Llarga i variada excursió per l’obaga del Matagalls en la que visitarem un reguitzell de tretze fonts: Pastors, Atlàntida, Felip Graugés, Faigs Bessons, Silenci, Amistat, Generosa, Xiri (Xirinacs), Avet Blau, Rupitosa, Cims, Coll Pregon, Mosquits i Llops. Hi ha catorze noms perquè no hi ha distinció entre les fonts d’en Xiri i de l’Avet Blau.
A més de les esmentades fonts, també passarem per tres turons poc visitats com: la Roca Llancers, el turó del Faig Sec i el turó del Mig, tots tres amb molt bona vista.
Culminarem la caminada assolin el Matagalls.
Podríem dividir l’excursió en quatre parts ben diferenciades; la primera, ben fàcil i planera, contemplant fonts fins la Rupitosa.
Una segona, abrupta i de forta pujada pel Sot de les Cordes, fins assolir la carena.
Una tercera, amb una deliciosa travessia per la carena fins el coll Pregon.
Finalment, la quarta, una trepidant baixada per les fonts de Mosquits i de Llops.
De fonts n’hi ha de ben estructurades, i d’altres molt més discretes, amb el nom pintat en una pedra i un petit broc a ran de terra; aquestes la fullaraca de les fagedes arriba a colgar-ne el broc i poden passar desapercebudes; recomano perdre-hi uns minuts per anar mantenint els brocs a la vista, apartant-ne les fulles, és una tasca en la que hi hem de participar tots, perquè les fulles cada dos per tres tornaran a colgar-ne els brocs i les faran invisibles.
Durant aquesta caminada vaig tenir la sort que, poc o molt, rajaven totes, amb la sorpresa que la de Faigs Bessons, l’Amistat, Silenci i d’en Xiri, en destapar-ne el broc, aquest rajava.
No cal aturar-se gaire descrivint la ja coneguda panoràmica des del Matagalls, ja que a aniríem des del mar al Pirineu, el Vallès i Osona, per citar-ne alguna. El Pirineu si el dia és clar i està molt nevat, es veu des del Canigó fins les muntanyes del Pallars.
És una excursió fàcil, i tota per camins i pistes, menys la pujada i baixada de la Roca Llancers, que ho farem sense camí, però és un tram molt curt i sense gaires dificultats per avançar. Això si, la pujada a la carena és forta.
Iniciarem la caminada al coll de Bordoriol, situat al km 3 de la carretera GIV-5201 (per entendre’ns: la de Santa Fe del Montseny), indret molt bonic, on hi ha un aparcament amb una caseta d’informació del Parc del Montseny.
Sortim del darrere mateix de la caseta seguint la pista. No haurem caminant gaires metres quan un cartell i unes escales de fusta a la dreta ens assenyalen el camí a la font de Pastors, situada a pocs metres sota la pista, en una raconada molt ben arranjada. Font construïda en el 53è Aplec de Matagalls l’any 2002, en recordança del centenari de la mort de Mn. Cinto Verdaguer i amb un vers d’en Felip Graugés.
Tornem a la pista i la seguim una mica més, fins el primer revolt pronunciat a l’esquerra, indret on deixem la pista i seguim recta per una altre pista, i pocs metres després arribem a la segona font.
La font de l’Atlàntida destaca ràpidament pels colors de les quatre barres. Construïda, i patrocinada, per una empresa privada, en motiu del 29è Aplec de Matagalls l’any 1978, any del Centenari de l’immortal poema del mateix nom de Mn. Cinto.
Ara tenim dues opcions, una és seguir la pista i l’altre pujar fins la Roca Llancers. Descartem la primera i ens aventurem amb la segona.
Hem d’emprendre la pujada directament des de darrere mateix de la font, no hi ha camí, però el bosc permet caminar-hi sense gaires impediments, ja que actualment és pot atapeït de brancatge. Ràpidament assolim el punt més alt de la Roca Llancers, de 1173 metres d’alçada, que consisteix en una gran clariana amb molt bona vista i amb un amuntegament de pedres en el punt lleugerament més alt.
Inicialment volia baixar directament a la pista seguint la petita carena, però en veure que es trencava una mica, vaig anar baixant girant lleugerament a la dreta per tal de baixar més còmodament.
Travessem una pista secundaria, que per l’esquerra ens portaria al Corral del Martí i al coll de Joan, seguim baixant i una mica més avall enllacem novament amb la pista que seguíem.
Recuperada la pista la seguim una mica més fins que arribem a una cruïlla on a la dreta trobem la font d’en Felip Graugés.
Una font també molt ben arranjada i amb un bonic vers del mateix Felip Graugés.
Reprenem el camí tot seguint la pista que planeja per dins la fageda. Les fonts que visitarem a continuació ja no son tan vistoses com les tres inicials, inclús costarà una mica de localitzar. Aquesta situació durarà fins la font Rupitosa.
De moment anem seguint la pista fins arribar al Sot de la Font de Llops (font que queda més amunt, i que visitarem de tornada); en aquest punt trobem a la dreta del camí la font dels Faigs Bessons; sota una pila de pedres hi ha el broc; un faig que a mitja alçada es divideix en dos ens pot donar una pista de la situació d’aquesta font.
Seguim caminant una estona més fins la propera font, la font del Silenci la reconeixerem per una pila de pedres a uns cinc metres a l’esquerra del camí. La primera impressió és que es tracta d’una mena de gran fita, però en ser-hi veiem dues escriptures que ens creen una mica de confusió ja que en una pedra hi ha la inscripció de “font del Silenci”, però en una pedra del costat hi ha una placa amb “Avet Blau”, però aquesta font està situada més endavant. Del broc no hi havia rastre, però a base d’anar apartant fulles va acabar emergint de nou.
Seguim, la pista travessa el torrent de Coll Pregon i fa un tomb pronunciat a la dreta, a la sortida del tomb hem d’estar amatents a una modesta fita que ens assenyala un corriol que arrenca per l’esquerra.
Hem d’abandonar la pista i enfilar-nos per aquest bonic corriol que en poca estona ens deixa a una nova pista que passa uns metres més amunt.
Aquí farem una curta anada i tornada fins la font de l’Amistat. Situada a l’esquerra i a ran mateix de la pista. Repetim la mateixa història que l’anterior ja que hem d’estar atents a unes pedres on en una d’elles hi ha escrit amb pintura blava el nom de la font, i també haig de repetir l’operació d’apartar fulles per tal de recuperar el broc.
Vaig seguir uns metres més pensant visitar la font del Camí de la Noguera, però no vaig saber trobar-la, així que mitja volta fins la cruïlla anterior i seguint la pista torno a travessar el torrent de Coll Pregon, ara a una alçada superior; en aquest indret hi ha la font Generosa, que tampoc vaig saber situar exactament, ja que a l’indret baixava aigua per tot arreu.
Seguim una mica més i arribem a una cruïlla on hi ha un cartell que ens indica el camí a la font Rupitosa; girem 180 graus a la dreta per a seguir aquest camí; tornem a travessar per tercera vegada el torrent de Coll Pregon i seguim fins arribar al torrent de la Gémena o de Sot Mal; aquí a l’esquerra del camí hi ha “dos fonts en una”, ja que hi ha una petita placa amb el non de la font d’en Xiri i el una pedra, també amb pintura blava el nom de Font de l’Avet Blau; aquí també vaig desenterrar el broc. La font d’en Xiri és dedicada a Lluís Mª Xirinacs, i la de l’Avet Blau data de l’any 2009.
Deixem aquest indret i poc després la pista s’eixampla i trobem un panell informatiu que destaca la importància de la fusta morta al bosc, fins que finalment arribem a la font Rupitosa, situada a ran del camí, amb la que recuperem les fonts ben estructurades i conservades.
Restaurada amb molt d’encert l’any 2000, i on en una gran pedra hi ha gravada la següent frase: “La terra no pertany a les persones, ans al contrari, les persones pertanyen a la terra” “en l’educació dels nostres infants es troba el futur de la terra i el nostre”. Quina gran veritat, l’educació dels infants és la base d’un sistema sa i democràtic.
Seguim caminant i poc després arribem al final de la pista, i amb ella també s’acaba “la bona vida” de la que hem gaudit passejant per la fageda visitant fonts i comença la segona part de l’excursió, esmentada al principi de la descripció.
En un arbre hi ha pintada una “T” amb pintura vermella; aquesta marca ens acompanyarà a partir d’ara.
Del final de la pista segueix un camí que fa una mica de volta, podem fer drecera girant a l’esquerra i pujar uns trenta metres sense camí evident fins que una mica més amunt trobem el camí i les marques esmentades.
Forta pujada, seguida d’un sector una mica més planer, on ens ajuntem amb un altre camí, aquest senyalitzat amb marques blaves; és a dir a partir d’aquí tindrem: camí molt ben marcat, fites i marques de pintura vermella i blaves.
A partir d’aquí reprenem la forta i sostinguda pujada. La panoràmica és va obrint.
El terreny es va tornant més esquerp, després d’un bon mirador sobre Viladrau, el camí gira 90 graus i quedem encarats de ple a l’obaga, si és l’hivern, com és cas d’aquesta descripció, ho notarem de seguida per la baixada brusca de la temperatura i per la bonica imatge dels salts dels torrent del Sot de les Cordes completament glaçats.
Uns metres abans de creuar aquest torrent, vaig seguir pujant seguint unes fites, fins que vaig adonar-me que no anava pel camí correcte. Recuperat el camí, travessem el torrent i emprenem una nova forta pujada per l’altre costat. La pujada s’acaba definitivament en arribar a la cota de 1443 metres senyalitzada en el mapa, ara segueix una flanquejada fins assolir la carena en el coll d’Ordials de 1469 metres.
Recuperem la llum solar i encetem la tercera part de la caminada. Primer girarem a la dreta i en un parell de minuts arribarem al turó del Faig Sec, de 1487 metres d’alçada. Turó poc visitat, però amb una gran vista panoràmica de 360 graus. Hi havia una mica de boira alta, però un raig de sol va travessar-la il·luminant només l’ermita de Sant Miquels dels Barretons. Una imatge fantàstica!
Tornem al coll i seguim el camí que va pujant pels rasos que envolten el Matagalls. Ens desviem uns metres per passar per turó del Mig, de 1581metres d’alçada, on hi ha una fita de separació de termes, des d’on veiem ja propera la Creu del Matagalls.
El camí va seguint pel llom del Serrat dels Salaverts, del que ens desviarem lleugerament a l’esquerra per apropar-nos a la simpàtica font del Cims, també coneguda com a font del Prat Xic i patrocinada per Amics de l’Aplec de Matagalls l’any 1981 i dedicada a Josep Mª Folch i Torres. La font consisteix en un gran pilar de pedres coronat per un simpàtic “pastoret” i el broc representa el trident de la punta de la forca del dimoni. Molt bonica i en un indret fantàstic.
Ara només ens queda acabar d’arribar al Matagalls, i podem fer-ho per on ens vingui més de gust, aquesta ressenya ho fa sortint per darrera la font i anar pujant pel llom de la muntanya fins assolir el Matagalls, coronat per una creu en commemoració de la canonització del pare Antón Maria Claret.
Deixem el cim pel costat contrari al de l’arribada i seguim el marcat camí que s’endinsa a la fageda i baixa fins al coll Pregon, amb una gran pedra al mig del prat del coll, aparentment sense cap sentit, però cal anar a la part del darrera de la pedra per veure que és un homenatge del 26è Aplec de Matagalls l’any 1975 a Pau Casals i amb un vers de Felip Graugés.
Ara seguirem pel camí de la dreta que tot planejant per la fageda ens porta a la font de Coll Pregon. Restaurada primer l’any 1950 en motiu del 1er Aplec de Matagalls, també el 1960 i finalment el 1979, està dedicada a Jaume Bofill i Mates. A sobre la font hi ha un bonic mosaic de ceràmica de dotze rajoles amb un poema de Guerau de Liost amb un vers dedicat a Coll Pregon.
Tornem sobre les nostres passes fins el coll Pregon. Ara comencem la quarta part de l’excursió. Travessem el coll i seguim el camí que surt per l’altre costat. Al començament sembla una antiga pista, però molt aviat es converteix en un sender. Arribem a creuar una pista i aquí comença una llarga i trepidant baixada per dins de la fageda fins arribar a una altre pista. Aquí hem de seguir per la dreta, però primer anirem uns vint o trenta metres a l’esquerra per apropar-nos a la font dels Mosquits. Situada a l’esquerra del camí i en un revolt de la pista. Construïda l’any 1988 en motiu del 39è Aplec de Matagalls i dedicada a la commemoració del mil·lenari de Catalunya 988-1988 i amb un vers d’en Felip Graugés. El broc queda sota la pedra amb les inscripcions, i també mig amagat per la fullaraca.
Tornem a la cruïlla i seguim uns metres més i aviat la deixem per a seguir un marcat sender que surt per l’esquerra i seguim baixant fins que arribem a una cruïlla de pistes. S’ha acabat la forta baixada, girem a la dreta i passada una cadena trobem la darrera font de l’excursió. La font dels Llops, situada en una raconada molt bonica en mig d’una espessa fageda; rep el nom pels darrers llops (dues femelles i tres mascles) abatuts al Montseny a finals del segle XIX; restaurada pels Amics del Montseny l’any 1986 i dedicada al centenari del poema Canigó.
Ara emprenem la tornada definitiva a l’aparcament. Seguim la pista, que en una lleugera pujada ens porta al coll de Joan, on hi ha un oratori dedicat a Sant Francesc d’Assís, construït pels pessebristes de Vic i Viladrau en l’Aplec de Matagalls de 1976.
Continuem per la pista, passem pel costat del Corral de la Vila; pocs metres després la pista fa un tomb a l’esquerra i enllaçaríem amb l’itinerari d’anada; però no ho farem, seguirem recta per un camí menys marcat que segueix enlairat i paral·lel a la pista i que ens retorna a la caseta d’informació del parc, tot baixant per uns graons de fusta.
HORARIS:
Del coll de Bordoriol a la font de Pastors: 05mn
De la font de Pastors a la de l’Atlàntida: 05mn
De la font de l’Atlàntida a la Roca Llancers: 05mn
De la Roca de Llancers a la font de Felip Graugés: 10mn
De la font de Felip Graugés a la font de Faigs Bessons: 10mn
De la font de Faigs Bessons a la font del Silenci: 05mn
De la font del Silenci a la font de l’Amistat: 10mn
De la font de l’Amistat a la font Generosa: 10mn
De la font Generosa a les fonts d’en Xiri i de l’Avet Blau: 10mn
De les fonts d’en Xiri i de l’Avet Blau a la font Rupitosa: 10mn
De la font Rupitosa al Sot de les Cordes: 55mn
Del Sot de les Cordes al coll d’Ordiols: 20mn
Del coll d’Ordiols al turó del Faig Sec: 05mn
Del turó del Faig Sec al turó del Mig: 20mn
Del turó del Mig a la fonts del Cims: 05mn
De la font dels Cims al Matagalls: 15mn
Del Matagalls al coll Pregon: 15mn
Del coll Pregon a la font de Coll Pregon: 10mn
De la font de Coll Pregon a la font dels Mosquits: 25mn
De la font dels Mosquits a la font dels Llops: 25mn
De la font dels Llops al coll de Joan: 10mn
Del coll de Joan a l’aparcament: 10mn
TOTAL: 4h 55mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada