Mieres, la Dama de la Garrotxa, poblat ibèric de la Palomera, ermita de Santa Maria del Freixe i Turó del Ferrer Montner
Senzilla excursió circular des de Mieres amb dos objectius ben definits com son visitar el monument a la Dama de la Garrotxa just al costat del poblat ibèric de la Palomera i l’ermita de Santa Maria del Freixe; i com a objectiu secundari pujar al turó del Ferrer Montner just abans de finalitzar la caminada.
També gaudirem d’una gran panoràmica des del mirador de la Dama de la Garrotxa; panoràmica de la que no vaig poder fruir-ne abastament degut a la boira baixa, però que a la vegada oferia unes imatges molt boniques dels turons que en sobresortien. El Canigó treia el cap a estones, així com la vall o cubeta de Mieres i el turó del castell de Finestres i el santuari de Santa Maria de Finestres, gairebé a tocar.
És una excursió senzilla ja que bona part la farem per pistes amples, de terra, cimentades o enquitranades parcialment, però també anirem per camins ben marcats i que ens recompensaran àmpliament de les pistes ja que son molt bonics entremig del bosc i amb les pedres cobertes de molsa.
El monument a la Dama de la Garrotxa és una escultura, d’1,85 metres d’alçada i d’1 metre d’amplada a la part central, realitzada per l’artista Josep Bosch i Puy (1937-1998) (Piculives) al costat del poblat ibèric de la Palomera dalt la carena de Finestres a cavall de les valls del Llémena i de Mieres
En aquesta obra es poden apreciar alguns dels trets més característics de l'escultor, com ara la voluminositat, l’arrodoniment i l’equilibri de les formes; l'ús de grans blocs de pedra; o l'al·lusió al cicle vital, representat per una gran dona, emulant les dames prehistòriques. Està col·locada damunt una base de graons, el darrer d'ells decorat amb caps i motius florals als angles.
L’escultura fou ubicada en aquest lloc en record de l'arqueòleg Miquel Oliva i Prats, que va treballar molts anys a l'excavació del poblat ibèric, tal com consta a la placa que hi ha a la base de l’escultura.
Sobre la Dama de la Garrotxa vegis l’enllaç
També gaudirem d’una gran panoràmica des del mirador de la Dama de la Garrotxa; panoràmica de la que no vaig poder fruir-ne abastament degut a la boira baixa, però que a la vegada oferia unes imatges molt boniques dels turons que en sobresortien. El Canigó treia el cap a estones, així com la vall o cubeta de Mieres i el turó del castell de Finestres i el santuari de Santa Maria de Finestres, gairebé a tocar.
És una excursió senzilla ja que bona part la farem per pistes amples, de terra, cimentades o enquitranades parcialment, però també anirem per camins ben marcats i que ens recompensaran àmpliament de les pistes ja que son molt bonics entremig del bosc i amb les pedres cobertes de molsa.
El monument a la Dama de la Garrotxa és una escultura, d’1,85 metres d’alçada i d’1 metre d’amplada a la part central, realitzada per l’artista Josep Bosch i Puy (1937-1998) (Piculives) al costat del poblat ibèric de la Palomera dalt la carena de Finestres a cavall de les valls del Llémena i de Mieres
En aquesta obra es poden apreciar alguns dels trets més característics de l'escultor, com ara la voluminositat, l’arrodoniment i l’equilibri de les formes; l'ús de grans blocs de pedra; o l'al·lusió al cicle vital, representat per una gran dona, emulant les dames prehistòriques. Està col·locada damunt una base de graons, el darrer d'ells decorat amb caps i motius florals als angles.
L’escultura fou ubicada en aquest lloc en record de l'arqueòleg Miquel Oliva i Prats, que va treballar molts anys a l'excavació del poblat ibèric, tal com consta a la placa que hi ha a la base de l’escultura.
Sobre la Dama de la Garrotxa vegis l’enllaç
i
sobre el poblat ibèric adjacent vegis l’enllaç de l’ajuntament de Mieres:
http://mieres.cat/turisme/llocs-dinteres/poblat-i-tailaia-iberics/
Una de les primeres noticies documental de Santa Maria del Freixe daten de l’any 972 en que surt esmentada con Sanctae Mariae de Fraxis; més de 1000 anys d’història donen per a moltes vicissituds; hi apareix el comte Bernat Tallaferro, el rei Joan I, una butlla del papa Gregori V i els grans terratrèmols dels anys 1426 i 1427.
Fins i tot l’historiador Jaume Vicens, en la història dels Remences, narra un fet violent esdevingut dins l’església. Era un diumenge de 1497, quan un rector celebrava la missa, uns homes armats van irrompre a l’interior disparant fletxes i ferint el celebrant, i moltes d’elles es clavaren en el retaule que hi havia rere l’altar. En un inventari que data de l’any 1721, consta l’existència d’aquest retaule, amb pintures que representaven la Verge Maria, al centre, Santa Anna, a la dreta i Santa Margarida, a l’esquerra.
Poc després d’acabada la guerra civil desapareix l’últim rector i l’ermita cau en l’abandonament fins les importants obres de restauració de principis del segle XXI que comportaren l’acte de inauguració el 27 d’abril del 2003 amb gran assistència de fidels.
Vegis una acurada història de l’ermita a l’enllaç de l’ajuntament de Mieres:
http://mieres.cat/turisme/llocs-dinteres/poblat-i-tailaia-iberics/
Una de les primeres noticies documental de Santa Maria del Freixe daten de l’any 972 en que surt esmentada con Sanctae Mariae de Fraxis; més de 1000 anys d’història donen per a moltes vicissituds; hi apareix el comte Bernat Tallaferro, el rei Joan I, una butlla del papa Gregori V i els grans terratrèmols dels anys 1426 i 1427.
Fins i tot l’historiador Jaume Vicens, en la història dels Remences, narra un fet violent esdevingut dins l’església. Era un diumenge de 1497, quan un rector celebrava la missa, uns homes armats van irrompre a l’interior disparant fletxes i ferint el celebrant, i moltes d’elles es clavaren en el retaule que hi havia rere l’altar. En un inventari que data de l’any 1721, consta l’existència d’aquest retaule, amb pintures que representaven la Verge Maria, al centre, Santa Anna, a la dreta i Santa Margarida, a l’esquerra.
Poc després d’acabada la guerra civil desapareix l’últim rector i l’ermita cau en l’abandonament fins les importants obres de restauració de principis del segle XXI que comportaren l’acte de inauguració el 27 d’abril del 2003 amb gran assistència de fidels.
Vegis una acurada història de l’ermita a l’enllaç de l’ajuntament de Mieres:
http://mieres.cat/turisme/llocs-dinteres/esglesia-de-santa-maria-del-freixa/
Iniciarem la caminada a l’aparcament situat a pocs metres de la font de la Cellera (per la que passarem de tornada).
Ens hi portarà directament un camí asfaltat que surt del km 19 de la carretera GI-524 ó C-757 just al davant del restaurant de Can Met.
Comencem a caminar refent uns metres el recorregut fet amb el vehicle (prèvia visita a la plaça Major) fins la cruïlla a l’esquerra amb el carrer del Pujolet que seguim en lleugera pujada. Al final del carrer i de la pujada enllacem amb la pista que enllaça Mieres amb Sant Aniol de Finestres.
A partir d’aquí poca cosa es pot descriure ja que seguirem durant molta estona aquesta pista.
Inicialment enquitranada durant uns tres quilòmetres fins a Can Mas; a partir d’aquí la pista deixa d’estar enquitranada i va combinant sectors de terra i de ciment mentre no para de pujar; pujada suau però sostinguda en tot moment ja que ens ha de portar al capdamunt de la serra de Finestres.
A l’alçada de les ruïnes del mas de Fagelles (que no es veu) la pista fa unes llargues llaçades fins arribar al coll de Pedres Picades o portellera del Freixe a dalt la serra de Finestres. En total haurem caminat uns cinc quilòmetres per la pista per dins del bosc.
En aquest punt farem una anada i tornada fins el monument de la Dama de la Garrotxa; seguirem la pista per la dreta una vintena de metres fins arribar a una cruïlla amb un camí que arrenca per la dreta (hi ha un cartell indicador). Aquest camí és una llarga drecera de la pista, que també podríem seguir.
Aquest camí per dins del bosc que va resseguint la carena és molt bonic i compensa la llarga caminada per la pista.
Finalment el camí torna a enllaçar amb la pista, que seguim per la dreta i pocs minuts després arribem a la Talaia Ibèrica on a la dreta de la pista hi ha un mirador i el monument a la Dama de la Garrotxa al costat mateix del poblat ibèric de la Palomera i situada a 738 metres d’alçada.
Cal esmentar que l’indret té una vista fantàstica. Davant nostre tenim tota la vall de Mieres i a l’esquena tenim el Santuari de Santa Maria de Finestres i la vall del Llémena.
Contemplem la panoràmica, el monument i el poblat ibèric i tornem sobre les nostres passes fins el coll de Pedres Picades.
Si per pujar hem anat pel camí, de tornada podem fer-ho per la pista; però aquesta descripció torna també pel camí, ja que és molt més agradable caminar per un camí que per una pista.
Arribats de nou a l’esmentat coll seguim recta per una pista que deixa a l’esquerra la pista per on hi hem arribat.
Ara planegem més o menys pel llom de la carena i una estona després arribem a una cruïlla a l’esquerra (senyalitzada amb un cartell); pel camí de l’esquerra baixarem després, però primer seguirem recta per la pista per fer una nova anada i tornada, aquesta vegada a l’ermita del Freixe.
Seguim planejant i passem pel costat de les ruïnes del Puig, gairebé menjades per la vegetació i a continuació la pista baixa lleugerament i ens deixa davant de l’ermita de Santa Maria del Freixe, situada en un indret molt bonic i solitari.
L’ermita és molt bonica, amb elements particulars, com la porta tapiada a l’absis i l’escala exterior que et condueix fins dalt el campanar rectangular.
Hi arribem pel que deuria ser el cementiri ja que hi ha dues grans làpides sepulcrals lleugerament apartades de l’ermita.
També podem anar-hi des de Mieres per can Can Salavia, el puig Capell i l’ermita de Sant Miquel de Bustins. Vegis l’enllaç al wikiloc:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/can-salavia-puig-de-capell-i-ermites-de-bustins-i-del-freixe-16067645
Iniciarem la caminada a l’aparcament situat a pocs metres de la font de la Cellera (per la que passarem de tornada).
Ens hi portarà directament un camí asfaltat que surt del km 19 de la carretera GI-524 ó C-757 just al davant del restaurant de Can Met.
Comencem a caminar refent uns metres el recorregut fet amb el vehicle (prèvia visita a la plaça Major) fins la cruïlla a l’esquerra amb el carrer del Pujolet que seguim en lleugera pujada. Al final del carrer i de la pujada enllacem amb la pista que enllaça Mieres amb Sant Aniol de Finestres.
A partir d’aquí poca cosa es pot descriure ja que seguirem durant molta estona aquesta pista.
Inicialment enquitranada durant uns tres quilòmetres fins a Can Mas; a partir d’aquí la pista deixa d’estar enquitranada i va combinant sectors de terra i de ciment mentre no para de pujar; pujada suau però sostinguda en tot moment ja que ens ha de portar al capdamunt de la serra de Finestres.
A l’alçada de les ruïnes del mas de Fagelles (que no es veu) la pista fa unes llargues llaçades fins arribar al coll de Pedres Picades o portellera del Freixe a dalt la serra de Finestres. En total haurem caminat uns cinc quilòmetres per la pista per dins del bosc.
En aquest punt farem una anada i tornada fins el monument de la Dama de la Garrotxa; seguirem la pista per la dreta una vintena de metres fins arribar a una cruïlla amb un camí que arrenca per la dreta (hi ha un cartell indicador). Aquest camí és una llarga drecera de la pista, que també podríem seguir.
Aquest camí per dins del bosc que va resseguint la carena és molt bonic i compensa la llarga caminada per la pista.
Finalment el camí torna a enllaçar amb la pista, que seguim per la dreta i pocs minuts després arribem a la Talaia Ibèrica on a la dreta de la pista hi ha un mirador i el monument a la Dama de la Garrotxa al costat mateix del poblat ibèric de la Palomera i situada a 738 metres d’alçada.
Cal esmentar que l’indret té una vista fantàstica. Davant nostre tenim tota la vall de Mieres i a l’esquena tenim el Santuari de Santa Maria de Finestres i la vall del Llémena.
Contemplem la panoràmica, el monument i el poblat ibèric i tornem sobre les nostres passes fins el coll de Pedres Picades.
Si per pujar hem anat pel camí, de tornada podem fer-ho per la pista; però aquesta descripció torna també pel camí, ja que és molt més agradable caminar per un camí que per una pista.
Arribats de nou a l’esmentat coll seguim recta per una pista que deixa a l’esquerra la pista per on hi hem arribat.
Ara planegem més o menys pel llom de la carena i una estona després arribem a una cruïlla a l’esquerra (senyalitzada amb un cartell); pel camí de l’esquerra baixarem després, però primer seguirem recta per la pista per fer una nova anada i tornada, aquesta vegada a l’ermita del Freixe.
Seguim planejant i passem pel costat de les ruïnes del Puig, gairebé menjades per la vegetació i a continuació la pista baixa lleugerament i ens deixa davant de l’ermita de Santa Maria del Freixe, situada en un indret molt bonic i solitari.
L’ermita és molt bonica, amb elements particulars, com la porta tapiada a l’absis i l’escala exterior que et condueix fins dalt el campanar rectangular.
Hi arribem pel que deuria ser el cementiri ja que hi ha dues grans làpides sepulcrals lleugerament apartades de l’ermita.
També podem anar-hi des de Mieres per can Can Salavia, el puig Capell i l’ermita de Sant Miquel de Bustins. Vegis l’enllaç al wikiloc:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/can-salavia-puig-de-capell-i-ermites-de-bustins-i-del-freixe-16067645
Aquest bonic racó també mereix una bona aturada. Contemplada l’ermita i el seu entorn tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla esmentada anteriorment i tot seguit emprenem la baixada tot seguint un fantàstic camí per dins del bosc, que després d’una lleugera baixada inicial fins una cruïlla on hem de seguir les maques grogues de l’esquerra comença a perdre alçada decididament tot fent boniques llaçades.
Aquest bonic camí acaba en arribar a la pista a la Muntada, que seguim per la dreta.
Aquesta pista ens portaria directament a Mieres, però si volem diferenciar una mica aquesta caminada de totes les que fan més o menys el mateix recorregut podem afegir-hi la pujada al turó del Ferrer Montner de 373 metres d’alçada.
Per anar-hi hem d’estar atents al traçat ja que el camí no té un inici evident.
Anem baixant per la pista per dins del bosc fins que arribem a un punt on a la dreta comença un gran i llarg camp, és el primer que veiem, per tant no pot haver-hi cap dubte, passem per la capçalera del camp i pocs metres després i just abans d’arribar a una cruïlla d’on surt una pista per l’esquerra, travessem un petit filat de la dreta i només caminar quatre passes ja veiem un corriol que s’enfila per dins del bosc (corriol que també està marcat al mapa del ICGC).
Seguim aquest corriol que ens deixa al capdamunt del turó del Ferrer Montner.
No té gaire vista, però no és un indret emboscat ni molt menys, inclús hi ha una mena de cabana feta amb les branques d’una antiga tala.
Seguim el corriol i aviat el bosc s’aclareix i acabem sortint a unes amplies pastures on el corriol es difumina una mica, però ens hem d’encaminar vers un molt evident dipòsit que hi ha a l’altre costat de les pastures.
Durant aquesta caminada per les pastures tindrem molt bona vista de Mieres destacant la gran església de Sant Pere.
Arribem al dipòsit i enllacem amb la pista que hi accedeix. Arribem a una cruïlla i si seguim recta arribarem a la plaça Major, però girarem a la dreta per entrar a Mieres pel barri de la Romeria; un barri d’una antiguitat molt remarcable, ja que l'any 878 en el diploma del rei de França, Carles el Calb, apareix esmentada aquesta zona com a colonització del monestir de Sant Esteve de Banyoles. En el privilegi que el mateix rei va signar l'any 916 s'esmenta el lloc de "Rumazaveila" indicant que era una explotació agrària o vil·la.
A part de la petita església o capella de Santa Maria, hi ha un conjunt de cases molt antigues, farem un curt trajecte per els estrets carrerons del barri i abans d’arribar novament a l’inici de l’itinerari ens trobem amb la font de la Cellera situada just abans de l’inici d’unes escales que ens deixen a l’aparcament.
HORARIS:
De Mieres al coll de Pedres Picades: 1h 25mn
Del coll de Pedres Picades a la Dama de la Garrotxa: 25mn
De la Dama de la Garrotxa a Santa Maria del Freixe: 35mn
De Santa Maria del Freixe al turó del Ferrer Montner: 1h
Del turó del Ferrer Montner a la Font de la Cellera i final: 30mn
TOTAL: 3h 55mn
Aquest bonic camí acaba en arribar a la pista a la Muntada, que seguim per la dreta.
Aquesta pista ens portaria directament a Mieres, però si volem diferenciar una mica aquesta caminada de totes les que fan més o menys el mateix recorregut podem afegir-hi la pujada al turó del Ferrer Montner de 373 metres d’alçada.
Per anar-hi hem d’estar atents al traçat ja que el camí no té un inici evident.
Anem baixant per la pista per dins del bosc fins que arribem a un punt on a la dreta comença un gran i llarg camp, és el primer que veiem, per tant no pot haver-hi cap dubte, passem per la capçalera del camp i pocs metres després i just abans d’arribar a una cruïlla d’on surt una pista per l’esquerra, travessem un petit filat de la dreta i només caminar quatre passes ja veiem un corriol que s’enfila per dins del bosc (corriol que també està marcat al mapa del ICGC).
Seguim aquest corriol que ens deixa al capdamunt del turó del Ferrer Montner.
No té gaire vista, però no és un indret emboscat ni molt menys, inclús hi ha una mena de cabana feta amb les branques d’una antiga tala.
Seguim el corriol i aviat el bosc s’aclareix i acabem sortint a unes amplies pastures on el corriol es difumina una mica, però ens hem d’encaminar vers un molt evident dipòsit que hi ha a l’altre costat de les pastures.
Durant aquesta caminada per les pastures tindrem molt bona vista de Mieres destacant la gran església de Sant Pere.
Arribem al dipòsit i enllacem amb la pista que hi accedeix. Arribem a una cruïlla i si seguim recta arribarem a la plaça Major, però girarem a la dreta per entrar a Mieres pel barri de la Romeria; un barri d’una antiguitat molt remarcable, ja que l'any 878 en el diploma del rei de França, Carles el Calb, apareix esmentada aquesta zona com a colonització del monestir de Sant Esteve de Banyoles. En el privilegi que el mateix rei va signar l'any 916 s'esmenta el lloc de "Rumazaveila" indicant que era una explotació agrària o vil·la.
A part de la petita església o capella de Santa Maria, hi ha un conjunt de cases molt antigues, farem un curt trajecte per els estrets carrerons del barri i abans d’arribar novament a l’inici de l’itinerari ens trobem amb la font de la Cellera situada just abans de l’inici d’unes escales que ens deixen a l’aparcament.
HORARIS:
De Mieres al coll de Pedres Picades: 1h 25mn
Del coll de Pedres Picades a la Dama de la Garrotxa: 25mn
De la Dama de la Garrotxa a Santa Maria del Freixe: 35mn
De Santa Maria del Freixe al turó del Ferrer Montner: 1h
Del turó del Ferrer Montner a la Font de la Cellera i final: 30mn
TOTAL: 3h 55mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada