Aparcament Falconera, La Sabatera, balma d'en Rubí, cova Bosc Màgic, font i foradada de la Figuerota i cova Muronell
Aquesta interessant excursió surt dels “paràmetres” normals de les caminades per l’Obac i és una nova mostra de les innumerables combinacions que es poden fer en aquest sector, ja que ens podem muntar un recorregut “a mida”; en aquest cas en concret l’objectiu principal és anar a la cova del Bosc Màgic i a la immediata foradada de la Sesta Feréstega i seguidament apropar-nos al pujol de la Mata i per rematar la trescada baixarem fins la font de la Figuerota i la espectacular Foradada de la Figuerota; per retornar a l’inici seguirem el camí que passa per la cova Muronell.
És una caminada “inversa” és a dir començarem a caminar a 820 metres d’alçada i baixarem fins els 590 metres de la font de la Figuerota que serà la cota mínima, a partir d’aquí iniciarem la remuntada.
És una caminada tècnicament fàcil (exceptuant la pujada al pujol de la Mata, de la que parlaré a continuació; pujada que és totalment opcional i que no condiciona el recorregut) però caminarem per senders poc transitats per arribar a objectius una mica amagats i també ens caldrà saber moure’s en aquest tipus de situacions.
Al pujol de la Mata hi havia dividides en dos trams unes grapes que ajudaven a assolir-ne el punt culminant. Actualment aquestes grapes han desaparegut serrades totalment per algú o alguns amb un criteri de superioritat difícil d’entendre per a persones normals. També hi havia una petita capella que l’any 2012 va desaparèixer juntament amb altres capelles, llibres registre, cordes, cadenes, passos equipats, etc. Sense les grapes també podem pujar-hi grimpant per diferents llocs, amb curts passos de grimpada, però per baixar és millor fer-ho amb una corda, ja que és més fàcil grimpar que desgrimpar.
Darrerament he llegit al grup Viu la Mola del Facebook que en Xavier Marcos esmenta que a l’altre costat de la foradada que hi ha a la base del turó hi ha una sabina que amaga una canal que permet pujar-hi més fàcilment. Ho he anat a comprovar, efectivament a l’altre costat de la foradada, a l’esquerra tenim aquesta sabina i una curta canal que hi puja fàcilment, excepte els dos o tres primers metres; també a la dreta hi ha una altre canal més o menys com la de l’esquerra, però repeteixo que per baixar és millor assegurar-se.
Aquest turó és visible des de molts indrets degut al seu aïllament, i gaudeix d’una gran panoràmica de 360 graus, de la que destaca al N tot el Pirineu Gironí des del Canigó fins al Puigmal, així com el port del Compte i els Rasos de Peguera; aquesta panoràmica també la podem gaudir des de altres indrets del recorregut.
Iniciarem la caminada al petit aparcament que està situat al km 15,8 de la carretera BV-1221 just en el marcat revolt de 180 graus que hi ha poc després de començar a baixar del coll d’Estenalles en direcció a Mura.
El camí comença al costat d'un cartell del parc i pocs metres després i sense cap mena de dificultat ja som dalt del primer turó; la Sabatera, de 847m, és un gran mirador de la propera roca Falconera i de la seva impressionant paret.
Retrocedim uns metres per on hem vingut, però abans d’arribar de nou a l’aparcament girem a la dreta per seguir un corriol molt marcat; poques passes després trobem una soca de pi amb una inscripció que diu “π Mercé”, seguim baixant i el camí gira a la dreta, a les dues cruïlles següents girem a l’esquerra; a partir d’aquesta segona cruïlla el camí comença una bonica flanquejada i així arribem a la balma de Can Rubí, una petita balma poc fonda i situada al costat mateix del camí, amb un petit mur.
Seguim el camí i sense saber-ho i sense veure rés estem passant per sota la cova del Bosc Màgic i la foradada de la Sesta Feréstega.
Quan ja veiem les alzines de la bonica raconada de la Sesta Feréstega hem d’abandonar el camí per girar a la dreta per pujar quatre metres sense un camí definit per dins del bosc immediatament ens trobem al peu d’una cinglera, la seguim per la dreta i poques passes després ja veiem una mica enlairada la petita foradada de la Sesta Feréstega, ens hi podem enfilar però no podem penetrar-hi gaire perquè es torna impracticable, des d’aquí sembla que no tingui sortida, però seguint una mica més en direcció a la cova, en veiem la sortida, totalment impracticable perquè hi ha un bloc encastat al mig. Al blog del “Caudelguille” hi trobareu una acurada descripció i un croquis.
A tocar i només uns metres més endavant arribem a la cova del Bosc Màgic, una cavitat molt curta però d’uns tres metres d’alçada. Novament al blog “Caudelguille” hi trobareu un croquis i una breu ressenya on esmenta que tant la cova com la foradada varen ser descobertes i divulgades l’octubre del 2004. Per tant és un indret força desconegut i poc visitat.
Tornem sobre les nostres passes fins enllaçar amb el camí que havíem deixat i immediatament arribem al bonic indret de la Sesta Feréstega (o Foréstega). Un espai ombrívol on es protegien del sol els boscaters, carboners i pastors amb els remats, per aquesta raó les alzines de l’indret no es talaven mai.
Girem a l’esquerra per seguir el camí carener en direcció al pujol de la Mata. Anem baixant lleugerament fins que arribem al coll del Pujol de la Mata que és una important cruïlla de camins. Aquí hem de girar a l’esquerra, però si primer volem anar al pujol de la Mata hem de seguir recta; per la dreta baixaríem a Mura.
La pujada a l’esmentat turó ja ha quedat explicada al començament d’aquesta ressenya; així que situats al coll emprenem la forta baixada, hem d’estar atents perquè pocs metres després hi ha una cruïlla a l’esquerra, hem de seguir recta avall, és un camí poc marcat, però hi ha algunes fites i tampoc costa gaire seguir-lo.
Finalment arribem al fons del barranc del Roure del Parrac. Aquí hi ha una nova cruïlla important, ja que directament per l’altre costat arrenca el camí que remunta per la carena del Muronell, però primer farem una llarga anada i tornada a la zona de la Figuerota.
Així que girarem a la dreta i seguirem per la mateixa llera del barranc durant els primers metres, poc després el barranc s’enfonsa i el camí segueix ara uns metres per sobre la torrentera.
Aviat arribem a l’indret del Roure del Parrac, situat lleugerament a la dreta del camí en una petita clariana. Aquest roure va arribar a assolir unes grans dimensiones, però fa anys va patir l'impacte d'un llamp. Actualment només queda una petita part socarrimada del seu tronc que sembla el tronc d’una persona amb els braços estesos i sense cap. Rep el nom del piler (persona que feia les piles de carbó i de fang a les rajoleries) de Mura que treballava en aquesta zona. Aquí torrent i camí tornen a estar a la mateixa alçada, un indret on el torrent del Roure del Parrac s’ajunta amb el de Fonfreda que és el que seguirem a partir d’ara, ena quest indret per l’esquerra arrenca un camí que travessa la torrentera i ens portaria a la balma i font dels Confits. Nosaltres seguim recta una estona més, hem d’estar atents a una fita i una marca de pintura rosa que hi ha en un arbre a l’esquerra que ens assenyala el corriol que ens conduirà fins la font situada a tocar de la torrentera. Com a pista podem dir que aquesta imperceptible cruïlla està pocs metres després que en el camí hàgim tingut que sortejar un tronc.
Arribats a aquest punt deixem momentàniament el camí i emprenem un descens sobtat i amb un sector “especialment sobtat” on inclús has d’agafar-te als troncs dels arbres per poder baixar més fàcilment.
Arribem al fons de la torrentera i quan ens creiem que estàvem a la fi del mon ens trobem amb una taula formada per la unió de moltes rajoles de ceràmica de diferents colors i temes, ja força malmesa i coberta de fulles que amaguen part dels colors. Aquesta taula en un indret tant remot i enclotat fa pensar en el passat ple de vida de carboners i boscaters que hi havia repartits per l’Obac. La font de la Figuerota, taula a part, està pràcticament desapareguda, a uns cinc metres a la dreta de la taula i una mica més avall a tocar de la llera hi ha un broc que sembla el sobreeixidor d’una basa que s’entreveu entre les bardisses i pràcticament colgada de terra.
Vist l’indret i la taula remuntem el fort pendent per tornar a la cruïlla i seguim el camí que havíem deixat per anar a la font. Ens estem allunyant força del camí que ens ha de portar a la cova Muronell, però estem visitant uns indrets als que difícilment aniríem; per fi el camí arriba a un roquisser, a la dreta s’intueix una torrentera; hi ha una petita fita, hem d’abandonar el camí i girar a la dreta per travessar el roquisser i tot seguit entrem a dins del bosc tot seguint per llit de la torrentera, pugem sense cap entrebanc uns vint o vint-i-cinc metres de desnivell fins que de sobte ens trobem al peu d’una cinglera, i lleugerament a la dreta intuïm la foradada en un espai una mica obert de vegetació. Ens hi apropem i quedem gratament sorpresos de veure les mides de la foradada de la Figuerota. Tornem al blog del Caudelguille per veure’n el croquis i la descripció; esmenta que podria tractar-se de la “Balma de l’Autobús” (perquè hi cabria a dins) esmentada per en Joan i en Vicenç Boixader. Destaca el gran pont de roca d’uns cinc metres d’alçada que corona la boca que una vegada traspassada ens trobem encaixonats entre la cinglera i una paret de roca separada de la cinglera formant una mena de passadís d’una vintena de metres que s’acaba en una forta pujada. És com si ens trobéssim al fons d’un avenc d’uns quinze metres de profunditat al qual s’hi pot accedir pel fons; ja que l’Obac és una zona d’antigues vinyes, podríem assimilar-ho al fet que ens trobem dins d’una tina a la que hi hem entrat per la boixa.
Tots son gustos i opinions, però visitar aquesta foradada ja és una motivació suficient per fer aquesta caminada.
Vista la foradada tornem sobre les nostres passes, passem per la cruïlla a la font i pel roure del Parrac fins que arribem a la cruïlla d’inici d’aquesta llarga anada i tornada a la foradada.
En arribar a aquesta cruïlla baixant del coll del Pujol de la Mata per seguir per la carena del Muronell havíem de seguir recta, ara òbviament hem de girar a la dreta. Iniciem així una llarga pujada per recuperar el desnivell perdut. El camí és ben marcat, hi ha alguna curta llaçada que ajuda a guanyar desnivell, primer descriu una gran corba a la dreta a la que segueix una estona de flanquejada, seguidament la corba és a l’esquerra i torna a pujar fort, ara ja caminem pel llom de la carena del Muronell. Superada la cota dels 700 metres el desnivell afluixa i ens acostem a una imperceptible cinglera, en arribar-hi estem a uns 770 metres el camí la flanqueja per l’esquerra, però per la dreta arrenca un curt camí que ens porta en un parell de minuts a la coneguda cova Muronell o dels Lladres o del Plana. És una cavitat molt bonica a la que s’hi accedeix per un curt túnel que ens deixa en una sala de quatre metres d’alçada amb dues obertures, una que dona directament a la cinglera i està protegida per una barana feta matusserament amb troncs i una altre que està parcialment tapada per un elaborat mur de pedres.
Vista la cova tornem a la cruïlla i seguim pujant. Sobre la cota 850 arribem a una triple cruïlla, aquí hem de girar a l’esquerra per seguir un camí que durant els primers metres baixa lleugerament, però primer seguirem un curt corriol també per l’esquerra però un parell de metres per sobre el primer que ens porta a l’avenc Local, és una cavitat de 14 metres de profunditat amb dues boques i cal anar amb precaució perquè està a ran de terra i sense cap protecció. Tornem a la cruïlla i seguim el camí esmentat anteriorment que va en marcada direcció a la Falconera. Hem d’estar atents perquè quan estem aproximadament sota la vertical de l’aparcament hi ha una desviació a la dreta, poc marcada, que ens hi portarà directament; si ens passem aquesta cruïlla el camí ens portarà novament al collet de la Sabatera o a la balma de Can Rubí.
HORARIS:
De l’aparcament a la Sabatera: 05mn
De la Sabatera a la balma de Can Rubí: 15mn
De la balma a la foradada de la Sesta Feréstega i cova del Bosc Màgic:
De la cova del Bosc Màgic a la Sesta Feréstega: 05mn
De la Sesta Feréstega al coll del pujol de la Mata: 05mn
(opcional anar al pujol de la Mata)
Del coll del pujol de la Mata al torrent del Roure del Parrac: 10mn
Del torrent al roure del Parrac: 05mn
Del roure del Parrac a la font de la Figuerota: 10mn
De la font a la foradada de la Figuerota: 15mn
De la foradada de la Figuerota a la cova Muronell: 45mn
De la cova del Muronell a l’avenc Local: 15mn
De l’avenc Local a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 2h 40mn
En aquest horari hem d’afegir-hi el temps d’anar i tornar al pujol de la Mata, que pot ser d’uns 30 minuts més aproximadament.
És una caminada “inversa” és a dir començarem a caminar a 820 metres d’alçada i baixarem fins els 590 metres de la font de la Figuerota que serà la cota mínima, a partir d’aquí iniciarem la remuntada.
És una caminada tècnicament fàcil (exceptuant la pujada al pujol de la Mata, de la que parlaré a continuació; pujada que és totalment opcional i que no condiciona el recorregut) però caminarem per senders poc transitats per arribar a objectius una mica amagats i també ens caldrà saber moure’s en aquest tipus de situacions.
Al pujol de la Mata hi havia dividides en dos trams unes grapes que ajudaven a assolir-ne el punt culminant. Actualment aquestes grapes han desaparegut serrades totalment per algú o alguns amb un criteri de superioritat difícil d’entendre per a persones normals. També hi havia una petita capella que l’any 2012 va desaparèixer juntament amb altres capelles, llibres registre, cordes, cadenes, passos equipats, etc. Sense les grapes també podem pujar-hi grimpant per diferents llocs, amb curts passos de grimpada, però per baixar és millor fer-ho amb una corda, ja que és més fàcil grimpar que desgrimpar.
Darrerament he llegit al grup Viu la Mola del Facebook que en Xavier Marcos esmenta que a l’altre costat de la foradada que hi ha a la base del turó hi ha una sabina que amaga una canal que permet pujar-hi més fàcilment. Ho he anat a comprovar, efectivament a l’altre costat de la foradada, a l’esquerra tenim aquesta sabina i una curta canal que hi puja fàcilment, excepte els dos o tres primers metres; també a la dreta hi ha una altre canal més o menys com la de l’esquerra, però repeteixo que per baixar és millor assegurar-se.
Aquest turó és visible des de molts indrets degut al seu aïllament, i gaudeix d’una gran panoràmica de 360 graus, de la que destaca al N tot el Pirineu Gironí des del Canigó fins al Puigmal, així com el port del Compte i els Rasos de Peguera; aquesta panoràmica també la podem gaudir des de altres indrets del recorregut.
Iniciarem la caminada al petit aparcament que està situat al km 15,8 de la carretera BV-1221 just en el marcat revolt de 180 graus que hi ha poc després de començar a baixar del coll d’Estenalles en direcció a Mura.
El camí comença al costat d'un cartell del parc i pocs metres després i sense cap mena de dificultat ja som dalt del primer turó; la Sabatera, de 847m, és un gran mirador de la propera roca Falconera i de la seva impressionant paret.
Retrocedim uns metres per on hem vingut, però abans d’arribar de nou a l’aparcament girem a la dreta per seguir un corriol molt marcat; poques passes després trobem una soca de pi amb una inscripció que diu “π Mercé”, seguim baixant i el camí gira a la dreta, a les dues cruïlles següents girem a l’esquerra; a partir d’aquesta segona cruïlla el camí comença una bonica flanquejada i així arribem a la balma de Can Rubí, una petita balma poc fonda i situada al costat mateix del camí, amb un petit mur.
Seguim el camí i sense saber-ho i sense veure rés estem passant per sota la cova del Bosc Màgic i la foradada de la Sesta Feréstega.
Quan ja veiem les alzines de la bonica raconada de la Sesta Feréstega hem d’abandonar el camí per girar a la dreta per pujar quatre metres sense un camí definit per dins del bosc immediatament ens trobem al peu d’una cinglera, la seguim per la dreta i poques passes després ja veiem una mica enlairada la petita foradada de la Sesta Feréstega, ens hi podem enfilar però no podem penetrar-hi gaire perquè es torna impracticable, des d’aquí sembla que no tingui sortida, però seguint una mica més en direcció a la cova, en veiem la sortida, totalment impracticable perquè hi ha un bloc encastat al mig. Al blog del “Caudelguille” hi trobareu una acurada descripció i un croquis.
A tocar i només uns metres més endavant arribem a la cova del Bosc Màgic, una cavitat molt curta però d’uns tres metres d’alçada. Novament al blog “Caudelguille” hi trobareu un croquis i una breu ressenya on esmenta que tant la cova com la foradada varen ser descobertes i divulgades l’octubre del 2004. Per tant és un indret força desconegut i poc visitat.
Tornem sobre les nostres passes fins enllaçar amb el camí que havíem deixat i immediatament arribem al bonic indret de la Sesta Feréstega (o Foréstega). Un espai ombrívol on es protegien del sol els boscaters, carboners i pastors amb els remats, per aquesta raó les alzines de l’indret no es talaven mai.
Girem a l’esquerra per seguir el camí carener en direcció al pujol de la Mata. Anem baixant lleugerament fins que arribem al coll del Pujol de la Mata que és una important cruïlla de camins. Aquí hem de girar a l’esquerra, però si primer volem anar al pujol de la Mata hem de seguir recta; per la dreta baixaríem a Mura.
La pujada a l’esmentat turó ja ha quedat explicada al començament d’aquesta ressenya; així que situats al coll emprenem la forta baixada, hem d’estar atents perquè pocs metres després hi ha una cruïlla a l’esquerra, hem de seguir recta avall, és un camí poc marcat, però hi ha algunes fites i tampoc costa gaire seguir-lo.
Finalment arribem al fons del barranc del Roure del Parrac. Aquí hi ha una nova cruïlla important, ja que directament per l’altre costat arrenca el camí que remunta per la carena del Muronell, però primer farem una llarga anada i tornada a la zona de la Figuerota.
Així que girarem a la dreta i seguirem per la mateixa llera del barranc durant els primers metres, poc després el barranc s’enfonsa i el camí segueix ara uns metres per sobre la torrentera.
Aviat arribem a l’indret del Roure del Parrac, situat lleugerament a la dreta del camí en una petita clariana. Aquest roure va arribar a assolir unes grans dimensiones, però fa anys va patir l'impacte d'un llamp. Actualment només queda una petita part socarrimada del seu tronc que sembla el tronc d’una persona amb els braços estesos i sense cap. Rep el nom del piler (persona que feia les piles de carbó i de fang a les rajoleries) de Mura que treballava en aquesta zona. Aquí torrent i camí tornen a estar a la mateixa alçada, un indret on el torrent del Roure del Parrac s’ajunta amb el de Fonfreda que és el que seguirem a partir d’ara, ena quest indret per l’esquerra arrenca un camí que travessa la torrentera i ens portaria a la balma i font dels Confits. Nosaltres seguim recta una estona més, hem d’estar atents a una fita i una marca de pintura rosa que hi ha en un arbre a l’esquerra que ens assenyala el corriol que ens conduirà fins la font situada a tocar de la torrentera. Com a pista podem dir que aquesta imperceptible cruïlla està pocs metres després que en el camí hàgim tingut que sortejar un tronc.
Arribats a aquest punt deixem momentàniament el camí i emprenem un descens sobtat i amb un sector “especialment sobtat” on inclús has d’agafar-te als troncs dels arbres per poder baixar més fàcilment.
Arribem al fons de la torrentera i quan ens creiem que estàvem a la fi del mon ens trobem amb una taula formada per la unió de moltes rajoles de ceràmica de diferents colors i temes, ja força malmesa i coberta de fulles que amaguen part dels colors. Aquesta taula en un indret tant remot i enclotat fa pensar en el passat ple de vida de carboners i boscaters que hi havia repartits per l’Obac. La font de la Figuerota, taula a part, està pràcticament desapareguda, a uns cinc metres a la dreta de la taula i una mica més avall a tocar de la llera hi ha un broc que sembla el sobreeixidor d’una basa que s’entreveu entre les bardisses i pràcticament colgada de terra.
Vist l’indret i la taula remuntem el fort pendent per tornar a la cruïlla i seguim el camí que havíem deixat per anar a la font. Ens estem allunyant força del camí que ens ha de portar a la cova Muronell, però estem visitant uns indrets als que difícilment aniríem; per fi el camí arriba a un roquisser, a la dreta s’intueix una torrentera; hi ha una petita fita, hem d’abandonar el camí i girar a la dreta per travessar el roquisser i tot seguit entrem a dins del bosc tot seguint per llit de la torrentera, pugem sense cap entrebanc uns vint o vint-i-cinc metres de desnivell fins que de sobte ens trobem al peu d’una cinglera, i lleugerament a la dreta intuïm la foradada en un espai una mica obert de vegetació. Ens hi apropem i quedem gratament sorpresos de veure les mides de la foradada de la Figuerota. Tornem al blog del Caudelguille per veure’n el croquis i la descripció; esmenta que podria tractar-se de la “Balma de l’Autobús” (perquè hi cabria a dins) esmentada per en Joan i en Vicenç Boixader. Destaca el gran pont de roca d’uns cinc metres d’alçada que corona la boca que una vegada traspassada ens trobem encaixonats entre la cinglera i una paret de roca separada de la cinglera formant una mena de passadís d’una vintena de metres que s’acaba en una forta pujada. És com si ens trobéssim al fons d’un avenc d’uns quinze metres de profunditat al qual s’hi pot accedir pel fons; ja que l’Obac és una zona d’antigues vinyes, podríem assimilar-ho al fet que ens trobem dins d’una tina a la que hi hem entrat per la boixa.
Tots son gustos i opinions, però visitar aquesta foradada ja és una motivació suficient per fer aquesta caminada.
Vista la foradada tornem sobre les nostres passes, passem per la cruïlla a la font i pel roure del Parrac fins que arribem a la cruïlla d’inici d’aquesta llarga anada i tornada a la foradada.
En arribar a aquesta cruïlla baixant del coll del Pujol de la Mata per seguir per la carena del Muronell havíem de seguir recta, ara òbviament hem de girar a la dreta. Iniciem així una llarga pujada per recuperar el desnivell perdut. El camí és ben marcat, hi ha alguna curta llaçada que ajuda a guanyar desnivell, primer descriu una gran corba a la dreta a la que segueix una estona de flanquejada, seguidament la corba és a l’esquerra i torna a pujar fort, ara ja caminem pel llom de la carena del Muronell. Superada la cota dels 700 metres el desnivell afluixa i ens acostem a una imperceptible cinglera, en arribar-hi estem a uns 770 metres el camí la flanqueja per l’esquerra, però per la dreta arrenca un curt camí que ens porta en un parell de minuts a la coneguda cova Muronell o dels Lladres o del Plana. És una cavitat molt bonica a la que s’hi accedeix per un curt túnel que ens deixa en una sala de quatre metres d’alçada amb dues obertures, una que dona directament a la cinglera i està protegida per una barana feta matusserament amb troncs i una altre que està parcialment tapada per un elaborat mur de pedres.
Vista la cova tornem a la cruïlla i seguim pujant. Sobre la cota 850 arribem a una triple cruïlla, aquí hem de girar a l’esquerra per seguir un camí que durant els primers metres baixa lleugerament, però primer seguirem un curt corriol també per l’esquerra però un parell de metres per sobre el primer que ens porta a l’avenc Local, és una cavitat de 14 metres de profunditat amb dues boques i cal anar amb precaució perquè està a ran de terra i sense cap protecció. Tornem a la cruïlla i seguim el camí esmentat anteriorment que va en marcada direcció a la Falconera. Hem d’estar atents perquè quan estem aproximadament sota la vertical de l’aparcament hi ha una desviació a la dreta, poc marcada, que ens hi portarà directament; si ens passem aquesta cruïlla el camí ens portarà novament al collet de la Sabatera o a la balma de Can Rubí.
HORARIS:
De l’aparcament a la Sabatera: 05mn
De la Sabatera a la balma de Can Rubí: 15mn
De la balma a la foradada de la Sesta Feréstega i cova del Bosc Màgic:
De la cova del Bosc Màgic a la Sesta Feréstega: 05mn
De la Sesta Feréstega al coll del pujol de la Mata: 05mn
(opcional anar al pujol de la Mata)
Del coll del pujol de la Mata al torrent del Roure del Parrac: 10mn
Del torrent al roure del Parrac: 05mn
Del roure del Parrac a la font de la Figuerota: 10mn
De la font a la foradada de la Figuerota: 15mn
De la foradada de la Figuerota a la cova Muronell: 45mn
De la cova del Muronell a l’avenc Local: 15mn
De l’avenc Local a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 2h 40mn
En aquest horari hem d’afegir-hi el temps d’anar i tornar al pujol de la Mata, que pot ser d’uns 30 minuts més aproximadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada