Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 8 de novembre de 2021

Rocafort, Església de Santa Maria i Pedra de les Creus; ruïnes i font de Can Casassaies i vèrtex geodèsic del Montgròs

 

























Aquesta curta excursió des del municipi de Rocafort té dos objectius principals, visitar les ruïnes de Can Casassaies i pujar al turó del Montgròs on hi ha un vèrtex geodèsic. Aquests dos indrets també divideixen en dues parts la caminada, ja que per anar i tornar del mas pràcticament tota l’estona ho farem per pistes; però al Montgròs haurem de fer molta estona el “senglar” , ja que durant la primera part de la pujada no hi ha cap camí, mentre que en la darrera part hi ha una mica de rastre que permet avançar més “còmodament”. Si no volem fer el senglar, podem  prescindir perfectament del turó, ja que pujar-hi no és necessari, però òbviament l’excursió perd el seu atractiu més “salvatge”. L’interès per passar per les ruïnes de Casassaies és pura curiositat per conèixer “in situ” l’indret on va succeir un tràgic enfrontament entre els maquis i els guàrdies civils l’any 1949. Tot i què la consigna dels maquis era evitar l’enfrontament directe, en aquest mas hi va morir un caporal; fet luctuós que obligà als masovers a fugir precipitadament a França, caminant de nit i dormint de dia. Aquests fets estan molt ben documentats a l’enllaç: https://percaminsdelbages.blogspot.com/2008/09/can-flaquer-i-can-casassaies-en-temps.html juntament amb els fets ocorreguts feia molt poc al proper mas de Can Flequer. Can Casassaies encara conserva força bé l’estructura exterior i part de la planta baixa amb el portal i l’escala interior. Això fa que puguis reconstruir i imaginar l’escena que s’hi va viure. Un guàrdia civil a la porta, un a peu de l’escala i el tercer regirant la casa fins arribar al segon pis que és on hi havia amagats els maquis. Un sol tret, el caporal mort, els altres dos fugint, trets des de les finestres, un guàrdia ferit, però aconseguint fugir; corre cuites a la casa, deixant-ho tot i fugint cames ajudeu-me cap a França. La imaginació vola assegut a l’escala del primer pis dominant la porta d’entrada i els pisos superiors. Però quin fet va desencadenar que una rutinària “ronda” de la guàrdia civil acabés de manera tan tràgica? Aquest i molts més detalls els trobareu a l’ enllaç.

0:00 Rocafort. Arribarem a Rocafort seguint la carretera B-124 des del Pont de Vilomara. Just a l’entrada hi ha un cartell que ens convida a aparcar en un indret amb 20 places. Unes escales de fusta en dos trams ens pugen fins el poble. Girem a la dreta i seguim la carretera fins el primer carrer (carrer Roques), sortim del poble, s’acaba el carrer i segueix una pista, passem pel costat de Cal Tinet, d’una bassa dels Bombers: com que la pista va girant tenim molt bona vista sobre Rocafort; arribem a Can Bufí, per la dreta arriba una pista secundària que és per on tornarem.
La pista s’acaba davant de la tanca de la finca particular de Les Grauetes. Un corriol per l’esquerra la voreja. Superada la finca el corriol segueix recta, i hem d’estar atents a una fita ja que per la dreta arrenca el corriol que seguirem i que poc després desemboca en una pista que segueix per la dreta el torrent del Flequer.
0:35 Creuar el torrent del Flequer. Aixecant la vista ja veiem coberta per la vegetació la paret nord de Can Casassaies, que des de la distància, sembla un castell encimbellat dalt d’unes roques. Ara la pista comença a pujar, i en el primer revolt segueix per la dreta la pista de la vall del Flequer, que seguirem de tornada. Ara continuem pujant per l’esquerra fins el primer revolt de 90 graus. Deixem la pista (però per aquí tornarem venint de la font) i ens enfilem per l’esquerra seguint un corriol molt bonic que segueix per damunt la carena de Casassaies. Cada vegada veiem el mas més a prop fins que hi arribem.
1:10 Ruïnes de Can Casassaies. Primer passem pel costat de dues tines i seguidament ens plantem davant de la porta, amb la data del 1801 gravada en una pedra del llindar de l’entrada. Per les seves dimensions i situació dalt d’un petit turó dominant una gran extensió de terreny recorda els masos del Farell i del Putxet. Una part del mas descansa sobre la roca, i aquesta també forma part d’una paret. A la planta baixa hi ha els estables i una gran tina al costat dret de l’escala. La vida es feia al primer pis aprofitant l’escalfor que pujava dels estables. Deixant de banda els fets esmentats, era un mas imponent. Deixem el mas i seguim el camí o més aviat pista que hi mena per davant de la porta, que fa una llarga llaçada, Al final d’aquesta arribem a una cruïlla de pistes. Per la dreta seguirem després, però ara seguim per l’esquerra per anar a la font. Unes passes després veurem una fita i un corriol que arrenca per la dreta, l’hem de seguir en lleuger descens, creuem el torrent de Casassaies, una fita a l’altre costat ens indica per on segueix el corriol i poc després arribem a la font.
1:20 Font de Casassaies. La font està al fons d’una petita cova amb una arcada de pedra a l’entrada. L’indret està una mica emboscat. Tornem sobre les nostres passes i seguim la pista que ens torna al torrent del Flequer, tot passant abans pel costat de dues cabanes de pedra seca, en bon estat la primera i completament enrunada la segona. Arribats a aquest punt enllacem amb l’itinerari d’anada; si no volem pujar al Montgròs el seguirem fins a Rocafort. Però si ens “pica la curiositat” d’anar-hi, girarem a l’esquerra i seguirem uns metres la pista en direcció a Can Flequer. Durant la pujada i baixada de Can Casassaies es veu la muntanya del Montgròs i la pots anar estudiant i crida l’atenció que s’hi van veient uns cartells de “Coto de caça”, per tant algun camí deu haver-hi que va enllaçant aquests cartells. Així que una vegada arribats al primer, situat al llom de la carena, només serà qüestió anar-los seguint. Però com arribar al primer? Aquí em sembla que em vaig precipitar abandonant la pista massa aviat. Si l’hagués una mica més em sembla que hauria trobat l’inici del corriol que trobarem més amunt. Però això només és una suposició. Així que travesso el torrent i busco un indret per superar una primera petita graonada, anant sense cap mena de camí per l’esquerra trobo un pas per fer-ho, després n’hi ha un altre, ara busco el pas anant cap a la dreta, també fent de senglar el pujo, i d’aquesta manera vaig pujant fins que el pendent disminueix i el pas es torna més fàcil. Arribo al primer cartell, i veig que el pal és rovellat i antic, però el cartell i els cargols son recents. A partir d’aquí camino per un terreny molt pla i arribo a un corriol transversal on hi ha una fita. Per la dreta el camí deu portar al mas de Les Grauetes, que es veu molt proper, i per l’esquerra imagino que es per on hauria d’haver vingut si hagués caminat una mica més per la pista. Segueixo aquest corriol uns metres per la dreta, però l’haig de deixar perquè flanqueja fins el mas. Així que giro a l’esquerra, i novament sense camí supero un graó una mica més important que els dos primers, però sense gaires dificultats a part de fer el senglar. A dalt el terreny torna a ser molt planer i em porta al peu de la pujada final al turó. Aquí torno a trobar un camí transversal i una fita. Aquest camí és el que seguiré per la dreta de tornada del turó. La fita assenyala el que podríem anomenar inici de rastre de corriol que puja. Es pot anar pujant sense gaires entrebancs i vas trobant alguna fita fins arribar a la part alta de la muntanya que és un gran replà; anem girant a l’esquerra fins arribar al vèrtex geodèsic.
2:20 Vèrtex geodèsic del Montgròs, 584m, hi ha rastres de tala d’arbres que permet tenir molt bona vista. Destaca la muntanya de Montserrat i el Montcau. Baixem del turó pel mateix camí fins la fita que hi ha al peu i seguim el corriol que ens porta directament al mas Les Grauetes, blindat per una tanca, en arribar-hi seguim un corriol que va seguint la tanca per l’esquerra fins arribar a una pista secundària. Aquí podríem baixar per un terraplè i enllaçar amb la pista d’anada, però seguirem per la secundària que hi enllaça davant del mas el Bufí.
2:45 Can Bufí. Seguim la pista i entrem novament a Rocafort, però abans de tornar a l’aparcament anirem fins l’altre punta seguint la carretera de Mura fins el bonic indret de l’església de Santa Maria,
3:05 Santa Maria de Rocafort. Originàriament d’estil romànic i documentada ja el 993 com a Santa Maria de Palatio Avaicie, al seu interior hi ha el sarcòfag de Pere de Sitjar (últim senyor laic de Rocafort) obra de Berenguer Ferrer, picapedrer i escultor de Manresa; però encara hi ha una raó més per apropar-nos a aquest racó, ja que darrere l’església hi ha la Pedra de les Creus, una pedra on hi ha gravades unes 40 creus i altres símbols; el seu emplaçament original no era aquí. La seva història està resumida en un plafó davant de la pedra. Era situada dalt la carena en el camí del mas Roviralta a Rocafort, davant de la pedra s’aturaven les comitives que portaven els difunts al cementiri de Rocafort, i per cada difunt hi marcaven una creu. Després del gran incendi de 1985 va ser traslladada a l’emplaçament actual. Finalment retornem a l’aparcament.
3:15 Aparcament.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:

Wikiloc | Ruta Rocafort, Església de Santa Maria i Pedra de les Creus; ruïnes i font de Can Casassaies i vèrtex geodèsic del Montgròs




































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada