Sant Pau de Segúries, font de la Puda, Sta Magdalena de Perella, turó de Forcarà i puig Perrús

 

 

Interessant i bonica excursió prenent com a punt de sortida i d'arribada el municipi de Sant Pau de Segúries, i que ens passejarà per indrets de tota mena, com fonts, ermita, cims, salt d'aigua, prades, fagedes, camins perduts o poc transitats, i tot això amenitzat (si el temps ho permet) de molt bona vista, des del Taga, al Bassegoda, el puig d'Ou, el Talló, Mare de Déu del Mont, així com unes vistes úniques de Sant Pau de Segúries i les prades camí de la vall del Bac.
La primera font que trobarem és la de la Puda, i que tal com el seu nom indica és d'aigües sulfuroses, molt ben arranjada i en un racó de la torrentera, i que degut a la forta tempesta "Gloria" del gener del 2020 el curt camí d'accés ha quedat una mica malmès, així com d'altres camins que trobarem durant el recorregut.
L'altre font que trobarem és la de la Perella, aquesta situada en un racó molt bonic, i que encara conserva part de la plaça que deuria haver-hi al seu entorn; dona la sensació que no raja, però em vaig entretenir en netejar de fulles l'indret de la font i molt aviat va tornar "a la llum" la font pròpiament dita i el brollador.
Passarem per l'ermita de Santa Magdalena de Perella, edifici romànic del segle XII, situat dalt d'un turó i amb una vista espectacular de la vall del riu Ter i de Sant Pau de Segúries. Hi havia un retaule gòtic que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Tant l'ermita com l'entorn és molt bonic.
Passarem pels cims de Forcarà i de Perrús. Del primer no ha sabut trobar cap itinerari que hi passi, per tant és un indret totalment solitari, i el cim és una petita esplanada dins d'una fageda molt bonica i on també hi ha unes grans roques i que també té racons on la fageda permet veure Sant Pau de Segúries; el puig Perrús ja és més conegut i a dalt hi ha una creu de fusta amb un petit pessebre clavat a la creu, tot i ser més visitat i conegut, la vegetació tapa tota la vista; panoràmica que recuperarem durant el descens del cim.
A la raconada on hi ha la font de la Perella també hi ha el salt d'aigua de la Parella, no és gaire alt, però si que és força bonic.
El que potser és més remarcable d'aquesta excursió son els camins i corriols per on caminarem durant gran part del recorregut; alguns la fullaraca a vegades amaga el traçat, però s'intueix perfectament; també passarem per pistes de tota mena i estat de conservació.
L'única part desagradable és al final quan ens veiem obligats a travessar el pont de la Rovira per la C-38, pont transitat, estret i sense pas per a vianants.
Després de travessar el pont, el camí puja a buscar el canal d'aigua i l'arribada al poble és molt bonica.
He qualificat la caminada de moderada, per la llargada i perquè hem de tenir coneixements i una mica d'experiència en seguir camins poc transitats i a vegades perduts, i en algun moment ens veiem obligats a anar pel bosc sense camí aparent.

Ens situarem al municipi de Sant Pau de Segúries, on en dies entre-setmana podem aparcat a dins del poble, però també hi ha un gran espai habilitat per a poder-ho fer els dies de més afluència.
Començarem a caminar seguint el carrer Major en direcció a Sant Joan de les Abadesses i en acabar-se el carrer sortim a la C-38 que travessarem i immediatament seguirem una pista a l'esquerra, on hi ha un indicador a la font de la Puda.
Poca estona després hem d'estar atents al traçat i al nou cartell indicant l'esmentada font, perquè hem de deixar aquesta pista per a seguir-ne un altre que surt a la dreta, prèvia obertura i tancament d'una porta.
Seguim caminant i arribem a una segona porta, i a continuació arribem a una mena de corral que deixem a la dreta, la pista s'acaba i comença un bonic camí per dins del bosc.
Aquest camí acaba desembocant en una pista, on hi ha un nou indicador, a la dreta a la font de la Puda i a l'esquerra al Puigsacosta.
Seguim, doncs, aquesta nova pista per la dreta. Pista que deixarem momentàniament per fer una curta anada i tornada a la font la Puda.
El camí ha quedat malmès degut als aiguats, i només començar un gran faig caigut els vol barrar el pas, però no hi ha cap problema per travessar-lo. Després sembla que hi havia un camí amb passarel·les, que l'aigua ha esborrat, i cal anar pel mateix torrent; el trajecte és molt curt i enseguida arribem al racó de la font. No cal veure l'aigua per saber si és o no sulfurosa, perquè la olor la delata.
Una vegada visitat aquest bonic racó tornem a la pista que finalment ens deixa a la carretera C-38, que haurem de seguir uns 600 metres, passarem pel davant del restaurant Cal Reputxó i seguidament travessarem la carretera per tal de seguir la pista i les indicacions a l'ermita que hi ha a la dreta.
Seguim la pista i travessem el riu Ter pel bonic pont de la Perella.
Travessat el pont hem de girar a l'esquerra i també hem de posar atenció al traçat, ja que a pocs metres arrenca l'antic camí a l'ermita; inici que pot passar desapercebut (tal com hem va passar a mi), la pista que seguim i que hem d'abandonar és el GR-151 i que no passa per l'ermita.
Seguim el corriol que s'enfila muntanya amunt i que en arribar als voltants de l'ermita es perd pels prats que l'envoltant, però sense cap problema hi arribarem.
Ja he esmentat que l'indret és molt bonic i amb una gran vista. Parlant de vista, a la paret de l'ermita que dona a la vall i per tant a la panoràmica hi ha un estratègic banc de fusta, dels que costa marxar-ne!
Contemplat l'indret, comencem una nova fase de l'excursió, ja que anar a l'ermita és una excursió freqüentada i senyalitzada; ara unir l'ermita amb el puig Perrús, ja no és tant freqüentat i molt menys senyalitzat.
Primer, passarem pel costat del mas de la Perella; un mas habitat, molt gran i amb unes balconades molt boniques, que deixarem lleugerament a l'esquerra, respectant la intimitat dels seus habitants.
Darrera el mas prendrem una pista que surt a la dreta fins una cruïlla de pistes, on seguirem per la de la dreta, que poc després s'ajunta amb una altre, que seguim.
Molt aviat arribem a un gran replà, som al pla de la Font.
Unes marques de pintura verda "fosforito" ens indica per on baixar al salt de la Perella, i després ens porten a la font de la Perella, tant el pla, com el salt i la font estan a pocs metres l'un de l'altre,
Visitem primer el salt i després la font; on ja he comentat que vaig desenterrar el brollador; en un arbre hi ha penjat un got "dels d'abans" i en un altre hi ha clavat un "penjador", és que el racó del salt i la font, dona per ser un bon indret per passar-hi l'estona, llàstima que les pistes que travessen l'indret l'han desvirtuat una mica.
Però hem de seguir la ruta, i per fer-ho hem de seguir una pista que s'enfila recta amunt, deixant-ne una a l'esquerra.
Aquesta pista dura poc i tot d'una s'acaba i a partir d'aquí comença un fantàstic camí per dins d'un bosc mix de faigs i pins que va resseguint el perfil de la muntanya.
Entre els arbres a estones tornem a veure l'ermita i el mas de la Perella.
Tant bonic és el camí, que hem de posar atenció al traçat per no passar-nos de llarg la desviació que hem de prendre a l'esquerra.
Efectivament, un poc marcat corriol s'enfila pel dret muntanya amunt. La fullaraca el tapa, però es pot seguir perfectament. L'entorn segueix sent molt bonic, però ara, fa pujada!
Aquesta forta pujada ens deixa en uns rasos on hi ha un filat per el bestiar.
Trobarem el pas per anar a l'altre costat entre dos arbres en que no hi ha filat (he posat un punt d'interès en aquest curiós pas), una vegada a l'altre costat hi ha un com per el bestiar i una pista amb gran quantitat de troncs tallats i apilats, però que fa temps que estant allà.
Si fins ara el camí era bonic per dins del bosc, ara ho és per la vista de la que gaudirem mentre seguim pista amunt.
En un revolt d'aquesta pista tenim una mena de mirador improvisat de la vall del Ter i de les muntanyes de la vall del Bac: el puig d'Ou i el Talló.
Mentre mirem la vista a l'esquena tenim el turó de Forcarà, al que podríem pujar directament tot remuntant les prades que semblen que et deixen pràcticament fins dalt, però encara seguirem la pista una estona més i anirem revoltant el turó fins arribar a un punt on hem va semblar que el bosc era molt clar i que podia arribar a dalt fàcilment.
Així en aquest punt farem una nova anada i tornada, aquesta vegada per anar al turó de Forcarà.
Efectivament el bosc, actualment, és molt clar, degut a la tala d'arbres que hi ha apilat a la pista i que sembla que ningú pensa recollir.
Així seguint més o menys el llom de la muntanya arribo a dalt i em trobo que la part més alta son unes pedres a les que pujo ajudant-me de les mans; però una vegada a dalt m'adono que encara hi ha un punt que sembla una mica més alt, és el turó de Forcarà de 1160 metres d'alçada.
També hi ha grans pedres, però és una bonica esplanada, l'indret no té gaire vista, però és molt bonic. Entre els arbres es veu Sant Pau de Segúries.
A part dels llenyataires, pocs excursionistes deuen haver-hi estat!
Seguim de nou la pista i d'aquesta manera arribem al coll de Forcarà.
D'aquí hem d'estar atents al traçat, ja que el camí que seguirem costa de veure'n el començament.
Però després de travessar un nou filat, es converteix en un camí molt marcat i novament molt bonic.
Ara hi ha fites, tot una novetat, ja que encara no n'havia vist cap.
Arribem a una mena de font on hi ha un com pel bestiar; aquí dubto si el camí baixa o segueix per dalt; finalment el camí bo, és el de dalt.
Anem planejant, tot molt bonic, el camí i l'entorn i la tranquil·litat d'anar seguint un camí fitat fan que et relaxis, fins que m'adono que m'estic apartant del puig Perrús.
El camí i fites que estic seguint deuen portar al coll Pinós, força apartat del meu objectiu.
Així que reculo uns metres i bosc a través, però molt clar i sense cap problema baixo uns metres per tal de sortir a una pista que passa més avall.
El tros sense camí és molt curt, una vegada a la nova i antiga pista, la seguim a l'esquerra i sortim a una de més nova o important.
La començo a seguir amunt, però aviat veig que també deu portar a l'esmentat coll Pinós, així que en lloc de seguir-la amunt la seguiré avall.
Fa ràbia baixar, quan el que vols és pujar a un cim, però tampoc baixarem gaire, uns 80 metres de desnivell, fins que arribem a una esplana i cruïlla de pistes on a la dreta hi ha un tronat edifici, que en primera instància va semblar-me una mena antic refugi forestal, però en ser-hi vaig veure que deuria ser un antic forn o cremador, ja que a l'interior hi ha tots els elements d'un forn .... com pot ser efectivament ... un forn, amb la caldera, les tubàries, els ventiladors i una gran xemeneia. He buscat informació sobre aquesta instal·lació en mig del bosc, i l'únic que he trobat és "l'antic cremador de Can Balari", ara el "que" si cremava no ho he trobat.
Després de fer el xafarder d'aquesta instal·lació (i més quan un ve professionalment del mon de la maquinària i les foneries) tornem a la pista que deixem en un revolt pocs metres després.
Ara tornarem a seguir un bonic camí poc transitat per dins del bosc i tornem a recuperar els metres que hem perdut .. i uns quants més fins que arribem al coll de la Rovira.
Aquí una sèrie de senyals grogues i d'altres de vermelles em varen despistar uns moments, ja que vaig creure que per la direcció les grogues em portarien al puig Perrús, .. però les bones eren les vermelles; així que a pocs metres del coll les grogues es varen acabar i vaig anar a buscar les vermelles sense camí per dins del bosc.
El camí bo, deuria sortir abans d'arribar al coll, i en no gaire estona el vaig trobar, molt ben marcat i amb senyals vermelles als arbres (he posat un punt d'interès en trobar-lo, per mesurar l'estona sense camí).
Ara, i em faré reiteratiu, seguim novament un corriol molt bonic per dins la fageda; arribem a un petit collet on hem de girar a l'esquerra, les marques vermelles també ho assenyalen, seguim pujant per dins de la fageda més o menys pel llom de la carena i finalment arribem al puig Perrús de 1208 metres d'alçada, a deu metres a la dreta del camí.
El cim és una petita clariana en mig de la vegetació, on hi ha una creu de fusta amb un petit pessebre metàl·lic clavat. La clariana es veu feta artificialment a base de tallar els boixos que ho deurien tapar tot, posats a fer, es podria seguir tallant boixos, perquè el cim és força destacat, i sense vegetació deu tenir una vista extraordinària.
Una vegada descansats començarem la davallada del cim, seguim el camí i les marques vermelles als arbres que van marcant el camí, pràcticament invisible a sota les fulles.
És una baixada fantàstica, car la fageda també ho és
Arribem a una mena de coll on el camí fa un gir de 90 graus a la dreta, seguim baixant, passant per el que sembla una font, fins que finalment sortim de la fageda i del bosc i arribem a uns prats amb tota la panoràmica que no havíem tingut abans.
Espectacular, quin lloc tan bonic!
Travessem les prades fruint del paisatge i seguim baixant fins que arribem a tocar una pista.
Aquí tenim dues possibilitats per acabar d'arribar de nou a Sant Pau. Les marques que seguíem fins ara segueixen la pista, per tant podem seguir-les i acabarem entrant a Sant Pau per la part de Sant Joan de les Abadesses ; però hi ha també la possibilitat de seguir un camí que ens portarà a entrar-hi per la part de Camprodon; jo vaig optar per aquesta segona opció, per acabar de fer una volta sencera a Sant Pau de Segúries.
Llavors hem de fer un gir de 180 graus a l'esquerra i després de travessar un filat (sense cap porta per fer-ho) i començar a seguir un antic camí (hi ha fites); deu ser un camí poc transitat, o el temporal la malmès força, perquè està bastant brut d'esbarzers i boixos caiguts al camí.
Més avall el camí es transforma en una antiga pista i anem a sortir per damunt del mas habitat de la Rovira, que deixem apartat i una mica enfonsat a la nostra dreta, seguirem pels prats fins arribar a la porta d'accés al camí del mas; passarem la porta pel costat, tant per la dreta com per l'esquerra i arribarem a la carretera C-38.
Aquí, en primera instància baix baixar fins la llera del riu Ter, on hi ha informació del camí Ral molt ben arranjat, però no pots travessar el riu Ter fins a l'altra banda del poble; per això hagés seguit la pista que havia deixat; així que no queda altre remei que esperar que no vingui cap camió i menys dos que es trobin al pont; ja he esmentat a l'inici, que és un pont estret i sense cap espai pels vianants; accelerarem el pas i una vegada a l'altre costat girarem a l'esquerra, ja que hi ha un camí que puja a buscar el canal d'aigua, el canal a estones és subterrani i quan va a cel obert el camí va pel costat; és una aproximació a Sant Pau molt bonica.
Poc abans d'arribar a les primeres cases, deixarem el canal i seguirem un marcat corriol que ens deixa ja a dins del poble, seguirem per un carrer interior o per la vorera de la carretera i arribarem a on haguem deixat el vehicle.

HORARIS:
de Sant Pau de Segúries a la font de la Puda: 30mn
de la font de la Puda a Santa Magdalena de Perella: 55mn
de Santa Magdalena al salt i font de Perella: 15mn
del salt i font de la Perella al turó de Forcarà: 1h
del turó de Forcarà al coll de Forcarà: 10mn
del coll de Forcarà a les ruïnes del forn de Can Balari: 40mn
de les ruïnes de Can Balari al puig Parrús: 40mn
del puig Parrús a Sant Pau de Segúries: 1h 25mn
TOTAL: 5h 35mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Sant Pau de Segúries, font de la Puda, Sta Magdalena de Perella, turó de Forcarà i puig Perrús