L’objectiu d’aquesta excursió és fer una caminada per la muntanya de l’Amigó, però fugint el màxim dels camins més transitats, tant per excursionistes, com per ciclistes.
Amb aquest objectiu passarem per tres indrets totalment desconeguts i pràcticament gens visitats.
Aquests indrets son el turó de la Nadala, el Mirador de les Roques (proper al turó de la Xorreta), però el màxim de solitud l’assolirem al rocam que hi ha a sota el turó de Donadéu.
Aquest és un indret amb unes vistes impressionants i fins fa poc totalment inaccessible, ja que estava totalment colgat per la vegetació, però que una vegada recuperat el seu accés, ens ofereix unes vistes impressionants. Bàsicament es veu tot el Vallès, Montserrat, La Mola de Sant Llorenç de Munt, el Montseny, el Pirineu, inclús en algun moment del camí per accedir-hi es veu la canal del Pedraforca (si està nevada), això caldria confirmar-ho amb una màquina de fotografiar amb “cara i ulls”, la meva no reuneix aquestes condicions; és més una apreciació dels meus “ulls” que de la meva màquina.
Del turó de Donadéu es desprèn en direcció NNE un estrep que després d’un inici molt marcat, a mesura que va perdent alçada es va desdibuixant per acabar a l’alçada de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes.
Aquest estrep o petita carena separa, per l’E, el torrent de Cabanyes amb el torrent del Pou de Glaç, per l’W ...i les pedreres de Can Donadéu i la de Can Rovireta.
És en aquest primer tram de la carena on trobem aquest rocam, un indret totalment pla, on hi ha tres grups de grans pedres senyalitzat en el mapa de ICGC amb la cota de 387,6 metres, molt a prop el mateix mapa també assenyala una cota de 383,5 metres, però aquesta cota correspon a un petit coll.
No he sabut trobar-ne el nom (si és que en té) i per això esmento l’indret com a “Roques del Turó de Donadèu”.
En aquestes roques amagades sota una espessa capa de matolls si han trobat tres llaunes antigues de cervesa, un paper indesxifrable i el cul d’una ampolla de cava.
Això vol dir que fa uns anys, tampoc tants, que aquí s’hi arribava fàcilment. Però qui hi anava? Perquè va deixar d’anar-hi? Caçadors? Si eren caçadors perquè varen permetre que l’indret quedés colgat? Per aquesta zona també hi ha un grapat de camins, senyalitzats en els mapes, i que també han desaparegut. Les pistes, encara que facin molta volta, en tenen bona part de la culpa de la desaparició dels camins.
És un indret que recomano vivament que cal anar-hi, i us sorprendrà la quantitat de grans roques o blocs que hi ha, i els que encara resten amagats sota la vegetació. Fruireu anant d’un a l’altre, el lleugerament més alt és un con polit per tots costats i que costa una mica posar-se dret al capdamunt, i el més allunyat és com un balcó obert al Vallès.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de buscar aparcament a l’esplanada de diferents nivells que hi ha entre el centre hospitalari de Can Ruti i la Unitat Docent de la Facultat de Medicina (UAB), això amb tota seguretat només serà possible els caps de setmana i festius, o bé arribar-hi abans de les vuit del matí, sinó és impossible trobar-hi espai. En dies feiners cal baixar una mica per la carretera d’accés a Can Ruti i aparcar a l’aparcament de l’antic berenador de Can Ruti. Indret que els caps de setmana pot ser que estigui tancat. Precisament quan a l’altre hi ha lloc; és a dir, els dos aparcaments es complementen.
Situats doncs, en aquest cas a l'aparcament de Can Ruti, enfilem la pista que mena a una torre d’alta tensió que hi ha darrere el turó d’en Seriol.
La seguim uns metres; deixem a l'esquerra un camí que també porta a la torre d'alta tensió però per l'esquerra del turó d'en Seriol, mentre que la pista ho fa per la dreta.
Pocs metres després d'aquesta cruïlla, hem d'estar atents a una possible fita que hi ha a l'esquerra, just a l'inici d'un marcat corriol.
Ens enfilem pel marge de la pista per a seguir aquest corriol.
No hi ha cap problema per a seguir-lo, ja que està perfectament marcat. Seguim guanyant alçada, la vista és molt amplia sobre la costa i el Barcelonès. A mitja pujada veiem les restes d'una antiga construcció de quan la muntanya estava farcida de bancals amb vinyes. El camí en el fons es va obrint camí entre els antics bancals i els murs que els separaven.
D'aquesta manera arribem directament a dalt el turó d'en Seriol. Indret amb una vista fantàstica, però degut a la seva proximitat amb la mal anomenada "civilització" hi podem trobar tota mena de deixalles, principalment restes de begudes i de menjar.
Per sort la vista la tenim amb el cap aixecat, i no cal mirar al terra. És molt lamentable la manca de comportament cívic que hi ha en aquest país; encara que el pressupost d'educació i cultura no és precisament el més elevat.
Contemplada la vista des del turó d'en Seriol, en sortim per l'altre costat tot seguint el camí, que, després d'una curta i dreta baixada ens deixa en un collet, indret on hi ha la torre d'alta tensió, ja esmentada, i on també arribem la pista per la dreta i el camí per l'esquerra.
Nosaltres del collet en sortirem en línia recta, tot seguint un marcat camí. Deixem a la dreta una propera cruïlla i continuem recta; seguidament a la vora del camí hi ha un antic safareig de vinya amb un panell que n'explica la seva funció.
Una mica més endavant també deixem a la dreta una nova cruïlla i continuem recta pel nostre camí.
A continuació hem d'estar amatents quan el camí fa un pronunciat gir a l'esquerra i travessa una petita torrentera, ja que en aquest indret arrenca un marcat corriol per la dreta.
Hem de seguir aquest corriol, però si fins ara planejàvem, ara emprendrem una forta i sostinguda pujada.
Pujada que s'acaba en arribar a un nou camí transversal, que seguim uns metres per l'esquerra.
Efectivament seran pocs metres ja que també hem de parar atenció a una fita que trobem a la dreta.
En aquest punt s'inicia un estret rastre de corriol, però fàcil de seguir, que en pocs minuts ens deixa dalt del turó de la Nadala.
Oblidat i desconegut turó, però que gaudeix d'una gran vista panoràmica en una primera balconada per arribar seguidament al punt més alt on hi ha una roca natural amb una fita al damunt.
Gaudim d'aquest bonic racó i a continuació marxem del turó pel corriol que arrenca del darrera mateix de la fita tot seguint una estona pel llom de la carena i que acaba ajuntant-se novament amb el camí que hem deixat per pujar al turó.
Camí que seguim, evidentment, per la dreta.
Una mica més amunt arribem a una nova cruïlla; hem de seguir per l’esquerra (el camí de la dreta ens portaria al collet de la Jeia d’en Pujol).
Seguim aquest camí, ja una mica menys transitat i que planeja, fins arribar a una cruïlla on és molt evident que el camí que anem seguint gira a la dreta i acaba sortint a la pista que recorre la carena. Nosaltres en aquest punt seguirem recta, per un camí molt menys marcat i que fins fa poc tenia el començament taponat per una muralla d’esbarzers, que ara ja no hi son.
Després d’aquest parell de metres inicials, el camí segueix planejant. Pocs metres després a l’esquerra arrenca un idèntic corriol que en pocs metres ens portaria al turó de la Xorreta; però nosaltres aquesta vegada no hi anirem i seguirem planejant.
El terreny és torna força obert, i encara que el camí es pugui perdre entre les herbes, no costa gens seguir-lo; i d’aquesta manera arribem a unes grans roques, molt visibles des de molts indrets de la muntanya de l’Amigó, indret que anomeno “Mirador de les roques” ja que tenen una gran vista sobre tota aquesta zona de la muntanya.
Una d’aquestes roques, queda lleugerament avançada, i des d’allí la vista encara millora.
Contemplada la panoràmica hem de seguir la nostra ruta i sembla que el camí que seguíem s’acabi en aquestes roques, i és a partir d’ara entrarem a la zona més salvatge de tota la caminada.
Des costat mateix de les roques arrenca un corriol entre l’espessa vegetació. Més que un corriol, el que hi ha és un estret passadís que s’hi obra pas. No costa gens de seguir, ja que és l’únic indret pel que es pot caminar.
Primer planeja molt pocs metres i seguidament baixa fins el nivell d’una gran roca que hi ha just a sota de les del Mirador.
A partir d’aquí es va obrint pas en un seguit de petites baixades i planejades.
Ens trobem amb restes d’antigues parets de bancals de camps de vinyes.
Arribem a una baixada una mica més llarga i pronunciada que ens deixa en un més marcat corriol, i és que hem enllaçat amb el camí de l’antiga carrerada de la Vallensana a la Conreria.
Aquí girem a la dreta i comencem una llarga planejada. La traça del camí de la carrerada és molt evident. S’intueix la importància d’aquest antic camí de carro que deuria ser força ampla, però actualment només hi ha un estret pas per a poder-hi passar “justet”.
A mesura que avancem la zona es va aclarint, principalment per la dreta.
Això ens permet deixar la carrerada quan el “tap” de vegetació el fa intransitable i podem avançar més còmodament pujant al marge de la dreta. Passada l’embardissada podem tornar a baixar al camí, però com que cada vegada el terreny és més obert, podem seguir avançant sense tornar-hi.
Finalment arribem a una sèrie de grans terrasses on hi arriba una antiga pista. En aquest indret també hi havia una cabana d’obra, però que actualment ja no hi és. En aquestes terrasses hi ha una sèrie d’arbres que no semblen abandonats del tot; però que dona una sensació de desolació.
Aquesta zona d’arbres semi-cuidada la voregem deixant-la a l’esquerra, i així trobem l’inici d’un antic camí que ens permet avançar uns metres més.
Aquest camí ens porta a un pi solitari i característic, passat el pi, el camí que seguim s’embardissa.
Cap problema, perquè precisament en aquest punt hem de girar a la dreta, hi ha alguna fita.
Deixem el camí pujant al marge del costat, i ara haurem de començar a pujar, sense camí, però seguint uns rastres força clars, unes roques a mitja pujada ens poden servir de referència, ja que hi hem de passar pel costat.
Sense cap més complicació, que la de caminar sense camí, arribem a la gran pista (la “moderna” carrerada) que a diferència de l’autèntica que pràcticament és plana entre el coll de la Malesa i el de Fra Rafel, aquesta tant “moderna” puja fins pràcticament el turó de la Coscoiada.
Ara ens hem de barrejar forçosament amb excursionistes, turistes i ciclistes que transiten per aquesta pista fins el turó de la Coscoiada (ó Coscollada) on hi ha una torre de vigilància antiincendis.
Com a curiositat cal dir que el vèrtex geodèsic (o el que en queda) es troba uns metres abans de la torre, pràcticament al costat d’un gran dipòsit. Indret que a part de la gran vista sobre el Barcelonès, també podem veure el Vallès.
Sortim de la Coscoiada i immediatament agafem una drecera per la dreta que ens porta directament al coll de Lliçà.
Girem a la dreta i seguim la pista, deixant a l’esquerra el camí al poblat ibèric de les Maleses; camí on pràcticament gira tothom, i els pocs que queden giren a la dreta uns metres després camí de la font dels Castanyers.
Així que ens trobem novament sols seguint aquesta pista.
Arribem a una cruïlla de pistes on hi ha una torre d’alta tensió, seguim per la de l’esquerra en lleugera pujada.
Més endavant, just quan passem per sota d’uns cables d’una línia de baixa tensió ens hem de fixar en una fita i un inici de sender a la dreta.
Un inici de sender, que com molts, té els dos o tres metres inicials trinxats per la obertura de la pista. Passats aquests metres, el camí és perfectament marcat, però degut al poc o nul manteniment a vegades ens hem d’ajupir per esquivar el brancatge que va d’un costat a l’altre.
És un camí amb molt poca pendent, totalment emboscat i que va rodejant el turó de Donadéu.
Una estona després hem d’estar molt atents a una modesta fita que hi ha a l’esquerra i que assenyala l’inici d’un corriol.
Aquest és un punt important, ja que per aquest corriol haurem de tornar. Aquí comença doncs una “anada i tornada” a les Roques del Turó de Donadéu.
Seguim el camí i pocs metres després arribem a una clariana.
Ara ens trobem en una triple cruïlla, on hi ha tres camins i tres fites, una d’elles una mica “amagadeta”.
El camí que segueix recta ens portaria a Sant Cebrià de Cabanyes fent volta. El camí de la dreta també ens hi porta d’una manera més directa.
Aquests dos camins son molt marcats i evidents, però en mig dels dos, si avancem unes passes pel primer, veurem una petita fita a la dreta.
Aquesta fita ens indica l’inici d’un estret corriol que hem de seguir.
Després d’uns primers metres emboscats, el corriol ens condueix al capdamunt d’una plana carena i ben aviat ja treu el cap per damunt de la vegetació una primera gran roca, de la que sobresurt (o hauria de sobresortir) una estelada.
Aviat arribem al peu d’aquesta roca i tot l’entorn canvia.
Hi ha una filera de grans blocs que destaquen per sobre la vegetació que els envolta i podem anar avançant saltant d’un a l’altre, o també els podem vorejar, o podem anar saltant-los i tornar vorejant-los, podem fer-hi les combinacions que més ens vinguin de gust.
La vista és extraordinària sobre tot el Vallès, Montserrat, la Mola, el Montseny i al fons el Pirineu; també es veu el proper turó de les Maleses.
L’indret mereix una visita i una bona estada contemplativa.
Per a seguir la nostra marxa hem de tornar sobre les nostres passes fins el punt d’anada i tornada anterior.
Allí hem de seguir el corriol que s’enfila per la dreta (a l’anada evidentment era per l’esquerra), aquest sender també és un estret passadís que s’obre pas entre la vegetació i que en pocs minuts en deixa dalt del turó de Donadéu.
Un turó amb una base molt ampla i ocupat en part per una torre d’alta tensió.
Malgrat la vegetació que hi ha al voltant, aquesta encara deixa veure part de la panoràmica.
Sortim del turó seguint-ne la curta pista que hi accedeix i entronquem amb una pista que seguim per l’esquerra només les primeres passes, ja que immediatament l’hem de deixar per a seguir un marcat camí que surt en diagonal per la dreta.
És un bonic camí, també carener, que en mig de la vegetació ens condueix directament al turó de les Maleses, després d’una curta i forta pujada final.
Al turó de les Maleses hi ha les restes d’un poblat ibèric i el modern senyal geodèsic de la Generalitat de Catalunya de Les Corones.
Podem passejar-nos per les ruïnes del poblat ja que l’hem de travessar de punta a punta, i el senyal geodèsic es troba en unes roques una més altres que hi ha a l’altre extrem.
En aquestes roques també hi ha gravada en una d’elles l’escut de la cartoixa de Montalegre. Bé que és l’escut de la cartoixa és de “collita pròpia”, ja que no he sabut trobar cap referència a aquesta creu. Però la creu i els símbols que hi ha gravats al costat en “sona” haver-los vist abans. La forma de la creu amb recorda les que hi ha al voltant de la cartoixa, i per això busco per internet el seu escut. Tenen moltes similituds; la creu, els xiprers i els turons; només hi manquen els set estels, però potser no hi eren o han quedat esborrats amb els anys.
Cada any l’INS Montserrat Miró de Montcada i Reixac hi fa una campanya per anar desenterrant noves restes i consolidant les que ja hi ha.
Deixem el poblat pel camí principal per accedir-hi, que comença pràcticament al costat d’aquestes pedres (que en els mapes surten esmentades con “Les Corones”).
Aviat deixem a l’esquerra el camí que ens portaria de nou al coll de Lliçà i
seguim recta pel camí. Després d’uns primers metres molt planers el camí emprèn una baixada en fortes rampes fins que arribem al límit de la pedrera, on ens ajuntem amb el camí que ve de Sant Pere de Reixac.
Seguim aquest planer camí per l’esquerra i que ens porta fins el coll de la Malesa.
Aquí travessem la pista que ve del coll de la Vallensana perseguir un camí que surt tangencialment per la dreta en lleugera pujada inicial.
Després d’una curta pujada inicial comencem a baixar passant pel costat d’una torre d’alta tensió; seguidament el camí es torna més planer.
En aquest sector del camí hem d’estar atents ja que hi ha una petita fita que ens indica l’inici d’un poc definit corriol a l’esquerra.
Seguim aquest corriol i pocs metres després ens deixa dalt del turó de Nadal-Olivé, de 324 metres d’alçada, lleugerament més baix que el de la Nadala i situats pràcticament un davant de l’altre.
Però a diferencia del de la Nadala, el de Nadal-Olivé és una mica més conegut, i a dalt hi ha un munt de pedres que conformen una fita cimera, i en una d’elles hi ha escrit el nom de turó (cada vegada més decolorit).
Les pedres de la fita amaguen un petit llibre registre; per cert amb pràcticament cap anotació.
Aquí també tenim una gran panoràmica ja que no hi ha vegetació que ens impedeixi veure tota la costa barcelonina.
Per a continuar sortim del turó per l’altre costat i seguim un rastre de corriol arribem de nou al camí que hem deixat per anar al turó.
Una vegada al camí només el seguirem poques passes perquè el tornarem a deixar igualment per l’esquerra, per a seguir ara un sender perfectament marcat que s’enfila uns metres i seguidament empren una forta davallada,
a continuació travessem un replà, un indret en que per uns moments quedes completament aïllat, un indret curt però molt bonic en mig d’un bosc de pins.
Al final d’aquest replà i abans d’emprendre una nova i forta baixada, el mapa assenyala que estem al turó d’en Rafel, un turó gens destacat.
Al final d’aquesta nova baixada enllacem amb el camí que ens portaria al pla de Can Barbeta.
Camí que pràcticament ni trepitgem, ja que immediatament hem de girar a l’esquerra per a seguir un nou camí que també ens portaria a Can Ruti, però fent volta.
Portem pocs metres per aquest camí quan trobem una nova cruïlla en la que seguirem el camí de l’esquerra.
Tornem a travessar un replà molt bonic en mig del bosc, fins que arribem a l’extrem del replà, un indret que és una magnifica balconada, voltada de marges i bancals d’antigues vinyes.
A partir d’aquí el camí baixa sobtadament, pràcticament en línia recta, travessant els marges i els bancals fins arribar al camí de la font de l’Amigó.
Camí que seguim per l’esquerra i en pocs minuts arribem de nou al punt d’inici d’aquest interessant recorregut.
HORARIS:
De l’aparcament al turó d’en Seriol: 10mn
Del turó d’en Seriol al turó de la Nadala: 10mn
Del turó de la Nadala al Mirador de les Roques: 10mn
Del Mirador de les Roques al turó de la Coscoiada: 35mn
Del turó de la Coscoiada a les Roques del Turó de Donadéu: 25mn
De les Roques del Turó de Donadéu al turó de Donadéu: 05mn
Del Turó de Donadéu al poblat ibèric del turó de les Maleses: 10mn
Del turó de les Maleses al coll de la Malesa: 10mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal Olivé: 10mn
Del turó de Nadal Olivé al turó d’en Rafel: 10mn
Del turó d’en Rafel a l’inici: 15mn.
TOTAL: 2h 30mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada