Urb. Pedritxes, cova Escopeta, Agulla Font de la Riba, Cau de la Lloba, font de la Riba, Torrota Obac, Roca Corb i Caus Cremats
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
El Parc de Sant Llorenç i l'Obac és una font inesgotable d'excursions, ja que permet encadenar infinitat de camins i muntar la caminada de la manera que més ens convingui passant per coves, fonts, balmes, foradades, turons, forns de calç, de pega, carboneres, pous de gel, ruïnes, pistes, camins, corriols, rastres i també obrir-se camí com els senglars, etc, així com gaudir d’unes extenses panoràmiques.
Aquesta caminada reuneix quasi tots aquests ingredients.
Passarem per la singular cova de l’Escopeta situada al bell mig d’una foradada, per la balma del mateix nom que hi ha a pocs metres, seguirem fins l’agulla de la Font de la Riba travessada a la seva base per una foradada, anirem a la cova del Cau de la Lloba i a la font de la Riba, pujarem fins la Torrota de l’Obac i d’aquí a dalt la carena, que ens portarà al pou de glaç de l’Estepar, al turó de la Carlina, a la Roca del Corb, al puig Codina i a la punta dels Caus Cremats.
És a dir farem una mica de tot, i a més a més gaudirem d’unes panoràmiques extenses i canviants segons en quin vessant de la muntanya ens trobem. Des del Pirineu (Tossa d’Alp, Cadí, ..) al mar (Tibidabo, torre de Collserola i les xemeneies de Sant Adrià) i fins i tot podem veure el llunyà Montmell; del massís de Montserrat inclús veiem el santuari; en pla local fora llarg esmentar tot el que es veu, però simplificant veiem: la Mola, Morral del Drac, Cavall Bernat, Montcau, Castellsapera, Castellots de Tanca, Roca Salvatge, Paller de Tot l’Any...
Com a curiositat des de la Roca del Corb es veu la bonica torre Salvans, on hi va viure el president de la II República, Manuel Azaña. Va ser entre el febrer del 1938 i el gener del 1939. Una part de la història pràcticament oblidada o desconeguda.
És una caminada fàcil, però amb advertiments. L’única petita grimpada la farem per pujar a la punta dels Caus Cremats (no cal pujar-hi si no es vol). Els advertiments son per anar des de l’accés a la cova de l’Escopeta fins la font de la Riba, més concretament des de l’agulla de la Font de la Riba fins el Cau de la Lloba, ja que no hi ha camí, tot i que es pot anar avançant, en sortirem amb alguna esgarrinxada a les cames, tot i que hi vaig trobar alguna fita. De tota manera aquest sector és molt curt.
En aquesta zona cal saber orientar-se i en dos punts concrets ens caldrà fer un “acte de fe” per torbar el pas que ens permetrà baixar a la cova de l’Escopeta i al Cau de la Lloba.
Per començar la caminada ens hem de situar a la urbanització de les Pedritxes de Matadepera, concretament al carrer de l’Alba de la Barata, que és el carrer que limita amb la muntanya, precisament a dalt de tot aquest carrer fa un gir de 180 graus, d’aquest revolt arrenca una pista que hem de seguir.
Podem aparcar en el mateix carrer, menys en el revolt per raons evidents.
Anem seguint la pista, pocs metres després la deixem per enfilar-nos per un corriol que surt per l’esquerra. Forta i sostinguda pujada per aquest marcat corriol que aviat ens amplia la vista. La forta pujada s’acaba quan arribem a una cruïlla amb un camí transversal que seguim per la dreta i que va planejant fins arribar al collet de les Pedritxes, indret on hi ha un dipòsit i per on passa una pista que seguim per la dreta. Passem per costat d’un segon dipòsit. Molt aviat la pista surt del bosc i podem gaudir d’una fantàstica panoràmica del massís de Montserrat. Veiem al costat dret de la pista una sèrie de cercles de pedres molt grans.
Aquest és el punt clau per anar a la cova de l’Escopeta. Deixem la pista i anem al primer cercle o rotllana de pedres, aquí hem de girar a la dreta i baixar pel roquisser fins arribar al caire d’una curta cinglera.
No sembla haver-hi cap possible baixador, però una providencial fita ens indica que no anem malament. Davant de la fita hi ha dos grans troncs caiguts, hem de travessar-los i automàticament veiem a la dreta una amagada i curta canal que ens permet baixar al peu de la cinglera.
Una vegada a baix només hem de girar a l’esquerra i en un minut ja som a la cova de l’Escopeta; curiosa cova situada entre dues foradades.
Per veure la cova hem de passar la primera foradada; la cova és molt petita. Vista la cova passem la segona foradada i uns metres més endavant arribem a la balma de l’Escopeta, una petita balma que segurament estava relacionada amb la cova (Bibliografia: SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020)).
Davant la balma hi ha un roquisser que ens permet sortir del bosc i poder avançar per l’esquerra; quasi immediatament ja veiem l’agulla de la Font de la Riba davant nostre. El roquisser s’acaba i per arribar al peu de l’agulla hem de travessar un petit sector sense camí apartant matolls i branques, però és molt curt.
La base de l’agulla està travessada per una petita foradada. Voregem l’agulla per l’esquerra tot guanyant uns metres i ens situem a la part del darrera. No podem pujar a l’agulla ja que cal escalar, però des d’aquí veiem que a la base hi ha varis forats i també un petit semi-cercle de pedres a mode de minúscul aixopluc.
Aquesta agulla crida l’atenció quan camines per la pista que hem deixat només començar a seguir-la i per la que tornarem després.
Ara se’ns presenta la part més “compromesa” de la caminada que consisteix en anar al Cau de la Lloba.
Els dos indrets estan situats a la mateixa corba de nivell i al peu de la mateixa cinglera, però no hi ha un camí que els uneixi; al wikiloc hi ha un traçat que els uneix directament però no hi ha cap explicació, només s’esmenta que a estones va fer recorreguts “a lo salvatge”.
Els dos indrets estan una mica allunyats un de l’altre i una cosa és fer el “senglar” o el “salvatge” una mica i l’altre és fer-lo força estona.
Davant d’aquesta perspectiva hi ha la opció de tornar a pujar a dalt la cinglera i baixar al Cau de la Lloba per una canal que ja conec.
El dubte s’esvaeix ben aviat, ja que només abandonar l’agulla i les seves foradades apareix a l’esquerra una curta canal amb evidents senyals de que és un lloc de pas. Així que remunto aquesta curta canal sense cap mena de dificultat i una vegada a dalt el cingle veig que just a l’inici de la canal hi ha una fita. Veig que la canal és la opció per anar a l’agulla. Ara es tracta d’anar a sortir a la pista que recorre la carena (la mateixa que hem deixat per baixar a la cova de l’Escopeta) i que està a pocs metres d’on ens trobem. La fita em va fer creure que seguiria un corriol, però o no hi és o no el vaig saber veure. Així que a base d’anar buscant el millor indret per anar avançant acabem sortint a l’esmentada pista. El terreny és pla i a mesura que t’apropes a la pista es crea una sensació surrealista d’escoltar les veus dels ciclistes o excursionistes que hi passen mentre tu et penses que estàs en mig de la selva.
Arribats a la pista (potser amb alguna esgarrinxada) seguim la pista per la dreta només alguns metres ja que poc després la pista surt del bosc i de nou tornem a tenir una panoràmica fantàstica de Montserrat, de la Casa Nova de l’Obac i de la punta dels Caus Cremats just davant nostre. Aquí hem de deixar la pista i seguir per la dreta un corriol tangencial senyalitzat amb fites que travessa un roquisser.
Ara ja estic en “terreny conegut” ja per aquí ja hi he passat. S’acaba el roquisser i entre la vegetació el corriol es va obrint camí fins que de nou arribem al caire d’una cinglera en un espai obert que és una bonica balconada amb bona vista.
De la balconada hem d’anar lleugerament a l’esquerra per trobar, amagada pels arbres, una fàcil i doble canal (aquí no hi ha fita que ho assenyali) que ens permet baixar sense problemes fins el peu de la cinglera.
Quan contemplàvem la panoràmica des de la balconada estàvem pràcticament a sobre el Cau de la Lloba; així doncs ara que estem al peu de la cinglera hem de girar a la dreta i caminant arrambats a la paret en un parell de minuts per veure elevada un metre respecte el peu de la cinglera l’esmentada cova.
Hi ha un boix que permet superar el metre d’alçada fins l’entrada del Cau de la Lloba, és més ample del que sembla però només té uns set metres de profunditat.
Vista la cova tornem endarrere fins el peu de la canal i seguim baixant i sortim a un roquisser, el corriol baixa per la dreta just en la frontera amb la vegetació, abans d’arribar al final del roquisser veurem que el corriol el travessa per l’esquerra, tornem a entrar a la vegetació i poques passes després arribem a la font de la Riba. Hem de baixar la vista per veure la rajola amb el nom de font amb la data del 1984 i un pam per sota hi ha una aixeta; ja podem obrir-la i tancar-la, que actualment no en surt ni una gota, tot i que a l’indret hi ha humitat, sota l’aixeta hi ha una petita pica per recollir l’aigua.
Vista la font seguirem el camí que va planejant fins desembocar a la pista que hem abandonat de bon començament per pujar a la cova de l’Escopeta.
Ara la seguirem per l’esquerra. Pocs metres després arribem al coll de la Riba, on hi ha una nova cruïlla; seguim recta; seguidament nova cruïlla, i també seguim recta. Estem seguint l'antic camí de Rellinars a Matadepera.
Més endavant se'ns presenta l'opció de fer una anada i tornada al turó del Queixal. Abandonarem el camí i ens enfilarem per l'esquerra i en pocs metres trobem el marcat corriol que en pocs minuts ens deixa dalt del turó del Queixal, de 765 metres d'alçada.
A diferència de tots els altres, aquí la vista queda parcialment tapada per l'arbrada, però tot i així podem gaudir d'una mica de panoràmica. Si des del turó estant, no tenim gaire vista, si que la tenim durant la caminada per anar-hi.
Tornem sobre les nostres passes i arribem de nou al camí de Rellinars a Matadepera, que continuem seguim.
Poc després arribem a una nova cruïlla i també seguim recta poc més de deu metres, perquè immediatament després trobem un indicador que ens assenyala el corriol a la Torrota a l'esquerra.
Seguim aquest camí que s'enfila de valent fins a sortir a la Torrota de l'Obac, situada a 800 metres d'alçada a la punta d'un morro de la carena i per tant situada en un indret de vistes privilegiades, però apartada de tots els camins i per tant és un indret solitari i poc visitat.
És una torre de planta quadrada i ja que l'indret s'ho val, hi farem una bona aturada que ens permetrà explicar una mica d'història i de llegendes que ens explica en Joaquim Verdaguer i Caballé en el seu blog: http://joaquimverdaguer.blogspot.com/search?q=torrota+de+l%27obac
El Parc de Sant Llorenç i l'Obac és una font inesgotable d'excursions, ja que permet encadenar infinitat de camins i muntar la caminada de la manera que més ens convingui passant per coves, fonts, balmes, foradades, turons, forns de calç, de pega, carboneres, pous de gel, ruïnes, pistes, camins, corriols, rastres i també obrir-se camí com els senglars, etc, així com gaudir d’unes extenses panoràmiques.
Aquesta caminada reuneix quasi tots aquests ingredients.
Passarem per la singular cova de l’Escopeta situada al bell mig d’una foradada, per la balma del mateix nom que hi ha a pocs metres, seguirem fins l’agulla de la Font de la Riba travessada a la seva base per una foradada, anirem a la cova del Cau de la Lloba i a la font de la Riba, pujarem fins la Torrota de l’Obac i d’aquí a dalt la carena, que ens portarà al pou de glaç de l’Estepar, al turó de la Carlina, a la Roca del Corb, al puig Codina i a la punta dels Caus Cremats.
És a dir farem una mica de tot, i a més a més gaudirem d’unes panoràmiques extenses i canviants segons en quin vessant de la muntanya ens trobem. Des del Pirineu (Tossa d’Alp, Cadí, ..) al mar (Tibidabo, torre de Collserola i les xemeneies de Sant Adrià) i fins i tot podem veure el llunyà Montmell; del massís de Montserrat inclús veiem el santuari; en pla local fora llarg esmentar tot el que es veu, però simplificant veiem: la Mola, Morral del Drac, Cavall Bernat, Montcau, Castellsapera, Castellots de Tanca, Roca Salvatge, Paller de Tot l’Any...
Com a curiositat des de la Roca del Corb es veu la bonica torre Salvans, on hi va viure el president de la II República, Manuel Azaña. Va ser entre el febrer del 1938 i el gener del 1939. Una part de la història pràcticament oblidada o desconeguda.
És una caminada fàcil, però amb advertiments. L’única petita grimpada la farem per pujar a la punta dels Caus Cremats (no cal pujar-hi si no es vol). Els advertiments son per anar des de l’accés a la cova de l’Escopeta fins la font de la Riba, més concretament des de l’agulla de la Font de la Riba fins el Cau de la Lloba, ja que no hi ha camí, tot i que es pot anar avançant, en sortirem amb alguna esgarrinxada a les cames, tot i que hi vaig trobar alguna fita. De tota manera aquest sector és molt curt.
En aquesta zona cal saber orientar-se i en dos punts concrets ens caldrà fer un “acte de fe” per torbar el pas que ens permetrà baixar a la cova de l’Escopeta i al Cau de la Lloba.
Per començar la caminada ens hem de situar a la urbanització de les Pedritxes de Matadepera, concretament al carrer de l’Alba de la Barata, que és el carrer que limita amb la muntanya, precisament a dalt de tot aquest carrer fa un gir de 180 graus, d’aquest revolt arrenca una pista que hem de seguir.
Podem aparcar en el mateix carrer, menys en el revolt per raons evidents.
Anem seguint la pista, pocs metres després la deixem per enfilar-nos per un corriol que surt per l’esquerra. Forta i sostinguda pujada per aquest marcat corriol que aviat ens amplia la vista. La forta pujada s’acaba quan arribem a una cruïlla amb un camí transversal que seguim per la dreta i que va planejant fins arribar al collet de les Pedritxes, indret on hi ha un dipòsit i per on passa una pista que seguim per la dreta. Passem per costat d’un segon dipòsit. Molt aviat la pista surt del bosc i podem gaudir d’una fantàstica panoràmica del massís de Montserrat. Veiem al costat dret de la pista una sèrie de cercles de pedres molt grans.
Aquest és el punt clau per anar a la cova de l’Escopeta. Deixem la pista i anem al primer cercle o rotllana de pedres, aquí hem de girar a la dreta i baixar pel roquisser fins arribar al caire d’una curta cinglera.
No sembla haver-hi cap possible baixador, però una providencial fita ens indica que no anem malament. Davant de la fita hi ha dos grans troncs caiguts, hem de travessar-los i automàticament veiem a la dreta una amagada i curta canal que ens permet baixar al peu de la cinglera.
Una vegada a baix només hem de girar a l’esquerra i en un minut ja som a la cova de l’Escopeta; curiosa cova situada entre dues foradades.
Per veure la cova hem de passar la primera foradada; la cova és molt petita. Vista la cova passem la segona foradada i uns metres més endavant arribem a la balma de l’Escopeta, una petita balma que segurament estava relacionada amb la cova (Bibliografia: SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020)).
Davant la balma hi ha un roquisser que ens permet sortir del bosc i poder avançar per l’esquerra; quasi immediatament ja veiem l’agulla de la Font de la Riba davant nostre. El roquisser s’acaba i per arribar al peu de l’agulla hem de travessar un petit sector sense camí apartant matolls i branques, però és molt curt.
La base de l’agulla està travessada per una petita foradada. Voregem l’agulla per l’esquerra tot guanyant uns metres i ens situem a la part del darrera. No podem pujar a l’agulla ja que cal escalar, però des d’aquí veiem que a la base hi ha varis forats i també un petit semi-cercle de pedres a mode de minúscul aixopluc.
Aquesta agulla crida l’atenció quan camines per la pista que hem deixat només començar a seguir-la i per la que tornarem després.
Ara se’ns presenta la part més “compromesa” de la caminada que consisteix en anar al Cau de la Lloba.
Els dos indrets estan situats a la mateixa corba de nivell i al peu de la mateixa cinglera, però no hi ha un camí que els uneixi; al wikiloc hi ha un traçat que els uneix directament però no hi ha cap explicació, només s’esmenta que a estones va fer recorreguts “a lo salvatge”.
Els dos indrets estan una mica allunyats un de l’altre i una cosa és fer el “senglar” o el “salvatge” una mica i l’altre és fer-lo força estona.
Davant d’aquesta perspectiva hi ha la opció de tornar a pujar a dalt la cinglera i baixar al Cau de la Lloba per una canal que ja conec.
El dubte s’esvaeix ben aviat, ja que només abandonar l’agulla i les seves foradades apareix a l’esquerra una curta canal amb evidents senyals de que és un lloc de pas. Així que remunto aquesta curta canal sense cap mena de dificultat i una vegada a dalt el cingle veig que just a l’inici de la canal hi ha una fita. Veig que la canal és la opció per anar a l’agulla. Ara es tracta d’anar a sortir a la pista que recorre la carena (la mateixa que hem deixat per baixar a la cova de l’Escopeta) i que està a pocs metres d’on ens trobem. La fita em va fer creure que seguiria un corriol, però o no hi és o no el vaig saber veure. Així que a base d’anar buscant el millor indret per anar avançant acabem sortint a l’esmentada pista. El terreny és pla i a mesura que t’apropes a la pista es crea una sensació surrealista d’escoltar les veus dels ciclistes o excursionistes que hi passen mentre tu et penses que estàs en mig de la selva.
Arribats a la pista (potser amb alguna esgarrinxada) seguim la pista per la dreta només alguns metres ja que poc després la pista surt del bosc i de nou tornem a tenir una panoràmica fantàstica de Montserrat, de la Casa Nova de l’Obac i de la punta dels Caus Cremats just davant nostre. Aquí hem de deixar la pista i seguir per la dreta un corriol tangencial senyalitzat amb fites que travessa un roquisser.
Ara ja estic en “terreny conegut” ja per aquí ja hi he passat. S’acaba el roquisser i entre la vegetació el corriol es va obrint camí fins que de nou arribem al caire d’una cinglera en un espai obert que és una bonica balconada amb bona vista.
De la balconada hem d’anar lleugerament a l’esquerra per trobar, amagada pels arbres, una fàcil i doble canal (aquí no hi ha fita que ho assenyali) que ens permet baixar sense problemes fins el peu de la cinglera.
Quan contemplàvem la panoràmica des de la balconada estàvem pràcticament a sobre el Cau de la Lloba; així doncs ara que estem al peu de la cinglera hem de girar a la dreta i caminant arrambats a la paret en un parell de minuts per veure elevada un metre respecte el peu de la cinglera l’esmentada cova.
Hi ha un boix que permet superar el metre d’alçada fins l’entrada del Cau de la Lloba, és més ample del que sembla però només té uns set metres de profunditat.
Vista la cova tornem endarrere fins el peu de la canal i seguim baixant i sortim a un roquisser, el corriol baixa per la dreta just en la frontera amb la vegetació, abans d’arribar al final del roquisser veurem que el corriol el travessa per l’esquerra, tornem a entrar a la vegetació i poques passes després arribem a la font de la Riba. Hem de baixar la vista per veure la rajola amb el nom de font amb la data del 1984 i un pam per sota hi ha una aixeta; ja podem obrir-la i tancar-la, que actualment no en surt ni una gota, tot i que a l’indret hi ha humitat, sota l’aixeta hi ha una petita pica per recollir l’aigua.
Vista la font seguirem el camí que va planejant fins desembocar a la pista que hem abandonat de bon començament per pujar a la cova de l’Escopeta.
Ara la seguirem per l’esquerra. Pocs metres després arribem al coll de la Riba, on hi ha una nova cruïlla; seguim recta; seguidament nova cruïlla, i també seguim recta. Estem seguint l'antic camí de Rellinars a Matadepera.
Més endavant se'ns presenta l'opció de fer una anada i tornada al turó del Queixal. Abandonarem el camí i ens enfilarem per l'esquerra i en pocs metres trobem el marcat corriol que en pocs minuts ens deixa dalt del turó del Queixal, de 765 metres d'alçada.
A diferència de tots els altres, aquí la vista queda parcialment tapada per l'arbrada, però tot i així podem gaudir d'una mica de panoràmica. Si des del turó estant, no tenim gaire vista, si que la tenim durant la caminada per anar-hi.
Tornem sobre les nostres passes i arribem de nou al camí de Rellinars a Matadepera, que continuem seguim.
Poc després arribem a una nova cruïlla i també seguim recta poc més de deu metres, perquè immediatament després trobem un indicador que ens assenyala el corriol a la Torrota a l'esquerra.
Seguim aquest camí que s'enfila de valent fins a sortir a la Torrota de l'Obac, situada a 800 metres d'alçada a la punta d'un morro de la carena i per tant situada en un indret de vistes privilegiades, però apartada de tots els camins i per tant és un indret solitari i poc visitat.
És una torre de planta quadrada i ja que l'indret s'ho val, hi farem una bona aturada que ens permetrà explicar una mica d'història i de llegendes que ens explica en Joaquim Verdaguer i Caballé en el seu blog: http://joaquimverdaguer.blogspot.com/search?q=torrota+de+l%27obac
"Des de la seva estratègica posició s’albira Montserrat, les valls de Rellinars i Vacarisses i la fondalada del torrent de la Xoriguera.
Era un lloc de guaita estratègic per prevenir les ràtzies sarraïnes procedents de l’altra banda del riu Llobregat. Servia per la vigilància i també per la transmissió òptica amb altres torres. La Torrota està en línia recta entre Montserrat, la torre de Vacarisses i Sant Llorenç del Munt.
La torre és una edificació pre-romànica del segle X. Cap el l’any 830 es van començar a aixecar aquestes torres què substituïen les torres circulars de fusta de la primera generació del repoblament al llarg del riu Llobregat.
Hi ha una llegenda popular referent a un tresor enterrat a la Torrota de l’Obac".
Fent un breu resum d'aquesta llegenda, segueixo citant en Joaquim Verdaguer, i diu aixì:
"Una nit de febrer, sota un terrible temporal de vent i calamarsa un militar carlí i el seu assistent que venien de l’hostal de la Barata amb una mula, carregada amb més de tres quintars en monedes d’or. Van passar pel collet Estret i resseguint la carena del Pou de glaç van arribar a la Torrota. Sense que ningú no els veiés van entrar en un túnel que unia la Torrota de l’Obac amb l’altre torre de Vacarisses. Allà, posant a Déu per testimoni, van amagar tot el tresor que duien prometent no revelar-ne mai el secret. Però l’endemà al matí, de retorn cap a la Barata, uns soldats amagats al peu del camí ral els van enxampar, essent afusellat immediatament el militar de més graduació. L’assistent va ser portat pres a Ceuta. Allí tancat a la cel·la, li anaren passant els anys fins que, perdudes les esperances i veient que se li apropava la mort, l’assistent contà el seu secret a un presidiari fill de Terrassa anomenat “el Nas Ratat”, que era un conegut lladregot. Quan s’acabà la seva condemna i per fi es veié lliure “el Nas Ratat” tornà a Catalunya amb l’idea d’aconseguir l’or de la Torrota. Un cop arribat a Terrassa, anà a buscar un antic amic seu que tenia per nom “el Guixé” perquè l’ajudés a cercar el tresor. D’aquesta manera tots dos se n’anaren a l’Obac i començaren a buscar en el lloc que els havia indicat el pobre assistent; però dissortadament per a ells no aconseguiren de trobar-hi res, fins que cansats i desil·lusionats abandonaren la idea del tresor i se’n tornaren definitivament a Terrassa."
Sempre és interessant ampliar els coneixements sobre els indrets que visitem.
Espero no haver os avorrit gaire amb aquesta llarga dissertació sobre la Torrota de l'Obac.
Vist l'indret, seguim camí amunt, gairebé sempre pel llom de la carena, fins que comença una flanquejada per l'esquerra i acaba unint-se al camí que uneix el coll de Tres Creus amb la collada de l'Obac.
Aquí la panoràmica canvia radicalment, ja que dels suaus turons que veiem fins ara, passem a la vista més abrupta de l'Obac, amb els impressionants espadats del Paller de Tot l'Any i de la Roca Salvatge, i també del turó del Duc i Castell de Bocs, per no parlar també de la vista del Castellsapera.
En aquest punt farem una curta anada i tornada al turó de la Mamella, més concretament a l'indret on hi ha una torre de guaita.
En realitat el turó de la Mamella pròpiament dit és situat una mica més enllà de la carena i a una cota més baixa; però l'indret on hem arribat amb la torre de vigilància, gaudeix d'una gran vista.
Gaudim de la vista i tornem sobre els nostres passos i seguim el camí carener.
Aquest passa imperceptiblement pel tossal de l'Àliga, de 863 metres d'alçada, sense cap mena de vista, hi passem perquè hi passa el camí.
Una mica més endavant arribem al pou de glaç de l'Estepar que queda lleugerament a l'esquerra del camí, i si no ho sabem, potser ens el passaríem de llarg.
És molt gran, i des de la nostra posició només veiem la part de dalt, hem de fer-li la volta per a veure'l pel darrera per copsar l'alçada que realment té.
Seguim el camí poca estona més perquè molt aviat arribem a una cruïlla on hem d'abandonar aquest camí i girar a la dreta i poques passes més endavant arribem al final d'una pista i hem de girar a l'esquerra per a seguir el camí en que es converteix la pista.
Tornem a pujar, aviat arribem a una nova cruïlla poc marcada perquè estem en un roquisser, però hi ha una fita.
Hem de girar a la dreta i començar una pujada una mica més accentuada; el camí és molt evident i marcat.
Seguint-lo arribem al turó de la Carlina, de 931 metres d'alçada. És una llàstima que el punt més alt de la caminada no tingui gens de vista, ja que queda tapada completament per la vegetació. Però no tot és negatiu al turó de la Carlina, ja que poc abans d'arribar-hi com després de sortir-ne tindrem magnifiques balconades on poder gaudir de la panoràmica.
Seguim el camí que davalla fins arribar a una triple cruïlla.
Hem de seguir el camí de la dreta, però primer caminarem vint metres en línia recta per anar a la roca del Corb de 878 metres d’alçada.
Sembla un simple turó, però té una gran i característica paret, molt visible durant bona part de la conducció per la carretera fins a la Barata que segur que en algun moment ens ha cridat l'atenció.
És una balconada formidable des d'on podem gaudir d’una dilatada panoràmica, així com podem veure la torre de Can Salvans i el búnquer on hi havia la bateria antiaèria que protegia l’esmentada torre.
Tornem a la cruïlla i emprenem una bonica caminada pel llom de la carena amb unes grans vistes durant gairebé tota l'estona.
Seguint el camí baixem fins el collet de l'Arca i seguidament emprenem una curta remuntada fins el puig Codina, de 853 metres d'alçada.
Un nou gran mirador, des d'on podem contemplar perfectament l'amplia paret de la roca del Corb.
Deixem el puig Codina, el camí segueix baixant pel llom de la carena fins a situar-nos al peu de la punta dels Caus Cremats.
Si no volem pujar-hi només hem de seguir el camí que la voreja per la dreta; però no costa gaire enfilar-nos-hi.
Només ens hem d'apropar a la base i veurem una mica a l'esquerra una curta canal, amb un arbre al començament i un altre a la meitat que ens permeten pujar-hi en un tres i no rés, ja que entre els arbres i les arrels tindrem agafadors de sobres.
A dalt de la punta dels Caus Cremats, de 815 metres d'alçada, hi ha una gran esplanada per la que ens podrem passejar; alguns anys hi he vist un pessebre. També podem gaudir d'una gran vista, i també podem veure, encara que una mica lluny, la Torrota de l'Obac que sobresurt damunt d’un esperó.
Vist el paisatge baixem de la punta per on hem vingut i seguim el camí que emprèn una llarga passejada pel llom de la carena.
Si el sector entre la roca del Corb i el Caus Cremats ja era bonic, el sector pel que caminem ara, encara ho és més.
És una fantàstica i agradable passejada que després d'una bona estona de caminar per dalt la carena comença una forta baixada que ens deixa de nou a la pista de l’inici de l’excursió.
Ara ens tocarà seguir-la, evidentment, per l’esquerra durant poc més d’un quilòmetre per arribar novament a l’inici de la caminada.
HORARIS:
De l’aparcament al collet de les Foradades: 15mn
Del collet de les Foradades a la cova i balma de l’Escopeta: 15mn
De la balma de l’Escopeta a l’agulla de la Font de la Riba: 05mn
De l’agulla al Cau de la Lloba: 20mn
Del Cau de la Lloba a la font de la Riba: 05mn
De la font de la Riba al turó del Queixal: 25mn
Del turó del Queixal a la torrota de l’Obac: 10mn
De la torrota de l’Obac a la torre de vigia: 10mn
del turó de la Mamella al tossal de l’Àliga: 10mn
del tossal de l’Àliga al pou de glaç de l'Estepar: 05mn
del pou de glaç al turó de la Carlina: 10mn
del turó de la Carlina a la Roca del Corb: 10mn
de la Roca del Corb al puig Codina: 10mn
del puig Codina a la punta dels Caus Cremats: 05mn
de la punta dels Caus Cremats a l’inici: 35mn
TOTAL: 3h 10mn
La torre és una edificació pre-romànica del segle X. Cap el l’any 830 es van començar a aixecar aquestes torres què substituïen les torres circulars de fusta de la primera generació del repoblament al llarg del riu Llobregat.
Hi ha una llegenda popular referent a un tresor enterrat a la Torrota de l’Obac".
Fent un breu resum d'aquesta llegenda, segueixo citant en Joaquim Verdaguer, i diu aixì:
"Una nit de febrer, sota un terrible temporal de vent i calamarsa un militar carlí i el seu assistent que venien de l’hostal de la Barata amb una mula, carregada amb més de tres quintars en monedes d’or. Van passar pel collet Estret i resseguint la carena del Pou de glaç van arribar a la Torrota. Sense que ningú no els veiés van entrar en un túnel que unia la Torrota de l’Obac amb l’altre torre de Vacarisses. Allà, posant a Déu per testimoni, van amagar tot el tresor que duien prometent no revelar-ne mai el secret. Però l’endemà al matí, de retorn cap a la Barata, uns soldats amagats al peu del camí ral els van enxampar, essent afusellat immediatament el militar de més graduació. L’assistent va ser portat pres a Ceuta. Allí tancat a la cel·la, li anaren passant els anys fins que, perdudes les esperances i veient que se li apropava la mort, l’assistent contà el seu secret a un presidiari fill de Terrassa anomenat “el Nas Ratat”, que era un conegut lladregot. Quan s’acabà la seva condemna i per fi es veié lliure “el Nas Ratat” tornà a Catalunya amb l’idea d’aconseguir l’or de la Torrota. Un cop arribat a Terrassa, anà a buscar un antic amic seu que tenia per nom “el Guixé” perquè l’ajudés a cercar el tresor. D’aquesta manera tots dos se n’anaren a l’Obac i començaren a buscar en el lloc que els havia indicat el pobre assistent; però dissortadament per a ells no aconseguiren de trobar-hi res, fins que cansats i desil·lusionats abandonaren la idea del tresor i se’n tornaren definitivament a Terrassa."
Sempre és interessant ampliar els coneixements sobre els indrets que visitem.
Espero no haver os avorrit gaire amb aquesta llarga dissertació sobre la Torrota de l'Obac.
Vist l'indret, seguim camí amunt, gairebé sempre pel llom de la carena, fins que comença una flanquejada per l'esquerra i acaba unint-se al camí que uneix el coll de Tres Creus amb la collada de l'Obac.
Aquí la panoràmica canvia radicalment, ja que dels suaus turons que veiem fins ara, passem a la vista més abrupta de l'Obac, amb els impressionants espadats del Paller de Tot l'Any i de la Roca Salvatge, i també del turó del Duc i Castell de Bocs, per no parlar també de la vista del Castellsapera.
En aquest punt farem una curta anada i tornada al turó de la Mamella, més concretament a l'indret on hi ha una torre de guaita.
En realitat el turó de la Mamella pròpiament dit és situat una mica més enllà de la carena i a una cota més baixa; però l'indret on hem arribat amb la torre de vigilància, gaudeix d'una gran vista.
Gaudim de la vista i tornem sobre els nostres passos i seguim el camí carener.
Aquest passa imperceptiblement pel tossal de l'Àliga, de 863 metres d'alçada, sense cap mena de vista, hi passem perquè hi passa el camí.
Una mica més endavant arribem al pou de glaç de l'Estepar que queda lleugerament a l'esquerra del camí, i si no ho sabem, potser ens el passaríem de llarg.
És molt gran, i des de la nostra posició només veiem la part de dalt, hem de fer-li la volta per a veure'l pel darrera per copsar l'alçada que realment té.
Seguim el camí poca estona més perquè molt aviat arribem a una cruïlla on hem d'abandonar aquest camí i girar a la dreta i poques passes més endavant arribem al final d'una pista i hem de girar a l'esquerra per a seguir el camí en que es converteix la pista.
Tornem a pujar, aviat arribem a una nova cruïlla poc marcada perquè estem en un roquisser, però hi ha una fita.
Hem de girar a la dreta i començar una pujada una mica més accentuada; el camí és molt evident i marcat.
Seguint-lo arribem al turó de la Carlina, de 931 metres d'alçada. És una llàstima que el punt més alt de la caminada no tingui gens de vista, ja que queda tapada completament per la vegetació. Però no tot és negatiu al turó de la Carlina, ja que poc abans d'arribar-hi com després de sortir-ne tindrem magnifiques balconades on poder gaudir de la panoràmica.
Seguim el camí que davalla fins arribar a una triple cruïlla.
Hem de seguir el camí de la dreta, però primer caminarem vint metres en línia recta per anar a la roca del Corb de 878 metres d’alçada.
Sembla un simple turó, però té una gran i característica paret, molt visible durant bona part de la conducció per la carretera fins a la Barata que segur que en algun moment ens ha cridat l'atenció.
És una balconada formidable des d'on podem gaudir d’una dilatada panoràmica, així com podem veure la torre de Can Salvans i el búnquer on hi havia la bateria antiaèria que protegia l’esmentada torre.
Tornem a la cruïlla i emprenem una bonica caminada pel llom de la carena amb unes grans vistes durant gairebé tota l'estona.
Seguint el camí baixem fins el collet de l'Arca i seguidament emprenem una curta remuntada fins el puig Codina, de 853 metres d'alçada.
Un nou gran mirador, des d'on podem contemplar perfectament l'amplia paret de la roca del Corb.
Deixem el puig Codina, el camí segueix baixant pel llom de la carena fins a situar-nos al peu de la punta dels Caus Cremats.
Si no volem pujar-hi només hem de seguir el camí que la voreja per la dreta; però no costa gaire enfilar-nos-hi.
Només ens hem d'apropar a la base i veurem una mica a l'esquerra una curta canal, amb un arbre al començament i un altre a la meitat que ens permeten pujar-hi en un tres i no rés, ja que entre els arbres i les arrels tindrem agafadors de sobres.
A dalt de la punta dels Caus Cremats, de 815 metres d'alçada, hi ha una gran esplanada per la que ens podrem passejar; alguns anys hi he vist un pessebre. També podem gaudir d'una gran vista, i també podem veure, encara que una mica lluny, la Torrota de l'Obac que sobresurt damunt d’un esperó.
Vist el paisatge baixem de la punta per on hem vingut i seguim el camí que emprèn una llarga passejada pel llom de la carena.
Si el sector entre la roca del Corb i el Caus Cremats ja era bonic, el sector pel que caminem ara, encara ho és més.
És una fantàstica i agradable passejada que després d'una bona estona de caminar per dalt la carena comença una forta baixada que ens deixa de nou a la pista de l’inici de l’excursió.
Ara ens tocarà seguir-la, evidentment, per l’esquerra durant poc més d’un quilòmetre per arribar novament a l’inici de la caminada.
HORARIS:
De l’aparcament al collet de les Foradades: 15mn
Del collet de les Foradades a la cova i balma de l’Escopeta: 15mn
De la balma de l’Escopeta a l’agulla de la Font de la Riba: 05mn
De l’agulla al Cau de la Lloba: 20mn
Del Cau de la Lloba a la font de la Riba: 05mn
De la font de la Riba al turó del Queixal: 25mn
Del turó del Queixal a la torrota de l’Obac: 10mn
De la torrota de l’Obac a la torre de vigia: 10mn
del turó de la Mamella al tossal de l’Àliga: 10mn
del tossal de l’Àliga al pou de glaç de l'Estepar: 05mn
del pou de glaç al turó de la Carlina: 10mn
del turó de la Carlina a la Roca del Corb: 10mn
de la Roca del Corb al puig Codina: 10mn
del puig Codina a la punta dels Caus Cremats: 05mn
de la punta dels Caus Cremats a l’inici: 35mn
TOTAL: 3h 10mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada