Argentona i 14 fonts: Picant, d'en Miliu, de la Puput, del Camí, de les Sureres, de l'Esquirolet, de l'Esquirol, del Grup, del Ferro, del Llop, d'en Baló, de la Cua Llarga, de les Oliveres i del Mig

Argentona, 14 fonts: Picant, Miliu, Puput, Camí, Sureres, Esquirolet, Esquirol, Grup, Ferro, Llop, Baló, Cua Llarga, Oliveres

MUNTANYA: Celrà, castell de Celrà, ruïnes del castell de Barbavella o dels Carlins, mirador del Congost, castell i puig de Sant Miquel, mines del Nen Jesús i bosc d'escultures de Joan Carolà

 

Caminada per unes quantes fonts d’Argentona, en aquesta ressenya en seran catorze.
En concret passarem per les fonts del Mig, Picant, d’en Miliu, de la Puput, del Camí, de les Sureres, de l’Esquirolet, de l’Esquirol, del Grup, del Ferro, del Llop, d’en Baló, de la Cua Llarga i de les Oliveres.
D’aquestes el traçat passa només per dotze.
La font del Mig està al final de l’avinguda del Burriac d’Argentona, que és d’on comença l’excursió, i la font i el recinte de pic-nic en el moment d’aquesta excursió estava tancat per les mesures anti COVID19, ens hi vàrem atansar però sense gravar-ho.
La font d’en Baló, tampoc està traçada en el recorregut, per un error, però en l’explicació del recorregut quedarà perfectament documentat el curt camí que cal seguir per anar-hi, i en el punt d’interès de la cruïlla corresponent també s’esmenta aquest fet.
A sobre mateix d’aquesta font hi ha la pedrera d’en Santhilari, inclús es veu la placa de ceràmica que hi ha a la paret de la pedrera, però el camí actualment està barrat per les bardisses.

Aquestes fonts i moltes més que hi ha al terme d’Argentona son obra del Grup d’Amics de les Fonts, als quals s’ha d’agrair públicament el seu treball, esforç i dedicació en la seva construcció i manteniment .
Totes, menys una, tenen detalls d’ornamentació, tant a la mateixa font com en el seu entorn creant uns ambients molt bonics.
L’única que està pràcticament perduda és la font del Llop, però també és la que està a més alçada i és molt difícil que allà dalt pugi rajar-hi aigua.
Parlant de rajar, això evidentment depèn de la climatologia de cada temporada.
L’excursió la podríem dividir en dues parts; una part consisteix en anar passejant per les fonts que anem trobant, principalment durant l’anada fins la font del Ferro.
A partir d’aquesta font sembla que tot s’acabi, ja que de camins amples, planers i ben marcats passem sobtadament a una forta pujada per corriols fins arribar pràcticament a l’alçada del castell de Burriac; llavors ens tornem a passejar, aquesta vegada a força alçada, per a tornar a trescar per corriols costeruts, ara de baixada, fins a retornar a Argentona.

Per a començar la caminada ens situarem a prop de la font Picant, buscant aparcament pels carrers propers.
Aquesta vegada l’aparcament l’hem trobat a l’avinguda de Burriac, el mateix carrer on hi ha la font del Mig. Ens hi acostarem abans de començar la caminada o en acabar-la. La font està a dins una gran glorieta al final del carrer i voltada d’una zona d’esbarjo; però la font està inutilitzada. Des de l’ombra dels arbres de l’aparcament començarem pròpiament l’excursió anant fins el, també, proper espai de la font Picant.
Aquesta font és una de les més importants d’Argentona; baixem per la rampa que porta a la font, protegida per una reixa que està oberta.
Vista la font tornem uns metres sobre les nostres passes i comencem a remuntar la riera, curta caminada per la riera, que en el fons estem fent una drecera ja que aviat sortim a la cruïlla del carrer de la Feu amb el dels Gegants.
Seguim aquest darrer, en el primer revolt deixem a la dreta el Passeig de Burriac (el cotxe és a “l’avinguda” Burriac), passeig que seguirem d’aquí una estona.
Seguim i en el proper revolt deixem el carrer del Gegants i seguim per la dreta pel passeig de la Soleia uns metres, just davant de la residència o llar d’Argentona deixem aquest carrer una estona per a seguir per la dreta el carrer d’en Pau de la Font. Quan aquest carrer fa un revolt a l’esquerra nosaltres seguirem recta per un camí, deixant momentàniament endarrere les últimes cases.
D’aquesta manera arribem a la font d’en Miliu, restaurada pel Grup de Fonts d’Argentona l’any 1994 i situada en una raconada del camí.
Contemplada la font, el camí segueix uns metres per la riera i immediatament fa un tomb de 180 graus i s’enfila en diagonal pel marge de la riera fins a enllaçar amb un camí superior, que seguirem per la dreta.
Així arribem a l’indret de la font de la Puput, situada just sota el camí, amb un corriol que ens hi baixa.
La primera impressió no es bona, ja que veiem una caseta o dipòsit, però la font queda a l’esquerra.
Aquesta font va ser restaurada pel mateix grup l’any 1993.
Tornem al camí que en pocs metres fa un nou tomb de 180 graus, passem pel costat d’una antiga cova i seguidament entrem de nou al passatge de la Soleia; que ara seguirem íntegrament i al final enllacem amb l’itinerari d’anada.
Seguim baixant com si volguéssim tornar a l’aparcament, però en arribar a la cruïlla amb el Passeig de Burriac, girem a l’esquerra per a seguir-lo fins un proper revolt.
Aquí abandonem definitivament el nucli d’Argentona per a seguir recta per un camí que surt del revolt.
Molt aviat arribem a la font del Camí. Situada en una esplanada al costat del camí. Llegim en una placa que l’aigua de la font prové de la mina Pau Mas del segle XIX i que va ser restaurada pels Amics de les Fonts els anys 1997-1998.
A partir d’aquesta font seguim el camí que ens porta a la llera del torrent de Burriac, on hi trobarem un reguitzell de fonts.
La primera font que hi trobem és la font de les Sureres.
Totes les fonts que hem trobat fins ara son boniques construccions, aquesta a part de ser-ho també, al seu voltant hi ha bancs i taules de pedra per a fer-hi una bona aturada. La font va ser restaura l’any 2003. Menció especial, i relativa al nom de la font, mereix una surera, potser centenària, que hi ha a l’indret.
Seguim caminant i ens plantem en una nova raconada on hi ha dues fonts, la de l’Esquirolet i la de l’Esquirol, situades a pocs metres una de l’altre.
De nou ens trobem en una gran i bonica esplanada voltada de bosc.
La font de l’Esquirolet és molt petita i està a la dreta del camí, hi ha més pedrís per descansar que font, i uns metres més endavant hi ha la de L’Esquirol, amb la placa dels Amics de les Fonts de l’any 2003. Indret molt ben arranjat, inclús amb un petit pont.
Seguim remuntant el torrent i una estona després arribem a dus fonts més, que estant molt a prop una de l’altre.
La primera és la font del Grup.
En aquesta font la placa del Grup d’Amics de les Fonts, correspont a l’any 1994, però no és una placa, sinó que està gravada a la pedra del costat de la font, juntament amb una sèrie de noms.
Seguim quatre passes més i arribem a l’espectacular font del Ferro.
Font situada en un ampli esplai amb bancs i taules de pedra, algunes aprofitant els blocs de l’entorn. La font és una treballada construcció amb una gran portalada i un “badiu” interior; indret que també mereix una aturada contemplativa i per recuperar forces.
Sobretot aquesta darrera, ja que aquí podríem dir que s’acaba la zona “civilitzada” de l’excursió.
Ara seguirem uns metres per la torrentera, i poc després començarem a guanyar alçada per un corriol que s’enfila de valent.
Travessem un camí transversal i seguim pujant sense treva.
Finalment arribem a un nou camí transversal.
Cruïlla important, ja que si volem allargar l’excursió fins el castell del Burriac haurem de seguir per l’esquerra.
Nosaltres aquesta vegada deixarem el castell en el seu lloc i girarem a la dreta.
A partir d’ara farem una llarga flanquejada per la part alta de la muntanya i anirem tenint molt bona vista de la costa i durant una estona també la tindrem del castell, fins que el camí canvia de vessant i desapareix el castell de la nostra vista.
En aquest punt hi ha una petita balconada que és un gran mirador.
Seguim flanquejant i una estona després hem d’estar atents al petit rastre que hi ha a l’esquerra, ja que amagada i a pocs metres hi ha l’indret de la font del Llop.
De font només en té el nom escrit en una pedra i un petit solc que deuria fer les funcions de bassa.
Tornem al camí i a partir d’aquí podríem dir que comencem a tornar.
Aquest retorn no serà tant plàcid com l’anada, ja que per arribar novament a Argentona, passant per més fonts haurem d’anar seguint trencants i camins ... i haurem de perdre el desnivell que hem guanyat, gairebé de la mateixa manera.
Primer que rés, seguim el camí que en travessar el Xargall de la Brolla d’en Nadalfa un gir de 180 graus.
Uns metres més endavant trobem la primera cruïlla i hem de seguir per la dreta.
Els primers metres d’aquest camí semblen una trialera amb fort pendent.
Dues cruïlles més i sempre a la dreta. Forta baixada , hem de procurar no relliscar pel terra de sauló, rellisca tant si està sec, com si està mullat.
Més avall el pendent es suavitza i finalment desemboquem en una pista.
Si volem acabar l’excursió per la via ràpida, podem seguir aquesta la pista per la dreta i ens portarà directament a Argentona.
Si volem seguir visitant fonts, haurem de girar a l’esquerra, i seguir uns metres pista amunt.
Pujarem poca estona, perquè aviat haurem de seguir un camí per la dreta que ens porta a travessar el Pla dels Alemanys.
Anem avançant, seguint els trencants per la dreta, fins que arribem a una nova pista.
En aquesta pista només hi posarem els peus, perquè automàticament hem de seguir un camí que surt per la dreta.
Després d’una nova i forta baixada arribem a una triple cruïlla.
D’aquesta cruïlla descartem el camí que segueix baixant per la dreta.
Primer seguirem pel de l’esquerra fent una anada i tornada a la font d’en Baló, i després seguirem pel que surt més o menys recta.
Així doncs, girem a l’esquerra (aquest curt trajecte no està traçat en el wikiloc, per tant al cap de vint metres us avisarà l’alarma del wikiloc, però no em feu cas). El camí puja molt lleugerament i en pocs minuts arribem a una petita plataforma on hi ha una antiga taula rodona de pedra sota un micaquer.
Ja som a la font d’en Baló, però rés sembla indicar-ho. Només cal que ens fixem que just a la dreta, al costat mateix d’on hem arribat, arrenca un discret corriol que baixa fent una curta giragonsa i que ens deixa davant de la font d’en Baló.
Situada en una bonica raconada, també a l’ombra d’un micaquer. Encara que la font no raja, tant la font com la ceràmica que hi ha al costat son molt boniques. Font també inaugurada pel
Grup de Fonts d’Argentona el 1987.
Aixecant la vista veurem una ceràmica enganxada a la paret de la pedrera d’en Santhilari, però, tal com ja he comentat, actualment és inaccessible degut a les bardisses que impedeixen el pas.
Tornem a la cruïlla anterior d’anada i tornada, on recuperem el traçat del wikiloc i ara girem a l’esquerra per a seguir el camí que baixa molt lleugerament.
Pocs metres després ens trobem en que el camí més marcat baixa fort per la dreta en una mena de curta trialera i el més planer, que estem seguint, es torna més perdut.
Hem de seguir aquest darrer, ja que si baixem per la trialera ens “menjarem” la font de la Cua Llarga.
Seguim unes passes més pel camí menys marcat i amagada darrera el revolt del camí hi ha la font de la Cua Llarga.
És un revolt de 180 graus, i l’indret sembla molt afectat pel temporal Gloria del gener del 2020, ja que hi ha molts pins caiguts i amb el brancatge serrat per a tornar a obrir el pas; potser la font va estar inaccessible un temps fins que no es varen serrar les branques que n’impedien el pas.
La placa del Grup d’Amics de les Fonts en data la seva construcció l’any 1986.
Vista la font seguim el camí que acaba de fer el revolt de 180 i comença a davallar seguint la torrentera.
En poques passes recuperem el camí que baixava fort abans de la font.
Ara tot és més marcat, evidenciant que a aquesta font i a la d’en Balot el més freqüent és anar-hi des de baix i no tant des de dalt, com és el nostre cas.
Una estona després arribem a la font de les Oliveres, aquesta situada també en una gran esplanada.
Aquí la data de la construcció de la font és del 1991, com queda ben palès en el trencadís que en diu el nom i la data.
A partir d’aquí la caminada s’apropa al final, ja que molt poc desprès arribem de nou a les primeres cases d’Argentona.
Seguim primer per la torrentera fins arribar a l’avinguda de Nostre Senyora de la Salut, que seguim íntegrament.
Passem pel costat del xalet modernista de Ca l’Alzina de l’any 1904, actualment força descuidat i pocs metres després arribem directament a l’aparcament, donant per acaba aquesta caminada per una part de les fonts d’Argentona.

HORARIS:
De l’aparcament a la font Picant: 05mn
De la font Picant a la font d’en Miliu: 15mn
De la font d’en Miliu a la font de la Puput: 10mn
De la font de la Puput a la font del Camí: 20mn
De la font del Camí a la font de les Sureres: 05mn
De la font de les Sureres a les fonts de l’Esquirolet i Esquirol: 05mn
D’aquestes fonts a les del Grup i del Ferro: 10mn
De la font del Ferro a la font del Llop: 40mn
De la font del Llop al pla dels Alemanys: 30mn
Del pla dels Alemanys a la font d’en Baló: 20mn
De la font d’en Baló a la font de la Cua Llarga: 05mn
De la font de la Cua Llarga a la font de les Oliveres: 15mn
De la font de les Oliveres a l’aparcament: 10mn
TOTAL: 3h 10mn
La font del Mig queda fora d’aquest horari ja que està al mateix carrer on hem aparcat.