Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 12 de juliol de 2020

Vall d'Incles, estany de Siscaró, tossa d'Incles, 2569m, pic d'Ortafà, 2585m, Cap del Port Dret, 2750m, tossa de Siscaró, 2817m i pic de la Cabaneta, 2815m



13 de maig del 2001

13 de maig del 2001

30 de maig del 2019

30 de maig del 2019





30 de maig del 2019




13 de maig del 2001

13 de maig del 2001



30 de setembre del 2000


30 de setembre del 2000, una estona després








Bassa de Sicaró

Bassa de Siscaró el 30 de maig del 2019


Bassa de Siscaró el 30 de maig del 2019









 




























 


En primer lloc vull comentar que la qualificació de "moderat" és deguda simplement a la llargada de l'excursió; ja que no hi ha cap mena de dificultat.
Dit això; la llargada d'aquesta bonica i variada excursió, es pot escurçar tan com vulguem.
D'entrada hi ha 3,3 kms d'anada i el mateixos de tornada deguts a que la carretera que mena del pont d'Incles a l'aparcament de la Baladosa a l'estiu resta tancada de les 9h del matí a les 6 de la tarda. Llavors o t'esperes, o vas a peu o també pots anar-hi amb una mena de mini-bus turístic que va fent el trajecte.
Si hom porta per destinació els cims de la zona, pujar amb el mini-bus em sembla poc ètic; però evidentment tothom pot fer el que més li convingui.
Pujar a peu aquests 3,3 kms ens permeten conèixer el bonic camí de l'Obac (no cometeu l'error de pujar-hi per la carretera, ja que menjareu asfalt i no hi ha ni un sol arbre), mentre que l'esmentat camí va gairebé tota l'estona per dins del bosc i a prop del riu.
També podem seguir aquesta excursió escurçant en d'altres punts, ja que tres cims son "d'anada i tornada"; la tossa d'Incles, el pic d'Ortafà i el de la Cabaneta. Com si només volem anar fins els estanys.
És a dir, aquest traçat és un "marc" i nosaltres podem posar-hi el "quadre" que més ens convingui.
Feta aquesta breu introducció, és una excursió fàcil i molt bonica; principalment a finals de juny i començament de juliol, quan tota la muntanya es converteix un fantàstic jardí, amb tota mena de flors i plantes.
El llarg recorregut per dalt la carena des de la tossa d'Incles fins el pic d'Ortafà, i des d'aquest fins el pic de la Cabaneta ens permet gaudir d'una extensa i dilatada panoràmica, i de valls, ja que bàsicament farem una circumval•lació a la vall de Siscaró, però per l'altre vessant anirem canviant constantment de vall.
De la panoràmica destaca en tot moment la imatge dels pics d'Escobes i de Rulhe; una visió de la part més abrupte d'Andorra; però la panoràmica arriba fins la Pica d'Estats, el Besiberri N, el Cadí, el Carlit, el Puigpadrós de Lanós, el pic de Nérassol, el pic d'Alba, el de la Serrera, l'Estanyó.. i molts més.
Però a part de cims, també gaudirem de la imatge dels estanys de Siscaró, tan el de Baix com el de Dalt, aquest conegut també com a de les Canals Roges. En arribar a la carena final del pic de la Cabaneta se'ns obra als nostres peus el bonic estany de Siscar, voltat de prades, i situat als peus del pic de Nérassol.
També veurem el Pas de la Casa i la cua de cotxes que fan cua a la duana.

Per iniciar aquest itinerari ens situarem al començament de la vall d'Incles. Indret situat al pronunciat revolt que fa la CG2 a la sortida del Tarter. Haurem de fer servir l'ingeni per a deixar el vehicle aparcat sense tenir que pagar per zona blava. Hi ha un indret habilitat per aparcar però tanquen a les 9 del vespre, i si no l'has tret l'immobilitzen i el multen. Molt ben pensat pels excursionistes que volen pernoctar als refugis de la Cabana Sorda, Juclà o Siscaró!
Començarem seguint la carretera de la vall d'Incles els primers metres, i passada la zona blava d'aparcament, girarem a la dreta per a revoltar la urbanització déu Sol, fins l'última casa, on hi ha un panell informatiu i comença el camí de l'Obac.
Si hem deixat el vehicle a l'aparcament que tanquen a les 21 hores, hi ha un camí que enllaça directament amb el camí de l'Obac, sense passar per la carretera asfaltada.
Situats doncs a l'inici d'aquest camí, l'anirem seguint.
Tal com ja he comentat, és un camí molt bonic, que va remuntant la vall d'Incles; vall bonica; però que any rere any hi van emergint més construccions. Que lluny queden els anys 1970 i 1980, quan pràcticament no hi havia cap construcció, i tota la vall era una immensa prada!
El camí és molt agradable, ja que, amb tendència a pujar, no hi ha pujades fortes, només un parell; la més forta i curta, va acompanyada d'una baixada igual.
Arribem a l'alçada de l'aparcament al pont de la Baladosa; però el camí el deixa lleugerament a l'esquerra i enllaça amb el camí als estanys de Juclà una mica més amunt.
Seguirem ara aquest ampla camí fins que arribem a la cruïlla senyalitzada amb la vall de Siscaró. Cruïlla on hi ha un banc, per si volem fer una còmoda aturada.
Deixarem el camí a Juclà i seguirem el camí que s'enfila per la dreta.
Aquí comença pròpiament la pujada, doncs fins aquí, hem anat pujant, però sense gaire pendent.
El camí de Sicaró s'enfila de valent, després d'uns primers metres pel mig del prat, acaba entrant a dins del bosc.
A mitja pujada el camí s'apropa molt al torrent de Sicaró i podem admirar i fotografiar un bonic salt d'aigua.
El bosc comença a esclarir-se i la pujada s'acaba i de sobte sortim al gran pla de la pleta de Siscaró.
Dir-ne gran replà, no és cap exageració, ja que és un pla immens. Just a l'entrada del pla hi ha un cartell informatiu i la palanca que travessa el torrent i que ens portaria fins el refugi, que es troba a l'altre riba del torrent.
Però per a seguir vers els estanys, no hem de creuar per la palanca, sinó que hem de seguir el camí que va vorejant el pla i que reprèn de nou la pujada en arribar a l'altre extrem.
A mesura que anem pujant podem copsar la bellesa i grandària del pla que acabem de travessar. També s'intueix perfectament la canal per on baixa l'aigua de l'estany; però el camí ens estalvia la forta pujada que hi hauríem de fer, i gira a la dreta per fer una pujada més suau fins arribar a dalt la graonada on hi ha l'esmentat estany.
Primer arribarem a un petit estanyol, que a ple estiu pot trobar-se completament sec, i seguidament, i darrere un petit bony veiem l'estany de Sicaró o Siscaró de Baix.
Ens trobem novament en un indret molt bonic.
Ens trobem en un punt clau de l'excursió, ja que aquest estany serà el punt "d'anada i tornada", ja que primer seguirem per la dreta vers el port Dret i tornarem per l'altre costat, pel camí que ve de l'estany de les Canals Roges.
El camí, estrictament no "toca" l'estany, ja que, tal com acabo d'esmentar, gira a la dreta i emprèn una nova pujada; però no ens costarà gens ni mica apropar-nos-hi per a "tocar l'aigua".
En aquesta descripció i traçat, faig tota la volta a l'estany, ja que vaig passar-hi la nit just a l'altre costat; però per a seguir l'excursió no és necessari fer la volta, ja que el camí, molt ben traçat, segueix el curs de la vall.
Travessem la clotada on hi ha l'estany i comencem a remuntar de nou; pujada forta i sostinguda, només trencada per petits replans.
L'estany comença a quedar enfonsat i comencem a emergir les puntes dels pics d'Escobes i de Rulhe.
Després de la forta pujada arribem a dalt la carena, en l'anomenat Pas de les Vaques.
Aquí tenim la primera opció de fer una "anada i tornada"; ja que si girem a la dreta i seguim la carena en deu minuts arribarem a la tossa d'Incles, un primer i excel•lent mirador, que concretament en aquesta excursió vaig arribar-hi que tot just començava a clarejar, tinc fotografies anteriors on es pot copsar tota la vista de la que podem gaudir; inclús aquesta vegada a les fosques, també era molt bonic veure clarejar darrera el pic d'Escobes i les llums de Canillo i de tota la vall.
Vegis: https://estanysicims.blogspot.com/2019/06/vall-dincles-estanys-de-siscaro-i-tossa.html
Des de la Tossa d'Incles, de 2568 metres d'alçada, a part de la panoràmica ja descrita, també veiem el pic de la Coma de Varilles i als seus peus l'estany de la Cabana Sorda, i entre muntanyes, també podrem veure, encara que molt parcialment, l'estany de Juclà.
Contemplada la panoràmica tornem sobre les nostres passes fins el Pas de les Vaques.
Ja hem fet una primera "anada i tornada" i aquí en farem la segona.
Si no volem anar fins el pic d'Ortafà, simplement hem de començar a remuntar pel llom de la muntanya, per tal d'assolir el Cap del Port Dret.
Però és molt recomanable seguir el camí per la dreta que flanqueja tota la coma del Riu Gros i retroba la carena a l'important pas del Port Dret que comunica l'esmentada coma amb la del riu de Sant Josep, un dels que constitueixen la capçalera del riu Arieja (Ariège).
Seguim el camí i passem per un nou collet que ens dona pas a la coma del riu Masset.
Ara ja veiem proper el pic d'Ortafà.
Seguim la carena, que contrasta el suau vessant SW amb l'escarpat vessant NE.
Per acabar de pujar al pic d'Ortafà, de 2585 metres d'alçada, haurem d'abandonar el camí, ja que és un ampli cim, en que no hi ha pràcticament ni fita cimera; però tindrem una gran vista panoràmica. Tenim el coll del Pas de la Casa a tocar, però l'últim relleu de la carena ens en priva la visió.
Però no hi ha cap relleu que ens privi de veure tota la carena que haurem de resseguir a partir d’ara fins el llunyà pic de la Cabaneta.
També veiem la carretera d’accés a Andorra pel Pas de la Casa i la duana francesa, l’anirem veiem durant tota l’estona, i podrem observar l’augment del transit, de pràcticament inexistent a primera hora, a la cua de cotxes aturats més tard.
Nosaltres no ens podem aturar gaire, així, que una vegada descansats, reprenem la marxa, tornant sobre les nostres passes fins arribar de nou al Port Dret.
Ara és qüestió de seguir amb paciència el camí que va remuntant el llom de la carena. Pujada no gaire forta, però sostinguda, fins un primer avant-cim, des d’on tornem a veure l’estany de Siscaró.
La carena gira lleugerament a la dreta, i poc després arribem dalt del cim del Cap del Port Dret, de 2750 metres d’alçada.
Ara tenim als nostres peus l’estany de les Canals Roges, o de Siscaró de Dalt. També podem observar part del recorregut que ja hem fet, davant mateix tenim la tossa d’Incles i a l’esquerra la carena tancada pel pic d’Ortafà.
També observem la majestuosa cresta i rocalls dels pics d’Escobes i de Rulhe, així com la trencada i complicada cresta que envolta el pic de l’Alba. Per l’altre costat veiem el Pas de la Casa i els pics de Font Negra, gran contrast entre l’alta muntanya a tocar de les botigues i el turisme massiu.
El “tema” del pic de la Cabaneta encara es veu lluny, però menys del que sembla a primera vista.
Sortirem del cim, seguint la carena; si fins ara tot han estat lloms suaus, els primers metres de baixada del cim son una mica drets, però és un tram molt curt, i el camí ho baixa sense cap dificultat, decantat lleugerament a la dreta.
Aviat tornem a la suavitat, i acabem baixant a un collet. A partir d’aquí emprendrem una nova pujada, tot seguint el camí.
Aquest esquiva un bony que hi ha a la dreta, però nosaltres hi pujarem a aquest bony, separant-nos uns metres a la dreta.
D’aquesta manera arribarem al plener cim del Cap de l’Estany Mort, de 2747 metres d’alçada, un bonic i herbat altiplà. Al SE del cim hi ha una coma on es veuen les restes d’un petit estanyol de temporada, que generalment a l’estiu està completament sec.
Seguim la carena, i trobem un marcat corriol que ens baixa del cim fins a retrobar el camí que havíem deixat.
Ara i després d’un nou collet, el camí torna a guanyar alçada, però a uns metres per sota la carena.
És una travessia una mica llarga, fins que de nou assolim el llom de la carena, molt a prop d’una gran i monumental fita.
Aquesta fita és important perquè més o menys ens marca l’inici del camí de baixada.
Ara però seguirem pujant pel ampla llom de la muntanya.
A la dreta ja veiem el pic de la Cabaneta i una mica més lluny el roc Melé o Meler.
Però primer pugem recta amunt fins assolir el llom de la carena i en aconseguir-ho se’ns obra a davant nostre la bonica i verda vall de Siscar, amb el seu estany i el pic del Nérassol al darrere. Des d’aquí la cresta Noé-Alba impressiona.
Estem situats en un llarg i planer llom, amb varies cotes que totes semblen la més alta.
Anirem fins la situada més a l’esquerra i arribarem a la tossa de Siscaró de 2817 metres, dos metres més alta que el propi cim de la Cabaneta.
Hem començat fent cims de 2500 metres i ara ja n’estem fent de 2800, hem fet una lenta, però constant progressió en alçada.
Aquest cim dona a tres valls, Siscar, Arieja i Siscaró, per tant té una gran panoràmica, i és la primera vegada que arribem a la ratlla fronterera amb França, ja que una de les particularitats de la frontera entre Andorra i França, pel Pas de la Casa, és que totes les pastures i comes que hi ha en aquesta vasta capçalera que va des del roc Meler fins el Pas de la Casa, tot i ser torrents i que formen el riu Arieja pertanyen a Andorra.
Gaudirem d’aquesta gran panoràmica, i ens disposarem a fer la darrera “anada i tornada” de la jornada anant fins el proper cim. Seguirem la carena, i molt aviat arribarem a la punta del pic de la Cabaneta, de 2815 metres d’alçada.
També tindrem una gran panoràmica, però una mica inferior a la de la tossa de Siscaró, ja que no és domina aquesta vall i els seus estanys.
Podríem completar l’excursió caminant una mica més fins el roc Meler, que està molt a prop; però en aquest traçat, el deixarem per una altre ocasió; i una vegada contemplada la vista que hi ha des del cim, emprendrem la tornada.
Seguirem el camí d’anada, però per no tornar a pujar a la tossa de Siscaró, farem una flanquejada per l’esquerra de la muntanya que ens portarà directament, més o menys, a la gran fita, referenciada abans.
Dic “més o menys”, perquè no hi arribarem ben bé, ja que ens quedarà lleugerament a l’esquerra.
Ara davant nostre s’obre la coma de l’estany de les Canals Roges.
El terreny és molt ampla i senzill, baixarem uns primers metres sense camí, pel glever, amb el pendent una mica pronunciat, però molt aviat, i molt a prop encara de la carena, enllaçarem amb un marcat camí.
Camí que ja no deixarem en cap moment, i que ens portarà fins el fons de la coma.
Aquesta excursió és de primers de juliol del 2020; i en arribar al fons de la coma vaig trobar-me en un fantàstic jardí; la baixada a partir de les primeres fonts, va ser una passejada inoblidable.
Molt bonica tota la vall. Finalment el camí et condueix fins l’esmentat estany de les Canals Roges o Siscaró de Dalt.
El camí revolta l’estany per la dreta, amb tots els nerets florits i reflectits a l’estany; i una vegada a la sortida d’aigües, el camí, flanquejat en tot moment pels nerets, acaba baixant fins l’estany de Siscaró de Baix.
Indret on enllacem amb l’itinerari de pujada. Que seguirem íntegrament fins el punt d’inici. Abans, a la sortida de la pleta de Siscaró, vaig fer una drecera per esquivar un revolt que fa el camí, però la vaig allargar una mica més del compte. En el traçat es veu perfectament que havia d’haver enllaçat novament amb el camí principal una mica abans. Hi ha un punt en que quasi es toquen, i en lloc d’acabar d’anar-hi, es veu que es tornen a separar, per unir-se més endavant. La primera unió és la bona.
Arribem a l’aparcament de la Baladosa, i potser tindrem la temptació d’acabar de baixar amb el mini bus; però acabarem aquesta bonica excursió amb la mateixa dignitat amb la que l’hem començat, i de nou refarem el bonic camí de l’Obac.
Per cert al començament el cartell informatiu marca 1h 30mn, però sense preses vaig estar-hi 50mn.

HORARIS:
Del pon d’Incles a la Baladosa: 50 mn
De la Baladosa a la cruïlla amb la vall de Siscaró: 10mn
De la cruïlla a la cascada: 10mn
De la cascada a la pleta de Siscaró: 15mn
De la pleta de Siscaró a l’estany de Siscaró:35mn
De l’estany de Sicaró al Pas de les Vaques: 45mn
Del Pas de les Vaques a la tossa d’Incles: 10mn
De la tossa d’Incles novament al Pas de les Vaques: 10mn
Del Pas de les Vaques al port Dret: 10mn
Del port Dret al pic d’Ortafà: 20mn
Del pic d’Ortafà novament al port Dret: 20mn
Del port Dret al Cap del Port Dret: 35mn
Del Cap del Port Dret al pic de l’Estany Mort: 25mn
Del pic de l’Estany Mort a la tossa de Siscaró: 35mn
De la tossa de Siscaró al pic de la Cabaneta: 15mn
Del pic de la Cabaneta a l’estany de les Canals Roges: 40mn
De l’estany de les Canals Roges a l’estany de Sicaró: 10mn
De l’estany de Siscaró a la pleta de Siscaró: 30mn
De la pleta de Siscaró a la cruïlla amb el camí de Juclà: 20mn
De la cruïlla a la Baladosa: 10mn
De la Baladosa al pont d’Incles: 45mn
TOTAL: 8h 20mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Vall d'Incles, estany de Siscaró, tossa d'Incles, pic d'Ortafà, Cap del Port Dret i pic de la Cabaneta








21 d'octubre del 2001



  



















13 de maig del 2001


































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada