 |
| Sant Pere de Savassona |
Aquesta excursió per la comarca d’Osona ens portarà a visitar tres indrets força interessants com l’ermita de Santa Magdalena de Conangle, les ruïnes del castell de s’Avellana i el conjunt de blocs del poblat ibèric de Savassona amb l’ermita de Sant Feliuet al capdamunt.
Els dos primers estan situats al gran pla de Salou, on el riu Ter fa un gran meandre a la cua del pantà de Sau, i el tercer queda ja una mica apartat del riu, però també en tindrem una bona vista panoràmica des del darrere de l’ermita.
Farem tot el recorregut per pistes i camins ben marcats, excepte en alguns trams on el camí és menys evident.
Sorprèn l’ermita de Santa Magdalena pel claustre adossat, que li dona una imatge gens habitual tractant-se d’una ermita romànica.
El claustre en qüestió, d’estil neoclàssic, pertanyia al convent dels carmelites descalços de Sant Josep de Vic i que la família Baurier, propietària de la finca i de la colònia Salou hi traslladà la dècada dels anys 60 del segle XX, i que en la dels 80 el cobrí amb una teulada.
Inicialment era anomenada com a Santa Maria i posteriorment passà a denominar-se Santa Magdalena.
Durant el segle XIII s’hi va instal·lar una reduïda comunitat de monges agustinianes, i per aquesta raó també és conegut com a convent
És un indret singular i molt bonic i en trobareu una amplia descripció de l’ermita i de la seva dilatada història a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Magdalena_de_Conangle
Del castell de s’Avellana, tot i la seva dilatadíssima història, documentat ja el 1067, només en queda una mica de paret, la base d’una torre, alguns trams de muralla entre les roques, i l’escala d’accés tallada a la pedra i molt amagada, de tal manera que pràcticament has de revoltar tota la base del castell fins que no l’ha trobes.
D’aquest castell també en trobareu una detalladíssima relació de la les seves vicissituds al llarg dels segles a l’enllaç:
https://www.lesmasiesderoda.cat/adreces-i-telefons/castell-de-savellana.html
Molt més dilatada és la història del poblat ibèric de Savassona, ja que ens traslladem a la prehistòria, amb troballes del Neolític.
És una gran esplanada amb nombrosos grans blocs, en algun d’ells hi trobem diferents gravats, hi ha el roc de l’Home, la pedra de les Bruixes, la pedra del Sacrifici, el Dau i d’altres.
En el següent enllaç hi trobareu més informació.
https://osonaturisme.cat/osona-la-historia-continua-coneixem-els-vestigis-de-la-prehistoria-a-la-nostra-comarca/
En aquesta plana s’alça un petit turonet on hi ha l’ermita romànica de Sant Feliuet, voltada de cingleres i amb una gran vista panoràmica, inclús hi ha dos bancs de fusta encarats a la vista. Indret d’aturada obligatòria.
Se’n té constància des de l’any 1037 i després de transitar durant gairebé un mil·lenni ha estat restaurada pel Centre Excursionista de Vic, recuperant part de l’aspecte original.
Novament ens remetrem a la wikipedia per a trobar-ne una detallada explicació històrica.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Feliu_de_Savassona
Abans d’entrar en la descripció de l’itinerari cal fer una observació sobre l’accés a l’ermita de Santa Magdalena, ja que hem d’entrar en una finca privada, en la que queda ben explícit que està prohibit entrar-hi.
Aquesta ressenya no és ni molt menys la única que hi ha sobre Santa Magdalena, i totes, absolutament totes, entren en aquesta finca, i totes passen per la porta del mas Salou, inclús just davant de la porta que barra el pas hi ha un petit aparcament per a deixar-hi el vehicle i seguir a peu, tot i que sembla que tampoc podem anar-hi a peu.
És que no hi ha altre remei, ja que no es pot accedir a l’ermita sense passar-hi.
Curiosament, si fas el recorregut en sentit contrari, no en trobaràs cap de cartell ni de porta.
Aquesta descripció és la única que tot i entrant a la finca (no hi ha altre remei), no passa per la porta del mas, ja que l’esquiva fent una drecera, en part sense camí, drecera que comença a pocs metres de l’esmentada porta.
També cal esmentar que l’església romànica de Sant Esteve de Tavèrnolas és un monument digne de ser visitat, tot i que aquesta descripció no hi passa, ens hi podem apropar abans o després de la caminada.
Per a situar-nos al començament de l’itinerari hem d’anar fins el poble de Tavèrnoles, situat a la carretera de Vic al Parador de Sau i Sant Pere de Casserres.
Tavèrnoles queda uns metres a la dreta de la carretera; just a la cruïlla que entra al poble, nosaltres girem a l’esquerra i podem aparcar al carrer Pirineu. Per cert, nom de carrer molt ben trobat, perquè té el Puigmal al fons.
Comencem a caminar tornant a la cruïlla amb la carretera, però just al costat de la darrera casa de l’esquerra arrenca un camí que baixa lleugerament i que seguirem.
El camí revolta aquesta darrera casa i a la cruïlla que hi ha pocs metres, seguim el GR per la dreta.
Encetem un bonic tros de camí per dins del bosc. Molt aviat arribem a una tanca i a can Benarigues, una finca particular que el GR travessa. A la tanca hi ha un cartell que et recorda que has de tancar la porta i que passaràs per una finca privada i ramadera, i que per tant cal observar unes normes.
Molt poca estona dura aquesta travessia per la finca ja que en un parell de minuts ja som davant de dues consecutives portes més que ens deixen fora de la finca.
Seguim pel camí i també pocs metres després arribem a una cruïlla amb un pal senyalitzador.
És la cruïlla d’anada i tornada. Si volem fer l’excursió en sentit contrari hem de seguir recta. Nosaltres girarem a l’esquerra.
El camí ara travessa uns camps amb molt bones vistes i arribem davant de Can Ton Xic; que voregem primer per l’esquerra i després per la dreta, obrint i tancant portes pel bestiar.
Passat Can Ton Xic enfilem un altre bonic camí.
Enlairat a l’esquerra i dalt d’un cingle es veu la Casa Nova del Pujol. Seguim el camí (GR-210) força estona i finalment enllacem amb una pista asfaltada entre la granja de les Guilleries a la dreta i la dels Vimets a l’esquerra.
Seguim aquesta pista que ens va apropant al riu Ter.
Pràcticament a tocar del riu a la dreta arrenca una nova pista asfaltada on hi ha un rètol amb varis noms, i un d’ells indica clarament amb una fletxa: “Santa Magdalena de Conangle”.
Així doncs confiats girem a la dreta i pocs metres després ens trobem amb la porta d’entrada a la finca i antiga colònia del Salou que ens barra el pas.
Per més que busquis no hi ha altre alternativa que passar pel costat de la porta, per un pedrís (hi ha ressenyes que esmenten que la porta petita està oberta, avui no era el cas).
Ara seguirem la pista de la dreta que mena al Mas de Salou i després fa llaçades per guanyar alçada fins l’ermita.
Nosaltres seguirem la pista pocs metres i ens desviarem a l’esquerra per a guanyar alçada travessant uns camps.
Això ens permet no passar pel mas i fer molta drecera.
Travessats els camps ens trobem amb un corriol que ens permet seguir pujant.
Passem pel costat d’una gran bauma, que té una part obrada. En dir “gran” no exagero gens, realment és molt gran.
Visitada la balma (on el senyal del GPS es torna boig), seguim el corriol i pocs metres després recuperem de nou la pista que havíem deixat.
La seguim una mica i després de la següent llaçada tenim una nova opció de tornar a fer una nova drecera.
Aquesta és totalment sense camí, i potser en sortirem amb alguna esgarrinxada, però fem força drecera. També podem seguir tranquil·lament la pista i fer la llaçada que ens podem estalviar.
Feta aquesta nova drecera ja ens trobem pràcticament a l’indret de l’ermita, a la que arribem immediatament.
Havia vist fotografies d’aquesta ermita, i precisament aquestes fotos son les que em vàrem empènyer a visitar-la; però si no en tens cap imatge prèvia, veure una ermita amb un claustre obert al costat, realment et deixa, com a mínim, sorprès, per no dir, bocabadat.
A més, l’indret en general és molt bonic i cuidat, una part del claustre dona a la part de la cinglera i podem gaudir d’una extensa panoràmica de la plana de Vic, amb la seva capital i tancat per la silueta del Montseny.
Vivim en un país on les ermites han d’estar tancades, perquè sinó no en quedaria res, i no podem gaudir del seu interior, ja que no hi ha cap finestra que ens permeti veure’l. Però tot el conjunt arquitectònic compensa àmpliament aquesta mancança.
També hi ha algun banc de fusta sota el claustre, on podem estar-hi una llarga estona contemplativa.
Quan finalment decidim abandonar l’indret de Santa Magdalena de Conangle, ho farem per una obertura posterior que hi ha claustre, i a partir d’aquí també podrem apreciar tot el conjunt des del darrere.
Passem pel costat de les ruïnes d’una antiga porta, que es creu que formava part d’una muralla.
Seguidament ens trobem una cadena. Punt important ja que precisament just al costat d’aquesta cadena hem d’abandonar la pista que seguíem i girar a la dreta per a seguir un gairebé imperceptible camí que va seguint la silueta de l’altiplà de Salou, a vegades més a prop de la cinglera i d’altres menys. No costa gaire de seguir, tot i estar poc marcat, ja que inclús es veuen marques de roderes al terra.
Tot plegat és molt bonic, ens atrau una teulada, ens hi apropem i és la teulada d’una antiga cabana de pastor en molt bon estat. Seguim una mica més i arribem al punt més alt, el turó de Conangle, de 583 metres d’alçada.
No podem seguir recta perquè arribaríem al caire de la cinglera amb el riu Ter a sota.
Hem de retrocedir uns metres per tal de trobar un antic i molt ben marcat camí que ens permet sortir del capdamunt de l’altiplà, i que arrenca molt a prop de la cabana.
Seguim aquest camí i ben aviat ens plantem a sota les roques on hi ha les ruïnes del castell de s’Avellana.
Costa de veure, però primer ens topem amb una gran roca on veiem al capdamunt una antiga paret de pedres. Unes passes més i el camí es bifurca. Hem de seguir baixant per la dreta; però primer seguirem recta per anar al castell.
Anem revoltant unes roques inaccessibles, on al capdamunt es segueixen veien parets de pedra.
No és fins que arribem al costat contrari que veiem l’únic punt que permet accedir-ne al capdamunt.
Un estret camí, amb antics esglaons tallats a la roca ens permet arribar-hi.
Una vegada a dalt, ens dirigim a l’esquerra, on hi ha un gran mirador del meandre del riu Ter, i seguidament ens dirigim a la part oposada, que és on hi ha les restes d’una gruixuda paret, i la base d’una torre; aquests son els vestigis més visibles d’aquest antic i documentat castell.
Vist el castell tornem per on hem vingut fins la cruïlla anterior, i seguim baixant pel camí que poca estona després ens deixa a l’entrada d’una antiga pedrera; just al davant de la bascula on es taraven i pesaven els camions.
Hem de seguir la pista de la pedrera, però primer ens aproparem novament a la punta de la cinglera per tornar a contemplar el meandre del riu Ter, a la cua de l’embassament de Sau.
Seguim la carretera de la pedrera i en el primer revolt pronunciat a l’esquerra, seguim recta per una pista també de la pedrera. Des d’aquest indret també gaudim d’una gran vista del meandre del riu.
Aquesta pista secundària ens porta fins les ruïnes de la Passarella, indret on acaba la pista.
La Passerella també està situada en un balcó privilegiat sobre el riu Ter.
Hem de revoltar les ruïnes per la dreta, passant per davant de la façana principal. Allà arrenca un marcat camí, encara que els metres inicials comencen a estar amenaçats per les bardisses.
Poca estona després aquest camí acaba en una nova pista, on retrobem les marques de GR i que seguim per la dreta.
No gaire estona després arribem a una cruïlla senyalitzada, on hem d’abandonar la pista i seguir un nou i bonic camí per dins del bosc.
Seguint aquest camí ens plantem directament davant de la Pedra de l’Home, un gran bloc de pedra on hi ha gravades diverses figures, la més destacada la d’un home amb un animal al costat.
Acabem d’arribar a l’extensa zona de grans blocs del jaciment neolític de Savassona. A pocs metres hi ha la Pedra de les Bruixes, igualment amb molts gravats, el Dau, on es practica l’escalada esportiva, una mica més apartada hi ha l’espectacular Pedra del Sacrifici on inclús es varen trobar dos esquelets.
És un indret sorprenen, d’aquí surt un camí senyalitzat que s’enfila fins l’ermita de Sant Feliuet, situada dalt d’un petit turó, de 661 metres d’alçada, i que és la cota màxima del dia d’avui.
Ja he comentat l’extensa vista panoràmica que podem gaudir des d’aquest indret.
Si hi arribeu un d’aquells dies que la boira comença a aixecar-se, l’espectacle des de l’ermita és extraordinari.
Vista l’ermita i la panoràmica tornem sobre les nostres passes i seguim l’ample camí d’accés a l’indret des de la carretera BV-5213 que està a pocs metres.
Just abans d’arribar-hi hem de seguir el camí de la dreta; però també podem acabar de sortir a la carretera per anar a veure el castell de Savassona situat a pocs metres, a l’altre costat de la carretera. Una vegada vaig anar-hi, però no pots veure rés perquè és un recinte privat, i et quedes a la porta.
Anats o no al castell ens hem de situar de nou a la cruïlla d’abans i seguir el camí fins que en un revolt hem de deixar-lo per a continuar per la dreta per un nou camí molt bonic.
L’excursió és a prop d’acabar-se, però aquest camí per dins del bosc ens farà perdre gairebé cent metres de desnivell.
Finalment aquest camí ens porta a enllaçar amb el final d’una pista.
Seguirem aquesta pista que precisament ens porta de nou a la cruïlla d’anada i tornada del principi, molt a prop del mas de Benarigues.
Així doncs, només ens resta seguir el camí d’anada fins arribar de nou a l’aparcament.
HORARIS:
Tavèrnoles a la bauma de Salou: 1h
De la bauma a l’ermita de Santa Magdalena de Conangle: 15mn
De l’ermita de Santa Magdalena al castell de s’Avellana: 20mn
Del castell de s’Avellana a les ruïnes de la Passarella: 20mn
De la Passarella a la Pedra de l’Home: 25mn
De la Pedra de l’Home a l’ermita de Sant Feliuet: 10mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada