Aquesta circumval•lació des de Campelles i per la carena del Montgrony, és una caminada molt bonica, ja que pràcticament tota la serralada és un conjunt de prats i rasos; i a la primavera i començament d’estiu és una catifa de gespa i flors.
A part de gaudir del terreny que trepitgem, si el dia ens és propici i l’atmosfera és neta, la panoràmica ens deixarà veure per un costat fins el mar, a l’alçada de l’Estartit, amb la Roca Maura i el castell del Montgrí, i per l’altre les muntanyes d’Andorra.
També observarem: Montserrat, el Montseny, Sant Llorenç del Munt, Taga, serra Cavallera, el puig d’Estela, Sant Amand, Bassegoda, Balandrau, Bastiments, Puigpedròs, Puigllançada, tossa d’Alp, Pedra Picada, Serra d’Ensija, amb la Gallina Pelada i la Creu de Ferro, Serra del Verd, Cogulló d’Estela i el Roc d’Orò.
Tot això presidit en tot moment pel Pedraforca i el Puigmal, que tindrem al davant mateix, durant tota la caminada per la carena.
També veurem els pobles de Campelles, Planoles, Ventolà i Dòrria.
En resum, una passejada on gaudirem de bona vista, i en que, el bosc, les prades i els rasos seran els nostres companys de travessia.
Per a situar-nos al començament de l’excursió haurem d’anar fins el poble de Campelles, i una vegada allí seguirem les indicacions per a continuar fins l’àrea de pícnic de Pla de Prats. On ens hi portarà, primer una pista asfaltada i després hi acabarem d’arribar per una pista de terra en molt bon estat.
Des de l’aparcament, començarem a caminar, anant a visitar primer el refugi forestal que hi ha a pocs metres.
Refugi que demostra el grau d’incívisme que actualment impera arreu; però d’un país on l’educació i la cultura estan a la cua de les prioritats, tampoc pots esperar gran cosa.
Visitat l’espai de pícnic, amb taules i bancs, començarem la nostra caminada seguint una pista secundària que surt a l’esquerra de la principal i del darrera mateix del refugi forestal.
Seguim aquest camí una bona estona i arribem al torrent de la Font Roja i poca estona després arribarem a una cruïlla d’anada i tornada.
A l’anada girarem a l’esquerra i poc després tornarem a creuar el torrent de Font Roja, indret on hi ha un abeurador.
Seguim el camí i desemboquem en una pista, que seguim per l’esquerra.
Poc després la pista s’acaba en un rasos molt bonics; aquí hem de començar a seguir un camí molt bonic que s’enfila per dins del bosc, i que ens porta fins dalt la carena.
Aquí comença el “festival”, a partir d’ara caminarem per boscos, prats i rasos amb una gran vista panoràmica.
A vegades, en mig de les prades el camí costa de seguir, però hi ha fites, i sempre haurem d’anar pel llom.
El bosc va deixant pas als rasos, i finalment arribem al cim de La Covil. Tot és verdor, pastures i gran panoràmica.
Descansem una mica, i reprenem la marxa; ara toca baixada fins el coll de Coma Ermada.
Tenim el Costa Pubilla al davant mateix; però ens permetrem la variant de flanquejar per l’esquerra, donant la volta al Costa Pubilla, per anar a petar a dalt del cim del Montgrony o de Coma Ermada.
Aquest turó ó puig és una lleugera elevació del terreny, però que també té una gran vista panoràmica.
Des d’aquest turó acabarem de pujar en pocs minuts al Costa Pubilla ó Pla de Pulalts.
Aquí la panoràmica se’ns torna a obrir al massís del Puigmal.
El Costa Pubilla és un vèrtex geodèsic, on també hi ha una taula panoràmica i una creu, i forma part de la llista dels “100 cims”.
Fem una bona aturada, i després seguim caminant pel llom de la carena i aviat arribem al Roc dels Llamps o tossal de Meians.
Seguidament fem una baixadeta i arribem a un morro rocallós on hi ha un inacabat niu de metralladores, que formava part d’una gran barrera defensiva per a impedir una hipotètica invasió de França; quan Espanya es moria de gana, acabada una guerra civil, provocada per un cop d’estat mal plantejat, es varen gastar els diners que no tenien, per a omplir el Pirineu de búnquers, que no es varen acabar de construir mai. En concret en aquest encara hi ha les bastides de fusta a les obertures.
Com que queda lleugerament apartat del camí i força dissimulat, encara es conserva en bon estat i podem entrar-hi.
A partir d’aquí, la baixada és una mica més accentuada i arribem al coll de la Bona.
Ara rematarem la caminada per la carena, pujant al proper cim de l’Emperadora. Remuntarem el llom de l’altre costat del coll i primer arribem a un avant-cim i poc després al cim de l’Emperadora.
Un nou indret per a fer-hi una bona aturada contemplativa abans d’emprendre el descens.
Ara hem d’anar a trobar el camí que ens ha de portar de nou a l’inici.
Podem tornar al coll de la Bona; però com que tot son prades, emprendrem la baixada directament des del cim, perdent alçada, anant de prada a prada, pràcticament en línia recta, fins arribar a enllaçar amb el camí transversal en mig dels plans de Nevà.
És un camí poc marcat, entre molts més fresats pel pas del bestiar; però el traçat el va seguint en tot moment, també hi ha de tan en tan marques de pintura groga.
Aquí comencem una segona part de l’excursió, que consisteix planejar tot travessant prades i petites clapes de bosc.
Arribem a un petit collet on hi ha una primera estaca i una marca de pintura; a partir d’aquí el camí ja és més fressat.
Finalment arribem a un cartell informatiu; som a l’ampli coll Roig, però hi acabarem d’arribar, girant a l’esquerra i baixant els pocs metres que ens separen de la part més baixa del coll, on hi ha un nou cartell informatiu.
Si alcem la vista, a mitja muntanya també veurem un bunquer, que formava part del Fortí de Font Negra.
Aquest coll també és un important pas i aquí acaba una pista, que és la que seguirem ara, i durant molta estona.
Tot i que estem seguint una pista; aquesta travessa un espès avetar, i la caminada per aquest sector és també molt bonica. És una pista que pràcticament va planejant, i en un moment travessem el torrent de la Cometa, on hi ha també un abeurador.
Si mirem endarrere, veiem perfectament definit i cada vegada més lluny el coll Roig.
Força estona després arribem a unes prades on hi ha una cruïlla de pistes.
Hem d’abandonar la que seguíem, per a girar 180 a la dreta, per tal de seguir-ne una latre.
Ara s’ha acabat el planejar, doncs aquesta pista empren una forta i sostinguda pujada.
Més o menys a mitja pujada en travessar una nova torrentera, ens trobem un altre abeurador i tanques pel el bestiar.
Més amunt el pendent disminueix i arribem a unes extenses i boniques pastures; poc després apareix el refugi forestal de La Covil.
Exactament igual que el del començament, es troba en un estat lamentable; això si, l’indret és molt bonic.
A partir d’aquí seguim la pista que hi porta; però hem d’estar atents al traçat i al punt d’interès, perquè poca estona després hem d’abandonar la pista, per a seguir un camí, que, imperceptiblement, arrenca per l’esquerra.
Només son els primers metres els “imperceptibles”, perquè immediatament el camí és torna evident i fresat.
Pocs minuts després aquest camí ens deixa a la cruïlla d’anada i tornada inicial, on retrobem l’itinerari d’anada, que seguirem fins arribar novament a l’aparcament.
HORARIS:
Del refugi de Pla de Prats al torrent de Font Roja: 30mn
Del torrent de Font Roja al cim de La Covil: 50mn
De la Covil al coll de Coma Ermada: 15mn
Del coll de Coma Ermada al cim del Montgrony: 20mn
del pic del Montgrony al Costa Pubilla: 10mn
del Costa Pubilla al Roc dels Llamps: 05mn
Del Roc dels Llamps al niu de metralladores: 10mn
Del niu de metralladores al coll de la Bona: 10mn
del coll de la Bona a l'Emperadora: 10mn
De l’Emperadora al coll Roig: 40mn
Del coll Roig al refugi de la Covil: 55mn
Del refugi de la Covil al Pla de Prats: 30mn
TOTAL: 4h 45mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Campelles, Covil, 2002m, Coma Ermada, (Montgrony) 1996m, Costa Pubilla, 2056m, Roc dels Llamps, 2046m i l'Emperadora, 1962m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada