NOTA PRELIMINAR: El traçat d'aquesta excursió està fet des de l'ordinador, ja que el traçat original tenia unes estranyes interferències, potser degut al vent, a les condicions atmosfèriques, al radar de la instal·lació militar, a una fallada del GPS o del meu mòbil (tot i que l'he reiniciat tres vegades). però eren semblants a quan camines per sota una cinglera, que el senyal del GPS "rebota", però aquí estava caminant per dalt de la carena i el senyal rebotava cada vegada que m'aturava,
Però el més curiós és que mentre el wikiloc anava sumant els quilòmetres de les vuit vegades que en teoria he anat i tornat de Roses des de dalt la carena, els metres de desnivell no els ha sumat, ja que el desnivell total que surt en el resum de l'excursió és, més o menys, el correcte. És a dir les anades i vingudes a Roses, en realitat eren volant, paral·lelament al terra.
Això ha passat mentre caminava per la carena per sobre d'aquesta població; quan m'he allunyat de Roses això ja no ha passat més, i sempre en direcció a Roses, cap vegada en direcció contraria.
Una cosa així, no m'havia passat mai, i porto més de quatre-cents itineraris penjats al wikiloc.
En l'apartat de les fotografies, la número 6 correspon al traçat original, tal com l'anava gravant; es poden observar les interferències o les pèrdues del senyal i els 68 kms que diu que he fet en 3h 33mn, a una mitjana de més 20 kms/h, una gesta només a l'abast d'un crac.
Dit això, aquesta bonica excursió pels voltants de Roses, ens permet visitar uns indrets força interessants, com la cova de la Lloba, la barraca d'en Misses i el castell de Bufalaranya, tot això mentre fem una llarga passejada pel llom de la carena, i anirem pujant al diferents turons ó puig que ens trobarem; uns hi passarem directament, i d'altres ens desviarem uns metres del camí principal per tal d'arribar-hi.
Aquests puig son: el d'en Massot , de 261m, Cabrit de 399m, de l'Àliga, de 463m (el cim principal de la caminada), de la Sardina, de 436m i el Vidriera de 321m.
Però "l'indret més interessant de tots" és la magnifica vista de Roses i la seva badia; una panoràmica de privilegi, ja que durant tota l'estona anirem veient la badia des de diferents angles, des del Montgrí i les Medes, passant per l'Escala fins arribar a Roses; però per l'altre costat també veurem el Port de la Selva i tota la serra de Rodes, i en algun moment va sembla-me veure o Cadaqués o Port Lligat.
Per a situar-nos a l'inici de l'excursió, una vegada a l'entrada de Roses hem de prendre la carretera GI-614 a Cadaqués i Port de la Selva, i una vegada sobrepassat el km 3 hem de girar a la dreta seguint la indicació de Roses i Can Palau. A pocs metres deixem Can Palau a l'esquerra i immediatament després surt una pista, també a l'esquerra, on hi ha un ampli espai per aparcar.
L'inici de la caminada és precisament aquesta pista, que a pocs metres hi ha una barrera i la indicació que només poden passar-hi el veïns i vehicles autoritzats.
Seguim caminant per la pista i quan ja veiem el mas de Pairet, abans d'arribar-hi, girem a la dreta i seguim el que sembla un rastre de corriol fins que desemboquem en una pista.
En el fons hem fet una drecera de la pista que seguíem.
Seguim la pista a la que hem arribat i aviat en arribar a un petit collet la deixem i seguim per l'esquerra una antiga pista, que més que pista, ja sembla un ample camí, fins que s'acaba.
Amb un gir de 90 graus arrenca un corriol, força ben marcat, que s'enfila en forta pujada.
Amb aquesta pujada assolim el llom de la carena i la vista s'obre a Roses i la seva badia.
També confluïm amb un ample camí que va resseguint el carenar.
Som al poc definit turó d'en Massot. Ara seguirem l'ample camí carener, amb petites pujades i baixades, fins que arribem al coll dels Sinols, on hi ha un cartell que assenyala, a la dreta, el camí a la cova de la Lloba.
Deixem el camí carener i seguim aquest nou corriol a la dreta, que va flanquejant per sota el puig Cabrit.
El camí fa un tomb a l'esquerra i empren una forta baixada. En aquest punt normalment hi ha una fita, hem d'abandonar el camí que seguíem per tal de girar a l'esquerra i seguir un rastre de corriol, que també flanquejant ens porta en poca estona a la cova de la Lloba.
En realitat son tres coves, però només una és de dimensions una mica grans, també hi ha una mica de paret de pedres per a fer la boca més petita.
El camí passa per davant de la cova i empren una forta pujada. És un camí una mica desdibuixat, però hi ha marques grogues que l'assenyalen, ja que la pujada és forta i perdedora.
En arribar a sota el puig Cabrit, el camí i les marques giren a la dreta, però nosaltres seguirem recta, seguint alguna traça, per tal d'arribar a dalt el puig Cabrit.
Contemplarem la panoràmica i seguidament enllaçarem de nou amb el camí carener que hem deixat al coll dels Sinols.
Davant nostre tenim el puig de l'Àliga, del que veiem oneja la senyera que hi ha al capdamunt.
El camí ens porta a dalt d'aquest altiu cim, on a part de la senyera, hi ha un llibre registre.
Aquest cim és molt característic i l'anirem veiem durant tota l'excursió, ja que a partir d'ara li farem una gran circumval·lació.
És un indret (si el vent ho permet) per fer-hi una llarga aturada. Després de descansar i de gaudir de la panoràmica, abandonarem el puig de l'Àliga seguint el camí; els primers metres la baixada és forta, i ens dona una idea de que és un cim punxegut encara que no ho sembli.
Una vegada haguem baixat aquests primers metres, tornem al camí carener i tot seguit arribem al puig de la Sardina, un cim de pas.
Ara el camí s'ha convertit en una pista i la passejada per la carena, que es va eixamplant i entrem en el gran pla de Can Causa.
Aquí ens espera una grata sorpresa, doncs les ruïnes del mas de Can Causa les estan reconstruint i al pla hi han plantat vinyes; un racó recuperat al que havia estat antigament.
Seguim la pista i en pocs minuts arribem a les ruïnes del Mas dels Arbres, un gran mas que de moment no ha tingut la mateixa sort que el seu veí.
Seguim endavant per la pista fins que aquesta desemboca en la carretera a la base militar del trànsit aeri militar i civil del Pení.
Seguim la carretera uns metres, fins que la deixem per seguir per un camí, més o menys paral·lel a la carretera, però que en realitat segueix una línia elèctrica. Aquest camí és un sender local amb marques vermelles i verdes, que seguirem força estona.
El camí torna a sortir a la carretera que havíem deixat.
Seguim la carretera que fa un gran revolt, amb unes grans vistes sobre el Port de la Selva, aquest revolt el podríem estalviar baixant camp a través, però per una zona on va haver-hi un incendi, i segurament en sortiríem força "empastifats".
La carretera ens porta fins la cruïlla amb la GI-614, que simplement creuarem per tal de seguir una pista que arrenca allà mateix i que durant els primers metres fa una forta pujada; seguim amb les marques vermelles i verdes.
A aquesta pujada inicial segueix una nova passejada per dalt la carena. Seguim veient el pic de l'Àliga i la senyera que hi oneja, però ara des de força distància.
Ens desviem uns metres per arribar-nos a dalt el puig Vidriera, ho farem sense camí, tot seguint el que potser havia estat un corriol. Vistes sobre el port de la Selva i la serra de Rodes, és curiós la quantitat de murs de pedra que hi ha arreu, muts testimonis d'una desapareguda activitat agrícola.
Tornem al camí principal, i la veiem la cridanera pintura blava que cobreix la porta de la cabana d'en Misses, a la que arribem poc després.
Una bonica cabana, que podria servir de refugi improvisat, però el poc civisme que impera en la nostra societat la convertit en un abocador de deixalles; hi ha tota mena de brossa; costa entendre com la gent és capaç d'arrossegar el menjar muntanya amunt i després no pugi baixar-ne les restes, que no pesen res; és qüestió de manca de sentit comú? de "menfutisme"? d'educació? de "que és fotin els que vinguin després"? Una veritable llàstima.
A fora la cabana hi ha una placa on s'explica breument l'historia d'en "Misses", i diu així:
"S'anomena així perquè fou utilitzada per Don Tomàs Costa "en Misses", que començà de guerriller i acabà de brigadier. Anomenat governador de Roses, l'any, 1826, i temorós que els lliberals atemptessin contra llur vida, cada vespre, proveït d'un trabuc i àdhuc acompanyat de quatre individus armats anava a passar la nit a aquesta cabana".
Cabana i història singular.
Deixem la cabana i seguim pel camí, que més endavant desemboca en l'antic camí de Roses a Port de la Selva, i que seguim una estona.
Ara la veiem per sota nostre el petit turó amb les restes del castell de Bufalaranya.
En un revolt del camí, l'hem de deixar, per tal de seguir un corriol que baixa directament fins les esmentades ruïnes.
Era una antiga construcció, probablement del segle X, on destaca el gruix de les parets i la singular estructura de pedres de llicorella sense treballar disposades com els llibres a les prestatgeries.
Sembla que el nom original era "Pinna-Nigra", a la zona encara s'anomena al turó on està el castell com a "Monegre", posteriorment el nom de Bufalaranya sembla que prové de la deformació de "Brufaganyes". Està declarat "Bé cultural d'interès nacional", al pas que va, aviat no caldrà, ja que quedarà convertit en "Un munt de pedres, que no vàrem fer rés per, al menys, consolidar".
Visitades les extenses ruïnes del castell, retrobem el camí, que segueix baixant en forta pendent, fins que arribem de nou a la carretera GI-614. Punt on encara hi ha un rètol, ja força "desgastat" que assenyala el camí al castell, amb una mica d'història.
Simplement travessem la carretera i seguim una pista que arrenca allà mateix.
Aquesta pista ens porta a les ruïnes de l'antic i gran mas d'en Berta, mas que dona nom a tota la contrada, senyal de la importància d'aquest mas.
Contemplem el que que queda del mas i seguim caminant per la pista, que travessa la riera de la Trencada i que seguidament entra en una zona ombrívola, on hi ha grans exemplars de pins i on destaca també una gran alzina surera.
Seguim la pista i arribem al mas de Can Pairet, que sembla habitat i on hi ha un gran remat de cabres.
Seguim la pista i en pocs metres enllacem amb l'itinerari d'anada, que seguim fins l'aparcament.
HORARIS:
de l'aparcament al puig d'en Massot: 35mn
del puig d'en Massot a la cova de la Lloba: 30mn
de la cova de la Lloba al puig Cabrit: 10mn
del puig Cabrit al puig de l'Àliga: 10mn
del puig de l'Àliga al puig de la Sardina: 10mn
del puig de la Sardina al Mas dels Arbres: 15mn
del Mas dels Arbres a carretera GI-614: 35mn
de la carretera GI-614 al puig Vidriera: 15mn
del puig Vidriera a la barraca d'en Misses: 05mn
de la barraca d'en Misses al castell de Bufalaranya: 25mn
del castell de Bufalaranya a l'aparcament: 45mn
TOTAL: 3h 55mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Roses, cova de la Lloba, Puig de: l'Àliga, Massot, Cabrit, Sardina i Vidriera, barraca d'en Misses i castell de Bufalaranya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada