Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 15 de juliol de 2022

Sant Iscle de Colltort, puig Sa-sales, castell de Colltort, font de Fontpobra, penya Peguera i cràter del volcà de Can Tià


Sant Iscle de Colltort, puig Sa-sales, castell de Colltort, font de Fontpobra, penya Peguera i volcà de Can Tià











































Bonica i interessant caminada per la Garrotxa, concretament per la capçalera de la riera de Sant Iscle de Colltort fronterera amb la vall de Santa Pau, de la que gaudirem d’una extensa panoràmica des de dos miradors privilegiats com som les ruïnes del castell de Colltort i les roques de la penya Peguera.
També passarem per altres indrets interessants com el puig Sa-sales, la font de Fontpobre, les ruïnes del mas de Can Barranc de Dalt i de Can Tià i baixarem al cràter del volcà de Can Tià; però també ens passejarem per les extenses fagedes que cobreixen aquestes contrades, que en alguns moments, tot i ser a ple estiu, amaguen tant la llum del sol que arriba a fer-se fosc.

La vall de Sant Iscle també forma part del recorregut del Memorial Democràtic ja que un grup del maquis, comandat per Francesc Serrat Pujolar “Cisquet” es va instal·lar a la zona, concretament al puig de Sant Joan (a la mateixa carena que el castell). Varen patir una emboscada el 31 de desembre del 1944 al mas Puigverd (el que hi ha a sobre el cementiri) on va morir el guerriller “Palau” del que es desconeixen els cognoms. El 26 de setembre del 2020 es va fer un acte d’homenatge a aquest guerriller i es va inaugurar una placa al davant l’església de Sant Iscle. Vegis l’enllaç: https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/23500/dissabte-homenatjara-maqui-palau-sant-iscle-colltort 

Sant Iscle i Santa Victòria de Colltort (dos sants germans que varen ser martiritzats al segle III) segurament té els seus orígens en l’època visigòtica, després romànica, però va ser derruïda pels terratrèmols dels anys 1427 i 1428 a la Garrotxa. La darrera restauració data del 1985 i està situada en un indret molt bonic.
El primer document que parla de l’església data de 1020. Procedeix d’un testament de Bernat Tallaferro, el qual llegà al seu fill Guillem el lloc i l’església de Sancto Acisclo collotorto. Vegis l’enllaç: https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3400/

Del castell de Colltort, estratègicament situat a dalt la carena i amb una defensa natural com és la cinglera que cau sobre la vall de Santa Pau, només en queden dues estances quadrades continues i alguns trams de la muralla; restes que semblen estar consolidades, amb una barana de protecció a dalt els murs per protegir-nos de la cinglera i amb els darrers metres d’accés perfectament senyalitzats amb marques de pintura i troncs que van marcant el camí entre el rocam que hi ha abans d’arribar-hi.
Ja surt documentat l’ant 1017 en l'instrument de dotació i institució del Bisbat de Besalú, signa Ermemir, del castell de Colltort («Ermemini ex Castro de Collo Tortuensi»), tanmateix també s’esmenta en el mateix document del testament de Bernat Tallaferro. Vegis el mateix enllaç anterior i https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Colltort

L’excursió no presenta cap mena de dificultat i tot l’itinerari està perfectament senyalitzat amb marques de pintura groga i pràcticament a cada cruïlla hi ha un pal informatiu amb les diferents direccions que podem seguir.

Per començar l’excursió ens hem de seguir la carretera C-63 i entre els quilòmetres 61 i 62 (a la sortida de Sant Feliu de Pallerols si venim d’Amer o abans si venim d’Olot) hi ha una doble cruïlla perfectament senyalitzada. Si venim de Sant Feliu, a la dreta a Sant Iscle de Colltort i uns metres més amunt a l’esquerra a Sant Miquel de Pineda. Òbviament, al revés si venim d’Olot.
Una estreta carretera de quatre quilòmetres ens deixa davant de l’església de Sant Iscle. Podem aparcar-hi als dos costats, però l’espai per fer-ho és reduït.

Deixem el vehicle i ens passejarem i rodejarem l’església començant a caminar seguint la llarga pista cimentada que mena al Mas Ventós i les indicacions al castell.
La seguirem uns cinc-cents metres fins una cruïlla, també senyalitzada, on girarem a l’esquerra per seguir una pista que mena al Mas la Rovira, però pocs metres després una nova senyalització ens indica un camí que arrenca per la dreta en un gir de 180 graus. Poc després nova senyalització i girem a l’esquerra per emprendre el camí que puja al castell. Després d’una primera pujada una mica forta amb alguna llaçada el camí va pujant lentament per dins del bosc fins que arriba a dalt la carena.
En aquest punt podem fer una curta anada i tornada per la dreta al puig de Sa-sales o Sassales des d’on tindrem una bona vista panoràmica del Mas de Colltort i la casa de colònies i dels camps de la Castanyeda de Colltort.
Tornem al camí i seguim pujant per dins del bosc i acabem dalt de la collada de Colltort. Important cruïlla de camins perfectament senyalitzada.
Aquí també farem una altre anada i tornada, aquesta vegada al castell.
Unes passes abans del cartell que hi ha al coll, per l’esquerra arrenca un camí amb marques grogues que segueix més o menys el llom de la muntanya. Anem seguint aquest camí que en poca estona ens deixa dalt de les ruïnes del castell de Colltort.
La vista sobre la vall de Santa Pau és espectacular; a sota mateix tenim l’ermita de Sant Miquel Sacot i el volcà de Santa Margarida. També veiem parcialment Olot i Sant Joan les Fonts, el Canigó i el Mont amb el santuari de la Mare de Déu al capdamunt; per l’altre vessant veiem la inconfusible silueta del Far. Lligada entre les baranes hi ha una gran senyera metàl·lica.
Després d’una llarga i merescuda contemplació panoràmica tornem a la collada de Colltort i seguim el camí per la carena, de bon començament emprenem una nova pujada similar a la del castell, després d’aquesta pujada el camí segueix carenejant però amb un pendent molt més suau i passem pel costat del Faig Rodó i una estona després arribem al collet de Fontpobra.
Un nou cartell ens assenyala un camí per l’esquerra; deixem la carena i emprenem una forta i sinuosa baixada per un camí que sembla una trialera i que acaba desembocant en una pista.
Hem de seguir aquesta pista per la dreta, però primer seguirem recta quatre passes per tal d’apropar-nos al bonic racó de la font Fontpobra
Un gran plàtan situat al bell mig d’una gran esplanada ens assenyala l’indret exacte de la font.
Tot i ser al pic de l’estiu la font rajava, (després de tornada un senyor que cuidava un hort em va dir que, poc o molt, aquesta font ha rajat sempre).
Darrera la font hi ha un gravat d’una imatge d’una Mare de Déu i un pessebre. Al costat de la font hi ha un abeurador. És un indret per a tornar-hi a fer una bona aturada.
Les marques grogues en indiquen la sortida per darrere l’abeurador, però aviat es perden i hem de pujar a la pista que passa a pocs metres. És millor seguir directament la pista retrocedint les quatre passes anteriors.
Seguim la pista que puja lleugerament, el terra, les pedres i els marges de la pista son volcànics.
Estem molt a prop de la collada de Fontpobra (abans hem estat al collet de Fontpobra) però no hi acabem d’arribar perquè uns metres abans hem de seguir per un camí que surt per l’esquerra.
Rodegem els antics camps del mas de la Bernadella del que no arribem a veure’n les ruïnes.
Aquest camí ens porta directament al caire de la cinglera, ens desviem quatre passes a l’esquerra i arribem al mirador de la penya Peguera.
Nou indret amb una vista extraordinària i molt semblant a la del castell però des d’un angle lleugerament diferent.
Deixem aquesta talaia i seguim el camí; ara emprendrem una llarga i bonica passejada per la fageda de la Bernadella. Passarem per indrets tan obacs i ombrívols que gairebé es fa fosc. Estem rodejant la serra de Serra de Fontpobra per l’esquerra.
Aquest camí ens deixa al coll Ciuró, on enllacem amb una pista que seguirem per la dreta.
En aquests moments estava seguint l’únic traçat que havia trobat que em portava a l’Aulina de la Creu... però si hagués investigat més, hauria vist que l’esmentada aulina estava a pocs metres sota el coll Ciuró, és a dir, potser hi vaig passar pel costat sense veure-la, ja que en realitat no la buscava aquí.
Seguim la pista fins un marcat revolt a la dreta. Aquí hi ha una fita i marques grogues que ens assenyalen l’inici d’un camí, també per la dreta. Seguim un petit llom, aviat arribem a sota el replà on hi ha les ruïnes d’un mas. Aquí les marques i el camí es perd una mica entre falgueres, ortigues i esbarzers, tot travessant els antics camps.
És un sector molt curt i aviat retrobem el camí i les marques que ens deixen a les portes de les ruïnes del Mas de Can Barranc de Dalt.
A la façana encara podem observar mig rellotge de sol.
Contemplen aquestes ruïnes, el camí passa per la porta principal i rodeja les parets per l’esquerra i enllacem amb el camí principal d’accés al mas.
Hem de seguir aquest camí, però primer, seguint l’esmentat traçat, vaig fins darrera el mas on teòricament hi hauria d’haver l’esmentada aulina; però l’arbre que assenyalada el punt d’interès com l’aulina, no ho és.
Així que retorno al camí d’accés al mas i que poc després arriba a una cruïlla.
El camí segueix per l’esquerra en direcció al coll de Can Barranc, però nosaltres seguirem el de la dreta. Ara tornem a rodejar la serra de Fontpobra per la dreta.
Arribem a un marcat revolt on hem de deixar aquesta pista i seguir un camí i les marques grogues per l’esquerra que ens baixa a la pista al Mas Ventós, pista que hem seguit uns metres al començament.
Estem al collet de Can Tià.
Si volem escurçar la caminada només ens caldrà seguir aquesta pista per la dreta per tornar directament a Sant Iscle.
Però nosaltres ho allargarem una mica més; el camí travessa la pista i segueix per un ample camí que surt per la dreta a l’altre costat, on també hi ha un cartell indicatiu.
Però primer, sense travessar la pista seguirem un camí per la dreta que ens porta davant les ruïnes de Can Tià.
Hi passem pel costat i darrera mateix del mas arrenca un poc marcat, inicialment, corriol que aviat es converteix en un camí perfectament marcat que ens baixa fins el crater del volcà de Can Tià.
És un crater molt extens i amb una forma de circumferència gairebé perfecta. El fons deuria haver-hi els camps de can Tià, però actualment està ocupat per falgueres, ortigues i esbarzers.
Volia fer-hi la volta sencera per enllaçar amb el camí que passa per l’altre costat, però veient que cada vegada costava més avançar entre les falgueres, vaig decidir tornar a Can Tià per on havia vingut.
De Can Tià novament al collet, ara si que travessem la pista i seguim el camí de l’altre costat.
Aviat arribem al coll de la Serrella, que també és un bon mirador. A partir d’ara iniciem la davallada d’una manera més evident.
Anem baixant sostingudament i força estona després arribem al coll de la Penosa.
Cruïlla de camins. Aquí abandonem el GR-83 que hem seguit a estones des de Fontpobra, i que per l’esquerra ens portaria a Les Planes d’Hostoles passant per Sant Salvador de Puig-alder. També a poques passes seguint aquest camí hi ha el mas de la Penosa.
Però nosaltres seguim baixant per la dreta. Ara el pendent és una mica més pronunciat, i d’aquesta manera arribem al mas El Port que rodegem per l’esquerra.
Enllacem amb la pista d’accés a aquest mas i que ens retorna a la carretera d’accés a Sant Iscle, passant abans pel costat d’uns horts.
Seguim uns dos-cents metres la carretera i arribem novament a l’església de Sant Iscle de Colltort.

HORARIS:
De Sant Iscle de Colltort al puig Sa-sales: 25mn
Del puig Sa-sales al coll de Colltort: 15mn
Del coll de Colltort al castell de Colltort: 15mn
Del Castell al Faig Rodó: 10mn
Del Faig Rodó a la font de Fontpobra: 15mn
De la font de Fontpobra a la penya Peguera: 10mn
De la penya Peguera al coll Ciuró: 15mn
Del coll Ciuró a les ruïnes de Can Barranc de Dalt: 10mn
De Can Barrancs de Dalt al collet de Can Tià: 10mn
Del collet de Can Tià al volcà de Can Tià: 10mn
Del volcà de Can Tià al coll de la Serrella: 15mn
Del Coll de la Serrella al coll de la Penosa: 15mn
Del coll de la Penosa a Sant Iscle de Colltort: 25mn
TOTAL: 3h 10mn









































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada