduirà o bé a Santa Magdalena o a Sant Antoni. 
Nosaltres deixarem el vehicle a l'aparcament de Sant Antoni, però també podríem fer-ho al de Santa Magdalena, ja que de tornada també hi passarem. 
Situats doncs a Sant Antoni, seguirem la pista en direcció al barranc del riu Montsant. 
Comencem baixant, això en principi anima, però cada passa que fem eixampla més el desnivell fins el capdamunt de la serra del Montsant. 
Farem quatre dreceres per estalviar revolts de la pista. Principalment la tercera drecera estalvia un revolt força pronunciat. Tot està perfectament senyalitzat, ja que seguim les marques del GR. 
La pista s'acaba en arribar a l'indret de les Cadolles Fondes. Un mirador ens permet gaudir d'aquest bonic racó on el riu del Montsant ha excavat una estreta gorja farcida de petits gorgs, cadolles o codolles. 
A partir d'aquí arrenca el camí a Sant Bartomeu i a Margalef i ens trobem un indicador que així ho assenyala. 
Aquest camí és força ampla i marcat i per tant hem d'estar atents al traçat i en el punt d'interès de "Seguir corriol a l'esquerra" ja que aquest corriol és poc visible (pot haver-hi una fita). 
Ara seguim aquest corriol i s'acaba la baixada i comença la PUJADA, ho he posat amb majúscules, perquè és tota una senyora pujada la que ens espera a partir d'ara. 
El corriol és evident, però potser degut a que és poc transitat o a les pluges continuades de la primavera d'aquest 2018 durant gairebé tota l'estona has d'estar apartant branques i branquillons i amb el cap ajupit. 
Lentament anem guanyant alçada i el barranc del riu Montsant va quedant enfonsat i van emergint la part superior de les roques i muntanyes que ens envolten. 
Encara no portem gaire pujada que som a l'alçada de tres rodones roques que reben el nom dels Tres Juradets. Curioses formacions a les que ens hi podem apropar per veure-les de més a prop, ja que el camí hi passa molt a prop. 
A partir d'aquí el camí fa un gir a l'esquerra i va a buscar una canal per a seguir pujant, després torna a la dreta per a trobar un pal indicador. Aquí comença una pujada encara més pronunciada, estem al llarg grau de la Cornaleda. 
Més amunt trobem un nou pal indicador situat en un petit balconet amb molt bones vistes sobre el barranc, cada vegada més enfonsat. 
Seguim pujant fort, i el camí segueix brut de vegetació. Més amunt, i en començar una nova marxa vers la dreta, el pendent comença a disminuir i finalment arribem al capdamunt de la carena. 
Després de superar un desnivell d'uns 450 metres, per fi veiem un terreny planer. Hem de seguir la carena per l'esquerra, però podem fer uns metres a la dreta per a contemplar la vista del barranc del Montsant i del de Fraguerau. 
Ara tot a canviat i el caminar per la carena és molt bonic. 
Ens desviem pocs metres del camí per tal de passar pel cim la punta dels Pins Carrassers i fer-hi una aturada per a contemplar tot el que ens envolta i el poble d'Ulldemolins a sota els nostres peus i poder calibrar la pujada que acabem de superar. 
Tornem al camí i pocs metres després passem pel costat d'un nou pal indicador que ens assenyala l'inici del Grau del Llop, el deixem, seguim per la carena i més endavant també deixem a l'esquerra el camí del Grau de Sant Antoni, aquest sense pal indicador, només una fira. 
El camí amb lleugeres pujades i baixades és molt bonic. 
Finalment arribem a una important cruïlla de camins, també amb pal indicador. Som a l'indret del pi de la Carabasseta. Hem de seguir el camí de la dreta, que deixa la carena i comença una nova baixada una mica pronunciada al començament. 
A mesura que baixem ens apareix a la nostra vista un ampli camí al fons a la dreta; veurem que el camí pel que baixem té tendència a desembocar-hi. 
També hem d'estar atents al traçat, al punt d'interès i a dues fites que hi al terra, ja que no hem d'arribar a aquest temptador camí que ens portaria al fons del barranc dels Pèlags i al toll de l'Ou; el punt d'interès i les fites ens assenyalen un nou corriol, molt poc transitat i per tant hem de posar atenció tota l'estona per anar-lo seguint que ens va girant a l'esquerra per entrar enlairats al barranc del Parral. 
Així arribem a la cova o balma del Parral, on hi ha les restes de les construccions que tancaven aquesta balma i constituïen un bon aixopluc. 
És curiós perquè sempre que arribes a una balma anteriorment obrada o que ofereix un bon aixopluc el camí sembla que es perdi. 
Aquesta vegada tampoc és una excepció i costa una mica trobar la continuació del camí, però hi és. 
El traçat, després d'uns petits dubtes, el retroba i el va seguint una estona més. Ara ja estem a l'alçada del barranc del Parral. 
Novament hem d'estar atents al traçat i al punt d'interès, ja que en el moment de travessar el torrent hem de deixar el camí per tal de seguir-ne un de nou a la nostra dreta. 
Aquest corriol, també poc definit, però amb fites fàcils de seguir ens torna sobre les nostres passes, però per l'altre costat del torrent del Parral. 
Finalment sortim a un petit collet amb una gran vista de la punta Pericana a la nostra esquerra. 
Però primer ens separarem uns metres a la dreta per apropar-nos a la Mola, que és un petit altiplà que està pràcticament a la mateixa alçada del coll on estem, però que té una gran vista sobre el barranc dels Pèlags i més enllà desprès de la seva confluència amb el riu del Montsant. 
Tornem al collet anterior i emprenem l'aproximació a la base de la punta Pericana. 
El seu accés queda al costat oposat al que veiem, per tal de fer-li la volta vaig seguir un camí que després em va semblar que anava una mica massa baix i deu haver-ni un altre que la fa a més alçada. 
Però això no comporta cap problema, ja que per l'un o per l'altre ens trobarem al peu de la roca final, on al costat d'un arbre hi veurem la cadena i les grapes que ens permeten arribar-hi al capdamunt. 
He esmentat l'arbre perquè les seves arrels ens serveixen de primer graó. 
Les grapes només son a la part baixa, que és la més vertical, la resta té menys pendent i agafats a la cadena ja n'hi ha prou. 
En total potser son entre 10 i 15 metres de cadena. 
A dalt hi trobem un rètol amb el nom del cim, que sembla que ja hi porta uns quants anys. 
Contemplem la vista de la majestuositat de l'interior del Montsant i en el cas en concret d'aquesta descripció també de la bellesa i majestuositat de les nuvolades que comencen a emergir per darrera la carena i que conviden a seguir el camí. 
Tornem a baixar ajudats per la cadena i en arribar al peu de la roca seguim l'evident camí. 
Aquest camí ens porta, a estones per sobre la carena i d'altres lleugerament pel costat a la balma del Caterí. Una llarga balma que ofereix un bon aixopluc. 
Per no perdre la costum vaig dubtar de com seguia el camí després de la balma, però aquesta vegada el dubte va durar molt poc. 
Seguim el camí, també marcat amb fites i arribem a una mena de collet. Un camí surt a l'esquerra, però nosaltres hem de seguir el camí que segueix recta i que s'enfila per la carena. 
Aquest camí es difumina en arribar a una zona de matolls i prades, però seguint el traçat no hi ha cap problema, hem de travessar aquesta zona herbada i desprès d'una curta pujada hem d'anar a trobar una fita que hi ha a l'esquerra. 
Després d'aquesta fita retrobem el corriol que ens porta fins un collet. No hem de perdre de vista les fites i/o el traçat, ja que en aquest collet girarem a la dreta i començarem a baixar per l'altre costat. 
Només abandonar el collet, el camí es torna molt evident i marcat i empren una forta baixada que ens porta al coll del Parral. 
Important cruïlla de camins on retrobem el GR. 
Seguim el GR a la dreta. Però el còmode caminar pel GR dura poc, ja que també hem de posar atenció al traçat i a una fita, per abandonar aquest camí i seguir un corriol que surt a l'esquerra. 
Ara ja només ens quedaria baixar pel grau de les Voltetes fins a Santa Magdalena, però una monumental esllavissada de roques ha complicat aquesta baixada, ja que ha esborrat una part del camí. 
Primer ens trobem aquesta esllavissada, però veiem la continuació del camí a l'altre costat, i només hem de travessar-la, sortejant les pedres. A continuació el camí segueix baixant i ... com no podia ser d'altre manera .... gira a l'esquerra i ens porta novament a l'esllavissada, però uns metres més avall. 
Ara el camí, després d'estudiar i fer algunes comprovacions, vaig deduir que deuria baixar directament per la barrancada malmesa per l'esllavissada, ja que més avall es veia el camí que porta al mirador de la roca del Llençol. 
Així que finalment vaig decidir baixar directament per la barrancada coberta de les restes de l'esmentada esllavissada. 
Amb moltes menys dificultats de les que preveia i d'un trajecte força curt vaig sortir al camí que veia al mirador. 
Ara, si, només queda seguir aquest camí sense més entrebancs. Primer planeja per la dreta, fins una cruïlla, on hem de deixar de planejar, per tal de seguir el camí que baixa per l'esquerra. 
Forta i sostinguda baixada. A la nostra esquerra veien la gran cova del Corb, una mica més avall deixem el camí que hi mena. També, i com no podia ser d'altre manera, tornem a travessar l'esllavissada, però ara ja és el final d'aquesta, i total, aquesta vegada son quatre pedres. 
Molt més avall el camí desemboca en una pista que , seguint-la a l'esquerra, ens porta a l'ermita de Santa Magdalena, també coneguda com la Catedral del Montsant. 
Indret amb zona de pic-nic amb taules i font, on poder descansar després d'aquesta recomanable excursió pel Montsant. 
Tot i les gotes que ja comencen a caure, l'aturada a Santa Magdalena és obligatòria. Després només ens queda seguir un ampla camí-pista que uneix les dues ermites per acabar d'arribar a Sant Antoni. 
HORARIS: 
de Sant Antoni a les Cadolles Fondes: 20mn 
de les Cadolles a dalt la carena: 1h 30mn 
de la carena al la punta dels Pins Carrassers: 15mn 
de la punta dels Pins Carrassers a la cova del Parral: 45mn 
de la cova del Parral al coll de la Mola: 15mn 
del coll a la Mola: 05mn 
de la Mola a la punta Pericana: 3h 25mn 
de la Punta Pericana al collet del Parral: 1h 
del collet del Parral a Santa Magdalena: 50mn 
de Santa Magdalena a Sant Antoni: 10mn 
TOTAL: 5h 25mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Ulldemolins (Sant Antoni), punta Pins Carrassers, 1061m, la Mola del Montsant, 985m i la Punta Pericana, 1049m. - Ulldemolins, Catalunya (España)- GPS track