Guixers- Pont Cabradís, anada pel camí del riu i tornada pel Camí dels Cims

 

 

 

Abans d'entrar en detalls cal fer una sèrie de consideracions: 
Primer i principalment a l’anada i degut a la vegetació i a l’enclotament del camí la senyal del GPS a vegades es perd i llavors el traçat queda adulterat i sembla que vagi creuant el riu varies vegades. 
El riu només es creua una vegada i és al final en arribar al Molí de la Corriu, que es creua per un pont. L’altre vegada que teòricament l’hauríem de travessar ho fem precisament per sobre el Pont Cabradís i ni ens adonem que l’estem creuant. 
Malgrat aquesta fallada del senyal del GPS, el camí no té pèrdua i està marcat amb senyals grogues. 
Segon: En alguns mapes el topònim emprat és "Pont Quebradís" però majoritàriament tots els indicadors i rètols indiquen "Cabradís" 
Tercer: La classificació de “moderada” ve donada per ser una excursió una mica llarga i on tota l'estona estem pujant i baixant, i que hi ha indrets equipats amb cadenes i cordes (tots a l’anada), que sense ser difícils, les cordes i les cadenes donen seguretat per evitar una relliscada per culpa de la humitat. L'indret de l'escala és en realitat el més fàcil de tots els trams equipats. 
Quart: L’horari de 3h 36mn que assenyala el traçat, no és real, doncs en realitat és ben bé una hora més. 
En canvi l’horari total de 6h 04mn el “clava”, ja que vàrem sortir a les 9h 05mn i vàrem acabar a les 15h 05mn. 
Aquesta disfunció amb l’horari del “temps en moviment” passa gairebé sempre, i soc de la opinió, que quan vas molt a poc a poc, degut al que sigui, el GPS detecta que no et mous; és a dir es produeix un fet invers: quan més a poc a poc vas, el GPS no ho computa com a “moviment” i el resultat final és que has fet el recorregut en menys temps. 
Per aquesta raó, al final de l’explicació sempre hi poso els temps parcials. 
Després d'aquesta introducció, cal dir que l'excursió és molt bonica i contrasta el paisatge de l’anada a ran del riu i per una zona molt humida amb el de la tornada per terreny elevat i obert. 
Bàsicament l'excursió té com a finalitat conèixer l'indret del pont Cabradís, un túnel natural d’uns 100 metres de llarg, que el riu de Valls ha excavat al llarg dels segles. 
Però a part del Pont Cabradís, durant la tornada també passarem per llocs molt bonics, uns son uns grans miradors de la vall, un altre indret molt bonic el trobem en travessar el torrent de Vilacireres (si baixa prou aigua per omplir el gorg que hi ha), les ruïnes de la Torre de la Corriu estan situades en un indret privilegiat, seguirem per un roure centenari situat al costat de la font del Roure i acabarem al costat del bonic molí de la Corriu, una construcció arranjada amb molt de gust. Tot plegat ens farà gaudir d’una magnífica jornada. 
L’aproximació al punt d’inici de l’excursió també en deixarà un molt bon record, ja que la carretera local que ens hi porta passa per uns indrets molt bonics que ens ensenya una petita part de la immensitat del Solsonès. 
Per arribar-hi hem de seguir la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. 
Si venim de Berga hem de situar-nos sobre el km 20 aproximadament i si venim de Sant Llorenç és sobre el km 42, el km 20 pertany a la demarcació de Barcelona i el 42 a la de Lleida. És a dir en canviar de demarcació passes automàticament del km 19 al 43. Ho podien fer d’una manera millor? evidentment que si; però és el que hi ha! 
De tota manera no hi ha cap problema perquè la cruïlla està molt ben senyalitzada amb un indicador que diu: “Sisquer i Montcalb”. 
Només entrar a la carretera trobem un panell informatiu i un indicador al “Pont Cabradís”, panell que anirem trobant en totes les cruïlles. 
Aquesta carretera local, molt ben asfaltada ens introduirà per un paratges que ens deixaran bocabadats. 
En uns 5 km aprox. arribarem al llogarret de Sisquer, on podem fer una aturada, al anar o al tornar, per a visitar-lo i gaudir del paratge. Seguim la carretera en direcció al Montcalb, però poc després de deixar Sisquer trobarem una cruïlla a l’esquerra, amb el corresponen rètol que ens indica al Pont Cabradís i Molí de la Corriu. 
Aquí comença una pista en molt bon estat i apta per a tota mena de vehicles que comença una davallada d’uns 5 kms més per a situar-nos al costat del riu de Valls, just on hi ha una petita resclosa. 
Aquesta pista també passa per indrets molt bonics i amb grans vistes. Entre aquestes vistes hi ha bona part del camí de tornada pel Camí dels Cims i també es veu perfectament les ruïnes del mas de la Torre de la Corriu i els seus extensos i abandonats camps. També veiem a sobre nostre el llogarret de Montcalb. 
En aquesta ressenya en concret vàrem deixar el vehicle uns 400 metres abans d’arribar al riu, ja que havia plogut molt i abans d’arribar-hi hi havia dues torrenteres que farem preferir no travessar amb el vehicle; però que en condicions normals no hi ha d’haver cap mena de problema. És la pista que porta a la presa, a la central que hi ha una mica més avall i a la casa del Molí de la Corriu. 
Iniciem la caminada seguint la pista i en pocs minuts arribem a la presa i petit pantà del riu de Valls. La pista es bifurca, a l’esquerra baixa a la central i al molí (que és per on tornarem) i a la dreta segueix uns metres metres. 
La seguim doncs per la dreta fins el final, on hi ha una mica de plaça i un banc de fusta i seguim el corriol que arrenca en aquest indret, tot seguint el curs del riu en sentit ascendent. 
El nom de corriol a aquest pas pel costat del riu aviat veurem que és un mot una mica optimista. 
Primer ens trobarem amb una moderna i robusta escala de ferro que ens permet salvar un petit ressalt. 
A partir d’aquí i durant uns 2 kms farem un recorregut que pot tindre molts adjectius, menys el de “plàcid” ja que tot serà un seguit de petites pujades i baixades, algunes amb força pendent, on ens haurem d'ajudar d'arrels i arbres; en alguns passos, els més exposats, hi ha cadenes, cordes i cintes per ajudar a no relliscar –hi. 
A dues terceres parts d’aquest recorregut arribem a una mena d’oasis, estem a la confluència del torrent Fondo amb el riu de Valls. Un indret de descans on podem gaudir dels gorgs que forma el riu. 
Deixem l’indret i seguim el “camí”, ara una mica més “amable”. 
Més endavant trobem un cartell indicador, no ho sabem, però estem exactament sobre el Pont Cabradís. Si anem una mica a la dreta arribarem a una font situada a sota un arbre i seguint el rastre de l’aigua d’aquesta font quedarem a sobre mateix de la boca nord del Pont Cabradís i a on es precipita l’aigua de la font. No es pot baixar a aquesta boca des d’aquest indret. 
Hem de retrocedir fins el rètol i seguir el camí, ara ja estam situats a l’altre riba del riu. 
Una nova cadena i poc després un nou rètol ens assenyalada la baixada a la boca sud del Pont Cabradís i recta la tornada pel Camí dels Cims. 
Seguim la indicació al Pont, tot baixant per una curta torrentera. En el tram final hi ha una nova cadena seguida d’una corda per acabar d’arribar-hi sense relliscar. 
Ja som al Pont Cabradís. Hi ha poc espai per a contemplar el túnel que ha excavat el riu, però és suficient per a poder veure la boca sud i la llum de la nord. Per a poder apropar-nos més o menys a l’entrada de la boca dependrà del cabdal d’aigua que porti el riu i cal ser prudents i no menystenir la força de l’aigua. 
Una vegada contemplada aquesta curiositat de la natura, tornarem fins el darrer cartell informatiu i girarem a l’esquerra per a seguir el camí de “Valls”. 
Si el camí d’anada ha estat curt i de tot menys “plàcid”, ara el de tornada és plàcid i de tot menys “curt” ja que és quatre vegades més llarg. 
Faig aquesta observació, perquè tornant pel camí d’anada acabarem l’excursió abans. 
Però si tenim temps i en tenim ganes és recomanable seguir pel Camí dels Cims, encara que de cim no en trepitjarem cap, però passarem per varis miradors que semblem veritables cims. 
El primer tram, mentre anem seguint molt a prop del riu, el camí és semblant al d’anada, però sense cap cadena, ni corda, ni pas semblant; però a mesura que camí i riu es van separant el paisatge comença a canviar i d’una manera imperceptible comencem a caminar per una mena d’ampla cornisa penjada a mitja alçada. Sortim de l’obaga i la vista s’obra a la Gallina Pelada, el Port del Comte, la serra del Verd gairebé a sobre els nostres caps, amb verticals parets, la vista sobre la vall del riu de Valls, la serra de Busa, el Salga Aguda, en fi, rés a veure amb el camí d’anada. 
En dos revolts del camí hi ha un mirador excepcional amb panells informatius i en el segon amb un pal amb l’estelada. Anem seguint la forma de la muntanya amb continues entrades i sortides a petites torrenteres; com sempre, abans de creuar una torrentera es baixa una mica i després es puja una mica; això passa en totes les torrenteres que creuem, menys en la de Vilacireres, que és l’entrada més profunda que fem a la muntanya i que tal com ja he esmentat abans, és un indret molt bonic. 
Però la pujada que segueix a aquesta torrentera dura 25 minuts, quan en realitat ja veiem el Molí de la Corriu a sota nostre, en lloc de baixar-hi, ens toca fer una sostinguda “pujadeta” de gairebé mitja hora. 
Però en acabar-se la vista compensa, ja que arribem al mirador de la senyera i pocs metres després al bonic indret del mas de la Torre de la Corriu. 
Un gran mas en ruïnes, amb una paret encara dempeus on hi ha una gran arcada i al costat de l’arcada encara hi queda també un balcó. Però quin balcó! 
El que pagaríem tots plegats per tenir un balcó amb la vista que deurien veure els estadants d’aquest mas! És un indret de privilegi. 
Particularment en aquesta excursió hi posaria dos objectius, el Pont Cabradís i el mas de la Torre de la Corriu. 
Els camps, ara erms, però encara ben delimitats, amb el mas, la vista i la formidable cinglera del darrera donen un caire màgic a aquest indret. 
Hem de passar pel costat mateix de les parets del mas i seguir baixant pels camps. Pot ser un curt sector una mica perdedor, però en el fons hi ha un camí, i també les marques grogues i evidentment el traçat del wikiloc, ens portaran fins a l’extrem inferior dels camps on trobem una pista a la dreta que no hem de seguir i el camí i les marques que segueixen baixant. 
A pocs metres ens trobem amb un monumental roure més que centenari i molt a prop la font del Roure. És bon venien a buscar aigua fresca els del mas? Perquè l’indret del mas és fantàstic, però d’aigua, al meu humil parer, poca. Però la font d’aigua més aviat poca. Segurament deurien tenir cisternes i algun petit torrent a prop. 
Ara ja el camí de baixada no presenta cap mena de problema, les poques cruïlles que trobem estan ben senyalitzades amb la pintura groga i finalment començament a veure la teulada del Molí de la Corriu. 
El camí fa una petita marrada de pocs metres per no entrar en el terreny privat del molí. 
Un altre indret bonic. Just davant de l’entrada de la propietat del molí hi ha la cruïlla de camins, el de la dreta ens portaria al llogarret de Valls i seguint unes passes endavant veiem el pont de fusta que travessa el riu, amb la petita central a l’altre costat. 
Travessem el pont i ja ens trobem amb la pista que hem de seguir per retornar al punt d’inici d’aquesta bonica excursió. 
Si fem la volta a la central, veurem que al davant de la porta hi ha confortable blanc de fusta on poder fer un bon descans o un mos abans de començar la “retirada final” 
HORARIS: 
De la presa al riu de Valls al Pont Cabradís: 1h 15mn 
Del Pont Cabradís al 1er mirador amb panells: 1h 10mn 
Del mirador al torrent de Vilacireres: 20mn 
Del torrent de Vilacireres al 2on mirador amb panells: 25mn 
Del mirador a les ruïnes de la Torre de la Corriu: 05mn 
De la Torre de la Corriu al Molí: 55mn 
Del Molí al punt d’inici: 25mn 
TOTAL: 4h 35mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Guixers- Pont Cabradís, anada pel camí del riu i tornada pel Camí dels Cims - Sant Llorenç de Morunys, Catalunya (España)- GPS track

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Conreria, Castellruf (poblat ibèric i dolmen), font d'en Gurri i turó d'en Galzeran ó d'en Matas

 

 

Bonica i variada excursió per la serralada Litoral a cavall del Maresme i el Vallès Oriental en la que passarem per tres fonts (del Ferro, de la Teula i d'en Gurri), un dolmen (de Castellruf), un poblat ibèric dalt del cim del Castellruf i pel turó d'en Galzeran o d'en Matas que és un antic vèrtex geodèsic i on molt a prop hi ha una torre de vigilància d'incendis. 
Caminarem a estones per l'obaga de la serralada i a estones per la solana, és a dir que el paisatge i vegetació serà força canviant. 
La panoràmica hauria de ser fantàstica, però degut a la intensa vegetació, només la podrem gaudir quan aquesta ens deixi contemplar-la en alguns moments. Dalt del poblat de Castellruf hi ha un punt, que és on hi ha instal·lat un pessebre i llibre registre, des d'on es domina gran part del Vallès, Montserrat i Sant Llorenç del Munt. 
També des del turó d'en Galzeran i situats al peu de la torre de vigilància es pot veure per un costat, apartant branques, Montgat, Badalona i Barcelona i per l'altre Alella, Premià i Vilassar. 
De les tres fonts, en el decurs d'aquesta excursió (octubre del 2018) només rajava la de la Teula; però aquesta dada només és orientativa perquè d'una temporada a l'altre pot variar. 
L'estat del poblat ibèric de Castellruf és lamentable degut a que les bardisses fan impenetrable bona part del poblat, tot i així el que es pot veure dona una idea de la importància d'aquest assentament. Dona la sensació que hi ha molt per excavar i donar una mica més de dignitat a l'indret; però també hi ha qui diu que les bardisses es deixen créixer expressament per a conservar de les bretolades gran part de les ruïnes que amaguen. 
Que tinguem que amagar un poblat ibèric, del que es conserven la muralla, alguna porta, una sitja i varies cases i situat dalt d'un turó amb una vista excepcional per por de bretolades en lloc de dignificar-lo, excavar-lo i fer-ne un lloc de visita turística, és un fet lamentable que ens hauria de fer reflexionar. O que estigui així simplement per deixadesa, també ens hauria de fer pensar. 
La situació del proper dolmen de Castellruf, és una mica millor que la del poblat, però novament i de mica en mica la vegetació s'hi va acostant. 
El turó d'en Galzeran corre la mateixa sort, doncs dalt del vèrtex geodèsic no paga la pena anar-hi perquè no es veu res, mentre que net de vegetació tindria una vista de 360 graus extraordinària ja que es veuria tot el Vallès, el Maresme i el Barcelonès. 
L'indret de la torre de vigilància té un perimètre net de vegetació al voltant de la torre i això permet poder gaudir una mica de la vista. 
Tot i aquests comentaris una mica negatius, l'excursió és força interessant per a visitar i conèixer aquests indrets, i en la que combinaren pistes, camins i corriols, baixades, pujades i sectors plans. 
Iniciarem la caminada a la Conreria; podem deixar el vehicle a l'aparcament que hi ha al davant de l'antic seminari (actualment pertany a la fundació Pere Tarrès) o be començar a seguir la pista que passa pel costat del restaurant El Cau i deixar-lo aparcat al voral. 
De bon començament seguirem aquesta pista fins que ens desviem per un corriol que surt a l'esquerra i que en continua baixada ens deixa davant del restaurant Mas corts. Aquí s'acaba la baixada i començarem a pujar tot seguint pels carrers de l'urbanització fins arribar-ne al capdamunt. 
Darrera l'última casa s'acaba el carrer asfaltat i segueixen dues pistes, prendrem la de l'esquerra, que va planejant a mitja alçada. 
Després d'una bona estona de caminar arribem a la cruïlla, on ens hem de desviar uns 20 metres a l'esquerra per a baixar fins l'indret de la font del Ferro. 
Tornarem al camí principal i pocs minuts després, farem la mateixa operació, però ara a la dreta i en pujada per a visitar el bonic indret de la font de la Teula. 
La font de la Teula està situada en un indret ombrívol, però una mica obert i inclús hi ha un petit banc de pedra. 
Tornarem al camí principal i el seguirem fins a desembocar en una pista més ampla i a pocs metres d'un coll i cruïlla de pistes. 
Per la dreta anirem al dolmen de Castellruf i per l'esquerra al poblat ibèric, i després seguirem recta. 
És totalment indistint anar primer al dolmen o al poblat; en aquesta ressenya primer anirem al dolmen, que per altre banda, està a tocar. 
Per anar-hi seguirem la pista de la dreta i després d'una vintena de metres trobarem una indicació al dolmen i un panell informatiu explicant una mica la història del dolmen. 
L'esmentat dolmen està a escassos metres de la pista. 
Visitat i contemplat el dolmen de Castellruf, tornem a la pista i a la cruïlla anterior i ara seguim el corriol que s'enfila per l'altre costat. 
El poblat és situat dalt d'un turó i per tant el corriol s'enfila força, però el trajecte és curt, i en pocs minuts ens trobem davant dels primers vestigis del poblat ibèric del turó de Castellruf; aquests primers vestigis son el forat d'una sitja i unes parets. 
El corriol fa una volta circular al turó; en aquesta ressenya vaig seguir per la dreta i vaig anar donant la volta, poques restes sobresurten entre les bardisses, però és a la part posterior on es veu part de la muralla i varies cases i el que podria ser una porta d'entrada al recinte; vas donant la volta i arribes a unes roques pelades, on hi ha el que queda d'un pessebre i un pot amb un llibre registre. 
Aquest indret és el que queda obert i des d'allí es pot gaudir d'una panoràmica del Vallès i de la resta de muntanyes i turons que ens envolten. 
Seguim fent la volta i ja tornem a ser al lloc on l'hem començat. Tornem a desfer el camí fins arribar novament a la cruïlla anterior. 
Ara seguim la pista a l'esquerra que comença a perdre alçada. Seguim aquesta pista força estona i en continua davallada; aquesta pista ens ofereix una molt bona vista del turó totalment cònic amb el castell de Sant Miquel o de Montornès al capdamunt, a cavall dels termes municipals de Montornès i de Vallromanes. 
La baixada és forta i sostinguda, fins que, una vegada situats al fons de la clotada, la pista comença a remuntar el desnivell perdut. 
Hem d'estar atents al traçat, ja que en un revolt hem d'abandonar la pista i seguir un camí que surt a la dreta. 
Aquest ombrívol camí ens deixa en poca estona a la font d'en Gurri. Aquesta font queda una mica per sota el nivell del terra i hi ha uns esglaons que hi baixen, però està descuidat. La font està a prop de les ruïnes de l'antic mas d'en Gurri i els seus camps, avui tot amagat sota les bardisses que ho envaeixen tot. En aquests camps, avui inexistents, hi havíem fet campaments de l'Agrupament Escolta als anys 1960. 
A l'indret de la font hi havia tres àlbers centenaris, però malauradament només en queda un, que destaca per la seva espectacularitat. D'un dels troncs dels dos que varen caure degut a les ventades del gener del 2009 s'ha fet un banc que permet estar en aquest bonic indret còmodament assegut. 
Sobre el mas d'en Gurri hi ha tota una sèrie de llegendes i d'històries de morts i de faldilles que aquest no és el mitjà més adequat per aprofundir-hi. 
Deixem l'indret de la font i seguim pujant pel corriol; aviat arribem al peu d'una torre elèctrica on el camí es converteix en la pista d'accés a la torre. 
Seguim pujant per la pista fins que desemboca a la pista principal que transcorre pel capdamunt de la carena. 
Ara és qüestió d'anar seguint la pista. Aviat ja veurem la torre de vigilància que ens servirà de referència. 
Poc abans d'arribar a la seva alçada seguirem una pista secundària a l'esquerra que porta fins la base de la torre. 
El vèrtex geodèsic del turó d'en Galzeran queda uns metres a la dreta i completament amagat per la vegetació. Un corriol ens hi porta des de l'esplanada de la torre. 
La curiositat d'aquest vèrtex és que està construït amb maons i que es feu servir l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona que serví per a determinar la longitud del metro. Actualment està dins de la llista dels "100 cims" de la FEEC. 
Sortirem per l'altre costat de l'esplanada de la torre on trobem un costerut corriol que baixa sense contemplacions fins a retrobar novament la pista que seguíem abans de desviar-nos per anar al turó. 
Si ens sembla massa "costerut" podem tornar a la pista per on hem vingut. 
Anem seguint la pista i quan aquesta fa un revolt de 180 graus podem prendre una drecera, també "costeruda" al començament que ens estalviarà uns metres de pista. 
Retrobada novament la pista la seguirem fins arribar novament a la Conreria. 
HORARIS: 
de la Conreria al Mas Corts: 25mn 
del Mas Corts a la font del Ferro: 35mn 
de la font del Ferro a la de la Teula: 10mn 
de la font de la Teula al dolmen de Castellruf: 15mn 
del dolmen al poblat ibèric i turó de Castellruf: 10mn 
del poblat ibèric a la font d'en Gurri: 45mn 
de la font d'en Gurri al turó d'en Galzeran: 25mn 
del turó d'en Galzeran a la Conreria: 25mn 
TOTAL: 3h 10mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta La Conreria, Castellruf (poblat ibèric i dolmen), font d'en Gurri i turó d'en Galzeran ó d'en Matas - la Conreria, Catalunya (España)- GPS track