Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 21 de febrer de 2020

Vall de Bianya, Cascades de Pedra, Santa Llúcia de Puigmal, puig de Castelltallat, font de Torrents i Sant Ponç d'Aulina











 


 
 

 
 





 

Excel·lent excursió a cavall de la Garrotxa i el Ripollès, per una zona no gaire freqüentada i en gran part desconeguda que ens porta a visitar indrets molt bonics i interessants, com son les Cascades de Pedra en el torrent de Santa Llúcia, l'ermita de Santa Llúcia de Puigmal, el puig de Castelltallat, la font de Torrents i finalment l'ermita de Sant Ponç d'Aulina.
Durant tot el recorregut transitarem per dins d'una gran massa forestal de faigs i pins, que ens privaran de molt bones vistes, però en contrapartida gaudirem d'una llarga caminada per dins de fagedes.
L'excursió la podem dividir en dues parts; la primera fins dalt del puig de Castelltallat, una caminada fàcil per camins ben marcats, i una segona part, a partir de l'esmentat puig, on el desbrossament del bosc i la construcció de noves pistes ens faran ballar el cap, amb dos moments una només sortir del puig de Castelltallat, en que el camí queda completament esborrat per la trencadissa d'arbres i branques, i on hem de travessar la "barrera" de branques trinxades com bonament pugem, després el camí segueix, però molt poc transitat, i a vegades dubtes per on has de seguir.
L'altre moment similar és la sortida del coll de Collabós, on em sembla que vaig seguir una pista de nova construcció i que per tant no surt en els mapes i que va obligar-me a tornar a sortejar una nova trencadissa de branques fins a trobar el camí bo. Em sembla, repassant l'excursió a posteriori, que havia de seguir una antiga pista paral·lela i uns metres per sota de la que vaig seguir.
També haig de dir que originàriament tenia planejat enllaçar el puig de Castelltallat amb el de la Caritat, passant per la collada de l'Home Mort; però no sé si se'm va activar un "sisè sentit" i també em vaig preparat un "Pla B" per si tenia problemes per a fer-ho, ja que no havia trobat gaire informació sobre aquest camí.
En sortir del puig de Castelltallat vaig seguir una pista que va semblar-me que em portaria a l'esmentat coll, però va resultar que era nova, i després de pocs metres es va acabar bruscament i no vaig saber trobar el camí, i com que la distància fins el coll de l'Home Mort encara era considerable, vaig activar el Pla B i vaig tornar a pujar al puig de Castelltallat per a seguir l'esmentat pla B fins a la font de Torrents.
Tot i ser un pla B, el recorregut fins la font també és molt bonic, així com la pròpia font, amb taula de pedra i tres tamborets també de pedra.
De panoràmica en tindrem poca, però a estones es veu el Canigó i el Puigmal, el Bassegoda, i la extensa taca verda de la plana de la vall de Bianya. Des de dalt del puig de Castelltallat, "diuen" que es veu la badia de Roses, és ben possible, ja que la direcció és la correcte, i la desbrossada encara ho fa més fàcil, però el dia boirós i calitxos no m'ho va permetre.
Al puig de Castelltallat, no hi ha cap fita cimera, però té "un unicorn cimer", ja que en un arbre hi ha dibuixat (adjunto una fotografia, concretament, la tercera) una cara, per cert, molt ben pintada, que ho representa i juntament amb una branca que surt del front, talment ho sembla.
Les Cascades de Pedra, és la primera grata sorpresa que hi ha durant el recorregut; és un conjunt de petits salts d'aigua, i forma part dels "Secrets de les Vies Verdes" de Sant Joan de les Abadesses, i segons el cartell informatiu que hi ha a l'indret son: "Els gorgs son el resultat de l'acció persistent dels salts d'aigua. Al darrere i ambdós costats d'aquests salts es pot observar una roca porosa, anomenada tosca o travertí, resultat de la precipitació del carbonat càlcic contingut de les aigües, que poc a poc va petrificant les plantes donant lloc a curioses formes"
L'ermita romànica de Santa Llúcia de Puigmal, és una construcció del segle X, la primera notícia referent a aquesta església és del 913. en un document on és citat el topònim de "Pojomalo". L'ermita està restaurada i en perfecte estat, i situada en un entorn molt bonic i ben cuidat. De tot el conjunt "canta" una mica el campanar, però no treu l'encant ni a l'ermita ni a l'indret. Al darrera hi ha un petit, recollit i ben cuidat espai que deuria ser un antic cementiri i a pocs metres hi ha la font de Santa Llúcia; que no sempre raja; però en el decurs d'aquesta descripció, rajava abundosament.
Com a anècdota comento que aquesta ermita i bona part de l'excursió surt en un racó del mapa de l'Alpina del Taga; mapes que per diverses raons, no son sant de la meva devoció, i concretament el que conservo és el de l'any 1979, i no hi ha ni túnel ni carretera de Collabós, i a l'ermita de Santa Llúcia només hi marca un camí, a la de Sant Ponç, no en marca cap, mentre que al Castelltallat hi marca un camí com també per anar al coll de l'Home Mort; el puig de la Caritat no està ni esmentat. És interessant conservar els mapes antics, per veure les modificacions que hi ha hagut en el terreny; però segurament l'any 1979 podria haver anat del Castelltallat al coll de l'Home Mort sense problemes!
Sant Ponç d'Aulina és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'any 1342 apareix esmentada amb el nom de "Sancti Poncii de Olina" en una venda dels drets parroquials feta pel rei a Ramon de Bianya, abat de Sant Joan de les Abadesses. Els anys 1362 i 1372, el topònim consta ja com "Aulina".
El temple es va modificar molt entre 1758 i 1760 quan, davant l'amenaça de ruïna i la intenció de celebrar-hi culte per part del bisbe de Girona Dr. Manuel Antonio de Palmero, s'enderrocaren i reconstruïren el campanar i part dels murs. En aquell moment estava presidit per una altar barroc en el centre del qual hi havia una imatge vestida del sant titular.
Està situada dalt d'un petit turó, molt a prop de la carretera, poc abans de l'entrada al túnel de Collabós; l'indret també és molt bonic i ben conservat.

Per a situar-nos a l'inici d'aquesta caminada hem de seguir la carretera N-260 d'Olot a Sant Pau de Segúries i entre els kms 99 i 100 de la carretera N-260, hi ha un indicador: Sant Ponç d’Aulina (pocs metres abans d'entrar al llarg túnel de Collabós.
Sortim de la carretera i immediatament hi ha molt lloc per aparcar; aquesta sortida segueix asfaltada i passa per sota la N-260 per un túnel i mena al mas de la Ferreria.
Es pot deixar el vehicle abans del túnel o després; en aquesta descripció el vaig deixar després, per la simple raó que d'aquesta manera no es veu des de la carretera.
Si seguim la carretera uns metres més, just abans d'entrar al túnel de Collabós també surt a la dreta el camí al mas del Serrat de Sant Ponç, on també podem aparcar (per aquesta cruïlla hi passarem a pocs metres durant el recorregut).
Així com també passarem a pocs metres de la collada de Sentigosa, on també podem aparcar i seguir el traçat; però aquesta collada està en una altre carretera (l'excursió és la mateixa, però el plantejament és diferent).

Comencem a caminar seguint la pista asfaltada i en pocs minuts ens plantem davant el mas habitat de la Ferreria. Poc metres abans, un cartell ens recorda que hi ha animals solts i que cal portar els gossos lligats (si és el cas) i que trobarem dues portes, que cal tornar a deixar tancades.
Arribats al mas el camí el rodeja per l'esquerra i just adossada a la paret de la casa hi ha la primera porta, que obrirem i tancarem.
El camí baixa uns metres tot vorejant els camps i hem d'estar atents al traçat, doncs la segona porta la trobem a la dreta d'aquest camí i pot passar desapercebuda, ja que el camí que seguim segueix recta.
Obrim i tanquem la segona porta i veiem que és l'inici d'un bonic camí, amb marques grogues i blanques; primer travessa el torrent del bosc i després d'una forta i curta pujada, comença una bonica marxa per dins del bosc; en una cruïlla hem de seguir per l'esquerra, deixant a la dreta el camí que puja, el nostra comença un lleuger descens.
Més endavant hem de tornar a estar atents al traçat, ja que hem d'abandonar aquest camí per a girar a la dreta per tal de seguir-ne un que empren una forta pujada.
Insisteixo en dir que la caminada per aquests corriols per dins la fageda son molt bonics.
Els senyals groc i blanc ens acompanyaran tota l'estona.
Després d'una llarga caminada seguint aquest camí sortim a una ampla pista que seguim pocs metres a la dreta.
Aviat la deixarem per a seguir un corriol que s'enfila per la dreta i ens porta a una nova pista (en desús) que seguim a l'esquerra i que ens porta a l'important coll d'Aulinencs.
Si no prenem aquest corriol i seguim la pista també arribarem al mateix coll.
Important nus de pistes i camins, també hi passa una línia d'alta tensió.
Ara hem d'estar novament atents al traçat i a les marques grogues i blanques, ja que inicialment hem de girar a la dreta per a seguir una pista que comença a baixar; però d'aquesta pista només hem de fer els primers deu metres, ja que veurem que les marques de pintura als arbres ens indiquen un corriol que surt a l'esquerra.
És un camí de baixada, i potser em faig repetitiu, molt bonic per dins de la fageda; camí estret i a vegades amagat per la fullaraca; però gens perdedor i senyalitzat amb les marques de pintura.
Més avall el camí es trona ampla i hem de seguir atents al traçat i a la pintura, ja que més endavant es veu un pal senyalitzant de camins i vaig anar-hi i hem vaig passar per alt que a l'esquerra també n'hi havia un altre i que aquest segon era el bo.
En el punt d'interès així ho he indicat; no hem de seguir recta, car hem de girar a l'esquerra i immediatament arribem a una nova senyalització que ens indica que ens trobem en una plaça carbonera.
A partir d'aquest indret el camí o potser corriol, comença a seguir pel marge esquerra el torrent de Santa Llúcia.
Sempre molt a prop de l'aigua anem baixant; el corriol a vegades troba el pas just per on poder seguir baixant; d'aquesta manera veiem una mica enfonsats els salts de la Cascada de Pedra.
Aquí la impaciència per anar-hi va fer-me sortir del camí uns metres abans d'hora. Hem de seguir el corriol i les marques de pintura que ens porten fins a una ampla pista.
En arribar a la pista hem de girar a la dreta i ja som a les Cascades.
Travessem el torrent i a l'altre vorera hi ha un cartell que ens explica les característiques de l'indret i un corriol que s'enfila uns metres i que per un curt pont ens porta al singular i bonic indret de les Cascades de Pedra.
La singularitat de l'indret dependrà del cabal d'aigua que porti el torrent, però encara que no en porti, les formes de les pedres també mereixen ser observades.
Una vegada hagem fotografiat i gaudit d'aquest sorprenent racó, seguirem la mateixa pista i en poca estona ens deixarà al davant de la bonica ermita de Santa Llúcia de Puigmal. Anteriorment ja he descrit aquest indret, que és un lloc molt apropiat per a fer-hi una bona aturada i més si la propera font de Santa Llúcia raja (no sempre ho fa).
És un indret que transpira pau i recolliment, potser en cap de setmana o festiu s'hi acosta algú, però entre-setmana la solitud hi està garantida.
Aquí hem d'abandonar la pista i seguir el camí que arrenca just al costat de la font.
Camí que després d'una mica de pujada inicial comença una llarga i agradable marxa de flanqueig amb lleugera tendència a pujar.
Finalment aquest bonic camí desemboca en una ampla pista amb graveta que seguim per l'esquerra.
No hi caminarem gaire per aquesta pista, ja que molt aviat arribem al coll de Sentigosa, per on passa la carretera GI-521.
Podem acabar-hi d'arribar més que rés per treure-hi el nas, però en realitat no cal, ja que uns vint metres abans surt un corriol a la dreta que s'enfila tot seguint la carena i que aviat acaba ajuntant-se amb una pista. A estones veiem el gran mas de Sentigosa al vessant del Ripollès.
Seguim ara aquesta pista que ens porta al pla de la Collada, una nova i important cruïlla de camins i pistes.
Seguim la pista de la dreta i poc després una per l'esquerra.
Ja estem en una zona de gran tala i desbrossament del bosc i dona la sensació que hi ha pistes de recent obertura.
Però durant la pujada al puig de Castelltallat, aquestes pistes ens afavoreixen, ja que anirem de pista a pista fins a dalt mateix del cim. També ens afavoreixen en el sentit de tenir més bona vista.
Dalt del cim vaig fer-hi una bona aturada i em vaig asseure en la soca d'un faig tallat, va ser des d'aquest seient que vaig veure la figura pintada a l'arbre del davant; sinó és difícil adornar-se'n.
A partir del puig de Castelltallat pensava seguir un itinerari, també del wikiloc d'en Jordi Freixa Sala, de l'any 2010, que és l'única referència que vaig trobar que unia el puig de Castelltallat amb el de la Caritat tot passant pel coll de l'Home Mort; (ell surt de prop de Sant Pau de Segúries, però el tram que vull fer és comú) per fer-ho reculava uns metres, fins el collet que hi ha abans del cim i seguia un camí, que esmenta que "és ben fressat" i que ens deixa a l'esmentat coll.
Efectivament tornant al collet, el que l'any 2010 era un camí, ara s'ha convertit en una pista, ja que la pista i el traçat d'en Jordi Freixa coincideixen. Penso que millor, així arribaré abans al coll, ja que és millor per guanyar temps, seguir una pista que un camí.
Però la pista deu ser tant nova, que està a mig obrir i molt aviat s'acaba de qualsevol manera.
Em disposo a buscar el camí, que de ben segur deu haver-hi ben a prop, però la destrossa forestal és molt gran i després d'una estona d'intentar trobar-lo no m'atreveixo a travessar la barrera de troncs i branques per por que tot el bosc estigui igual, i el coll està encara força lluny.
Així que decideixo seguir el pla B, i torno a pujar al puig de Castelltallat per baixar a la font de Torrents, prescindint del puig de la Caritat.
La sortida del cim és molt semblant a la que m'havia trobat per l'altre costat, arbres i branques tallats formant una mena de barrera; però ara estic al vessant de la solana i per tant el bosc és menys dens, i d'alguna manera he de sortir d'allà dalt.
Amb precaució vaig sortejant els troncs i les branques i em puc situar a l'altre costat de la barrera; com que el "teòric" camí que baixa va seguint la carena, és qüestió de seguir-la i tard o d'hora apareixerà.
Efectivament, uns metres més avall, i després de titubejar varies vegades, començo a seguir el que sembla un corriol que va baixant sense gaires complicacions,.
Si us fixeu en el traçat sobre el mapa, va seguint estrictament el llom de la muntanya; hi ha un moment que el traçat es separa del llom, i és que va semblar-me que uns metres més avall hi havia un camí; en arribar-hi vaig adonar-me que no ho era i vaig tornar a pujar al llom.
A mesura que anava baixant era més evident que estava seguint un corriol. Dubtes a part, la fageda és molt bonica.
Finalment es comença a veure una pista a l'esquerra i vers ella em dirigeixo; el marge és una mica alt i costa una mica trobar un punt més baix per acabar-hi de baixar.
Finalment una vegada a la pista en pocs metres arribo al pla de les Basses.
El cim està 1280 metres i el pla a uns 1120, així el descens pel perdut corriol ha estat de 160 metres de desnivell.
Ara segueixo la pista que fa un ampli revolt de 180 graus i així arribarem a una cruïlla; la pista segueix recta, però a l'esquerra es comença una que també sembla de recent obertura.
Segueixo aquesta nova pista una estona, i novament hem d'estar atents al traçat, ja que més endavant l'hem d'abandonar per tal de seguir un corriol que arrenca per la dreta.
Una petita fita al terra assenyala l'inici d'aquest corriol.
Aquí no hi ha dubtes, és molt evident, i empren una forta baixada.
Força més avall s'arriba a una cruïlla; en un arbre hi ha unes cintes de color rosa; entre aquestes cintes i la fita de l'inici del corriol, vol dir que anem pel bon camí. Ara hem girat a la dreta i seguim baixant. Alguna cinta més veient en els arbres i finalment sortim a la font de Torrents, situada al costat d'una nova cruïlla de fites.
L'indret de la font ja l'he descrit anteriorment. Després d'estar força estona mig perdut per dins del bosc, arribar a una font amb taula, bancs i escales de pedra, força ben cuidat i conservat, és com un miratge en mig del desert.
El gran mas de Torrents queda molt proper, però lleugerament apartat a la dreta. Podríem dir que ja s'han acabat les penalitats per culpa de la tala d'arbres i del desbrossament del bosc; però encara ens falta la baixada del coll de Colllabós, però això vindrà d'aquí una estona.
Ens refresquem i descansem en aquest bonic racó, i posteriorment seguim el nostre itinerari; primer girem a l'esquerra i seguidament prenem la pista que segueix per la dreta (la que baixa) fins que ens porta a travessar el torrent de Torrents (i valgui la redundància) .
Just després de creuar aquest hi ha una nova cruïlla de pistes.
Hem de seguir la de l'esquerra que puja. Però també vull fer constar, que si seguim la de la dreta ens portaria novament al coll d'Aulinencs on retrobaríem l'itinerari de pujada.
Però nosaltres seguim la pista de l'esquerra i novament hem de tornar a estar atents al traçat, perquè no gaire lluny hem d'abandonar la pista per tal d'enfilar-nos per un corriol que surt per la dreta (al terra hi ha una petita fita).
Després d'una pujada inicial el camí s'ajunta amb un de transversal que seguim per l'esquerra.
Nova atenció al traçat, ja que haurem d'abandonar aquest nou i planer camí per tal de seguir-ne un altre que surt per la dreta.
Seguint aquest camí, a estones entre la vegetació veiem la bonica i plana vall de Bianya i també veiem l'ermita de Sant Ponç d'Aulina.
Seguint aquest camí arribem finalment al coll de Collabós; nou i important cruïlla de pistes i camins, i més ara que n'hi ha de noves!
Per aquest coll hi passa el camí de Sant Ponç d'Aulina a Sant Joan de les Abadesses; en teoria només és qüestió de seguir-lo!
Però em sembla que la vaig cagar! Vaig seguir una pista de recent obertura i en adonar-me'n vaig tenir que superar de nou la barrera de troncs i branques i després seguir baixant sense camí fins que més avall el vaig trobar; he marcat un punt d'interès en aquest indret, així es veu la distància recorreguda sense camí.
Posteriorment mirant el mapa del satèl·lit he vist que tenia que haver seguit una pista que sortia uns metres més avall de la que vaig seguir.
Una vegada trobat el camí, per cert força ampla, només és qüestió d'anar-lo seguint, sense cap mena de dificultat.
També, com a curiositat, he marcat un punt d'interès a l'indret on estem a sobre el túnel de Collabós.
Més avall arribem a tocar de la carretera N-260, just en el punt on entra a l'esmentat túnel de Collabós.
Però no hi acabarem d'arribar, ja que girarem a l'esquerra per a seguir la pista d'accés al Mas del Serrat de Sant Ponç, el que deixarem a la dreta i immediatament seguirem el bonic camí que ens deixa en pocs minuts a l'ermita de Sant Ponç d'Aulina.
L'indret, tot i estar a tocar del final de l'excursió, mereix una bona aturada.
Una vegada hagem contemplat aquest bonic racó, retrocedirem uns metres per tal de seguir el corriol que ens baixa fins a la carretera. Els últims metres els baixa de valent!
Així arribem al peu de la carretera, que travessarem per un túnel i donarem per acabada aquesta gran excursió per aquesta zona a cavall de la Garrotxa i el Ripollès.
Si la caminada s'acaba en una hora "raonable" i no és ni dilluns ni dimarts, la podem arrodonir a Can Bundància, a la carretera de Castellfollit a Oix.

HORARIS:
de l'aparcament a la Ferreria: 05 mn
de la Ferreria al coll d'Aulinencs: 50mn
del coll d'Aulinencs a les Cascades de Pedra: 20mn
de les Cascades de Pedra a Santa Llúcia de Puigmal: 15mn
de Santa Llúcia de Puigmal a la collada de Sentigosa: 45mn
de la collada de Sentigosa al pla de la collada de Sentigosa: 10mn
del pla de la Collada al puig de Castelltallat: 30mn
del puig de Castelltallat a la font de Torrents: 50mn
de la font de Torrents al coll de Collabós: 40mn
del coll de Collabós a Sant Ponç d'Aulina: 30mn
de Sant Ponç a l'aparcament: 05mn
TOTAL: 5h

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Vall de Bianya, Cascades de Pedra, Santa Llúcia de Puigmal, puig de Castelltallat, font de Torrents i Sant Ponç d'Aulina


 

 

 

 

 

 






 

 

 



 

 

 

 


 



 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada