Castell de Montesquiu, pla del Revell, collet de la Mongia, La Valona i Castell de Besora

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona d'Osona podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" i us apareixeran totes.
Magnifica caminada que ens portarà des del castell de Montesquiu al de Besora sortint del recorregut “normal” que els uneix, enfilant-nos per la carena amb passos amb cordes, grapes, cadenes i escales de fusta; passant pel sorprenent turó de la Valona i pel collet de la Mongia; en un espectacular recorregut per margues que ens oferiran unes vistes espectaculars, amb el Pedraforca inclòs.
A més del Pedraforca, també veiem el Montseny, Montserrat i el Montcau, a més de gairebé tota la comarca del Bisaura.
Caminarem per pistes i camins, amb l’anada i la tornada força contrastada. L’anada, com ja he esmentat, la farem per la carena, amb petites dificultats; mentre que la tornada la farem seguint pistes i camins per l’obaga.
Per començar la caminada ens situarem als aparcaments que hi ha al castell de Montesquiu al que arribarem seguint una curta, estreta i costeruda carretera que surt del poble de Montesquiu.
0:00 Aparcament del Parc del Castell de Montesquiu. La primera notícia és del 1285, on figura com a casa fortificada i després passaria a denominar-se castell, primer com a de Colobrer i després de Montesquiu.
Finalment el castell va ser adquirit per l'industrial barceloní Jeroni Juncadella, i el seu fill el va restaurar entre el 1917 i el
1920. El 1976 passà a mans de la Diputació de Barcelona per voluntat de la seva darrera propietària, Mercè Juncadella. Avui forma part d'una àrea anomenada Parc del Castell de Montesquiu, creat l'any 1986 i integrat dins la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona.
Si fan visites guiades, i l’entorn és molt bonic i molt ben conservat amb una amplia zona de lleure amb bancs, alguna taula i la font del Castell Xic, que no raja.
Abans de començar a caminar mirarem el castell per tots costats, i una vegada contemplat i fotografiat començarem a caminar travessant l’àrea d’esplai i la font que hi ha darrera el castell i seguirem la pista que va pujant lleugerament.
Arribem a una gran bassa. Aquí hi ha la cruïlla d’anada i tornada de l’itinerari; seguirem per la pista de la dreta i tornarem per la de l’esquerra.
Anem pujant i arribem a una cruïlla amb un panell informatiu de les Serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm - Bellmunt.
Seguim pujant i la panoràmica es va ampliant. La pujada va minvant al entrar a l’extens i bonic pla del Revell, passem pel costat d’una bassa i a continuació arribem a una cruïlla, deixem la pista (recuperarem aviat) per passar per les ruïnes.
0:50 Ruïnes del Revell. Mas que dona nom a aquest extens altiplà, voltat de cingleres per gairebé tots costats (des de la Valona o des del castell de Besora en tindrem una fantàstica perspectiva d’aquest indret). El mas té una extensa panoràmica, de la que destaca el Pedraforca.
Creuem el pla en direcció N i recuperem la pista i passem pel costat de la Bassa del Pla Revell i ja veiem el castell de Besora encinglerat dalt de la seva cinglera i a un nivell inferior ja treu el cap el turó de la Valona.
Arribem a un punt en que deixem la pista (que s’acaba uns metres més endavant) i seguim per la dreta; unes passes després un jaló ens assenyala el camí “normal” per la dreta, però seguirem un rastre que va seguint recta fins el final del pla del Revell; punt on hi ha una porta en un filat pel bestiar.
Passem la porta i ens trobem en una esplèndida balconada sobre les margues del collet de la Mongia.
Un corriol gira a la dreta i ens trobem davant d’una corda amb nusos que ens ajuda a baixar de la curta cinglera. És un racó obac i humit i la corda ajuda molt a no relliscar.
S’acaba la corda i seguim baixant en fort pendent fins que enllacem amb el camí que hem deixat fa poc i ens disposem a creuar les margues del collet, és una caminada molt bonica per damunt d’aquestes margues.
1:15 Collet de la Mongia. Estem al bell mig d’aquest tram de la caminada, és un indret molt bonic amb unes grans vistes.
Acabem la travessia i tornem a entrar al bosc i ens acostem a una cinglera. En arribar-hi al peu, deixem el camí que segueix per l’esquerra vorejant la cinglera; seguim per la dreta un rastre que s’enfila per una curta i fàcil canaleta que ens deixa davant de dues grapes i una corda entortolligada amb una cadena.
És una grimpada fàcil amb l’ajuda de les grapes i corda, però seguim a l’obaga, i per tant també és un indret humit i relliscós.
Dalt de la petita grimpada el corriol gira a la dreta i per dins del bosc acabem de fer l’última pujada abans de sortir de nou a les margues.
Sortim del bosc i ens trobem davant del con gairebé perfecte de la Valona a la que acabem de pujar.
1:30 La Valona, 962m. El con és tan perfecte que dues persones no hi caben. El vent, la pluja i la erosió han modelat aquest singular turó de forma cònica gairebé perfecte. Per un costat tenim als nostres peus tenim la carretera de Vidrà, i per l’altre destaca a l’horitzó la típica silueta del Pedraforca i l’Enforcadura.
Baixem per l’altre costat i travessem una altre zona de margues abans de tornar a entrar al bosc.
Tornem a pujar i ens trobem davant d’una mini corda per a superar un petit relleu que no arriba als dos metres; hi ha una corda amb nusos, però tornem a estar a l’obaga i tot està mullat i tot i la corda els peus rellisquen; algú hi ha posat un providencial tronc amb forma de Y que ens permet posar un peu a l’enforcadura, com si fos un esglaó i així guanyem una mica d’alçada, la suficient com per poder pujar.
Superat aquest pas seguim endavant, planegem una mica i tornem a pujar; som a sota mateix del castell, el corriol gira a l’esquerra i ens porta al peu d’una escala de fusta amb una barana; és força inclinada i comença a estar en un estat lamentable; en els primers esglaons els esbarzers ja comencen a fer la seva feina, i els darrers esglaons estan trencats per un costat i es recolzen uns sobre els altres, sort de la barana.
Superada l’escala seguim una mica més i sortim dalt l’esplana de les ruïnes.
1:45 Ruïnes del castell de Besora i de Santa Maria, 1023m. Un altre indret molt bonic. Tant les ruïnes del castell com les de Santa Maria estan consolidades.
Al castell hi ha dues curtes escales que permeten pujar uns metres més per poder ampliar la panoràmica; mentre que a Santa Maria pots pujar per unes escales i sortir a dalt del que queda del campanar, des d’on gaudirem d’una extensa panoràmica i també veurem les ruïnes del castellà vista d’ocell; una gran estelada oneja en aquest punt més alt.
Hi havia una noia fent tasques de manteniment i l’hi vaig preguntar si les escales també estaven incloses en el manteniment, i em va dir que no.
És esmentat el 895. El seu terme comprenia els actuals termes municipals de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Montesquiu. Els comtes de Barcelona el van donar en feu a una família de vicaris comtals anomenats Besora. Gombau de Besora va ser el personatge més conegut d'aquesta família, ja que va intervenir activament al costat del comte de Barcelona Ramon Borrell. L'església de Santa Maria, documentada el 898, era propietat del monestir de Sant Joan de les Abadesses i tenia funcions parroquials.
El 1839, la seva utilització per les tropes carlines va provocar que el fessin enderrocar, juntament amb l'església de Santa Maria.
El 2017 es va crear la Fundació Privada Conjunt Monumental del Castell de Besora i es va portar a terme un projecte de consolidació i restauració de l'antiga església de Santa Maria del Castell de Besora, i la consolidació dels murs i paviments trobats en les excavacions arqueològiques dels últims anys.
Aquí podem fer una bona aturada per visitar tot el conjunt i contemplar l’extensa panoràmica.
Sortim del recinte per on hi hem entrat, i el lloc de dirigir-nos a les escales (esquerra), seguim el camí “normal” que surt per la dreta.
Forta baixada en llaçades per aquest camí ben marcat.
Ens apropem molt al poble de Santa Maria de Besora, però no hi acabarem d’arribar.
Entrem en una zona de margues on hi varis camins, hem de seguir per la dreta per a sortir a la Bassa del Pla a tocar de les cases de Santa Maria, girem a l’esquerra i immediatament a la dreta per acabar sortint a una pista, que seguirem per l’esquerra.
Ara iniciem una llarga marxa d’uns 4,5 km seguint el recorregut del SL-C-129 del castell de Montesquiu a Santa Maria de Besora. Un camí que transcorre per l’obaga de la muntanya, per on anirem contemplant els colors de les fulles i trepitjant una catifa de fulles seques.
2:05 Cobert. En una clariana a la dreta hi ha un cobert per el bestiar. Més endavant trobem un filat amb una porta i acte seguit un jaló amb les marques del SL-C-129. Una estona després en trobem una altre per acabar enllaçant amb l’itinerari d’anada a l’indret de la primera bassa.
Seguim l’itinerari d’anada i arribem a l’aparcament.
3:05 Aparcament al castell de Montesquiu.
Ruta circular des de Parquing Castell Montesquiu passant per:
- Font del Castell Xic (0.6 km)
- Bassa de reg (1.0 km)
- El Revell (3.0 km)
- Bassa del Pla Revell (3.3 km)
- Castell de Besora (3.6 km)
- Collet de la Mongia (4.0 km)
- La Valona (4.3 km)
- Castell de Besora (4.6 km)
- Bassa del Pla (5.1 km)


































































Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada