Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 11 de juny del 2023

Romanyà de la Selva, fonts de Romanyà, del Cucut, del Llop, Sotera, de la Castanyeda i del Prat; vèrtex geodèsic del puig d'en Ponç; dolmen de la Cova d'en Daina, suros Gran i Petit de l'Almeda, suro Xato, Roques Grosses, mirador de les Mirandes, menhir de la Murtra, Creu de Romanyà i cista de la Carretera de Calonge




Romanyà, fonts de Romanyà, Cucut, Llop, Sotera, Castanyeda i del Prat; puig d'en Ponç; dolmen Cova d'en Daina i suros gegants
  
        










































NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de l'Empordà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "empordàjsp" i us apareixeran totes.

Encara que l’anunciat d’aquest itinerari intenta incloure el màxim de noms possibles amb els caràcters disponibles, aquesta caminada en passa per molts més.
Per ordre cronològic passarem primer per la font de Romanyà, paradolment del Camp d’en Guitó i cista de l’Oliveret, font del Cucut, font del Llop, font Sotera, mirador de les Mirandes, cista de la Finca d’en Guiló, cista del Suro del Rei, vèrtex geodèsic del puig d’en Ponç, font de la Castanyeda, suro Gros de l’Almeda, suro Petit de l’Almeda, font del Prat, Pedres Grosses, suro Xato, cista de la Carretera de Calonge, dolmen de la Cova d’en Daina, cementiri de Romanyá (amb la tomba de Mercè Rodoreda), menhir de la Murtra, Creu de Romanyà i església romànica de Sant Martí de Romanyà de la Selva. Tot aquest ampli ventall d’indrets dins dels només 13 km de recorregut i 316 metres de desnivell total.

Per l’església de Romanyà podem passar-hi tant a l’anada com a la tornada, però millor fer-ho a la tornada ja que llavors hi haurà millor llum per a fotografiar-la; per la mateixa raó l’itinerari és en sentit antihorari i deixa expressament per el final l’espectacular dolmen de la Cova d’en Daina i els suros gegants (els gegants del bosc, segons resta en els cartells).
Les sis fonts per les que passarem totes, menys la del Plàtan, han tingut un passat més esplendorós, ja que les tres primeres (Romanyà, Cucut i Llop) estan completament deixades de la Mà de Déu, principalment la del Cucut costa una mica de trobar, i si anem amb pantalons curts haurem d’anar amb molt de compte per no patir alguna esgarrinxada, tot al contrari que del plàtan que està molt ben cuidada, potser la proximitat amb la carretera, els suros gegants i el dolmen de la cova d’en Daina hi tenen alguna cosa a veure.
Caminarem per pistes, algunes de principals i altres de secundàries, igualment passarà amb els camins, uns seran molt ben marcats i transitats i altres seran simplement traces que s’obren pas en mig de la vegetació.
La panoràmica no serà el més destacat de la caminada, però tot hi així tindrem en alguns moments (com al mirador de les Mirandes) molt bona vista de la vall d’Aro, de la cresta dels Carcaixells d’en Dalmau amb el Montclar i el puig de les Cols, del puig d’Arques i de la costa de Platja d’Aro i de Calonge.
Amb una mica més d’atenció també veurem els campanars de Santa Maria de Solius i de Bell-lloc.

Per començar la caminada ens situarem a l’aparcament que hi ha darrere l’església de Sant Martí de Romanyà de la Selva, on hi caben nou cotxes en bateria.
Encaminem les nostres passes com si volguéssim tornar a la carretera i abans d’arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir un curt carrer (amb un rètol de prohibida la circulació) que porta al darrera del restaurant que queda a l’esquerra i quan sembla que hi acabarem entrant un camí segueix recta i ens deixa davant de Ca l’Almeda, girem a la dreta i atenció perquè pocs metres després hem de girar a l’esquerra per a seguir un difuminat corriol que s’obre camí entre els camps (hem d’anar amb precaució amb els esbarzers mig amagats que hi ha a banda i banda del corriol) ja que el pas és molt estret.
Aquest corriol ens deixa a la font de Romanyà. Una modesta construcció d’obra ens assenyala un passat millor, alguna branca i esbarzer pengen de la teulada, tot i així del broc van queien gotes.
A partir d’aquí el camí ja és més ample i poc després sortim a una pista que seguim per l’esquerra. Aquí tenim molt a prop la carretera que queda a la dreta.
Molt aviat arribem a la cista de l’Olivereta i al paradolmen del Camp d’en Guitó. Un cartell al costat del camí ens explica el paradolmen i un altre una mica més apartat darrera el paradolmen ens explica la cista.
Sort de l’explicació, perquè el paradolmen és evident, però per veure la cista hi has de posar força imaginació, ja que està molt degradada i coberta de vegetació.
Seguim caminant en lleugera baixada, arribem a una cruïlla i seguim per la dreta i pocs metres després trobem una altre i seguim per l’esquerra. Seguim tenint la carretera GIV -6612 a prop.
Arribem a un nou encreuament amb la carretera a pocs metres a la dreta, però hem de girar a l’esquerra. Al començament d’aquest camí veiem un arbre caigut que sembla que ens barrarà el pas, però s’esquiva sense cap problema per l’esquerra.
Caminem paral·lels a la carretera una estona, fins que ens en separem una mica més fins una nova cruïlla on girem a la dreta i ens tornem a col·locar a tocar de la carretera, però no hi acabem d’arribar i girem a l’esquerra per emprendre una pujadeta per dins del bosc amb predomini dels eucaliptus.
Al proper encreuament girem a la dreta i arribem a una clariana amb uns eucaliptus espectaculars, hem de seguir recta, però abans farem una anada i tornada per la dreta a la font del Cucut seguint una curta pista d’extracció de fusta. La pista s’acaba amb l’últim arbre talat i segueix un mini corriol, on de nou hem d’anar amb molta cura per no sortir-ne esgarrinxats. Sembla que hem arribat a un cul de sac on no hi ha cap font, però per l’esquerra hi ha un rastre de corriol que baixa al llit d’una riera, uns troncs ja pràcticament colgats per la vegetació i que feien la funció d’escala, ens indiquen que anem bé.
Tres o quatre graons i ja som a la riera, tampoc veiem res, però si girem la vista a l’esquerra veiem la font del Cucut amb un escut de les quatre barres al damunt, no raja, l’indret està força emboscat, però la paret del darrere de la font i l’escut de Catalunya juntament amb les restes d’una curta escala ens demostren que antigament era un indret important.
Vista la font tornem a la cruïlla anterior i seguim per la pista, aviat arribem a un nou encreuament, la pista principal segueix per la dreta, però nosaltres en seguirem una que segueix recta i que és menys transitada.
Aquesta pista és curta i sortim a una pista més important que seguim en lleugera pujada per l’esquerra; més amunt deixem a la dreta una pista i seguim pujant.
Més amunt hem d’estar atents al punt d’interès perquè la font del Llop està a tocar a la dreta de la pista però no es veu i la podem passar de llarg (si arribem a una cruïlla amb una altre pista vol dir que l’hem passat). En aquest tram hi ha hagut una tala d’arbres i a banda i banda del camí hi ha les branques que han quedat. Un mini rastre s’obre pas entre les branques del terra i puja un metre escàs pel talús de la pista, dalt del talús un corriol a la dreta ens deixa en mig minut a la font del Llop. Una altre font amb una bona paret de pedra al darrera i que tampoc raja i que la vegetació també va fent-hi estralls.
Tornem a la pista i arribem a la cruïlla esmentada i girem a la dreta i seguim pujant fins que arribem a un encreuament important. Hem de seguir per la dreta, però primer seguirem recta per fer una anada i tornada a la font Sotera. Seguim pujant uns cent metres més per la pista fins arribar a l’alçada de la primera casa que hi ha a la dreta; en aquest indret veiem a l’esquerra l’inici d’una antiga pista força bruta, la seguim pocs metres i trobem la font Sotera a la dreta de la pista.
És una font també molt treballada amb una petita capella a la part superior amb una ceràmica de Santa Sotera, copatrona de Palamós i que malauradament el vandalisme imperant l’ha deixat força malmesa.
La font tampoc raja, però les fonts pot ser que no ragin mai o simplement depèn de la climatologia. Està en una urbanització i sembla que a vegades es desbrossa l’indret, però aviat caldrà tornar-ho a fer.
Vista la font tornem a la cruïlla anterior d’anada i tornada i seguim la pista fins que s’acaba en un indret que és una gran balconada sobre la vall del riu d’Aro, pocs metres abans hem passat pel costat d’una casa de fusta que ens cridarà l’atenció; és una habitatge típic de Suècia, i ho confirma la matricula del vehicle.
D’esquena a la balconada arrenca un corriol que en curta i forta pujada ens deixa al mirador de les Mirandes al que també es pot arribar amb cotxe per la carretera de Romanyà al Masnou.
Hi ha una barana i un banc i també s’intueix una taula panoràmica que el vandalisme ha deixat irreconeixible, estem en mig d’un bosc i espanta la quantitat de burilles que hi ha escampades pel terra.
És un bon indret per fer-hi una aturada ja que tenim un banc i una gran panoràmica.
Deixem el mirador i seguim per la pista que hi arriba, on hi trobem una placa amb un fragment de vers de Mercè Rodoreda i just abans d’arribar a les primeres cases hem de girar a la dreta per seguir de nou un corriol força brut que voreja per la dreta el puig dels Dòlmens i la casa Rodoreda, aquest corriol ens deixa a la pista d’accés a la casa, però poques passes després ens hem de desviar a la dreta sense un camí definit i ens hem de guiar pel traçat per veure la cista de la Finca d’en Guitó mig perduda dins del bosc. A poques passes enllacem amb un camí i arribem a la cista del Suro del Rei, aquesta molt més marcada i al costat mateix del camí.
Seguim aquest bonic camí que va paral·lel a la esmentada carretera de Romanyà al Masnou i que acaba desembocant-hi. Però a la carretera pràcticament no hi posarem ni un peu ja que en aquell mateix indret arrenca un marcat i bonic camí per la dreta que durant els primers metres emprèn una forta pujada. La pujada disminueix i el camí es converteix en pista. Nova cruïlla i seguim per l’esquerra i poc després arribem a un encreuament amb un jaló que ens assenyala el camí al puig d’en Ponç per un costat i per l’altre a Romanyà. Aquí doncs farem una anada i tornada a l’esmentat puig seguint per la dreta la pista que hi mena en un parell de llaçades.
Dalt del puig d’en Ponç de 413 metres d’alçada hi ha una gran esplanada que ens permet tenir una mica de vista, però travessant l’esplanada veurem amagat darrera els arbres el vèrtex geodèsic situat al capdamunt d’una pilona de ciment. Hi ha set grapes a la columna per accedir-hi al capdamunt, des d’on evidentment millora la vista.
Tornem a la cruïlla de jaló i seguim recta i aviat tornem a sortir a la carretera de Romanyà al Masnou. La seguim per la dreta una vintena de metres perquè immediatament veiem un nou jaló situat al començament d’una pista que arrenca per l’esquerra.
La seguirem força estona mentre anem perdent alçada, imperceptiblement anem fent un gran tomb de 180 graus, deixem un encreuament a la dreta. Entrem en una zona de sureres on s’hi estan fent les escorçades típiques dels mesos de juny i juliol.
Un nou jaló ens assenyala un discret i curt corriol a l’esquerra de la pista que ens condueix a la font de la Castanyeda. Tampoc raja i també necessita una bona desbrossada, ja que el corriol està molt ben marcat fins l’últim suro escorçat, i del suro a la font el corriol està força brut, com l’entorn de la font.
Tornem a la pista i l’anem seguint més estona, ara en una lleugeríssima pujada; sobre la cota de 307 metres hem d’estar atents al traçat i a un marcat camí que surt per la dreta i que en el fons és una gran drecera que ens permet fer un canvi de pista.
Ara seguim per la dreta i pocs metres després hem de seguir el camí menys marcat de la dreta, si seguim recta entrarem a l’Hort de Can Cama on s’acaba el camí.
Aquest nou camí que comencem a seguir per dins del bosc és molt bonic i que ens condueix al monumental i espectacular Suro de l’Almeda. No havia vist mai una alzina surera tan espectacular.
Aquesta alzina està catalogada com la més gran de Catalunya, amb una alçada de 22 metres, el volt de canó (perímetre a 1,30 metres d’alçada) és 4,5 metres i el diàmetre de la capçada és de 27,5 metres (dades extretes del cartell que hi ha al peu de l’arbre).
Contemplat aquest extraordinari exemplar d’arbre seguim el camí i poc després arribem al Suro Petit de l’Almeda, tot i ser el “Petit” déu-n’hi-do amb les dimensions d’aquesta alzina. No és tant esvelta com l’anterior, però segons les dades del rètol la seva alçada és de 15,8 metres, el volt de canó és de 5,10 metres de perímetre (més que l’anterior) i la capçada mesura 26 metres de diàmetre.
Seguim una mica més el camí i arribem a la font del Prat, situada en una bonica raconada amb grans plàtans i la font queda a l’esquerra del camí. Amb flors i la imatge d’una verge, és un indret acollidor i que també mereix una bona aturada.
Continuem la caminada passant pel costat d’una gran roca que hi ha a la sortida de l’indret, voregem un camp i sortim a una pista.
Estem a escassos metres de la carretera general a Romanyà i pràcticament a tocar del cementiri i podríem escurçar l’excursió, però no ho farem perquè encara ens queden indrets per a visitar; així que girem a la dreta i donem l’esquena a la carretera. Quasi immediatament un nou jaló ens indica que a tan sols un minut hi ha l’indret de les Pedres Grosses, ens desvien aquest minut del camí i arribem a aquest lloc, consisteix en una sèrie de grans blocs que formen un passadís i que, segons el cartell informatiu, podria haver estat aprofitat com a enterrament col·lectiu.
Tornem al camí i poc després ens trobem amb el Suro Xato, un altre surera monumental, i que juntament amb les altres forma part de la ruta dels “Gegants del Bosc”. El nom possiblement l’hi ve donat perquè és més baix però la capçada és molt amplia; mesura 14,5 metres d’alçada, el volt de canó és de 4,1 metres de perímetre i l capçada mesura 30 metres.
Seguim caminant, arribem a una cruïlla on girem a l’esquerra i pocs metres després passem per la cista de la Carretera de Calonge, molt ben delimitada i situada al costat mateix del camí i que poc després ens deixa a l’esmentada carretera, just al davant de l’aparcament per a visitar el dolmen de la Cova d’en Daina.
Creuem la carretera i seguim l’ample camí que ens deixa davant d’aquest monumental i espectacular dolmen construït entre el 2700 aC i el 2200.
El dolmen de la Cova d'en Daina, a Romanyà de la Selva, és un dels monuments megàlitics més complets i ben conservats de Catalunya. Destaca també per ser un dels monuments funeraris més representatius de la seva tipologia, anomenada sepulcre de galeria catalana o de corredor ample.
Fou descobert a principis del 1900 per Manuel Cazurro, professor d’història natural de l’Institut de Girona; el 1957 Lluís Esteva en va promoure l’excavació i s’hi varen trobar ossos, dents de gent gran i de criatures, puntes de fletxa de sílex i moltes peces de collars.
El dolmen fa 7,60 metres de llarg per 1,70 d’ample i 1,5 d’alçada. La cambra funerària és de forma rectangular i es troba separada de la galeria per tres peces que formen la porta d’entrada.
El recinte megalític es troba protegit per un cromlec en forma d’anell extern d’11 metres de diàmetre (dades extretes de la viquipèdia); tot plegat és un conjunt digne de ser visitat i el 1931 va ser declarat Monument Nacional.
Vist aquest indret més que recomanable seguim el camí que surt del darrera el dolmen i que ens porta a la carretera, però que no arribarem a seguir perquè hi ha un camí que ens porta fins el cementiri de Romanyà, l’hi donem la volta per passar per la porta i veure entre el seu reixat la sepultura de la Mercè Rodoreda.
Seguim el camí de darrera el cementiri i arribem al Menhir de la Murtra
És un gran bloc de 2,35 metres d’alçada més uns 0,70 que estan enfonsats; d’ample també fa 0,70 metres i 0,56 de gruix i es pot datar del 2500 aC.
El menhir estava caigut a terra i el 1952 el varen aixecar i tornar a assentar a uns 5 metres del seu emplaçament original per tal d’assegurar-ne l’estabilitat.
Seguim el nostre camí i poc després arribem a l’esvelta Creu de Romanyà.
Aquesta creu fou inaugurada l’any 1904 i la seva construcció s’explica com a conseqüència de la crida feta pel papa Lleó XIII en que recomanava als fidels la edificació de creus en cims i punts alts del paisatge en homenatge a Crist.
Seguint aquesta crida els veïns de Romanyà la varen encarregar a l’arquitecte gironí Félix de Azúa. Durant la guerra civil va ser malmesa i el 1945 va ser reconstruïda amb l’afegitó d’un petit altar i una imatge del Crist del Sagrat Cor amb els signes alfa [α] i omega [Ω].
La creu està sostinguda per un bust octogonal i un capitell. Decorada amb motius vegetals d’inspiració gòtica. El capitell està decorat amb escuts de Catalunya, la creu i caps humans.
Vista la creu només ens resta sortir a la carretera i entrar directament a Romanyà; abans d’arribar a l’aparcament és un bon moment per a apropar-nos a l’església de sant Martí.

HORARIS:
De Romanyà a la font de Romanyà: 10mn
De la font de Romanyà al paradolmen del Camp d’en Guitó: 05mn
Del paradolmen a la font del Cucut: 30mn
De la font del Cucut a la font del Llop: 15mn
De la font del Llop a la font Sotera: 15mn
De la font Sotera al mirador de les Mirandes: 10mn
Del mirador a la cista de la Finca d’en Guitó: 10mn
De la cista al puig d’en Ponç: 15mn
Del puig d’en Ponç a la font de la Castanyeda: 25mn
De la font de la Castanyeda a suro de l’Almeda: 25mn
Del suro de l’Almeda a la font del Prat: 05mn
De la font del Prat a les Pedres Grosses: 05mn
De les Pedres Grosses a la cista de la Carretera de Calonge: 10mn
De la cista al dolmen de la Cova d’en Daina:05mn
Del dolmen al menhir de la Murtra: 10mn
Del menhir a la creu de Romanyà: 05mn
De la Creu a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 3h 25mn











































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada