Curta excursió amb dos objectius clars; el primer visitar el conjunt de la Doma, situat dins del recinte del cementiri de La Garriga; i el segon pujar al vèrtex geodèsic dels Tremolencs.
Com a complements d’aquesta caminada passarem pel que queda del forn ibèric dels Tremolencs i per la font del mateix nom situada una mica més avall.
Sant Esteve de la Doma era l’església parroquial de La Garriga fins el 1737 quan va passar a ser-ho la nova església edificada dins del casc urbà . El nom ve de domeria del llatí hebdòmada (setmana) degut a que estava regida per dos sacerdots que s’alternaven per setmanes; dues setmanes el domer major i una el domer menor.
Una particularitat d’aquesta construcció de diverses èpoques és que la darrera modificació data del 1685, per tant manté el mateix aspecte des d’aquella data. La primera referència documental data del 966. Entre el campanar, el comunidor i els merlets té un aire de fortalesa. A part d’aquests elements i la portalada de la façana, és a l’interior on hi ha els elements més importants, com el retaule gòtic dedicat a Sant Esteve, patró de la localitat. També hi ha una capella dedicada a Sant Jaume, construïda amb les donacions dels occitans que s’establiren per la contrada. Evidentment l’església està tancada, perquè sinó ja no quedaria ni retaule, ni capella, ni imatges.
Iniciem la caminada des l’ampli aparcament del polígon industrial de la Doma i seguim en direcció a la Doma que es veu entre l’arbrada.
Creuem per un pas subterrani la carretera C-17 i immediatament ens plantem davant l’entrada al cementiri de La Garriga, amb la Doma a l’altre costat. Podríem travessar el cementiri i anar-hi, però ho deixarem per la tornada que també hi passarem.
Seguim integralment una pista que va guanyant alçada pràcticament en línia recta, passem pel costat de dos grans dipòsits d’aigua, la vista es va eixamplant a mesura que el poble es va enfonsant.
Arribem a la carena de la Serreta on hi ha una cruïlla senyalitzada; seguim recta. El santuari de Puiggraciós apareix entre la vegetació. Poc després veiem que la pista va tombant a l’esquerra i que a la dreta hi ha un camí que s’enfila, el seguim i poca estona després sortim novament a una pista que també arrencava de la cruïlla de la Serreta. Seguim aquesta pista que desemboca en una de més ample. Aquesta la seguirem poca estona ja que veurem un camí que s’enfila per la dreta. És un camí molt ben marcat que ens deixa davant un camp molt extens que hi ha al capdamunt de la muntanya.
Tot i que el punt lleugerament més alt, 560 metres, el tenim a l’esquerra, el vèrtex, 558 metres, el tenim a la dreta. Així que voregem el camp per la dreta i ja s’intueix el vèrtex entre la vegetació. S’acaba el camp i pugem pel dret els últims metres fins arribar al turó dels Tremolencs, on hi ha un antic vèrtex geodèsic.
La vegetació tapa parcialment la panoràmica, però tot i això, podem veure el Tagament i el santuari i turó del Puiggraciós. Feia un dia tèrbol i no es podia apreciar la panoràmica més llunyana degut a la calitja, la contaminació i la boirina; en dies clars segurament es veu el mar.
Tornem al camp i el travessem de punta a punta per seguir la pista que hi accedeix. Passem per sota una línia d’alta tensió, línia que travessarem tres vegades; faig aquesta observació perquè ens servirà de referència per a localitzar el forn ibèric.
Seguim baixant, arribem a una cruïlla de pistes i seguim per la dreta i ens tornem a apropar a la línia d’alta tensió. Abans d’arribar a una torre d’aquesta línia que hi ha a tocar de la pista, a la dreta hi ha un camí que seguim inicialment fins que ens trobem a sota els cables, aquí ens hem d’apartar del camí cinc o sis passes i buscar per la vorera de l’esquerra una pedra amb forats.
L’historiador Francesc Roma Casanovas en fa una acurada descripció a “excursionismecientific.net”: “Estructura de terra cuita d’aproximadament 3m x 2m. Es conserven tres línies de forats rodons que comunicaven la cambra de cocció amb l’olla. Aquesta darrera és una sola cambra de perfil irregular (a partir d’un espai central se segueixen les fileres de forats). Està en força mal estat de conservació.” Efectivament, perdut en mig del bosc i sense cap mena de rètol, ni d’indicació. Tornem a la pista i anem baixant, fem un tomb de 180 graus i tornem a passar per tercera vegada per sota la línia d’alta tensió; poc després arribem a una cruïlla, hem de seguir recta en lleugera pujada, però primer caminarem unes passes per la pista de l’esquerra per visitar la font dels Tremolencs.
Situada en una raconada de la pista. Hi ha el broc que raja segons l’època de l’any i una aixeta que sobresurten d’una petita construcció amb un banc d’obra.
Reculem les quatre passes i seguim per la pista que passa per sobre la font; pugem lleugerament i després planegem fins arribar a les primeres cases d’una urbanització; aquí girem a la dreta i ens apartem de la urbanització.
La pista que seguim fa un gir de 90 graus a la dreta, aquí seguim recta i durant uns metres compartim el camí amb l’àrea esportiva de la Sorrera, un circuit per a la pràctica de bicicletes de muntanya.
Seguim baixant, passem pels antics camps i feixes de la desapareguda masia de la Tallada. Al final d’aquestes feixes arribem a un cruïlla i seguim recta. Ara deixem les pistes i seguim baixant per dins del bosc per un camí molt bonic que ens porta de nou a la Doma.
Ara si, hi entrem per una petita porta lateral i podem contemplar abastament aquest conjunt arquitectònic en mig de la pau i el silenci que es respira a tots els cementiris.
Tornem al camí i creuem de nou la C-17, ara per un altre pas subterrani i arribem de nou a l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament a la Doma: 05mn
De la Doma a la carena de la Serreta: 30mn
De la carena de la Serreta al turó dels Tremolencs: 35mn
Del turó al forn ibèric dels Tremolencs: 15mn
Del forn a la font dels Tremolencs: 10mn
De la font dels Tremolencs a la Doma: 30mn
De la Doma a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 2h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada