Coll de Tentes, refugi Sarradets, bretxa de Rotllan, pas dels Isards (Sarrios), pic de Marboré i pic Oriental de la Cascada
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Pirineu Francès podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "pirineufrjsp" i us apareixeran totes.
ADVERTÈNCIA: Aquest itinerari correspon a una excursió realitzada el dies 3, 4 i 5 d’agost del 2009 per tant el traçat està fet des de l'ordinador, tot i que s’ha procurat cenyir-se totalment als camins de la zona, l’itinerari pot variar lleugerament i apartar-se uns metres del camí real, per tant és molt important llegir-ne la descripció i portar un mapa de la zona (que per cert, és el que s’ha fet sempre).
També hem de tenir present que travessant congestes només cal seguir la traça o avançar més o menys per on vulguis i et pots apartar bastants metres del camí real que hi ha sota les congestes.
Això és particularment important en les pales finals del cim, ja que és una extensa pala amb petits graons on el camí pot variar molt segons les congestes que hi hagin.
Aquesta llarga caminada al pic de Marboré, de 3248 metres d’alçada, des del coll de Tentes i refugi de Sarradets la podem complementar amb la pujada a la Torre i també al Casc, (vegis l’enllaç al wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/gavarnie-refugi-de-sarradets-i-pics-del-casco-3006-m-i-la-torre-de-marbore-3009-m-18955152 ) però també podem fer-la, com en aquesta ocasió anant només al Marboré i de retruc als pics de la Cascada.
És impressionant la vista de la gran muralla que va del Marboré fins el Taillon, accessible només escalant pel vessant N, però que gràcies a la famosa bretxa de Rotllan (o Rotllà) podem travessar-la fàcilment i pujar-hi pel vessant S.
L’únic inconvenient és la llarga aproximació amb vehicle fins el coll de Tentes (indret, situat a 2208 metres, on es deixa el cotxe) passant per Gavarnie, ja que son més de 500 km entre autopista i carretera, que farem en unes 7 hores aproximadament.
També hem de tenir en compte que a la localitat de Lorda (Lourdes) hi ha una circumval·lació per l’esquerra, ja que si passem pel centre de la vila podem perdre més de 45 minuts en els continus embotellaments que hi ha.
Encara que fem l’excursió a ple estiu és aconsellable portar els grampons, ja que segons l’any podem trobar més o menys neu, inclús en tot el vessant S. Cada any hi ha menys neu i moltes congestes han desaparegut, però haver de desistir de l’excursió per no portar el material adequat després de la llarga aproximació és un risc que més val no assumir. També és cert que podem demanar informació, però aquesta ha de ser fiable i recent.
El refugi de Sarradets tot i la recent modernització i ampliació normalment està totalment ple i es pot acampar en els petits espais que hi ha en el pendent del davant, o passada la bretxa de Rotllan hi ha petites balmes, principalment en direcció al Taillón, que ofereixen un bon aixopluc.
Ha de ser una sortida de com a mínim de tres jornades, una per anar fins el refugi, la segona per anar al Marboré i la tercera per tornar; però en la tercera, abans de tornar podem apurar una mica més el dia per pujar al Taillon, que és un dels “tres-mil” més fàcils de tot el Pirineu.
De “panoràmiques fantàstiques” en el Pirineu n’hi ha moltes, però en aquesta excursió l’expressió fins i tot es queda curta, la considero senzillament “excepcional”. Descriure-la és inútil, s’ha de veure, perquè dir que es veu el refugi de Sarradets (que sembla de joguina sota els forts desnivells dels cims que l’envolten: el Taillón, La Torre i el Casc), el Cilindre, Mont Perdut, Vinhamala, Tendeñera, la cascada de Marboré, la vall de Gavarnie, la d’Ordesa, pantans llunyans i una llarga llista de muntanyes que es perden a l’horitzó son només paraules, però s’ha de viure-ho en directe per poder copsar la magnitud del que estem veient. Durant aquest recorregut també podrem contemplar la bonica i protegida Flor de Neu.
És una caminada d’alta muntanya i per tant s’ha d’anar preparat i entrenat per moure’s per aquests terrenys; no hi ha cap dificultat tècnica a destacar, tot el camí està ben marcat i trepitjat; tot i així la boira pot canviar-ho tot; com també pot fer-ho el temps, podem passar en poca estona d’anar amb màniga curta a petar de dents. També recordar que malgrat fer-la a l’estiu podem trobar congestes inclinades i els grampons poden ser necessaris i/o aconsellables, principalment pel pas de ”los sarrios” on si hi ha la congesta les cadenes poden estar enterrades i el pendent en aquest indret és força pronunciat.
Així doncs, situats a l’aparcament del coll de Tentes seguirem el que queda de la carretera asfaltada, cada vegada més deteriorada, que ens porta tot planejant fins el port de Bujaruelo.
Durant aquest curt recorregut podrem admirar tota l’estona les parets N del Taillón i dels Gabieto, així com del Casco i la Torre de Marboré.
Arribem al port fronterer de Bujaruelo on s’acaba la carretera i seguirem per l’esquerra l’ample camí en direcció al refugi de Sarradets.
Primer anirem flanquejant pel peu dels pics dels Gabieto i el Taillón i contemplarem també el que en queda de la seva gelera, fins que comença la pujada.
Comencem a sentir el soroll del torrent que baixa de la gelera i paulatinament ens hi anirem apropant fins que el camí el creua.
Aquest torrent segons les temporades pot baixar amb fúria i inclús hi ha un passamà a la dreta per ajudar a superar una petita cascada; si baixa poca aigua és pot passar per on més ens agradi.
A l’altre costat del torrent, i amb vistes a la gelera del Taillón, el camí segueix pujant fins arribar al coll de Sarradets.
Ara ja veiem el refugi a la nostra alçada, al que arribarem fent una nova flanquejada.
Entre el coll de Tentes, situat a 2200 metres i el refugi de Sarradets, situat a 2550 només hem guanyat 350 metres de desnivell en 5,3 km, és a dir: molta flanquejada i poca pujada, això si, quan puja ho fa de cop.
El refugi de Sarradets és parada obligatòria per quedar-s’hi o simplement per recuperar forces mentre contemples el majestuós trau de la bretxa de Rotllan i els cims del Casc, la Torre, els de la Cascada i el Marboré, així com el llarg salt d’aigua de la famosa cascada de Marboré, una de les més llargues d’Europa.
Podríem dir que fins ara només hem fet la marxa d’aproximació i a partir d’aquí comença l’excursió pròpiament dita.
El camí a la bretxa és molt marcat i evident i surt del davant mateix del refugi; primer s’enfila fins una graonada que ens amaga la gelera (si en queda) que hi ha a la coma de sota la bretxa.
Per creuar aquesta gelera o més aviat congesta normalment no cal posar-se els grampons, ja que el pendent és poc pronunciat i la traça a la neu és un solc molt ample.
L’últim repetjó abans de la bretxa és una mica dret i potser ens haurem d’ajudar de les mans.
Així arribem a la bretxa de Rotllan, tall providencial a la llarga carena que va des del port de Bujaruelo fins els pics d’Astazu; així doncs és l’únic pas que permet canviar de vessant, i realment sembla un tall fet amb una espasa.
Després d’admirar aquest prodigi de la natura passarem al vessant S i seguirem el camí de l’esquerra que davalla uns metres, tot començant a flanquejar la base del Casc en direcció a l’anomenat “pas dels Isards” o de “los Sarrios”.
Aquest pas consisteix en una flanquejada una mica exposada on hi una cadena que permet fer-la sense cap problema; també pot ser que a partir de la bretxa i fins passat el pas dels Isards o de los Sarrios hi hagi neu, en aquest cas si que és recomanable posar-se els grampons; a vegades inclús has de passar per la “rimaia”.
Després de superar aquest pas el camí gira lleugerament a l’esquerra i arriba a un petit coll. Aquí hem de girar completament a l’esquerra ja que el camí s’enfila per una graonada que dona accés al cercle que formen els pics del Casco i la Torre. El camí de la graonada i aquest cercle també poden estar coberts per una congesta.
A l’entrada d’aquest cercle hi ha diversos paraments per a fer bivac.
Per anar al Casco, de 3006 metres d’alçada, giraríem a l’esquerra; nosaltres hem de seguir per la dreta tot i sembla que no hi hagi sortida, però hem de tenir fe i travessar el cercle per la congesta que el cobreix i al final remuntar decantats totalment a la dreta, apropant-nos al caire de la cinglera, estem flanquejant la base de la Torre, quan sembla que ja no hi ha més camí veurem una providencial “faja” que ens permet sortir del cercle i entrar a l’amplia coma que va de la Torre al Marboré.
Ens trobem en un petit collet; aquest punt és important, ja que el camí més visible baixa en direcció al refugi de Goriz, però si ens hi fixem be, veurem unes fites que ens indiquen un corriol menys visible que s’enfila diagonalment per l’esquerra per la mica de paret que hi ha.
Aquest corriol és important, tant per anar a la Torre com per a seguir vers els pics de la Cascada i el Marboré, ja que va a buscar el gran replà superior que permet assolir tots aquests cims.
Seguim aquest corriol que ens deixa sense cap mena de dificultat a l’esmentat replà superior.
Aquí tenim l’opció d’anar fàcilment al cim de la Torre de Marboré, de 3009 metres d’alçada, girant a l’esquerra. Però tal com ja he esmentat al començament, la pujada al Casco i a La Torre ho deixo perquè per si sols ja mereixen una excursió, si es volen fer, és simplement qüestió d’anar incrementant els horaris.
Situats doncs dalt del replà superior podríem dir que l’explicació de la caminada ja és innecessària perquè el terreny és molt evident, i només és qüestió d’anar avançant fins arribar al pic de Marboré; només cal recordar que hi poden haver congestes que poden variar una mica el recorregut; això si, és una marxa llarga, ja que el cim queda allunyat i aquí tot és desproporcionat i les distàncies son molt grans, també podem anar fent “incursions” a la punta de la cinglera per a contemplar l’espectacular vista sobre Gavarnie i anar assolint els pics de la Cascada, d’aquests potser el més rellevant és l’Oriental que és una mica punxegut i que aquest itinerari i passa de tornada.
El pic de Marboré és un enorme replà completament pla i un important nus de carenes ja que d’aquí es desprèn perpendicularment de l’eix axial fronterer l’important carena del Cilindre i el Mont Perdut.
Parlar de la panoràmica des del cim fora repetir-la.
La tornada la farem passant pel pic Oriental i després enllaçarem més o menys amb el camí d’anada fins arribar novament al collet sota La Torre on l’haurem de seguir exactament fins la bretxa de Rotllan.
Dic més o menys, perquè pel replà superior es pot passar quasi per on vulguem, no així quan arribem a la “faja” ja que és pas únic i obligatori.
HORARIS:
Del coll de Tentes al port de Bujaruelo: 20mn
Del coll de Bujaruelo al refugi de Sarradets: 1h
Del refugi a la bretxa de Rotllan: 30mn
De la bretxa a l’entrada del cercle Casc-Torre: 35mn
De l’entrada al cercle a la sortida de la “Faja”: 20mn
De la sortida de la “Faja” al pic de Marboré: 2h 40mn
Del pic de Marboré al pic Oriental de la Cascada: 20mn
Del Pic Oriental a la bretxa de Rotllan: 3h 35mn
De la bretxa al refugi: 20mn
Del refugi al coll de Tentes: 1h 25mn
TOTAL DES DEL COLL DE TENTES: 11h 05mn
TOTAL SORTINT I TORNANT AL REFUGI: 8h 20mn
Amb aquests horaris queden clares dues coses:
Primera: és evident partir l’excursió en tres dies
Segona: tot i així si volem passar pel Casc i la Torre encara s’incrementa aproximadament en 1h més les 8h 20mn del refugi al Marboré.
ADVERTÈNCIA: Aquest itinerari correspon a una excursió realitzada el dies 3, 4 i 5 d’agost del 2009 per tant el traçat està fet des de l'ordinador, tot i que s’ha procurat cenyir-se totalment als camins de la zona, l’itinerari pot variar lleugerament i apartar-se uns metres del camí real, per tant és molt important llegir-ne la descripció i portar un mapa de la zona (que per cert, és el que s’ha fet sempre).
També hem de tenir present que travessant congestes només cal seguir la traça o avançar més o menys per on vulguis i et pots apartar bastants metres del camí real que hi ha sota les congestes.
Això és particularment important en les pales finals del cim, ja que és una extensa pala amb petits graons on el camí pot variar molt segons les congestes que hi hagin.
Aquesta llarga caminada al pic de Marboré, de 3248 metres d’alçada, des del coll de Tentes i refugi de Sarradets la podem complementar amb la pujada a la Torre i també al Casc, (vegis l’enllaç al wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/gavarnie-refugi-de-sarradets-i-pics-del-casco-3006-m-i-la-torre-de-marbore-3009-m-18955152 ) però també podem fer-la, com en aquesta ocasió anant només al Marboré i de retruc als pics de la Cascada.
És impressionant la vista de la gran muralla que va del Marboré fins el Taillon, accessible només escalant pel vessant N, però que gràcies a la famosa bretxa de Rotllan (o Rotllà) podem travessar-la fàcilment i pujar-hi pel vessant S.
L’únic inconvenient és la llarga aproximació amb vehicle fins el coll de Tentes (indret, situat a 2208 metres, on es deixa el cotxe) passant per Gavarnie, ja que son més de 500 km entre autopista i carretera, que farem en unes 7 hores aproximadament.
També hem de tenir en compte que a la localitat de Lorda (Lourdes) hi ha una circumval·lació per l’esquerra, ja que si passem pel centre de la vila podem perdre més de 45 minuts en els continus embotellaments que hi ha.
Encara que fem l’excursió a ple estiu és aconsellable portar els grampons, ja que segons l’any podem trobar més o menys neu, inclús en tot el vessant S. Cada any hi ha menys neu i moltes congestes han desaparegut, però haver de desistir de l’excursió per no portar el material adequat després de la llarga aproximació és un risc que més val no assumir. També és cert que podem demanar informació, però aquesta ha de ser fiable i recent.
El refugi de Sarradets tot i la recent modernització i ampliació normalment està totalment ple i es pot acampar en els petits espais que hi ha en el pendent del davant, o passada la bretxa de Rotllan hi ha petites balmes, principalment en direcció al Taillón, que ofereixen un bon aixopluc.
Ha de ser una sortida de com a mínim de tres jornades, una per anar fins el refugi, la segona per anar al Marboré i la tercera per tornar; però en la tercera, abans de tornar podem apurar una mica més el dia per pujar al Taillon, que és un dels “tres-mil” més fàcils de tot el Pirineu.
De “panoràmiques fantàstiques” en el Pirineu n’hi ha moltes, però en aquesta excursió l’expressió fins i tot es queda curta, la considero senzillament “excepcional”. Descriure-la és inútil, s’ha de veure, perquè dir que es veu el refugi de Sarradets (que sembla de joguina sota els forts desnivells dels cims que l’envolten: el Taillón, La Torre i el Casc), el Cilindre, Mont Perdut, Vinhamala, Tendeñera, la cascada de Marboré, la vall de Gavarnie, la d’Ordesa, pantans llunyans i una llarga llista de muntanyes que es perden a l’horitzó son només paraules, però s’ha de viure-ho en directe per poder copsar la magnitud del que estem veient. Durant aquest recorregut també podrem contemplar la bonica i protegida Flor de Neu.
És una caminada d’alta muntanya i per tant s’ha d’anar preparat i entrenat per moure’s per aquests terrenys; no hi ha cap dificultat tècnica a destacar, tot el camí està ben marcat i trepitjat; tot i així la boira pot canviar-ho tot; com també pot fer-ho el temps, podem passar en poca estona d’anar amb màniga curta a petar de dents. També recordar que malgrat fer-la a l’estiu podem trobar congestes inclinades i els grampons poden ser necessaris i/o aconsellables, principalment pel pas de ”los sarrios” on si hi ha la congesta les cadenes poden estar enterrades i el pendent en aquest indret és força pronunciat.
Així doncs, situats a l’aparcament del coll de Tentes seguirem el que queda de la carretera asfaltada, cada vegada més deteriorada, que ens porta tot planejant fins el port de Bujaruelo.
Durant aquest curt recorregut podrem admirar tota l’estona les parets N del Taillón i dels Gabieto, així com del Casco i la Torre de Marboré.
Arribem al port fronterer de Bujaruelo on s’acaba la carretera i seguirem per l’esquerra l’ample camí en direcció al refugi de Sarradets.
Primer anirem flanquejant pel peu dels pics dels Gabieto i el Taillón i contemplarem també el que en queda de la seva gelera, fins que comença la pujada.
Comencem a sentir el soroll del torrent que baixa de la gelera i paulatinament ens hi anirem apropant fins que el camí el creua.
Aquest torrent segons les temporades pot baixar amb fúria i inclús hi ha un passamà a la dreta per ajudar a superar una petita cascada; si baixa poca aigua és pot passar per on més ens agradi.
A l’altre costat del torrent, i amb vistes a la gelera del Taillón, el camí segueix pujant fins arribar al coll de Sarradets.
Ara ja veiem el refugi a la nostra alçada, al que arribarem fent una nova flanquejada.
Entre el coll de Tentes, situat a 2200 metres i el refugi de Sarradets, situat a 2550 només hem guanyat 350 metres de desnivell en 5,3 km, és a dir: molta flanquejada i poca pujada, això si, quan puja ho fa de cop.
El refugi de Sarradets és parada obligatòria per quedar-s’hi o simplement per recuperar forces mentre contemples el majestuós trau de la bretxa de Rotllan i els cims del Casc, la Torre, els de la Cascada i el Marboré, així com el llarg salt d’aigua de la famosa cascada de Marboré, una de les més llargues d’Europa.
Podríem dir que fins ara només hem fet la marxa d’aproximació i a partir d’aquí comença l’excursió pròpiament dita.
El camí a la bretxa és molt marcat i evident i surt del davant mateix del refugi; primer s’enfila fins una graonada que ens amaga la gelera (si en queda) que hi ha a la coma de sota la bretxa.
Per creuar aquesta gelera o més aviat congesta normalment no cal posar-se els grampons, ja que el pendent és poc pronunciat i la traça a la neu és un solc molt ample.
L’últim repetjó abans de la bretxa és una mica dret i potser ens haurem d’ajudar de les mans.
Així arribem a la bretxa de Rotllan, tall providencial a la llarga carena que va des del port de Bujaruelo fins els pics d’Astazu; així doncs és l’únic pas que permet canviar de vessant, i realment sembla un tall fet amb una espasa.
Després d’admirar aquest prodigi de la natura passarem al vessant S i seguirem el camí de l’esquerra que davalla uns metres, tot començant a flanquejar la base del Casc en direcció a l’anomenat “pas dels Isards” o de “los Sarrios”.
Aquest pas consisteix en una flanquejada una mica exposada on hi una cadena que permet fer-la sense cap problema; també pot ser que a partir de la bretxa i fins passat el pas dels Isards o de los Sarrios hi hagi neu, en aquest cas si que és recomanable posar-se els grampons; a vegades inclús has de passar per la “rimaia”.
Després de superar aquest pas el camí gira lleugerament a l’esquerra i arriba a un petit coll. Aquí hem de girar completament a l’esquerra ja que el camí s’enfila per una graonada que dona accés al cercle que formen els pics del Casco i la Torre. El camí de la graonada i aquest cercle també poden estar coberts per una congesta.
A l’entrada d’aquest cercle hi ha diversos paraments per a fer bivac.
Per anar al Casco, de 3006 metres d’alçada, giraríem a l’esquerra; nosaltres hem de seguir per la dreta tot i sembla que no hi hagi sortida, però hem de tenir fe i travessar el cercle per la congesta que el cobreix i al final remuntar decantats totalment a la dreta, apropant-nos al caire de la cinglera, estem flanquejant la base de la Torre, quan sembla que ja no hi ha més camí veurem una providencial “faja” que ens permet sortir del cercle i entrar a l’amplia coma que va de la Torre al Marboré.
Ens trobem en un petit collet; aquest punt és important, ja que el camí més visible baixa en direcció al refugi de Goriz, però si ens hi fixem be, veurem unes fites que ens indiquen un corriol menys visible que s’enfila diagonalment per l’esquerra per la mica de paret que hi ha.
Aquest corriol és important, tant per anar a la Torre com per a seguir vers els pics de la Cascada i el Marboré, ja que va a buscar el gran replà superior que permet assolir tots aquests cims.
Seguim aquest corriol que ens deixa sense cap mena de dificultat a l’esmentat replà superior.
Aquí tenim l’opció d’anar fàcilment al cim de la Torre de Marboré, de 3009 metres d’alçada, girant a l’esquerra. Però tal com ja he esmentat al començament, la pujada al Casco i a La Torre ho deixo perquè per si sols ja mereixen una excursió, si es volen fer, és simplement qüestió d’anar incrementant els horaris.
Situats doncs dalt del replà superior podríem dir que l’explicació de la caminada ja és innecessària perquè el terreny és molt evident, i només és qüestió d’anar avançant fins arribar al pic de Marboré; només cal recordar que hi poden haver congestes que poden variar una mica el recorregut; això si, és una marxa llarga, ja que el cim queda allunyat i aquí tot és desproporcionat i les distàncies son molt grans, també podem anar fent “incursions” a la punta de la cinglera per a contemplar l’espectacular vista sobre Gavarnie i anar assolint els pics de la Cascada, d’aquests potser el més rellevant és l’Oriental que és una mica punxegut i que aquest itinerari i passa de tornada.
El pic de Marboré és un enorme replà completament pla i un important nus de carenes ja que d’aquí es desprèn perpendicularment de l’eix axial fronterer l’important carena del Cilindre i el Mont Perdut.
Parlar de la panoràmica des del cim fora repetir-la.
La tornada la farem passant pel pic Oriental i després enllaçarem més o menys amb el camí d’anada fins arribar novament al collet sota La Torre on l’haurem de seguir exactament fins la bretxa de Rotllan.
Dic més o menys, perquè pel replà superior es pot passar quasi per on vulguem, no així quan arribem a la “faja” ja que és pas únic i obligatori.
HORARIS:
Del coll de Tentes al port de Bujaruelo: 20mn
Del coll de Bujaruelo al refugi de Sarradets: 1h
Del refugi a la bretxa de Rotllan: 30mn
De la bretxa a l’entrada del cercle Casc-Torre: 35mn
De l’entrada al cercle a la sortida de la “Faja”: 20mn
De la sortida de la “Faja” al pic de Marboré: 2h 40mn
Del pic de Marboré al pic Oriental de la Cascada: 20mn
Del Pic Oriental a la bretxa de Rotllan: 3h 35mn
De la bretxa al refugi: 20mn
Del refugi al coll de Tentes: 1h 25mn
TOTAL DES DEL COLL DE TENTES: 11h 05mn
TOTAL SORTINT I TORNANT AL REFUGI: 8h 20mn
Amb aquests horaris queden clares dues coses:
Primera: és evident partir l’excursió en tres dies
Segona: tot i així si volem passar pel Casc i la Torre encara s’incrementa aproximadament en 1h més les 8h 20mn del refugi al Marboré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada