Rellinars, foradada del Ginebral, turó de la Pòpia, ruïnes del Ginebral i del Racó, tina del Jueu i barraques de pedra seca
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac podeu escriure al cercador de rutes del wikiloc (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
Bonica i recomanable excursió per la zona de l’Obac en la que d’anada farem un recorregut per dalt la serra del Ginebral i de tornada ho farem seguint els torrents de la font del Bosc i de l’Esbarzer.
És un recorregut en que visitarem diferents cabanes de pedra seca, tines i ruïnes d’antics masos.
Totes les barraques de pedra seca estan en força bon estat, més ben dit de les visitades en aquesta caminada no n’hi cap d’enrunada Això no és casualitat, és degut a un grup de jubilats de Rellinars encapçalats per Ramon Jover que varen unir esforços per identificar, localitzar i recuperar els elements patrimonials de Rellinars. Seguint les seves passes l'Associació d'Amics de Rellinars es va ocupar de fer un inventari de les barraques; en varen catalogar més de 130. La majoria de planta circular, però també algunes de quadrades i dues de doble habitacle. Les dates d'edificació van del segle XIX a la primera meitat del XX. Però n’hi ha una de molt antiga, que conserva una inscripció amb la data del 1805 i una altra documentada des del 1795.
Tot i això, la vegetació va fent estralls a les menys visitades, i n’hi ha dues (la barraca 3 del camí del Manel i principalment la barraca 2 del Ginebral) costa una mica arribar a la primera i trobar-la a la segona.
També anirem a la tina de Cal Jueu i aquí si que el camí s’ha esborrat, tot i que s’intueix, en algun tram ha desaparegut completament, però per sort és un recorregut curt.
Passarem per les ruïnes del Ginebral i del Racó. El Ginebral era un mas molt gran, al que encara es pot pujar (amb moltes precaucions) fins el segon pis, on hi ha unes pintures força originals; és situat a prop del coll de Gipó, cruïlla de camins i indret de pas dels viatgers del camí Ral, on els bandolers solien assaltar a les seves víctimes.
Precisament el gipó era una peça de roba masculina que s’utilitzava a partir del segle XIV.
En aquest coll, durant la segona guerra carlina, tingué lloc una emboscada on moriren força soldats entre els quals un capità, un tinent coronel i un coronel del Regiment d’Infanteria del Rei núm. 1. L’any 1591 tres solsonins que tornaven de Barcelona foren assaltats per bandolers tot i que havien estat advertits de la seva presència en passar per la Barata.
A pocs metres del Ginebral hi ha una gran bassa de 14 metres de diàmetre i uns 5 de fondària que recollia aigües freàtiques i de pluja per el regadiu de les vinyes i camps de conreu del mas.
I tampoc gaire lluny hi ha la foradada del Ginebral. Indret curiós, ja que tot i estar molt a prop del mas sembla ser que es desconeixia la seva existència i s’ha popularitzat a partir dels aiguats de l’any 2020 degut al temporal Glòria que va deixar 160 litres/m2 a Rellinars; és com si l’aigua desbocada hagués obert o engrandit un forat sota unes grans lloses. En cas de ser certa aquesta afirmació, no seria la única modificació morfològica que hi va haver a Rellinars degut al temporal.
Però degut a la seva situació al capdamunt de la carena del Ginebral sembla difícil que pogués baixar-hi un cabal d’aigua tan gran com per obrir aquest forat. Sigui com sigui, sembla que era desconeguda fins fa poc.
Carenejarem durant molta estona per aquesta carena i passarem pel turó de la Pòpia, de 520 metres d’alçada. Abans d’arribar-hi hi ha un petit “mal pas”, però per la seva facilitat i poc desnivell, no mereix aquest nom, ja que tan sols son un parell o tres de passes per travessar-lo.
És una caminada sense cap mena de dificultat tècnica, ja que el mal pas esmentat no arriba a “dificultat” i caminarem sempre per camins i pistes, tret dels tres indrets esmentats sense camí, però tots tres son opcionals.
Trescar per la carena ens oferirà durant molta estona una vista excepcional, principalment del massís de Montserrat. Però també veurem turons de l’Obac, com el Castellsapera i el seu característic Queixal de Porc, el Paller de Tot l’Any i una basta extensió de carenes, boscos, feixes i masos abandonats, dels que destaca dalt la carena el mas de la Serra i Can Vinyes uns metres més avall.
Iniciarem la caminada a la zona d’aparcament que hi ha darrera l’església nova de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, a tocar del cementiri.
Construïda entre els anys 1835 i 1842 en substitució de l'església vella que quedava molt allunyada del nucli del nucli urbà.
Comencem l’excursió fent una ullada a l’església i tot seguit seguim la pista en direcció a les Ferreres i al Cup de Navarcles amb l’ermita de Sant Felip Neri dins de la finca i per tant només la veiem des de fora.
Deixem endarrere aquestes finques juntament amb la del Gibert d’Avall i pocs metres després la pista fa un tomb de 180 graus en travessar el torrent de l’Esbarzer.
Aquí abandonem la pista per girar a la dreta i enfilar la que remunta aquest torrent. Poques passes més endavant i al costat d’un petit recinte de pic-nic girem a l’esquerra per començar a pujar per un bonic camí.
Aquesta cruïlla és el punt on es separen el camí d’anada i el de tornada.
Anem seguint el camí i arribem a la Barraca 1 del Camí de Can Manel que està just al costat del camí.
Fem una ullada a la barraca i tot seguit el camí desemboca en una pista que seguim per l’esquerra. Així arribem a la Barraca 2 del Camí de Can Manel, situada ens metres a la dreta. Tornem a la pista i anem seguint en lleugera pujada. Una estona després hem d’estar alerta i mirar a la dreta per veure la situació de la Barraca 3. És visible des de la pista però no es veu cap corriol i l’hem de buscar. Si arribeu a sota una línia d’alta tensió, vol dir que ja heu passat de llarg la cabana. Però no farà falta, perquè es veu i per anar-hi ens hem de situar al costat d’un pi solitari que hi ha a la perpendicular amb la cabana. Just al peu del pi veureu una traça que baixa uns metres i es va obrint pas entre la vegetació fins arribar a la Barraca 3 del Camí de Can Manel.
Vista la barraca tornem a la pista i ara anem planejant amb unes vistes molt boniques. Arribem a una cruïlla i seguim recta i pocs metres després a una altre de menys marcada.
Aquí hem de girar a la dreta abandonant la pista més marcada i iniciarem una fantàstica caminada per un camí que planeja. Arribem a una cruïlla (hi ha una petita fita), aquí hem de girar a l’esquerra per tal d’emprendre una no menys bonica pujada per la carena del Ginebral.
Ens apropem a un morro de la carena i quan hi som pràcticament a la base el camí gira a l’esquerra, aquí és on hi ha el mini mal pas, que ens deixa al peu d’una mini canal. Tot és molt curt i sense cap risc.
Dalt de la canal seguim caminant fàcilment i després d’un curt repetjó arribem a una balconada de la carena amb molt bones vistes de Montserrat. Seguim uns metres més i ens situem a la cota de 520 metres, on el mapa assenyala el turó de la Pòpia. Indret també amb bona vista, però no tant com des de la balconada anterior.
Ara carenegem pràcticament sense desnivell, amb una lleugera baixada i posterior remuntada fins que enllacem amb una camí que seguim per la dreta.
Aquí em vaig desviar uns metres a l’esquerra per buscar una barraca que no vaig saber trobar.
Seguim uns metres més i acabem sortint a una pista que seguirem per l’esquerra.
Aquest cruïlla és important per anar a la tina de Cal Jueu que s’entreveu entre la vegetació.
Just a la mateixa cruïlla veurem a l’esquerra un inici de camí que baixa uns metres, travessa un curt rocater i seguidament es perd dins la vegetació. Ens hem d’obrir pas apartant branques de pi que han anat barrant el pas i tot seguit ja veiem les ruïnes a tocar. Fem els darrers metres sense problemes i ja hem arribar a la tina de Cal Jueu. Indret perdut i diria que rarament visitat i que fa cent anys deuria estar ple d’activitat. Hi ha la tina i la resta de construccions annexes situades en un replà de la muntanya.
Vista la tina i l’indret tornem per on hem vingut fins la cruïlla anterior i anem seguint la pista que va perdent alçada lentament tot fent una parell de grans corbes, primer a la dreta i després a l’esquerra.
Atenció en aquesta segona corba, és un indret amb pins i vegetació. Uns metres a la dreta hi ha una barraca, però totalment invisible, tot hi estar a tocar. Girem a la dreta i sense camí ens apartem uns metres de la pista i després de buscar una mica ens topem amb la Barraca 2 del Ginebral, també ben conservada i amb una cadira de platja esparraca a dins.
Vista la barraca tornem a la pista i la seguim fins la propera cruïlla, on abandonem la pista per girar a la dreta i emprendre una forta pujada per un camí que s’enfila de valent i que ens deixa davant de les impressionants ruïnes del Ginebral.
Antic mas situat en un indret privilegiat, obert als quatre vents i amb unes vistes espectaculars del massís de Montserrat.
Tal com he esmentat al començament es pot pujar amb precaució als dos pisos, però en indrets així jo no m’aparto de l’escala ja que és molt arriscat caminar pels pisos.
Darrere el mas hi ha un pou protegit amb una reixa i uns metres més enllà, en un replà lleugerament més elevat hi ha la gran bassa.
L’indret és molt fotogènic i convida a estar-hi força estona.
Quan decidim marxar-ne ho farem seguint la pista que ens portaria directament al coll de Gipó, però molt aviat arribem a una cruïlla, aquí deixem la pista i ens enfilem pel marcat camí de l’esquerra. Tornem a carenejar per la serra del Ginebral, després d’una forta pujada inicial el camí arriba al llom de la carena, aquí hem de girar a la dreta uns metres per tal d’arribar a la foradada del Ginebral. Sigui de recent creació o no, l’indret i la foradada son força bonics, i podem passar per sota i sortir a l’altre costat i també podem posar-nos a sobre.
Deixem la foradada i tornem al camí que segueix carenejant.
Nova cruïlla situada pràcticament sobre la vertical del coll de Gipó. Deixem el camí carener (que ens portaria a Sant Jaume de Vallhonesta) i girem a la dreta per emprendre una trepidant baixada que ens deixa directament a l’esmentat coll de Gipó.
Aquí podem fer volar la imaginació imaginant la batalla que va haver-hi i els assalts als viatgers per part dels bandolers, així com les gàbies amb els caps dels bandolers ajusticiats que penjaven dels arbres per a escarment de possibles imitadors.
Només arribar al coll simplement hem de travessar la pista que hi passa per seguir un camí que surt per l’altre costat. Si trepidant era la baixada de la carena al coll, aquest també ho és de trepidant, a estones sembla una trialera fins que arribem al fons del torrent de la Font del Bosc.
A partir d’aquí el camí ja és molt més planer i anem seguint pel fons del torrent. És una caminada llarga però molt bonica.
Força estona després arribem a un replà on hi ha una pineda, aquí farem una curta anada i tornada a les ruïnes del Racó.
Les ruïnes del Racó també és un indret molt bonic. D’entrada ens trobem amb una taula rodona de pedra i un banc al seu voltant sota l’ombra dels arbres, a pocs metres hi ha les ruïnes molt malmeses del mas, on hi ha una cavitat que sembla una bodega, tancada amb una reixa i amb trastos a dins, anem seguint, també trobem les restes d’un forn (potser de pa), una mica apartada hi ha una comuna o latrina, i en un replà amagat trobem una tina, un pou i dues taules de fusta força llargues amb els seus corresponents bancs, tot bastant en mal estat.
Tot plegat forma un conjunt força curiós i que ben bé mereix la visita que hi estem fent.
Vist tot el conjunt tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim baixant. Més avall ens ajuntem amb una pista que baixa per l’esquerra i la seguirem, però just en aquesta cruïlla hem de travessar la pista i pujar el talús per un estret corriol que per la dreta i en poques passes ens deixa davant la Barraca I de la Font del Bosc.
Vista la barraca comencem a seguir la pista. Poc després arribem a una nova cruïlla amb un jaló que ens assenyala diversos camins i seguim baixant. Aviat arribem a un nou jaló que ens indica el sender per l’esquerra que ens porta a la bonica Barraca del Ramon del Gibert de Baix, situada a la confluència del torrent de la Font del Bosc amb el de l’Esbarzer.
Tornem a la pista i poc després fem una curta anada i tornada per l’esquerra fins el Salt del Torrent de l’Esbarzer, deu der bonic quan baixa aigua, però en aquesta excursió està totalment sec, però de tota manera l’indret és interessant perquè a sota el salt hi ha una balma.
Tornem a la pista i poques passes després un nou jaló ens indica el camí per anar a la següent barraca.
Una curta pujada ens deixa davant de la Barraca d’en Pere Baqué, força gran i en un indret molt bonic.
Tornem a la pista, ja ens acostem al final del recorregut, però abans un altre jaló ens indica la situació de la font de l’Esbarzer, a quatre passes a l’esquerra de la pista, però completament seca.
Anem seguint la pista fins que arribem a la cruïlla inicial on ens ajuntem amb el camí d’anada que seguim fins l’aparcament, donant per acabada aquesta bonica, variada i interessant caminada.
HORARIS:
De Rellinars a la Barraca I del Camí del Manel: 15mn
De la Barraca I a la II: 05mn
De la Barraca II a la III: 05mn
De la Barraca III al turó de la Pòpia: 25mn
Del turó de la Pòpia a la tina del Cal Jueu: 20mn
De la tina de Cal Jueu a la Barraca II del Ginebral: 10mn
De la Barraca II a les ruïnes del Ginebral: 10mn
De les ruïnes del Ginebral a la foradada del Ginebral: 10mn
De la foradada del Ginebral al coll de Gipó: 15mn
Del coll de Gipó a les ruïnes del Racó: 20mn
Del Racó a la Barraca I de la Font del Bosc: 05mn
De la Barraca I a la Barraca del Ramon del Gibert de Baix: 05mn
De la Barraca del Ramon al salt de l’Esbarzer: 05mn
Del Salt del l’Esbarzer a la Barraca de Pere Baqué: 05mn
De la Barraca de Pere Baqué a la font de l’Esbarzer: 10mn
De la font de l’Esbarzer a l’inici: 10mn
TOTAL: 2h 55mn
Bonica i recomanable excursió per la zona de l’Obac en la que d’anada farem un recorregut per dalt la serra del Ginebral i de tornada ho farem seguint els torrents de la font del Bosc i de l’Esbarzer.
És un recorregut en que visitarem diferents cabanes de pedra seca, tines i ruïnes d’antics masos.
Totes les barraques de pedra seca estan en força bon estat, més ben dit de les visitades en aquesta caminada no n’hi cap d’enrunada Això no és casualitat, és degut a un grup de jubilats de Rellinars encapçalats per Ramon Jover que varen unir esforços per identificar, localitzar i recuperar els elements patrimonials de Rellinars. Seguint les seves passes l'Associació d'Amics de Rellinars es va ocupar de fer un inventari de les barraques; en varen catalogar més de 130. La majoria de planta circular, però també algunes de quadrades i dues de doble habitacle. Les dates d'edificació van del segle XIX a la primera meitat del XX. Però n’hi ha una de molt antiga, que conserva una inscripció amb la data del 1805 i una altra documentada des del 1795.
Tot i això, la vegetació va fent estralls a les menys visitades, i n’hi ha dues (la barraca 3 del camí del Manel i principalment la barraca 2 del Ginebral) costa una mica arribar a la primera i trobar-la a la segona.
També anirem a la tina de Cal Jueu i aquí si que el camí s’ha esborrat, tot i que s’intueix, en algun tram ha desaparegut completament, però per sort és un recorregut curt.
Passarem per les ruïnes del Ginebral i del Racó. El Ginebral era un mas molt gran, al que encara es pot pujar (amb moltes precaucions) fins el segon pis, on hi ha unes pintures força originals; és situat a prop del coll de Gipó, cruïlla de camins i indret de pas dels viatgers del camí Ral, on els bandolers solien assaltar a les seves víctimes.
Precisament el gipó era una peça de roba masculina que s’utilitzava a partir del segle XIV.
En aquest coll, durant la segona guerra carlina, tingué lloc una emboscada on moriren força soldats entre els quals un capità, un tinent coronel i un coronel del Regiment d’Infanteria del Rei núm. 1. L’any 1591 tres solsonins que tornaven de Barcelona foren assaltats per bandolers tot i que havien estat advertits de la seva presència en passar per la Barata.
A pocs metres del Ginebral hi ha una gran bassa de 14 metres de diàmetre i uns 5 de fondària que recollia aigües freàtiques i de pluja per el regadiu de les vinyes i camps de conreu del mas.
I tampoc gaire lluny hi ha la foradada del Ginebral. Indret curiós, ja que tot i estar molt a prop del mas sembla ser que es desconeixia la seva existència i s’ha popularitzat a partir dels aiguats de l’any 2020 degut al temporal Glòria que va deixar 160 litres/m2 a Rellinars; és com si l’aigua desbocada hagués obert o engrandit un forat sota unes grans lloses. En cas de ser certa aquesta afirmació, no seria la única modificació morfològica que hi va haver a Rellinars degut al temporal.
Però degut a la seva situació al capdamunt de la carena del Ginebral sembla difícil que pogués baixar-hi un cabal d’aigua tan gran com per obrir aquest forat. Sigui com sigui, sembla que era desconeguda fins fa poc.
Carenejarem durant molta estona per aquesta carena i passarem pel turó de la Pòpia, de 520 metres d’alçada. Abans d’arribar-hi hi ha un petit “mal pas”, però per la seva facilitat i poc desnivell, no mereix aquest nom, ja que tan sols son un parell o tres de passes per travessar-lo.
És una caminada sense cap mena de dificultat tècnica, ja que el mal pas esmentat no arriba a “dificultat” i caminarem sempre per camins i pistes, tret dels tres indrets esmentats sense camí, però tots tres son opcionals.
Trescar per la carena ens oferirà durant molta estona una vista excepcional, principalment del massís de Montserrat. Però també veurem turons de l’Obac, com el Castellsapera i el seu característic Queixal de Porc, el Paller de Tot l’Any i una basta extensió de carenes, boscos, feixes i masos abandonats, dels que destaca dalt la carena el mas de la Serra i Can Vinyes uns metres més avall.
Iniciarem la caminada a la zona d’aparcament que hi ha darrera l’església nova de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, a tocar del cementiri.
Construïda entre els anys 1835 i 1842 en substitució de l'església vella que quedava molt allunyada del nucli del nucli urbà.
Comencem l’excursió fent una ullada a l’església i tot seguit seguim la pista en direcció a les Ferreres i al Cup de Navarcles amb l’ermita de Sant Felip Neri dins de la finca i per tant només la veiem des de fora.
Deixem endarrere aquestes finques juntament amb la del Gibert d’Avall i pocs metres després la pista fa un tomb de 180 graus en travessar el torrent de l’Esbarzer.
Aquí abandonem la pista per girar a la dreta i enfilar la que remunta aquest torrent. Poques passes més endavant i al costat d’un petit recinte de pic-nic girem a l’esquerra per començar a pujar per un bonic camí.
Aquesta cruïlla és el punt on es separen el camí d’anada i el de tornada.
Anem seguint el camí i arribem a la Barraca 1 del Camí de Can Manel que està just al costat del camí.
Fem una ullada a la barraca i tot seguit el camí desemboca en una pista que seguim per l’esquerra. Així arribem a la Barraca 2 del Camí de Can Manel, situada ens metres a la dreta. Tornem a la pista i anem seguint en lleugera pujada. Una estona després hem d’estar alerta i mirar a la dreta per veure la situació de la Barraca 3. És visible des de la pista però no es veu cap corriol i l’hem de buscar. Si arribeu a sota una línia d’alta tensió, vol dir que ja heu passat de llarg la cabana. Però no farà falta, perquè es veu i per anar-hi ens hem de situar al costat d’un pi solitari que hi ha a la perpendicular amb la cabana. Just al peu del pi veureu una traça que baixa uns metres i es va obrint pas entre la vegetació fins arribar a la Barraca 3 del Camí de Can Manel.
Vista la barraca tornem a la pista i ara anem planejant amb unes vistes molt boniques. Arribem a una cruïlla i seguim recta i pocs metres després a una altre de menys marcada.
Aquí hem de girar a la dreta abandonant la pista més marcada i iniciarem una fantàstica caminada per un camí que planeja. Arribem a una cruïlla (hi ha una petita fita), aquí hem de girar a l’esquerra per tal d’emprendre una no menys bonica pujada per la carena del Ginebral.
Ens apropem a un morro de la carena i quan hi som pràcticament a la base el camí gira a l’esquerra, aquí és on hi ha el mini mal pas, que ens deixa al peu d’una mini canal. Tot és molt curt i sense cap risc.
Dalt de la canal seguim caminant fàcilment i després d’un curt repetjó arribem a una balconada de la carena amb molt bones vistes de Montserrat. Seguim uns metres més i ens situem a la cota de 520 metres, on el mapa assenyala el turó de la Pòpia. Indret també amb bona vista, però no tant com des de la balconada anterior.
Ara carenegem pràcticament sense desnivell, amb una lleugera baixada i posterior remuntada fins que enllacem amb una camí que seguim per la dreta.
Aquí em vaig desviar uns metres a l’esquerra per buscar una barraca que no vaig saber trobar.
Seguim uns metres més i acabem sortint a una pista que seguirem per l’esquerra.
Aquest cruïlla és important per anar a la tina de Cal Jueu que s’entreveu entre la vegetació.
Just a la mateixa cruïlla veurem a l’esquerra un inici de camí que baixa uns metres, travessa un curt rocater i seguidament es perd dins la vegetació. Ens hem d’obrir pas apartant branques de pi que han anat barrant el pas i tot seguit ja veiem les ruïnes a tocar. Fem els darrers metres sense problemes i ja hem arribar a la tina de Cal Jueu. Indret perdut i diria que rarament visitat i que fa cent anys deuria estar ple d’activitat. Hi ha la tina i la resta de construccions annexes situades en un replà de la muntanya.
Vista la tina i l’indret tornem per on hem vingut fins la cruïlla anterior i anem seguint la pista que va perdent alçada lentament tot fent una parell de grans corbes, primer a la dreta i després a l’esquerra.
Atenció en aquesta segona corba, és un indret amb pins i vegetació. Uns metres a la dreta hi ha una barraca, però totalment invisible, tot hi estar a tocar. Girem a la dreta i sense camí ens apartem uns metres de la pista i després de buscar una mica ens topem amb la Barraca 2 del Ginebral, també ben conservada i amb una cadira de platja esparraca a dins.
Vista la barraca tornem a la pista i la seguim fins la propera cruïlla, on abandonem la pista per girar a la dreta i emprendre una forta pujada per un camí que s’enfila de valent i que ens deixa davant de les impressionants ruïnes del Ginebral.
Antic mas situat en un indret privilegiat, obert als quatre vents i amb unes vistes espectaculars del massís de Montserrat.
Tal com he esmentat al començament es pot pujar amb precaució als dos pisos, però en indrets així jo no m’aparto de l’escala ja que és molt arriscat caminar pels pisos.
Darrere el mas hi ha un pou protegit amb una reixa i uns metres més enllà, en un replà lleugerament més elevat hi ha la gran bassa.
L’indret és molt fotogènic i convida a estar-hi força estona.
Quan decidim marxar-ne ho farem seguint la pista que ens portaria directament al coll de Gipó, però molt aviat arribem a una cruïlla, aquí deixem la pista i ens enfilem pel marcat camí de l’esquerra. Tornem a carenejar per la serra del Ginebral, després d’una forta pujada inicial el camí arriba al llom de la carena, aquí hem de girar a la dreta uns metres per tal d’arribar a la foradada del Ginebral. Sigui de recent creació o no, l’indret i la foradada son força bonics, i podem passar per sota i sortir a l’altre costat i també podem posar-nos a sobre.
Deixem la foradada i tornem al camí que segueix carenejant.
Nova cruïlla situada pràcticament sobre la vertical del coll de Gipó. Deixem el camí carener (que ens portaria a Sant Jaume de Vallhonesta) i girem a la dreta per emprendre una trepidant baixada que ens deixa directament a l’esmentat coll de Gipó.
Aquí podem fer volar la imaginació imaginant la batalla que va haver-hi i els assalts als viatgers per part dels bandolers, així com les gàbies amb els caps dels bandolers ajusticiats que penjaven dels arbres per a escarment de possibles imitadors.
Només arribar al coll simplement hem de travessar la pista que hi passa per seguir un camí que surt per l’altre costat. Si trepidant era la baixada de la carena al coll, aquest també ho és de trepidant, a estones sembla una trialera fins que arribem al fons del torrent de la Font del Bosc.
A partir d’aquí el camí ja és molt més planer i anem seguint pel fons del torrent. És una caminada llarga però molt bonica.
Força estona després arribem a un replà on hi ha una pineda, aquí farem una curta anada i tornada a les ruïnes del Racó.
Les ruïnes del Racó també és un indret molt bonic. D’entrada ens trobem amb una taula rodona de pedra i un banc al seu voltant sota l’ombra dels arbres, a pocs metres hi ha les ruïnes molt malmeses del mas, on hi ha una cavitat que sembla una bodega, tancada amb una reixa i amb trastos a dins, anem seguint, també trobem les restes d’un forn (potser de pa), una mica apartada hi ha una comuna o latrina, i en un replà amagat trobem una tina, un pou i dues taules de fusta força llargues amb els seus corresponents bancs, tot bastant en mal estat.
Tot plegat forma un conjunt força curiós i que ben bé mereix la visita que hi estem fent.
Vist tot el conjunt tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim baixant. Més avall ens ajuntem amb una pista que baixa per l’esquerra i la seguirem, però just en aquesta cruïlla hem de travessar la pista i pujar el talús per un estret corriol que per la dreta i en poques passes ens deixa davant la Barraca I de la Font del Bosc.
Vista la barraca comencem a seguir la pista. Poc després arribem a una nova cruïlla amb un jaló que ens assenyala diversos camins i seguim baixant. Aviat arribem a un nou jaló que ens indica el sender per l’esquerra que ens porta a la bonica Barraca del Ramon del Gibert de Baix, situada a la confluència del torrent de la Font del Bosc amb el de l’Esbarzer.
Tornem a la pista i poc després fem una curta anada i tornada per l’esquerra fins el Salt del Torrent de l’Esbarzer, deu der bonic quan baixa aigua, però en aquesta excursió està totalment sec, però de tota manera l’indret és interessant perquè a sota el salt hi ha una balma.
Tornem a la pista i poques passes després un nou jaló ens indica el camí per anar a la següent barraca.
Una curta pujada ens deixa davant de la Barraca d’en Pere Baqué, força gran i en un indret molt bonic.
Tornem a la pista, ja ens acostem al final del recorregut, però abans un altre jaló ens indica la situació de la font de l’Esbarzer, a quatre passes a l’esquerra de la pista, però completament seca.
Anem seguint la pista fins que arribem a la cruïlla inicial on ens ajuntem amb el camí d’anada que seguim fins l’aparcament, donant per acabada aquesta bonica, variada i interessant caminada.
HORARIS:
De Rellinars a la Barraca I del Camí del Manel: 15mn
De la Barraca I a la II: 05mn
De la Barraca II a la III: 05mn
De la Barraca III al turó de la Pòpia: 25mn
Del turó de la Pòpia a la tina del Cal Jueu: 20mn
De la tina de Cal Jueu a la Barraca II del Ginebral: 10mn
De la Barraca II a les ruïnes del Ginebral: 10mn
De les ruïnes del Ginebral a la foradada del Ginebral: 10mn
De la foradada del Ginebral al coll de Gipó: 15mn
Del coll de Gipó a les ruïnes del Racó: 20mn
Del Racó a la Barraca I de la Font del Bosc: 05mn
De la Barraca I a la Barraca del Ramon del Gibert de Baix: 05mn
De la Barraca del Ramon al salt de l’Esbarzer: 05mn
Del Salt del l’Esbarzer a la Barraca de Pere Baqué: 05mn
De la Barraca de Pere Baqué a la font de l’Esbarzer: 10mn
De la font de l’Esbarzer a l’inici: 10mn
TOTAL: 2h 55mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada