Dipòsits de Matadepera, creu del Gurugú, morral Codoleda, balma Dona Morta, cova de les Ànimes, refugi dels Maquis, la Mola
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
Bonica i recomanable excursió per la zona de Sant Llorenç del Munt en la que enllaçarem diferents punts d’interès, com per exemple la creu i turó del Gurugú amb la cova de les Ànimes i la balma dels Maquis. Però a part d’aquests indrets també en visitarem molts més; com l’avenc de la Colodela, la balma de la Dona Morta (o de la Vella) la punta del Morral de la Codoleda, la font del Saüc i la Mola.
És una caminada sense cap mena de dificultat tècnica, però tot i anar guiats pel traçat del GPS cal tenir prou coneixements de caminades per indrets emboscats i camins a vegades poc definits, com per exemple baixar fins la cova de les Ànimes i trobar el corriol que ens portarà a la balma dels Maquis.
La vista que anirem gaudint durant tot el trajecte ens deixarà totalment satisfets; des del mar i la torre de Collserola i Montserrat fins el Pirineu des del Canigó al Puigmal, el Montseny i el Vallès per posar-ne alguns exemples de panoràmiques més o menys llunyanes. A tot això hi afegirem la vista dels turons que ens envolten, destacant-ne la impressionant Castellassa de Can Torres, a la que anirem donant la volta, i les parets del turó de les Nou Cabres i de la Muralla del Daví, la Castellassa del Dalmau, el Bolet, el Fus, la Roca Mur, el Morral del Drac, l’Esquirol i la cinglera dels Plecs del Llibre.
Potser l’indret més interessant d’aquesta caminada és la balma dels Maquis, on hi ha un petit refugi anomenat El Recer. És una balma amagada propera a la cova de les Ánimes, però amb una balconada d’una panoràmica extraordinària, de la que destaca la Castellassa de Can Torres.
Sobre el nom de la balma i el refugi hi ha una llarga història que podeu trobar, amb fotografies incloses, a l’enllaç de Radio Matadepera:
http://aixoeslamola.blogspot.com/2014/01/emissio-35-la-veritable-cabana-de-les.html
Un resum ràpid ens pot situar una mica en la seva història. Acabada la guerra civil un grup de maquis s’hi va amagar ja que estava amagada, apartada dels camins i amb una bona perspectiva.
En marxar ens varen deixar una granada i un carregador de fusell que varen ser trobats als anys 50 pel fill del masover de Can Pobla i un amic que li varen posar el nom que actualment porta la balma.
Una anys més tard va ser redescoberta pel grup els Cangurs de l’agrupament escolta de la Sagrada Família de Terrassa, que varen fer-hi una petita construcció de troncs i pedres.
L’any 1964 el mateix agrupament hi porta un grup de nois de 10 a 14 anys que decideixen fer-hi un refugi amb troncs. Varen anar-hi durant tres anys del 1964 al 1966 i l’aigua la portaven de la font del Saüc (que deuria rajar).
Com diu la cançó: “els nois es fan grans”, anys després en voler-hi tornar els hi va costar trobar-la, ja que l’indret és molt amagat.
En trobar-la varen tenir la sorpresa de veure que la cabana de fusta havia estat substituïda per una de plàstic amb l’estructura de prestatgeries de Mecano. Obra inicial de l’any 1979 per un excursionista de Sabadell. Realment sorprèn veure aquesta estructura quan fa una estona que camines pel peu d’una cinglera cada vegada més estreta i en un revolt de sobte et trobes amb aquest petit refugi, A l’interior hi ha una taula amb alguns estris i un llibre registre.
Començarem la caminada als dipòsits de Matadepera. Amb aquest nom es coneix el final del carrer de Vista Alegre de Matadepera, on es pot enllaçar fàcilment amb el camí dels Monjos i que per tant s’ha convertit en una important base d’excursions pel parc de Sant Llorenç. S’aparca en el mateix carrer.
On s’acaba l’asfalt girem a la dreta i pugem uns metres per enllaçar amb el camí dels Monjos. El seguim uns deu metres per la dreta i immediatament el deixem per a seguir-ne un que baixa tangencialment per l’esquerra. Anem baixant fins que arribem a una marcada cruïlla.
La seguim per l’esquerra. Pocs metres després fa un marcat revolt de 180 graus en travessar el Sot de la Codoleda, just en aquest punt per l’esquerra arrenca un corriol que comença a pujar.
Força ben marcat, però en travessar algun rocater hem de posar més atenció per seguir-ne el rastre.
Aviat ens trobem davant la creu de ferro forjat del Gurugú, amb les inicials SFS (Sebastià Fruitós) i la data del 1982.
Seguim pujant, el corriol es decanta lleugerament a la dreta i arribem a dalt la carena on enllacem amb el camí que ve del coll de Grua.
El seguim per l’esquerra i sempre pel llom de la carena arribem dalt del turó.
El turó del Gurugú, 822m és molt ampla i amb un gran i característic pi al capdamunt i amb una fantàstica vista de 360 graus, des del mar i Montserrat per un costat, i per l’altre ens podem esplaiar contemplant la vista espectacular de la Castellassa de Can Torres i els Plec del Llibre.
Contemplada la panoràmica, sortim del turó per l’altre costat i poc després arribem al coll de la Castellassa.
Pel camí de la dreta aniríem a la Castellassa, pel de l’esquerra tornaríem als dipòsits; així que seguirem un camí que surt tangencialment per l’esquerra i després d’una curta pujada arribem a l’avenc.
L’avenc de la Codoleda. És una obertura molt estreta que queda a la dreta del camí i quan hi treus el cap, l’avenc consisteix en un pou vertical de vint metres de profunditat.
Vist l’avenc seguim pujant per les giragonses del camí, i quan ja falta molt poc per arribar a la carena hem de girar a l’esquerra per seguir un corriol que quasi immediatament surt del bosc, aquí l’hem de deixar per girar a la dreta i anar pujant pel rocater, ens anem apropant a la base de la cinglera i ja veiem la balma amb una part una mica obrada.
Hi acabem d’arribar i ja som a la balma de la Dona Morta o de la Vella.
Una mica llarga, però poc fonda i amb no massa alçada; el sostre està totalment fumat. L’indret també té molt bona vista.
Deixem la balma, podríem tornar al camí que hem deixat, però des de la mateixa balma ens podem endinsar per la dreta directament per dins del bosc uns metres sense camí i immediatament retrobarem el camí que havíem deixat poc abans d’arribar a la carena, a la que arribem en un parell de minuts.
Aquí hem de seguir per l’esquerra, però primer farem per la dreta una curta anada i tornada al seu extrem.
Morral de la Codoleda, 873m. Excel·lent mirador. A sota mateix veiem el turó del Gurugú i a l'esquerra els Plecs de Llibre i la Castellassa de Can Torres, que ens acompanyarà a partir d’ara.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim pel capdamunt de la carena, entrem al bosc per sortir-ne poc després, aquí enllacem amb el camí de la Senyora que seguirem per la dreta.
Seguint aquest bonic i planer camí iniciem una llarga flanquejada que ens oferirà unes canviants i magnifiques perspectives de la Castellassa de Can Torres, amb una mica de zoom inclús podem veure’n el pessebre que hi ha al capdamunt, així com la curiosa agulla del Bolet que hi ha a sota.
Per la dreta arriba el camí provinent de la via Lucky-txell (txell de Maritxell) i de la canal de l’Elefant.
Anem deixant la Castellassa de Can Torres a la nostra esquena i comencem a veure la del Dalmau; quan ja estem a l’alçada d’aquesta castellassa hem d’estar atents a una cruïlla que hi ha a l’esquerra (acostuma a haver-hi una petita fita). Ens hem d’enfilar per una canal seguint aquest camí, tot i que el pendent és pronunciat no presenta cap dificultat, ja que es pot pujar perfectament, inclús hi ha moltes arrels que ens ajuden a progressar.
S’acaba la canal, sortim del bosc i seguim pujant pel rocater, el camí no és perd, a més hi ha marques de pintura.
La pujada s’acaba quan enllacem amb el camí de la Font Soleia que seguirem pocs metres per la dreta ja que arribem a una nova cruïlla on hem de tornar a girar a l’esquerra per a enfilar-nos per la canal de les Ànimes; de pendent més pronunciat que l’anterior, aquí en algun punt haurem d’ajudar-nos de les mans, però el camí sempre ens condueix pel punt més fàcil.
A la part final també ens seran útils les arrels. S’acaba la canal i arribem a un indret on hi ha una petita balconada a la cinglera des d’on podem gaudir d’una bonica panoràmica.
Aquesta sortida de la canal i la balconada son un punt clau per anar als dos objectius següents.
El camí que seguíem segueix pujant per la dreta, però nosaltres hem de seguir pel que sembla un rastre de corriol per dins del bosc; poques passes després a l’esquerra veiem un ample pendent pel que podem baixar i que més avall s’estreny una mica. Hi baixem sense cap problema, ens aboca a la paret de la cinglera, però just abans d’arribar-hi ja veiem una fita i el cartell de la cova a la dreta.
La cova de les Ànimes forma part d’un conjunt de cavitats arrenglerades a la cinglera; dues d’elles unides; en concret ara ens trobem a l’entrada de la boca principal. En diferents intervencions arqueològiques s’hi ha fet troballes del neolític. Espolis posteriors han obligat a prohibir-ne l’exploració. A la pàgina web: https://www.espeleoindex.com/ hi trobareu una interessant i exhaustiva informació d’aquesta cavitat.
El camí de la Font Soleia passa pocs metres per sota la cova, però no s’hi pot accedir directament per la canal per la que hi hem baixat ja que a partir de la cova aquesta canal es precipita verticalment cinglera avall.
Tornem a la mica de corriol que hem seguit i seguim per l’esquerra per dins del bosc amb lleugera tendència a pujar. Poc després sortim a un rocater; hem arribat a un punt clau per anar a la balma dels Maquis i per seguir la caminada després ja que per la dreta veiem un corriol més marcat que haurem de seguir.
Però primer, si hem sortit al rocater hem de recular quatre o cinc passes o directament girar a l’esquerra per baixar un parell de metres i ens trobarem amb un corriol força ben marcat que va seguint per dins del bosc una cornisa de la cinglera. Sembla que no porti a enlloc, però en girar un tombant de la cornisa ens topem amb una rudimentària construcció de plàstic de color verd.
Acabem d’arribar a la balma dels Maquis i a la vegada refugi El Recer aprofitant el sostre de la balma com a part de la teulada.
Situada a l’extrem transitable de la cornisa, a partir d’aquí es converteix en una fina i intransitable rapissa, just abans hi ha una balconada amb una extensa panoràmica.
És un d’aquells racons que costa marxar-ne, però quan decidim fer-ho tornarem al rocater anterior i seguirem el camí abans esmentat. Abans si volem podem caminar una mica per rocater per tal de contemplar la panoràmica i situar-nos més o menys a sobre de la balma.
Ho fem o no, hem d’acabar seguint el camí que torna a entrar a dins del bosc i després d’una curta i lleugera pujada enllaça amb el camí que hem abandonat en sortir de la canal de les Ànimes.
El seguim evidentment per l’esquerra i comencem una bonica caminada per la carena de les Ànimes, amb grans vistes per tots costats, i aviat veurem el monestir de Sant Llorenç del Munt al capdamunt de la muntanya amb la singular silueta del Fus del que inclús podem veure la fita del capdamunt. Arribem al final de la carena i el camí entra novament al bosc i s’enfila per la fàcil canal que dona accés a Sant Llorenç, però abans ens desviarem uns metres a la dreta per apropar-nos a la font.
La font del Saüc està situada en un racó molt bonic, però la font fa temps que no raja. Tornem al camí i ens enfilem per la curta canal que ens deixa a les portes del monestir de la Mola (quan estic en una balma o a prop d’una cinglera poso el GPS en pausa perquè no hi hagi interferències, a la font del Saüc ho vaig fer i no vaig recordar-me de posar-lo novament en marxa fins a sobre la canal, per això surt una curta línia recta en el traçat; però la sortida de la font i l’accés a la canal és molt fàcil, hem de sortir pel costat esquerra de la font i en poques passes recuperem el camí que s’enfila per la curta canal).
Un últim repetjó pels antics camps de patates de la Mola i hi acabem d’arribar.
El cim de la Mola, 1095m, és un indret de panoràmica sensacional, on hi ha el mil·lenari monestir romànic de Sant Llorenç del Munt i part de les seves dependències habilitades com a restaurant. Documentat ja l’any 947. És el cim més emblemàtic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Podem trobar-ne la descripció de l’indret en el blog: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/03/la-mola-1095-m.html i també la podrem ampliar a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mola_(Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt)
Només m’estendré amb la mig història mig llegenda del Camí dels Monjos. Els monjos de Sant Llorenç cansats de les penúries de viure en un indret tan inhòspit, varen demanar al bisbe de Barcelona permís per baixar de la muntanya i establir-se a la plana; permís que fou concedit amb la condició: “que no creuessin cap curs d’aigua”, així ho varen fer, seguint el llom de la carena a cavall del Besós i del Llobregat, i esquivant el riu Ripoll i la riera de Rubí varen arribar a la plana, on es varen establir fundant un nou monestir a Sant Cugat del Vallès.
Vist el monestir seguim el nostre camí baixant directament pel transitat camí dels Monjos sense cap mena de problema fins arribar de nou a l’aparcament de l’inici.
HORARIS:
Dels dipòsits de Matadepera a la creu del Gurugú: 20mn
De la creu del Gurugú al turó del Gurugú: 05mn
Del turó del Gurugú a l’avenc de la Codoleda: 10mn
De l’avenc de la Codoleda a la balma de la Dona Morta: 05mn
De la balma de la dona Morta al Morral de la Codoleda: 05mn
Del Morral de la Codoleda a la cova de les Ànimes: 45mn
De la cova de les Ànimes a la balma dels Maquis: 10mn
De la balma del Maquis a la font del Saüc: 25mn
De la font del Saüc a la Mola: 10mn
De la Mola a l’inici: 45mn
TOTAL: 3h
Bonica i recomanable excursió per la zona de Sant Llorenç del Munt en la que enllaçarem diferents punts d’interès, com per exemple la creu i turó del Gurugú amb la cova de les Ànimes i la balma dels Maquis. Però a part d’aquests indrets també en visitarem molts més; com l’avenc de la Colodela, la balma de la Dona Morta (o de la Vella) la punta del Morral de la Codoleda, la font del Saüc i la Mola.
És una caminada sense cap mena de dificultat tècnica, però tot i anar guiats pel traçat del GPS cal tenir prou coneixements de caminades per indrets emboscats i camins a vegades poc definits, com per exemple baixar fins la cova de les Ànimes i trobar el corriol que ens portarà a la balma dels Maquis.
La vista que anirem gaudint durant tot el trajecte ens deixarà totalment satisfets; des del mar i la torre de Collserola i Montserrat fins el Pirineu des del Canigó al Puigmal, el Montseny i el Vallès per posar-ne alguns exemples de panoràmiques més o menys llunyanes. A tot això hi afegirem la vista dels turons que ens envolten, destacant-ne la impressionant Castellassa de Can Torres, a la que anirem donant la volta, i les parets del turó de les Nou Cabres i de la Muralla del Daví, la Castellassa del Dalmau, el Bolet, el Fus, la Roca Mur, el Morral del Drac, l’Esquirol i la cinglera dels Plecs del Llibre.
Potser l’indret més interessant d’aquesta caminada és la balma dels Maquis, on hi ha un petit refugi anomenat El Recer. És una balma amagada propera a la cova de les Ánimes, però amb una balconada d’una panoràmica extraordinària, de la que destaca la Castellassa de Can Torres.
Sobre el nom de la balma i el refugi hi ha una llarga història que podeu trobar, amb fotografies incloses, a l’enllaç de Radio Matadepera:
http://aixoeslamola.blogspot.com/2014/01/emissio-35-la-veritable-cabana-de-les.html
Un resum ràpid ens pot situar una mica en la seva història. Acabada la guerra civil un grup de maquis s’hi va amagar ja que estava amagada, apartada dels camins i amb una bona perspectiva.
En marxar ens varen deixar una granada i un carregador de fusell que varen ser trobats als anys 50 pel fill del masover de Can Pobla i un amic que li varen posar el nom que actualment porta la balma.
Una anys més tard va ser redescoberta pel grup els Cangurs de l’agrupament escolta de la Sagrada Família de Terrassa, que varen fer-hi una petita construcció de troncs i pedres.
L’any 1964 el mateix agrupament hi porta un grup de nois de 10 a 14 anys que decideixen fer-hi un refugi amb troncs. Varen anar-hi durant tres anys del 1964 al 1966 i l’aigua la portaven de la font del Saüc (que deuria rajar).
Com diu la cançó: “els nois es fan grans”, anys després en voler-hi tornar els hi va costar trobar-la, ja que l’indret és molt amagat.
En trobar-la varen tenir la sorpresa de veure que la cabana de fusta havia estat substituïda per una de plàstic amb l’estructura de prestatgeries de Mecano. Obra inicial de l’any 1979 per un excursionista de Sabadell. Realment sorprèn veure aquesta estructura quan fa una estona que camines pel peu d’una cinglera cada vegada més estreta i en un revolt de sobte et trobes amb aquest petit refugi, A l’interior hi ha una taula amb alguns estris i un llibre registre.
Començarem la caminada als dipòsits de Matadepera. Amb aquest nom es coneix el final del carrer de Vista Alegre de Matadepera, on es pot enllaçar fàcilment amb el camí dels Monjos i que per tant s’ha convertit en una important base d’excursions pel parc de Sant Llorenç. S’aparca en el mateix carrer.
On s’acaba l’asfalt girem a la dreta i pugem uns metres per enllaçar amb el camí dels Monjos. El seguim uns deu metres per la dreta i immediatament el deixem per a seguir-ne un que baixa tangencialment per l’esquerra. Anem baixant fins que arribem a una marcada cruïlla.
La seguim per l’esquerra. Pocs metres després fa un marcat revolt de 180 graus en travessar el Sot de la Codoleda, just en aquest punt per l’esquerra arrenca un corriol que comença a pujar.
Força ben marcat, però en travessar algun rocater hem de posar més atenció per seguir-ne el rastre.
Aviat ens trobem davant la creu de ferro forjat del Gurugú, amb les inicials SFS (Sebastià Fruitós) i la data del 1982.
Seguim pujant, el corriol es decanta lleugerament a la dreta i arribem a dalt la carena on enllacem amb el camí que ve del coll de Grua.
El seguim per l’esquerra i sempre pel llom de la carena arribem dalt del turó.
El turó del Gurugú, 822m és molt ampla i amb un gran i característic pi al capdamunt i amb una fantàstica vista de 360 graus, des del mar i Montserrat per un costat, i per l’altre ens podem esplaiar contemplant la vista espectacular de la Castellassa de Can Torres i els Plec del Llibre.
Contemplada la panoràmica, sortim del turó per l’altre costat i poc després arribem al coll de la Castellassa.
Pel camí de la dreta aniríem a la Castellassa, pel de l’esquerra tornaríem als dipòsits; així que seguirem un camí que surt tangencialment per l’esquerra i després d’una curta pujada arribem a l’avenc.
L’avenc de la Codoleda. És una obertura molt estreta que queda a la dreta del camí i quan hi treus el cap, l’avenc consisteix en un pou vertical de vint metres de profunditat.
Vist l’avenc seguim pujant per les giragonses del camí, i quan ja falta molt poc per arribar a la carena hem de girar a l’esquerra per seguir un corriol que quasi immediatament surt del bosc, aquí l’hem de deixar per girar a la dreta i anar pujant pel rocater, ens anem apropant a la base de la cinglera i ja veiem la balma amb una part una mica obrada.
Hi acabem d’arribar i ja som a la balma de la Dona Morta o de la Vella.
Una mica llarga, però poc fonda i amb no massa alçada; el sostre està totalment fumat. L’indret també té molt bona vista.
Deixem la balma, podríem tornar al camí que hem deixat, però des de la mateixa balma ens podem endinsar per la dreta directament per dins del bosc uns metres sense camí i immediatament retrobarem el camí que havíem deixat poc abans d’arribar a la carena, a la que arribem en un parell de minuts.
Aquí hem de seguir per l’esquerra, però primer farem per la dreta una curta anada i tornada al seu extrem.
Morral de la Codoleda, 873m. Excel·lent mirador. A sota mateix veiem el turó del Gurugú i a l'esquerra els Plecs de Llibre i la Castellassa de Can Torres, que ens acompanyarà a partir d’ara.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim pel capdamunt de la carena, entrem al bosc per sortir-ne poc després, aquí enllacem amb el camí de la Senyora que seguirem per la dreta.
Seguint aquest bonic i planer camí iniciem una llarga flanquejada que ens oferirà unes canviants i magnifiques perspectives de la Castellassa de Can Torres, amb una mica de zoom inclús podem veure’n el pessebre que hi ha al capdamunt, així com la curiosa agulla del Bolet que hi ha a sota.
Per la dreta arriba el camí provinent de la via Lucky-txell (txell de Maritxell) i de la canal de l’Elefant.
Anem deixant la Castellassa de Can Torres a la nostra esquena i comencem a veure la del Dalmau; quan ja estem a l’alçada d’aquesta castellassa hem d’estar atents a una cruïlla que hi ha a l’esquerra (acostuma a haver-hi una petita fita). Ens hem d’enfilar per una canal seguint aquest camí, tot i que el pendent és pronunciat no presenta cap dificultat, ja que es pot pujar perfectament, inclús hi ha moltes arrels que ens ajuden a progressar.
S’acaba la canal, sortim del bosc i seguim pujant pel rocater, el camí no és perd, a més hi ha marques de pintura.
La pujada s’acaba quan enllacem amb el camí de la Font Soleia que seguirem pocs metres per la dreta ja que arribem a una nova cruïlla on hem de tornar a girar a l’esquerra per a enfilar-nos per la canal de les Ànimes; de pendent més pronunciat que l’anterior, aquí en algun punt haurem d’ajudar-nos de les mans, però el camí sempre ens condueix pel punt més fàcil.
A la part final també ens seran útils les arrels. S’acaba la canal i arribem a un indret on hi ha una petita balconada a la cinglera des d’on podem gaudir d’una bonica panoràmica.
Aquesta sortida de la canal i la balconada son un punt clau per anar als dos objectius següents.
El camí que seguíem segueix pujant per la dreta, però nosaltres hem de seguir pel que sembla un rastre de corriol per dins del bosc; poques passes després a l’esquerra veiem un ample pendent pel que podem baixar i que més avall s’estreny una mica. Hi baixem sense cap problema, ens aboca a la paret de la cinglera, però just abans d’arribar-hi ja veiem una fita i el cartell de la cova a la dreta.
La cova de les Ànimes forma part d’un conjunt de cavitats arrenglerades a la cinglera; dues d’elles unides; en concret ara ens trobem a l’entrada de la boca principal. En diferents intervencions arqueològiques s’hi ha fet troballes del neolític. Espolis posteriors han obligat a prohibir-ne l’exploració. A la pàgina web: https://www.espeleoindex.com/ hi trobareu una interessant i exhaustiva informació d’aquesta cavitat.
El camí de la Font Soleia passa pocs metres per sota la cova, però no s’hi pot accedir directament per la canal per la que hi hem baixat ja que a partir de la cova aquesta canal es precipita verticalment cinglera avall.
Tornem a la mica de corriol que hem seguit i seguim per l’esquerra per dins del bosc amb lleugera tendència a pujar. Poc després sortim a un rocater; hem arribat a un punt clau per anar a la balma dels Maquis i per seguir la caminada després ja que per la dreta veiem un corriol més marcat que haurem de seguir.
Però primer, si hem sortit al rocater hem de recular quatre o cinc passes o directament girar a l’esquerra per baixar un parell de metres i ens trobarem amb un corriol força ben marcat que va seguint per dins del bosc una cornisa de la cinglera. Sembla que no porti a enlloc, però en girar un tombant de la cornisa ens topem amb una rudimentària construcció de plàstic de color verd.
Acabem d’arribar a la balma dels Maquis i a la vegada refugi El Recer aprofitant el sostre de la balma com a part de la teulada.
Situada a l’extrem transitable de la cornisa, a partir d’aquí es converteix en una fina i intransitable rapissa, just abans hi ha una balconada amb una extensa panoràmica.
És un d’aquells racons que costa marxar-ne, però quan decidim fer-ho tornarem al rocater anterior i seguirem el camí abans esmentat. Abans si volem podem caminar una mica per rocater per tal de contemplar la panoràmica i situar-nos més o menys a sobre de la balma.
Ho fem o no, hem d’acabar seguint el camí que torna a entrar a dins del bosc i després d’una curta i lleugera pujada enllaça amb el camí que hem abandonat en sortir de la canal de les Ànimes.
El seguim evidentment per l’esquerra i comencem una bonica caminada per la carena de les Ànimes, amb grans vistes per tots costats, i aviat veurem el monestir de Sant Llorenç del Munt al capdamunt de la muntanya amb la singular silueta del Fus del que inclús podem veure la fita del capdamunt. Arribem al final de la carena i el camí entra novament al bosc i s’enfila per la fàcil canal que dona accés a Sant Llorenç, però abans ens desviarem uns metres a la dreta per apropar-nos a la font.
La font del Saüc està situada en un racó molt bonic, però la font fa temps que no raja. Tornem al camí i ens enfilem per la curta canal que ens deixa a les portes del monestir de la Mola (quan estic en una balma o a prop d’una cinglera poso el GPS en pausa perquè no hi hagi interferències, a la font del Saüc ho vaig fer i no vaig recordar-me de posar-lo novament en marxa fins a sobre la canal, per això surt una curta línia recta en el traçat; però la sortida de la font i l’accés a la canal és molt fàcil, hem de sortir pel costat esquerra de la font i en poques passes recuperem el camí que s’enfila per la curta canal).
Un últim repetjó pels antics camps de patates de la Mola i hi acabem d’arribar.
El cim de la Mola, 1095m, és un indret de panoràmica sensacional, on hi ha el mil·lenari monestir romànic de Sant Llorenç del Munt i part de les seves dependències habilitades com a restaurant. Documentat ja l’any 947. És el cim més emblemàtic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Podem trobar-ne la descripció de l’indret en el blog: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/03/la-mola-1095-m.html i també la podrem ampliar a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mola_(Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt)
Només m’estendré amb la mig història mig llegenda del Camí dels Monjos. Els monjos de Sant Llorenç cansats de les penúries de viure en un indret tan inhòspit, varen demanar al bisbe de Barcelona permís per baixar de la muntanya i establir-se a la plana; permís que fou concedit amb la condició: “que no creuessin cap curs d’aigua”, així ho varen fer, seguint el llom de la carena a cavall del Besós i del Llobregat, i esquivant el riu Ripoll i la riera de Rubí varen arribar a la plana, on es varen establir fundant un nou monestir a Sant Cugat del Vallès.
Vist el monestir seguim el nostre camí baixant directament pel transitat camí dels Monjos sense cap mena de problema fins arribar de nou a l’aparcament de l’inici.
HORARIS:
Dels dipòsits de Matadepera a la creu del Gurugú: 20mn
De la creu del Gurugú al turó del Gurugú: 05mn
Del turó del Gurugú a l’avenc de la Codoleda: 10mn
De l’avenc de la Codoleda a la balma de la Dona Morta: 05mn
De la balma de la dona Morta al Morral de la Codoleda: 05mn
Del Morral de la Codoleda a la cova de les Ànimes: 45mn
De la cova de les Ànimes a la balma dels Maquis: 10mn
De la balma del Maquis a la font del Saüc: 25mn
De la font del Saüc a la Mola: 10mn
De la Mola a l’inici: 45mn
TOTAL: 3h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada