 |
| Esquema de l'article a la revista Muntanya |
 |
| EL REGUGI EL 15 DE JULIOL DEL 1984 |
Tot això es degut a que la vall de Salenques és de propietat privada i pertany a membres de la "noblesa" i tenen un xalet o refugi particular a l'indret dels estanyets de Salenques (per cert un indret molt bonic) al que no hi ha cap camí clar que hi porti i al que hi van en helicòpter.
Tota la vall sembla deliberadament envoltada de solitud; òbviament és de les poques gran valls que no hi ha cap pista, al bosc sembla que no s'hagi tallat mai cap arbre, no hi ha cap remat ni de vaques, ni cavalls, ni ovelles i la gespa dels prats creix sense que cap animal se la mengi. En resum caminarem per un paratge totalment verge relativament a prop de casa i al segle XXI. Fet que potser té més avantatges que inconvenients, tret de la ràbia que fa trobar un refugi tancat i barrat.
Però no és la primera vegada que faig aquesta excursió ja que al juliol del 1984, és a dir fa 33 anys, també vaig pujar al Russell pel mateix itinerari juntament amb un company.
Actualment costa una mica trobar informació d'aquesta via d'accés al cim, però buscant i rebuscant alguna informació es pot trobar, però l'any 1984 tota la informació que teníem era l'itinerari 397 de la guia "Posets-Maladeta" de l'André Armengaud i l'Agustí Jolis de l'any 1968.
Per no allargar-me massa no transcriuré la descripció des del pont de Salenques fins que abandones el fons de la vall, ja que no té rés a veure amb el camí actual, però a partir del punt on abandones el camí al coll de Salenques diu: "Puente de Salenques (1400). Seguir el it. 283 (que és el que no transcric) del cuello de dicho nombre hasta el torrente que desciende del pico Russell, (4h). Empezar elevándose por la orilla dr. del torrente, por unos salientes rocosos, cortados por pequeñas pendientes herbosas. Se alcanza un pequeño rellano ocupado por dos laguitos. Cruzar el torrente más abajo de los lagos y encaramarse por una chimenea herbosa hacia la dr. Se alcanzan unas suaves pendientes , llenas de césped, y cerca de un lago sin nombre, estrecho y bastante largo. (indret on hi ha els estanyols de Salenques i el refugi o xalet particular). Bordear este lago por su orilla izq. y elevarse hacia el O, por unas pendientes graníticas cortadas por hierbas. No franquear el torrente que desciende del lago Russell (ibón del Cap de la Vall) y que forma un codo importante hacia el N., però remontar una grupa granítica , desde donde se descubre la cara E.del pico Russell. contornear sin descender, una pequeña vaguada y elevarse por unos canchales o neveros de la cara E., al principio hacia la dr. después hacia la izq hasta la cima, sin gran dificultat (4h)" Total: 8h
D'aquesta manera quedaven descrits 1800 metres de desnivell i 21 kms de recorregut: "al principio hacia la dr. después hacia la izq hasta la cima"!!!!
Doncs amb aquesta informació vaig arribar al cim, amb alguna que altre errada, com per exemple que seguirem el camí de l'obaga i varem travessar el torrent amb l'aigua fins a la cintura per l'indret on ara hi ha un magnífic pont de ferro i després abandonarem massa aviat el fons de la vall i ens varem trobar a la caòtica coma que formen els pics d'Anglos pel vessant de Salenques i varem sortint-ne baixant per una vertiginosa canal fins a prop del refugi particular, del que desconeixíem la seva existència i acabarem acampant al costat. L'endemà el company, que pràcticament s'estrenava a la muntanya va decidir esperar a que tornés del cim.
Fruit d'aquesta excursió vaig escriure un article, vegis Revista Muntanya nº. 742, pg. 554 a 557 de l'any 1985.
Va ser una excursió de les que sempre penses que has de repetir i més amb les tècniques actuals, com el wikiloc, que pots deixar el recorregut gravat exactament per on has passat. Vaig fer-la amb 33 anys i ara l'he repetit amb 66 ... serà una progressió aritmètica de poc recorregut!!
L'excursió comença al costat del pont de Salenques a la carretera al túnel de Viella a l'indret del pantà de Baserca, on hi ha lloc per aparcar.
En aquest indret tenim dues opcions, una per a cada costat del torrent, la de la Solana i la de l'Obaga, aquesta coincideix amb el GR11.
Començarem a caminar pel camí de la Solana i tornarem pel de la Obaga.
El camí de la Solana segueix el marge esquerra del riu (en el sentit de l'aigua, és a dir per la nostra dreta), és un camí força ben marcat, inclús per travessar petites torrenteres hi ha passarel·les de fusta; el camí és molt bonic i el bosc de bedolls i faigs encara ho és més.
Portem 50 minuts caminant i arribem a una important cruïlla ja que a la nostra dreta el camí travessa el torrent de Salenques per un pont de ferro i enllaça amb el camí que puja per l'Obaga.
Hi ha un cartell indicatiu a cada costat del pont. En el nostre costat ens indica el camí al port de Salenques i a l'altre costat indica el camí als estanys d'Anglios. Hi ha un banc i una taula per a fer pic-nic.
Seguim el camí al port de Salenques i ja veiem que la senyalització i el camí han canviat, ara és més estret i passa de camí a sender o corriol.
De tota manera no hi ha gaire problemes per a seguir-lo, doncs és força clar i les fites ens orienten en els indrets on podem tindre dubtes.
Anem passant cascades del torrent de Salenques; potser la més important és la cascada del Pi, on per veure-la ens hem d'apartar alguns del camí.
A partir d'aquest llarg i espectacular salt d'aigua el camí torna a perdre una mica més d'evidència i s'aparta del torrent per a guanyar alçada tot fent una llarga giragonsa.
El torrent que baixa de l'estany Fe és perfectament visible a les clarianes i entre el brancatge a l'altre costat de la vall coberta per una espesa massa forestal.
A mesura que avancem el torrent de l'estany Fe deixa de ser visible
A estones cal posar atenció ja que el mantell de vegetació està assentat sobre de tartera i hem d'anar en compte amb els forats que traïdorament hi ha amagats sota l'herba, i moltes vegades estan plens d'aigua, inclús un s'ha de passar per sobre d'un tronc.
Cada vegada el corriol és menys marcat i així arribem al final del bosc i davant nostre s'obre la llarga part superior de la vall de Salenques, tancada pels pic Russell i Salenques.
Si ens pensàvem que a partir d'ara sense bosc i amb la vall més planera tot serà més rapit anem errats, ja que la primera salutació en sortir del bosc consisteix en una tartera de grans blocs que sortegem gràcies a les fites, fent salts de pedra en pedra, procurant no caure en els profunds espais que hi ha entre pedra i pedra. Afortunadament aquest sector del camí no és massa llarg. El cabalós torrent ha desaparegut degut a la porositat del terreny.
Ara avançarem uns metres pel llit sec del torrent.
El rastre de camí i les providencials fites van sempre per l'esquerra del torrent (la nostra dreta), només puntualment i durant pocs metres pot passat a l'altre costat.
La vall és ara una successió de replans i petites graonades.
Després d'una d'aquestes graonades arribem a una zona herbada, situada a 2030 metres aprox. Aquí el curs de l'aigua ha tornat a aparèixer, però encara és molt petit. Per la nostra esquerra (S) baixen les escorrialles del feréstec i solitari cercle format pels tres pics d'Anglios (Superior, Central i Inferior).
Cal dir que el paisatge de l'alta vall de Salenques (des de que s'acaba el bosc) és molt dur, car tota la vessant esquerra està durament castigada pels despreniments de roques del pic Feixant, així tota la poca vegetació queda arraconada en el vessant dret del torrent, i si a és hi afegim que el torrent desapareix filtrat pels innombrables blocs de pedra, tot aquest conjunt dona a la vall l'aspecte dur abans esmentat.
Però hi ha una excepció i es troba en superar l'última doble graonada: sorprenentment arribem a una zona verda i d'aiguamolls on hi ha dos petits estanyets.
És un lloc situat a uns 2080 metres i d'una bellesa salvatge i verge, les aigues son totalment transparents i es veu el fons dels estanyets; fins i tot podem sorprendre-hi les truites en el seu tranquil nedar, una tranquil·litat que els trunca la nostra presència, i en un tres i no rés desapareixen sota les pedres de les voreres.
Si volem partir l'excursió en dues o més jornades, aquest és un indret molt apropiat per pernoctar juntament amb les prades que hi ha al costat del refugi particular que hi ha més amunt.
L'alt coll de Salenques ja és visible al fons de la vall.
Ara hem d'abandonar el fons de la vall i ens hem d'enfilar per una coma herbosa que hi ha a l'esquerra.
Una oportuna fita ens assenyala l'inici d'aquesta pujada. Al començament es veuen algunes fites més, però a estones es perden. No hi ha cap problema, doncs el terreny és evident, consisteix en guanyar alçada per aquesta coma en diagonal a la dreta.
Al fons i també a la dreta es veu la graonada on s'endevina un gran replà al capdamunt.
La nostra marxa ascendent en diagonal s'acaba en arribar a una petita clotada on hi ha un petit estanyol i per l'esquerra es despenja el torrent que ve de l'estany Negre (Packe); l'indret sembla no tenir sortida, però per la dreta veurem una canal que permet sortir de la clotada on ens trobem.
És una pujada molt fàcil i sense cap dificultat; però després de caminar des de fa molta estona en mig de la més immensa soledat i sense vestigis de "vida humana", a la part alta de la canal comencem a trobar i trepitjar llaunes i deixalles; després de sortejar tarteres de grans blocs, graonades i torrenteres, ara hem d'esquivar deixalles!
Just a la sortida de la canal entrem a la bucòlica zona dels estanyets de Salenques amb la silueta del refugi particular al davant nostre.
L'indret, situat a 2350 m, és realment molt bonic, consisteix en un conjunt de petits estanyols voltats de zones herbades i amb el majestuós pic Russell com a teló de fons.
El refugi abans estava construït sobre unes pilastres, i en cas de necessitat podies aixoplugar-te a sota o passar-hi la nit, però actualment aquesta base oberta ha estat tapiada.
Podríem dir que fins ara hem fet l'aproximació al cim i a partir d'aquest indret comencem la pujada definitiva.
Hem de seguir la coma dels estanyets i anar girant lleugerament a la dreta.
Ja no veiem el refugi i a la nostra dreta hi ha alguna fita que es dirigeix per una nova coma que a la tornada ens permetrà baixar novament al fons de la vall.
Davant nostre veiem una serralada pràcticament plana i al seu extrem dret i una mica separada hi ha una enorme "fita natural" com un petit dit i perfectament distingible.
Vers ella ens hem de dirigir per passar-hi just pel costat, deixant-la a la nostra dreta.
Ara entrem a la gran coma E del pic Rusell. L'hem de contornejar o flanquejar per tal de situar-nos al peu de la muralla del cim.
Aquesta flanquejada per la coma és força amable, comparada amb tot el que ja portem caminat, ja que combina les petites zones herbades amb trams de tartera molt assentada i de bon caminar.
Ens hem de fixar en la paret del cim i veurem dues canals consecutives separades per un curt replà, on pot haver-hi una petita congesta.
Totes dues son curtes i la primera canal es veu herbada i la segona pedregosa. El con herbós d'entrada a la primera és molt evident.
Pujarem aquesta primera canal i ens situarem al peu de la segona. A la part alta d'aquesta canal s'ha de grimpar una mica, però justet arriba a ser un II grau.
A la sortida d'aquesta canal ens trobem ja molt a prop del fil de l'aresta NE del cim, però encara no hi hem d'arribar ja que seguirem pujant en diagonal a l'esquerra uns metres per sota la cresta fins que en tombar un petit estrep veurem una amplia canal pedregosa que és la que ens permet arribar fàcilment a l'aresta.
Ens trobem ja per sobre dels 3000 metres i amb vistes a la coma NE del pic Russell amb les parets del pic de Margalida i la cresta de Salenques al davant.
Ara aquest vessant de l'aresta es converteix en un ampli i tarterós llom que ens condueix al pic de Russell E de 3042 metres i que és el vèrtex d'unió de les arestes NE i SE del cim. Per assolir aquesta punta s'ha de grimpar una mica, però no és necessari arribar-hi ja que podem passar-hi pel costat sense cap problema.
Ara la carena està plena de petits bonys amb unes vistes impressionants sobre els estanys Negre i del Cap de la Vall.
Ara només en queda superar l'últim "repetjó" del cim que consisteix en pujar per una tartera una mica inclinada fins a sortir al avant-cim SE del pic Russell de 3205 metres d'alçada. Seguim gaudint d'unes vistes privilegiades.
Des d'aquest mirador veiem per fi clarament la punta més alta del cim de la que estem separats per una trencada aresta, però per la nostra esquerra (vessant de Llosars) hi ha un marcat corriol que ens porta sense cap dificultat d'una punta a l'altre en 10 minuts mal comptats.
D'aquesta manera arribem al pic de Russell de 3207 metres i podem gaudir d'una extensa panoràmica, menys dels estanys Negre i del Cap de la Vall que des del cim no es veuen.
Des de les diverses puntes del cim es té una extensa panoràmica de: Mont-perdut, Eriste, Posets, Bachimala, Perdiguero, Crabrioules, Araguells, Cotiella, Turbó, pica d'Estats, Certascan, Mont-roig, Besiberris, Mauberme, Peguera, Montardo, Aneto, Tempestats, cresta de Salenques, Salenques, coll de Toro, Forcanada, Molières, Feixant....
La punta més alta té millor panoràmica sobre l'Aneto, ja que hi és més a prop i també sobre el cercle de Llosars, encara que l'estany no es veu. És l'avant-cim o punta SE la que té en general millor panoràmica; s'hi dominen els estanys de Vallhiverna, Llosars (tots dos), Packe i Russell (Negre i cap de la Vall), aquest darrer es veu millor des dels bonys que hi ha abans d'arribar al cim, els estanyets de Salenques i el refugi particular.
El descens el farem pel mateix indret de pujada, amb l'excepció que abans d'arribar als estanyets de Salenques i refugi girarem a l'esquerra seguint unes fites que també ens permeten baixar al fons de la vall sense dificultats, hauria d'haver-hi un camí, però ens haurem de conformar amb les fites i el terreny que permet baixar pràcticament per on vulguem.
Després a la part baixa de la vall i per variar una mica travessarem el pont de ferro i tornarem pel camí de l'obaga que coincideix amb el GR11. Camí molt bonic per dins del bosc, amb raconades arranjades amb bancs i taules de fusta.
HORARIS:
del pont de Salenques a la cruïlla amb el camí de l'Obaga: 50mn
de la cruïlla a la sortida del bosc: 50mn
de la sortida del bosc als aiguamolls i estanyols: 1h 15mn
dels aiguamolls al refugi particular: 1h 10mn
del refugi particular a la fita natural: 35mn
de la fita natural al capdamunt de la carena (cota 3000): 1h 45mn
de la carena a l'avant-cim SE del Russell: 40mn
de la punta SE al cim del Russell: 10mn
del cim del Russell novament a la punta SE: 10mn
de la punta SE als aiguamolls del fons de la vall: 3h 30mn
dels aiguamolls al pont de ferro: 1h 50mn
del pont de ferro al pont de Salenques: 25mn
TOTAL: 13h 10mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pics Russell, 3207, 3205 i 3034m per la cara E, des de vall de Salenques. - Senet, Catalunya (España)- GPS track
 |
| Canal tarterosa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada