Besalú, Creu del Candell, Sant Fruitós d'Ossinyà, puig Cornedor (Sagrat Cor), Sant Silvestre del Mor, Sant Ferriol i font de Planells

Besalú, Sant Fruitós d'Ossinyà, puig Cornedor (Sagrat Cor), Sant Silvestre del Mor, Sant Ferriol i font de Planells

Wikiloc | Ruta Besalú, Sant Fruitós d'Ossinyà, puig Cornedor (Sagrat Cor), Sant Silvestre del Mor, Sant Ferriol i font de Planells

Llarga i bonica circumval·lació des de Besalú, en la que visitarem un grapat d’indrets força interessants i carregats d’història.
 
Només començar a caminar ens trobem amb la Creu del Candell. El primer indret carregat d’història i pràcticament oblidat de la 3ra guerra carlina.
Transcrit el resum que en fa la pàgina: http://patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=12
“Durant la Tercera Guerra Carlina es produí un enfrontament entre l’exèrcit carlí i una columna liberal que havia sortit de Girona per trencar el setge carlí d’Olot. La batalla tingué lloc a la serra del Toix, i representà una important derrota de les tropes governamentals. El 19 de març de 1874, 33 presoners liberals foren afusellats a Besalú, per ordre del general Francesc Savalls. Per homenatjar els morts, es va erigir l’anomenada Creu del Candell, just al costat del camí que porta de Besalú a Juïnyà: una columna de ferro coronada per una creu. La creu ha desaparegut, (actualment ha estat reposada) però al peu de la columna encara s’hi pot llegir: “Glòria a los 33 liberales fusilados por las huestes carlistas el 19 de marzo de 1874”. El fet que estigui més o menys envoltada de vegetació depèn de què s’hagi netejat de poc els vorals de la carretera, però cada vegada queda menys gent que sàpiga de l’existència de la Creu i dels esdeveniments que la motivaren.”
Una descripció més detallada dels fets la dona l’escrit del “CUERPO DE ESTADO MAYOR DEL EJÉRCITO (1887). "Narración militar de la Guerra Carlista de 1869 a 1876". Que descriu els fets de la següent manera:
“…Aquellos habían pertenecido a la ronda de Tortellá, y los restantes al batallón de Navarra, a los cuales, prisioneros ya otra vez, y habiendo servido en las filas carlistas, se los consideró como desertores. Dícese que fueron juzgados en consejo de guerra verbal y se les condenó a ser pasados por las armas… En aquella misma noche fueron puestos en capilla los condenados, y a las tres de la mañana del día siguiente, festividad de San José, fueron llevados al lugar del suplicio… Saliendo de Besalú hacia Gerona, pasado el Puente, a la derecha del camino, hay un sitio conocido con el nombre de “Camp Gran del Candell”. En la parte alta de este campo fueron fusilados 26 voluntarios y seis soldados de Navarra. Tres descargas se hicieron para acabar con la vida de aquellos infelices, pues como sucede siempre en las ejecuciones tan numerosas, hay que rematar a los que resultan solo heridos. Causando horror aquella matanza tal vez al mismo Savalls, se adelantó un jefe carlista, mandó cesar el fuego, y dijo en alta voz que quedaban perdonados los que aún no habían muerto. Al llegar la orden, resultaron cinco con vida, uno de los cuales murió en el hospital de resultas de las heridas. Entre los pasados por las armas había un niño de 13 a 14 años que aún no había hecho la primera comunión. Las fuerzas carlistas mandadas por Savalls, que durante la ejecución se hallaban formadas en masa en la parte baja del “Camp Gran del Candell” junto a la carretera, desfilaron luego en dirección a Bañolas, y se les ordenó hacer “vista a la derecha”, es decir, hacia donde se hallaban tendidos los cadáveres de los que acababan de ser arcabuceados. Sin duda que esta orden tuvo por objeto enseñar a los que habían ingresado recientemente en las filas carlistas lo que les esperaba si desertaban de ellas… y en este caso se hallaban los voluntarios y soldados que habían servido en las filas carlistas; pero a los que no habían servido en ellas, ¿por qué se les fusiló?”
Cada any per Sant Josep i fins la Guerra Civil s’hi celebrava un acte al qual anaven personalitats de la Generalitat com els Presidents Macià, Companys i Irla.
Un fet tan ben documentat i important és pràcticament desconegut i la creu queda a un costat del camí passant molt desapercebuda.
 
El següent indret d’interès és la bonica ermita romànica de Sant Fruitós d’Ossinyà, esmentada ja l’any 975. Estava en estat ruïnós i va ser restaurada amb molt d’encert l’ant 2001. Tot i així l’indret es veu una mica abandonat, tot i haver-hi un mas habitat a pocs metres.
 
A continuació el nostre periple ens portarà al puig Cornador, de 451 metres d’alada, on hi ha un vèrtex geodèsic i una capella quadrada amb un Sagrat Cor a dins.
Indret ben conservat i amb una panoràmica de primer ordre. Amb Besalú als peus, es veu el Canigó, el Costabona, pic de l’Infern, el Puigmal, el Comanegra, el Santuari de Sant Ferriol, el de la Mare de Déu del Mont, i tota la vall del riu Fluvià amb els pobles de Montagut, Argelaguer i Tortellà.
Sobre la capella de 5x5 metres del Sagrat Cor, ens remetrem a la viquipèdia:
“Aquesta ermita fou edificada l'any 1900 gràcies a la devoció que professaren, al Sagrat Cor, els senyors Xavier de Ferrer i Lloret i Júlia Ferrer i Carreras Campa, membres de la família Ferrer-Noguer de Besalú i propietaris d'aquesta muntanya. Fou ell mateix qui va dissenyar els plànols de l'ermita, així com projectà i feu construir una carretera per a pujar-hi. Fou, aquesta, la primera ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús que hi hagué a Espanya”.
 
Un nou indret de gran interès és l’ermita de Sant Silvestre del Mor, on l’any 2020 es varen consolidar les ruïnes i s’hi ha fet una escala de ferro que permet pujar a sobre d’una capella lateral o antiga sagristia.
A l’absis i als laterals encara es conserva part de la pintura i al terra també hi ha part del llosat original.
Aquesta ermita inicialment romànica, ja s’esmenta l’any 977 amb el nom de “Sancti Silvestri de Mauro", posteriorment com  "Sancti Silvestri deç Mor" i més endavant com a "Sant Silvestres Desmor".
Situada completament allunyada de qualsevol nucli habitat i en un paratge molt bonic.
 
Ens en queden dos d’indrets interessants; ara toca la font de Planells.
A l’indret hi ha una taula de pedra amb els bancs també de pedra. La font està tancada amb una porta que es pot obrir i accedeixes a una petita cova amb la font al fons. Sembla que hi hagi una mina, i que l’indret de la taula i els bancs està justament a sobre la bóveda d’aquesta mina o galeria subterrània.
En un racó de l’esplanada de la font hi ha un memorial en recordança dels tres guerrillers del PSUC assassinats pel franquisme en una emboscada en aquest mateix indret el 22 de juny del 1953.
El 28 de juny del 2020 el grup d’expressos polítics del franquisme realitzà un acte d’homenatge en aquest indret a Ramón Solsona, Joan Panyella i Àngel Moreno en reconeixement al seu compromís amb la llibertat, la república i el socialisme.
 
Finalment acabem els indrets interessants amb l’antic santuari de gran devoció antigament, va caure en la decadència i la ruïna; actualment s’hi estan fent obres de reconstrucció. Al voltant hi ha una zona de pic-nic. Novament ens trobem en un indret molt bonic.
Ens remetrem una altre vegada a la viquipèdia per a veure’n una mica de detalls:
“L'església és molt gran per tal de donar cabuda als nombrosos pelegrins que s'acollien al santuari, ja que, segons la tradició, era gran el poder que tenia Sant Ferriol per curar les trencadures. No és d'estranyar, com s'explica a nombrosos textos, que les parets estiguessin cobertes d'ex vots, fets de cera i de diferents formes. També hi havia hagut un reliquiari gòtic de coure daurat, que contenia les relíquies de Sant Ferriol i d'altres sants. Havia estat adquirit pel santuari, el 4 de setembre de 1603, per 25 lliures i 12 sous. Actualment no se sap on és”
“Sant Ferriol és un santuari situat a 366 metres sobre el nivell del mar, a pocs quilòmetres de la vila comtal de Besalú, dins el terme del veïnat de Fornells de Besalú. Fins fa pocs anys, l'abandó d'aquest conjunt era total; actualment, un grup de treball de Besalú està fent tasques de restauració per tal de recuperar de nou el santuari.” 
Com podeu copsar aquesta és una excursió en que combinarem indrets històrics i grans vistes.
Tots els camins estan perfectament senyalitzats i l’excursió no presenta cap mena de dificultat; el desnivell més fort el farem a la baixada; de pujada tot i fer òbviament el mateix desnivell, el farem d’una manera més regular i pausada.
 
Començarem la caminada al poble de Besalú, concretament deixarem el vehicle en un dels tres aparcaments que hi ha a l’entrada, just a l’inici del característic pont medieval.
Normalment aquests aparcaments s’acaben omplint, però com que hi arribarem d’hora, el trobarem pràcticament vuit i podrem escollir sota de quin arbre deixem el cotxe.
Deixat el vehicle comencem a caminar, travessem la carretera i passem pel costat del punt d’informació i seguim l’estreta carretera que mena al càmping de Besalú.
Estem seguint el GR2. Just passat el primer revolt ja ens trobem la Creu del Candell; precisament la carretera voreja el pla del Candell.
Fem una petita rampa i arribem a una cruïlla que serà on es separen els camins d’anada i tornada. Nosaltres seguirem recta i les indicacions del Mas Pitre i les marques del GR2, i abandonem les indicacions al càmping.
Passem fregant l’esmentat mas; aquí s’acaba la pista asfaltada i segueix un bonic; pocs metres després veiem un gran plataner que ens assenyala la posició exacte de la font de Mas Pitre, a la que arribem tot seguit.
Situada en una bonica raconada, la font no raja, però hi ha una taula coberta de molsa i uns llargs bancs de pedra, tot sota l’atenta vigilància del magnífic exemplar de plataner.
El camí fa un tom de 180 graus, passa per sobre la font i empren una sostinguda pujada fins arribar a creuar la pista que mena al Mas de l’Ametller. En aquest indret hi ha el modest oratori de l’Ametller, amb una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
Travessada la pista, el camí segueix pujant i fa una llarga llaçada amb bones vistes de l’esmentat mas.
Els cims de l’Alta Garrotxa i el Pirineu comencen a treure el cap.
Aquesta pujada s’acaba en arribar a una nova pista asfaltada, que seguirem per l’esquerra en lleugera baixada (per la dreta ens portaria directament al collet de la Serra i al puig Cornedor).
Seguim aquesta pista, primer un revolt a la dreta seguit d’un a l’esquerra i atenció al següent revolt de 90 graus, també a l’esquerra, ja que en aquest punt hem d’abandonar la pista asfaltada i seguir per un camí per dins del bosc, que acaba desembocant novament a la pista, havent fet una gran drecera.
Seguirem aquesta pista, pràcticament plana, per la dreta durant molta estona, fins que arribem a l’ermita de Sant Fruitós d’Ossinyà, deixant el mas de Sant Fruitós a la dreta.
Contemplem aquesta restaurada ermita romànica situada en un indret molt bonic.
Quan decidim seguir la marxa hem de revoltar l’ermita i seguir un camí poc marcat al començament, ja que travessa un petit prat, però perfectament traçat després d’aquests metres inicials, encara que de totes maneres es veu poc transitat.
És un camí molt bonic per dins del bosc i que va guanyant alçada, fent principalment una gran llaçada.
El camí s’acaba en arribar al collet de la Serra. Important cruïlla de pistes i camins.
Un cartell a l’altre costat del coll ens indica el camí al puig Cornador.
Sender molt ben traçat amb xiprers a banda i banda i que en poca estona ens deixen dalt del puig Cornador amb una gran esplanada i la capella o ermita quadrada amb la imatge del Sagrat Cor a l’interior. El vèrtex geodèsic està al darrere mateix de l’ermita. Un providencial banc encarat al Canigó i a la vall del Fluvià, amb una dilatada panoràmica ens convida a fer-hi una bona aturada contemplativa.
Deixem l’indret tot seguint la pista que hi arriba, després d’un curt trajecte, enllaça amb una de les pistes que hem creuat al collet de la Serra.
Seguim per la dreta aquesta pista força estona; passem pel coll del Bruc i seguim fins el Collet de les Basses de Can Bet.
Aquí hem de deixar la pista que estem seguint, per a seguir-ne una de secundària que arrenca per l’esquerra.
Si seguíssim per la pista principal aniríem directament a Sant Ferriol sense passar per l’ermita de Sant Silvestres ni per la font de Planells.
Seguim doncs la pista secundària per l’esquerra, però per aquesta només  caminarem una vintena de metres, ja que gira a l’esquerra i nosaltres seguirem recta per un camí que va guanyant alçada, tot revoltant el turó de les Ofrenes i a la vegada ens ofereix unes imatges molt boniques de Sant Silvestre del Mor, que sobresurt en mig del bosc.
Arribem a un marcat collet; nova cruïlla de camins. En aquest punt farem una anada i tornada a l’ermita de Sant Silvestre.
Ara anirem per l’esquerra i a la tornada per la dreta (que llavors serà seguir recta).
Després d’uns primers metres veiem a la dreta del camí les ruïnes de Can Cavaller. Un gran mas situat en un balconada amb unes vistes privilegiades. Seguim amb una lleugera tendència a baixar i en arribar a la propera cruïlla hem de deixar la pista que seguíem per girar a l’esquerra, que ressegueix el llom d’una carena i que ens deixa al bonic indret de l’ermita de Sant Silvestre del Mor; tal com ja he esmentat al començament, feliçment consolidades les seves ruïnes; i tant de bo, aquest sigui un primer pas per a la seva reconstrucció.
Contemplem l’ermita, per dins i per fora, pujant per les escales de ferro que ens porten a sobre de la sagristia i que ens permet gaudir d’una basta extensió boscosa.
Contemplat l’indret tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior d’anada i tornada.
Ara seguim recta, deixant a la dreta el camí per on hi havíem arribat.
Aviat arribem al racó on hi ha la font de Planells, amb una taula i bancs de pedra. Indret on, tal com ja he explicat al començament, hi ha un memorial d’un fet tràgic de l’any 1953.
Seguim baixant i arribem a una cruïlla, on per la dreta arriba la pista que hem deixat al Collet de les Basses de Can Bet.
Òbviament hem de seguir per l’esquerra. Ara la pista fa un parell de llaçades amb molt poc desnivell entre elles, però no hi ha cap drecera, i per tant no ens queda més remei que fer-les.
Després seguim baixant, deixem a l’esquerra i invisibles les ruïnes de Can Noguer; la pista fa un gir de gairebé 90 graus a l’esquerra; aquí si que hi ha una curta drecera. Recuperem la pista i passem pel costat de les ruïnes del mas de l’Om, que revoltem, per immediatament abandonar la pista i continuar davallant per un marcat camí. Travessem de nou la pista, però seguim pel camí que una estona després ens deixa davant de Sant Ferriol.
Situat en un gran replà de la muntanya, també ofereix bones vistes; abans d’arribar-hi travessem una amplia zona de d’esbarjo.
Visitat l’indret seguirem el camí que surt per la dreta, just a l’entrada del recinte i que ressegueix un antic mur de pedra, que poc després ens deixa en un prat que ens permet obtenir una bona perspectiva del santuari. En aquest prat també hi ha instal·lacions d’esbarjo.
Un nou mur de pedra a la dreta ens assenyala l’inici d’un fantàstic i antic camí d’accés al santuari.
És un estret camí per dins del bosc que baixa la muntanya en un seguit de curtes giragonses.
D’aquesta manera anem perdent alçada, ja a la part baixa de la muntanya el camí creua la carretera d’accés a Sant Ferriol tres vegades.
A la quarta hi acaba desembocant. Aquí comença la part menys agraïda de la caminada, ja que l’haurem de seguir durant una mica més de tres quilòmetres, resseguint una estona el perímetre del càmping de Besalú. Però si anem girant la vista a la dreta veurem perfectament la silueta del turó Cornador, d’on destaca al capdamunt la blanca ermita del Sagrat Cor.
Aquesta marxa s’acaba en enllaçar amb el camí de pujada.
Tornem a passar per la Creu del Candell, ara podrem fer-hi fotografies amb una llum molt diferent a la de primera hora del matí; i tot seguit arribem  com un turista qualsevol a l’aparcament del Pont de Besalú, donant per acabada aquesta bonica caminada pels termes de Besalú i Sant Ferriol.
 
HORARIS:
De Besalú a la font del Mas Pitra: 20mn
De la font a l’oratori de l’Ametller: 05mn
De l’oratori a Sant Fruitós d’Ossinyà: 50mn
De Sant Fruitós al collet de la Serra: 25mn
Del collet al puig Cornador: 05mn
Del puig Cornador al coll del Bruc: 10mn
Del coll del Bruc al collet d’anada i tornada: 35mn
Del collet d’anada i tornada a Sant Silvestre del Mor: 10mn
De Sant Silvestre novament al collet anterior: 10mn
Del collet a la font de Planells: 15mn
De la font de Planells a Sant Ferriol: 30mn
De Sant Ferriol a l’inici: 1h 20mn
TOTAL: 5h