Dosrius, font del Sot, ruïnes del castell de Dosrius, ermita de Sant Llop, cova sepulcral de la Costa de Can Martorell (o de la Vinya d'en Tit) i safareig i font del Comú de Dosrius

Dosrius, font del Sot, castell de Dosrius, ermita de Sant Llop, cova sepulcral de la Costa de Can Martorell i font del Comú

Wikiloc | Ruta Dosrius, font del Sot, castell de Dosrius, ermita de Sant Llop, cova sepulcral de la Costa de Can Martorell i font del Comú

NOTA IMPORTANT ABANS DE COMENÇAR: El temps real "en moviment" d'aquest itinerari és de 2h 40mn, en lloc de les 2h 21mn que marca el traçat.
Aquesta diferència és deguda a que si fa molta pujada o vas a poc a poc el satèl·lit no detecta "moviment" i no ho computa com a temps "en moviment", en aquest recorregut la diferencia és de només 20mn, però encara que sembli poc, en 20 minuts pots fer un quilòmetre de més o de menys.
En canvi el temps total de 4h 06mn, des de que comences a gravar fins que tanques la gravació, és exacte.

Entretinguda ruta circular al voltant de Dosrius en la que visitarem la font del Sot, les ruïnes i mirador del castell de Dosrius, passarem a tocar de la pedrera d’en Sesa, admirarem el bonic i cuidat racó de l’ermita de Sant Llop, contemplarem la cova sepulcral de la costa de Can Martorell i ja dins de Dosrius ens aturarem al safareig i font del Comú.

Tota la caminada es desenvolupa per camins i pistes ben marcats, amb una única excepció de pocs metres, en que tot i seguir un camí força ample, aquest està mig perdut i els esbarzers amenacen en menjar-se’l.
Pràcticament tota la caminada és per dins del bosc, i de vista panoràmica en tindrem poca, excepte des del castell, on hi ha una balconada que ens permet gaudir a vista d’ocell del poble de Dosrius, d’on destaca la seva església de Sant Iscle i Santa Victoria.

La font del Sot es tracta d'un naixement d'aigua natural amb un alt component de ferro (d'aquí el topònim Ferruginosa). A principis del segle XX era un dels llocs més concorreguts i emblemàtics del municipi i de la comarca. Tot i el seu particular gust a ferro l'aigua es venia pels carrers de Mataró amb el reclam de: "Aigua de la Font del Sot, qui no en beu es mor" L’espai de la font i de l'esplanada amb el pas del temps va quedar abandonat fins que l'any 1990 va sorgir una comissió formada per alguns membres d'entitats municipals amb la intenció de recuperar-la, però no fou fins l’any 1994 en que els ADF la van netejar. Finalment l’any 2001 l'empresa Aigües del Ter Llobregat la va arranjar a instàncies de l'Ajuntament de Dosrius i sota petició popular. Vegis l’enllaç: 

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/font-del-sot  Actualment l’espai necessita una nova neteja ja que les bardisses poc a poc van guanyant terreny.

Del castell de Dosrius, situat a 246 metres d’alçada damunt Dosrius, només en queda un mur del que deuria ser una torre rectangular. Apareix documentat el 1114 com a castell de "Duos Rivos" i el 1128 com a "Duorum Rivium".
Era un castell termener que a mitjan segle XI es repartí les terres del castell de Sant Vicenç de Montalt amb el de Mataró i el 1114 passà a la jurisdicció del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres. Vegis l’enllaç: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Dosrius

L’ermita de Sant Llop, tot i haver-hi una empresa avícola a prop i la rectoria convertida en habitatge particular, està situada en una raconada que respira tranquil·litat i en un entorn molt ben cuidat.
Datada al 1353 sota l’advocació de Santa Eulàlia, entre el 1508 i el 1658 s’esmenta com a Sant Llop i Santa Eulàlia i a partir del 1730 passa a denominar-se només com a Sant Llop. El seu deteriorament progressiu provocà la caiguda de la teulada l’ant 1997 i l’inici de la reconstrucció tal i com la veiem avui. Vegis l’enllaç:  

https://www.dosrius.cat/municipi/llocs-dinteres/ermita-de-sant-llop.html

El darrer indret interessant que visitarem és la cova sepulcral de la Costa de Can Martorell ó de la Vinya d’en Tit; de tots quatre aquest és potser el més singular degut a que rarament s’ha localitzat un enterrament massiu de fa més de 4000 anys, fet que l’ha convertit en un dels jaciments de referència del nostre país.
Descobert de forma fortuïta l’any 1994 per un membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró que va veure unes lloses clavades al terra que tenien aspecte de cista megalítica. Durant els dos anys següents es va realitzar l’excavació complerta del jaciment que va deixar al descobert les restes òssies d’entre 195 i 205 persones enterrades entre els 20 i 40 anys i en aparent bon estat de salut, el que fa suposar un enterrament massiu degut a un conflicte bèl·lic que comportés la mort d’un nombre elevat de població; també si varen recollir fins a 68 puntes de fletxa de sílex que possiblement portaven clavades els difunts. El sostre de la tomba i del passadís deurien caure i colgar les restes i només han quedat les pedres de l’entrada. Un cartell a l’indret explica el jaciment. Vegis també l’enllaç: 

https://www.dosrius.cat/municipi/llocs-dinteres/cova-sepulcral-de-la-costa-de-can-martorell.html

Ja de tornada en aturarem al bonic safareig del Comú, l’antic safareig municipal i d’abastiment d’aigua de Dosrius fins els anys 1970 en què s’instal·là la xarxa d’aigua corrent. Vegis l’enllaç:  https://www.dosrius.cat/municipi/llocs-dinteres/safareig-del-comu.html

Per començar la caminada deixarem el vehicle al gran aparcament que hi ha just a l’entrada del poble i seguirem l’ampli camí que segueix el torrent dels Rials, més que un camí és un passeig, anem trobant cruïlles però no hi ha cap dubte ja que no ens separem del torrent i també anem trobant indicadors a la font del Sot.
Arribem a un punt on el camí travessa el torrent, podem fer-ho, però és millor seguir un corriol que el travessa una mica més endavant i així farem drecera. Creuat el torrent seguim uns metres més i ja veiem l’esplanada de la font amb els dos bancs a l’esquerra del camí.
Ens hi apropem, és un indret tranquil i ombrívol, la font queda una mica amagada a l’esquerra i el broc gairebé tapat per la vegetació, no raja, però la petita bassa està plena d’aigua, que per un lloc o altre deu entrar-hi.
Vista la font tornem sobre les nostres passes i seguim la pista que ens porta a travessar la carretera BV-510 uns metres abans de que es bifurqui.
Ens trobem davant de l’únic punt en tota la caminada que pot presentar una mica de confusió ja que no veiem per on hem de continuar.
Travessada la carretera hem de girar a la dreta i seguir per la carretera només per travessar el torrent pel pont de la carretera. Passem a l’altre costat de la protecció de la carretera i d’allí mateix arrenca un corriol, poc visible al començament, però molt evident poques passes després, que s’enfila per dins del bosc.
Després d’una pujada inicial desemboquem en un camí transversal que seguim per l’esquerra. Aquest camí deu estar en desús perquè els esbarzers se l’estant menjant i hem de procurar esquivar-los per evitar esgarrinxades.
Afortunadament només dura uns dos-cents metres pràcticament plans i acabem sortint a un camí molt més marcat que seguim per la dreta.
Anem pujant amb alguna llaçada fins arribar a una pista que seguim per l’esquerra.
Poc després arribem a un collet on per l’esquerra farem una anada i tornada al castell. Seguim una pista que s’acaba davant d’un dipòsit i immediatament arribem a la única paret que queda del castell de Dosrius.
Davant d’aquesta paret hi ha una petita plataforma que és un magnífic mirador de Dosrius i la seva vall.
Vist el castell i gaudit de la vista tornem a la cruïlla anterior, ara seguirem durant molta estona la pista carenera. Deixem a l’esquerra el trencall que mena a Can Margenat i poc després comencem a vorejar el tancat d’aquest mas. En el tancat hi ha uns cartells que ens avisen que és un tancat de reproducció d’aus.
Aquesta tanca és important, ja que quan la deixem endarrere i la pista inicia una pujada hem d’estar atents al punt d’interès ja que per la dreta arrenca un corriol, poc marcat a l’inici, però perfectament traçat després i que hem de seguir, si el passem de llarg arribarem al capdamunt de la pedrera.
Aquest camí emprèn una forta baixada, travessarem tres antigues pistes que per l’esquerra ens portarien en poques passes al caire de la pedrera.
Anem baixant i arribem a la quarta intersecció, aquesta vegada seguim per l’esquerra i just abans de la pedrera el camí gira a la dreta i fa una llarga llaçada i arribem a una nova cruïlla que hem de seguir per la dreta (a l’esquerra sempre arribaríem a la pedrera), seguim caminant per dins del bosc i després d’una nova i llarga llaçada acabem sortint a la carretera d’accés a la pedrera d’en Sesa.
No ens queda més remei que seguir aquesta carretera fins la cruïlla amb la Bv-5101 indret on hi ha una rotonda. Creuem l’esmentada rotonda i d’altre costat surt la pista a les Granges de Sant Llop i a l’ermita.
Pocs metres després creuem la riera de Canyamars (que després haurem de seguir) i immediatament després arribem al bonic i cuidat racó de l’ermita de Sant Llop.
Bon indret per a fer-hi una aturada asseguts als graons de la porta d’entrada a l’ermita.
Vista l’ermita tornem a la riera i la seguim per la dreta. Ens disposem ara a caminar per la platja .... perdó, per la riera, però el terra és de sorra i realment és com si caminéssim per la sorra de la platja, una mica incòmode, però que va molt bé per la circulació.
Força estona caminarem a poc a poc pel sorrenc llit de la riera, sense cap mena d’escapatòria, fins que un pont l’ha travessa; just abans pugem un parell de metres pel marge de la dreta i enllacem amb una pista que seguim per la dreta. Fem uns metres paral·lels i a tocar de la riera que hem seguit fa uns moments, fins que pista i riera es van separant. Deixem a la dreta i a tocar el mas de Ca l’Arenys, la pista fa una pujadeta; després deixem a la dreta Can Martorell i així arribem a l’escola bressol de la Caseta del Bosc.
Aquí farem una anada i tornada a la cova sepulcral. Just a la rampa d’accés a l’escola hi ha un cartell que indica la direcció de la cova. Pugem la rampa de l’escola i just davant de la porta hi ha un corriol que s’enfila pel talús de la pista, planeja uns metres i ens hem d’enfilar recta amunt pel bosc i ens trobem varis cartells que ens indiquen la situació de la cova. A l’últim cartell hi ha una fletxa que pràcticament indica a sota terra, però en realitat assenyala una petita plataforma que hi ha uns metres per sota on ens trobem, i que és on hi ha la cova, les pedres de l’entrada i el panell amb l’explicació, dibuixos i fotos de la cova i les troballes.
La Cova Sepulcral de la Costa de Can Martorell tot i estar a tocar del poble de Dosrius queda completament amagada dins del bosc i de nou és un bon indret per fer-hi una bona aturada i fer volar la imaginació per intentar reviure la batalla a cops de llança que fa 4000 anys deuria haver-hi pels voltants d’aquest indret.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim el carrer d’accés a l’escola i pocs metres després entrem a Dosrius, anem baixant pel carrer de Joan Miró i que ens porta davant de l’escola el Castell de Dosrius i entrem a la part antiga on hi ha la font i safareig del Comú. Un bon indret per a refrescar-se amb l’aigua de la font i seguir fins l’aparcament passant pel pont de ferro per a vianants que hi dona accés.

HORARIS:
De l’aparcament a la font del Sot: 15mn
De la font del Sot al castell de Dosrius: 35mn
Del castell de Dosrius a l’ermita de Sant Llop: 50mn
De l’ermita de Sant Llop a la Cova Sepulcral: 40mn
De la Cova Sepulcral a la font del Comú: 15mn
De la font del Comú a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 2h 40mn