Pla de Boavi (vall de Cardós), cercle de Salibarri i punta del Port de l'Artiga, 2603m, pic de Broate, 2711m i Cap de Broate, 2741m

13 d'agost del 1976

En primer lloc comento que la qualificació de “difícil” és deguda únicament a la pujada a la punta del Port de l’Artiga, cim que segons podeu veure en el traçat el podem obviar (tot i que ens perdérem una gran panoràmica), sense aquest cim la qualificació es queda en “moderat”. 

Sobre aquesta zona vaig escriure dos articles publicats a la revista Muntanya. 
El primer de les pàgines 103 a la 107 del número 721 de l’any 1982 i titulat: “El cercle de Salibarri” i el segon de les pàgines 314 a la 318 del número 737 del 1985 i titulat: “Pics de Broate” 
Aquests articles eren fruit de les excursions que vaig realitzar per aquesta zona el 13 d’agost del 1976, el 12 d’octubre del 1979, el 23 d’agost del 1981, el 24 de juliol del 1984, el 24 de juny del 1985 i darrerament el 23 de juny del 2008. 
Les primeres d’aquestes excursions també varen servir, l’any 1980, per a la guia del CEC “Pallars-Alt Urgell” de l’Agustí Jolis i Mª Antonia Simó i publicada per la editorial Montblanc-Martin, de la que en vaig ser col•laborador; així com de la actualització posterior, l’any 1996, per part de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat amb el títol de “Mont-roig – Certascan”. 
L’excursió del 24 de juny del 1985 a la punta del Port de l’Artiga formava part del recorregut del XXVII Ral•li d'Alta Muntanya del CEC, on feia de control dalt de l’esmentat cim, juntament amb els companys del CEC, Vidal i Montagut, i segons les anotacions que faig fer, només varen passar quatre equips amb alguns acompanyants. 
El mapa que correspon a aquesta zona és el del “Instituto Topográfico Nacional” número 150-IV “Pica d’Estats”. 

En aquesta excursió farem la circumval•lació del cercle de Salibarri i pujarem als cims de la Punta del Port de l’Artiga, de 2603 metres d’alçada, el de Broate, de 2711 m i el Cap de Broate (que consta de varies cotes) de 2741 m la més alta. 
És una bonica excursió per els que busquem cims i valls poc o gens visitades. La de Salibarri reuneix aquestes condicions, i encara més des que es varen imposar unes restriccions tercermundistes per a transitar per la pista dels estanys de Certascan i Romedo. 
L’accés més fàcil per anar a Salibarri era des del final de la pista als estanys de Romedo; actualment, si no vols pagar “gust i ganes” i contribuir a enriquir a alguns que no inverteixen ni un cèntim en el manteniment, has d’anar-hi a peu des del pla de Boavi (o Bohavi). 
És més llarg, però tenim la soledat assegurada i la bellesa del torrent de Romedo amb nombroses cascades i gorgs. 
El cercle de Salibarri queda limitat al nord per la vall occitana de l’Artiga, a l’W per torrent de Romedo, al S pels plans de Boavi i a l’E pel cercle de Broate (on hi ha el refugi lliure del mateix nom). 
El cim culminant és el Cap de Broate de 2741 metres d’alçada, a cavall entre els cercles de Salibarri i Broate. 
Aquest cim consta de dos grups de dues puntes cada un, separats per un petit fals coll. A les dues puntes situades més al sud és on hi ha una gran fita, encara que la seva alçada sigui més baixa que les puntes situades més al nord. 
Aquestes, on hi ha el punt més alt, estan tallades per una gran paret que baixa verticalment més de 150 metres fins el fons del cercle de Salibarri. En aquesta paret hi ha dues atractives fissures. 
Si seguim en direcció N, la carena baixa fins un fals coll, impracticable pel vessant W (Salibarri) i amb un petit estanyol a l’E (Broate); seguidament la carena, aquesta s’enfila novament en direcció N, fins una cota innominada de 2700 metres aproximadament, que és un nus d’arestes a cavall dels cercles de Salibarri, Broate i Artiga. 
D’aquesta cota una aresta gira a l’E i puja al pic de Broate i segueix fins el Gins dels Taps, de l’Ase i el Sotllo. 
L’altre aresta surt en direcció W, tancant el cercle de Salibarri pel N. 
Aquesta aresta està plena d’agulles i bretxes que la fan desaconsellable; això fa que els itineraris vagin flanquejant per sota de la cresta, per a pujar a determinades bretxes i, en alguns punts, continuar pel vessant occità. 
Així doncs, en aquesta cresta trobem primer un tros molt trencat, a continuació el doble coll NW de Broate de 2640 metres aproximadament, segueix una cota innominada de 2675 m. Seguidament la cresta baixa fins el coll de Salibarri de 2670 m, per pujar immediatament al pic de Salibarri (que queda uns metres dins el vessant occità) i per últim arriba a la punta del Port de l’Artiga, que tanca el cercle, ja que a partir d’aquí la cresta gira al N i surt de Salibarri per entrar als centres de Romedo i Guiló, amb el pic dels Tres Comtes. 
La panoràmica des de la punta del Port de l’Artiga és extraordinària; només cal dir que es veu el poble de Tavascan i els estanys de Naorte, Certascan i Romedo, entre altres. 
Finalment, i tornant al cap de Broate, i seguint en direcció S, l’aresta es torna en un suau i fàcil llom al principi, després s’estreny una mica, posteriorment es torna a convertir en un fàcil llom per acabar descrivint un arc de circumferència vers l’oest; arriba a un coll molt ample de 2580 m i per acabar puja a una cota de 2642 m, que és el Cap dels Aspres de Broate, situada gairebé davant mateix de la punta del Port de l’Artiga, i tanca així el cercle de Salibarri, que aleshores perd alçada ràpidament fins els plans de Boavi. 
Això és el que fa referència als límits del cercle, però la vall, després d’una forta pujada des del torrent de Romedo, entra en un bonic i pla amfiteatre; indret on hi ha les restes d’una antiga cabana i cleda. Després de les diverses excursions a la zona, vaig dir-me que tard o d’hora hi plantaria la tenda, i així ho vaig fer l’any 2008 i ho he tornat a fer el 2019. 
És per aquesta raó que l’itinerari torna pel mateix lloc de pujada, però tenim la possibilitat de baixar també pel vessant de Broate, passant per l’estanyet que hi ha a sota el Cap de Broate i anant a sortir sense cap complicació al refugi de Broate i d’allí novament a Boavi. 

Per a començar l’itinerari ens hem de situar al final de la pista que des del poble de Tavascan porta al pla de Boavi (pista en estat cada any més lamentable). En arribar a l’indret de la presa de Montalto, just on hi ha la cruïlla als estanys de Certascan i Romedo hi ha un petit aparcament, uns metres abans també n’hi ha un altre, just després de la cruïlla en troben un tercer i si anem fins la barrera de Boavi, també podem aparcar. 
Situats en aquesta barrera seguirem la pista que travessa el bonic pla fins arribar a la seva capçalera on hi ha una palanca per a travessar el torrent i posterior camí al refugi de Broate o al coll de Sellente i un magnífic exemplar de pi de 5 soques. 
Sense creuar el pont, un estret corriol s'enfila per dins el bosc (pot haver-hi una fita). El corriol és molt bonic i està marcat i senyalitzat amb fites. Després d'una forta pujada inicial el corriol passa per sobre les parets del forat de la Mena, un profund engorjat per on discórrer el torrent de Romedo. 
Poc després de deixar endarrere l'esmentat engorjat el camí travessa el torrent i aquí comença la part més bonica del recorregut. 
El corriol hi és però és molt estret i cal posar atenció en on posem els peus; però un seguit de salts d'aigua i gorgs ens faran les delícies de l'itinerari. 
Ja molt amunt i quan ja s’endevina l’indret de l’estany de Romedo de Baix el camí travessa el torrent de Salibarri. 
Just en aquest punt i sense travessar l’esmentat torrent en teoria surt un desdibuixat corriol que remunta el torrent de Salibarri, deixant-lo sempre a la nostra esquerra; hi ha unes descolorides marques de pintura verda. 
A estones es distingeix perfectament i d’altres queda amagat per la vegetació, però el corriol existeix i va fent giragonses per a guanyar alçada. 
En el traçat d’anada, vaig perdre de bon començament el rastre de l’antic camí, i les marques verdes no les vaig trobar fins més amunt; per això recomano seguir tant de pujada com de baixa el traçat de baixada, ja que segueix l’itinerari de les marques de pintura gairebé en tot el seu recorregut. 
La primera vegada que vaig pujar a Salibarri, l’any 1976, no hi havia marques de pintura, però el traçat del camí no oferia cap dubte, la vegetació l’ha esborrat amb els anys de no passar-hi ningú. 
En l’article de l’any 1982, escrivia referint-me a aquesta pujada de la següent manera; “Val la pena d’anar-se parant; de primer per recuperar l’alè, i en segon lloc per contemplar el panorama. És com si pugéssim amb ascensor, a cada parada haurà canviat la perspectiva. Però en lloc de veure-hi l’entresol, el principal, el primer, etc, hi veurem la resclosa de l’estany de Romedo, després l’estany; l’estany s’anirà enfonsant i, després, sortirà l’estany de Romedo de Dalt; pel seu darrera, si hem sortit d’hora, podrem gaudir en veure com el sol encén el pic de Certascan i la Serra dels Canals; també veurem com el sol guanya la partida a l’ombra; però la nostra, encara tardarà molta estona en guanyar-la, perquè l’alta muralla del Cap de Broate no li permetrà arribar a la pleta de Salibarri fins ben entrat el dia”. 
La pujada disminueix en arribar a la pleta de Salibarri, a uns 2250 metres d’alçada. És un lloc molt acollidor, agradable i solitari. La pleta consta de tres esglaons. En el primer, tot just acabada la pujada, hi ha les restes d’una cabana, situada en un lloc privilegiat sobre un petit turonet, que dominava tota la vall. El segon esglaó, es troba després d’haver flanquejat a la nostra esquerra fins a trobar de nou el torrent de Salibarri; en aquest lloc si pot acampar i també hi ha dues petites cabanes (l’any 1982 en bon estat). Per fi, el tercer esglaó, que és el més gran, és un ampli amfiteatre, voltat per tots els cims del cercle, i on també hi ha dues cabanes, una encara es conserva en bon estat. 
El camí s’ha esborrat, però la part de dalt és plena de prades, cledes i cabanes, això indica un passat de pastures important en aquest indret. 
En aquest punt comencem la pujada a la punta del Port de l’Artiga que tenim pràcticament a sobre nostre. 
Aquest cim està unit al de Salibarri per una trencada cresta, però per sota aquesta cresta hi ha paral•lelament un replà que permet transitat d’un costat a l’altre sense entrebancs. 
Per assolir aquesta cornisa, des de la pleta de Salibarri ens haurem d’enfilar directament per on ens sembli millor, per terreny de glever i tartera fins arribar-hi. 
Si no volem complicacions també tenim l’opció d’anar en direcció a la bretxa de Salibarri, una entalladura perfectament marcada en forma de “U”, a la que hi puja un pendent d’herbei i assolir així l’esmentat replà. Aquesta opció és “més tranquil•la” però fas volta. 
Situats d’una manera o altre a la cornisa seguirem el replà a l’esquerra fins que aquest queda barrat per un estrep que es desprèn del cim en direcció SW. 
Tenim el cim a sobre els nostres caps, una temptadora bretxa a la dreta del cim ens convida a anar-hi, però no és la bona; hem d’acabar de flanquejar el cim i a l’esquerra hi ha una canal que ens permet arribar a dalt de l’estrep esmentat abans. Una curta grimpadeta en diagonal primer a l’esquerra i després a la dreta i ja som dalt de l’estrep. 
Ara hem de seguir fent una fàcil grimpada per l’estrep, fins que s’eixampla i només queda seguir per una tartera de grans blocs fins arribar a la punta del Port de l’Artiga. 
Abans només hi havia un pal de fusta, que encara hi és, però aquesta darrera vegada hi ha una monumental fita, visible des de tots els cims de l’entorn. 
Abans ja he descrit un “tastet” de la panoràmica. És un cim on cal anar. Es veuen els estanys de Naorte, Certascan, Punturri, Guiló i particularment els de Romedo; la imatge dels estanys de Romedo des d’aquest cim és espectacular. 
Mil metres més avall hi ha els plans de Boavi, i més lluny, però perfectament visible hi ha el poble de Tavascan, amb un tros del seu embassament. 
Per sobre l’estany de Naorte es veu la serra dels Canals, perfectament retallada, i encara més lluny el Ventolau i el Mont-roig; el pic i l’estany de Certascan, el Mont-valier, la Pica d’Estats i el Sotllo sobresortint per sobre el Cap de Broate. Pel vessant nord, es contempla la tota la vall de l’Artiga; i finalment, si el dia és molt clar també veurem el massís de la Maladeta, amb l’Aneto i la seva gelera. 
Una vegada contemplada la panoràmica i descansats, baixarem del cim per on hi hem pujat 
Ara també tenim les dues opcions de la pujada: seguir la cornisa fins el coll de Salibarri, o anar baixant directament fins el fons de la clotada, ja que la flanquejada de la cota innominada que hi ha a la dreta de la breta és complicada. Una vegada vaig pujar a l’esmentada cota i vaig seguir la cresta, però va ser una “encigalada”, per tant és millor baixar novament a la clotada. 
El coll, o millor dit bretxa, que ens ha de permetre pujar als pics de Broate encara no l’hem vist en cap moment, ja que precisament l’esmentada cota innominada ens amaga una petita clotada on hi ha amagat una providencial bretxa. 
En realitat és un doble bretxa, que anomeno coll NW de Broate. 
Una vegada situats novament al fons de la clotada, començarem una nova remuntada en direcció a la paret del Cap de Broate, procurant estalviar les tarteres, anant el màxim possible per herbei. 
Finalment veiem la doble bretxa, imatge que per altre banda no anima gaire, doncs la perspectiva segueix sent complicada per arribar al Cap de Broate, perquè la cresta de la bretxa al cim és molt trencada. 
La pujada final a aquest doble coll, separats per una trencada agulla, la farem per tartera, però si ens arrambem a l’esquerra, a tocar de la paret de roca, podrem anar esquivant-la força estona i finalment per un fort pendent d’herbei hi arribarem. Òbviament pujarem al tall situat més a la dreta (E). 
La cresta que segueix a partir de la bretxa és molt trencada, per tant el pas l’hem de trobat pel El vessant occità ens dona la solució al problema final per a pujar als pics de Broate. Efectivament, baixant pocs metres per aquest vessant i a pocs metres per sota el fil de la cresta hi ha una fàcil canal, amb molt poc desnivell, que mena fins a un alt coll que hi ha entre la cota 2700 a l’oest i el pic de Broate a l’E. Aquest deu ser el coll de Broate. 
Aquest corredor és molt fàcil, encara que a vegades has de fer servir les mans. 
Si fem aquest recorregut en sentit contrari, haurem de tenir en compte que a la sortida de l’alt coll, hem d’anar girant a l’esquerra, doncs la tendència de la canal és portar-nos al fons de la clotada de l’Artiga. 
El coll de Broate, més que un coll, és simplement un pas de la carena, car té la mateixa alçada dels cims que té a cada costat, i està a cavall de la vall de l’Artiga, amb l’estany de Montestaure als seus peus, i la de Broate, amb un estanyol molt a prop del coll i voltat de tartera. 
En contraposició amb el vessant de Salibarri, el de Broate no té cap dificultat, perquè és un llom d’herba i tartera que guanya, d’una forma regular, el desnivell entre el fons de la vall i la carena. 
En un tres i no rés, carenejant per l’esquerra, arribem a la punta del pic de Broate, de 2711 metres d’alçada. 
La panoràmica des d’aquest cim, no és extraordinària perquè veiem el mateix que des del coll de Broate, amb l’excepció de l’estany de Montestaure, que el tenim sencer als nostres peus. 
Descansem i tornem sobre les nostres passes, passem de nou pel coll de Broate i ara seguim la carena deixant la cota de 2700 metres a la nostra dreta, que és el nus d’arestes i que domina les tres valls de l’Artiga, Salibarri i Broate, baixem a un fals coll. Aquest fals coll té molt a prop l’estanyet de Broate, però és impracticable per l’altre vessant, per la verticalitat final de la canal. 
Seguim per la carena. Una curta remuntada per una tartera ens porta fins el primer grup de cotes del Cap de Broate. 
En aquest grup hi ha la cota més alta, de 2741 metres. Punt culminant del cercle de Salibarri i de l’alta paret que hi mena pel vessant W. 
Més al Sud, es veu l’altra doble punta, encara que una mica més baixa, també s’hi veu una gran fita. 
Per anar-hi hem de seguir carenejant pel llom de la carena i baixar a una nova falsa bretxa. Falsa també per la verticalitat del vessant de Salibarri, i seguidament arribem a aquesta segona cota, de 2734 metres, del Cap de Broate. 
Des del Cap de Broate, la panoràmica és vertaderament remarcable i compensa plenament l’esforç de la pujada. 
A llevant s’obre tot el cercle de Broate; per sobre d’ell es retallen els pics de Sotllo i Guins de l’Ase, separats per un baix coll. En últim terme, i per darrere d’aquest coll, sobresurt la Pica d’Estats, en una insòlita perspectiva: insòlita, perquè la seva imatge típica és la d’un cim de tres puntes, mentre que des del cap de Broate és un con perfecte, que s’acaba a la punta NW, de 3128 metres (punta Verdaguer), que tapa la punta més alta de 3143 m. 
Al N, la panoràmica queda una mica limitada per la proximitat de la carena que tanca pel N el cercle de Salibarri, però malgrat aquest inconvenient, es veu tota la serralada que comença en el pic de Tres Comtes i s’endinsa vers l’interior de França, passant pel pic de Puntussan i pel Tres Comtes occità. També destaca la silueta de la punta del Port de l’Artiga i la seva gran fita. 
Per l’oest, la panoràmica és formidable; en primer terme es domina la clotada de Salibarri, que s’acaba a la profunda depressió de la vall de Romedo; més amunt, penjats en les seves respectives clotades, es veuen els estanys de Naorte, Certascan, Punturri, Romedo de Baix, Romedo de Dalt i Guiló; a més dels pics que tanquen les carenes on hi ha aquests estanys, se’n veuen molts més, des del Montsent de Pallars, passant pels de Peguera, Subenuix, Colomers, etc., i tanca l’horitzó el massís de la Maladeta. 
Pel S, la vista es perd per sobre dels plans de Boavi i la vall de Cardós. 
Després del Cap de Broate anirem tancant la circumval•lació del cercle de Salibarri; i per a fer-ho seguirem caminant pel llom de la carena, en direcció S. Encara passarem per més cotes secundàries. 
En un sector la carena s’estreny, i hem de caminar bàsicament pel fil, però és prou ample perquè no tinguem cap dificultat, fins que es torna a eixamplar. 
Arribem a una nova cota, que és un nou vèrtex de carenes, aquí hem de girar a la dreta i seguir el suau llom que ens deixa al coll SW de Broate, de 2593 metres. 
Des d’aquest coll podem baixar fins el fons del cercle de Salibarri, per terreny d’herbei, sense cap dificultat. 
Abans de començar a baixar, podem caminar per la carena uns metres més per tal d’assolir el Cap dels Aspres de Broate, de 2641metres, que queda molt a prop del coll. En aquesta descripció no hi pujo, perquè hi havia prevista pluja per la tarda, i el cel s’anava “preparent”. 
Situats novament a l’esmentat coll, baixem al fons del cercle de Salibarri, sense cap mena de complicació, on enllaçarem amb l’itinerari de pujada, que seguirem, ara, en sentit contrari fins arribar novament al pla de Boavi, amb la observació feta abans de que de baixada el traçat va seguint tant com pot les marques de pintura verdes. 
A partir del forat de la Mena el traçat segueix un itinerari una mica diferent al de pujada, millor seguir en aquest cas el de pujada. 

HORARIS: 
De l’aparcament de Montalto al final del pla de Boavi: 40mn 
Del final del pla de Boavi al forat de la Mena: 35mn 
Del Forat de la Mena a creuar el torrent: 10mn 
De creuar el torrent al torrent de Salibarri: 45mn 
Del torrent de Salibarri a la pleta de Salibarri: 1h 05mn 
De la pleta de Salibarri a la punta del Port de l’Artiga: 1h 15mn 
De la punt del Port de l’Artiga al fons de la vall: 55mn 
Del fons de la vall al coll NW de Broate: 50mn 
Del coll NW de Broate al coll de Broate: 15mn 
Del coll de 2700 metres al pic de Broate: 05mn 
Del pic de Broate al Cap de Broate: 15mn 
Del Cap de Broate a la segona cota del Cap de Broate: 15mn 
De la segona cota al coll SW de Broate: 20mn 
Del coll SW de Broate a la pleta de Salibarri: 35mn 
De la pleta de Salibarri al torrent de Romedo: 45mn 
Del torrent de Romedo a creuar-lo: 40mn 
De creuar el torrent de Romedo a la palanca del final de Boavi: 35mn 
De la palanca de Boavi a l’aparcament: 35mn 
TOTAL: 10h 35mn 

Notes: Aquesta excursió es pot escurçar considerablement si anem amb taxi fins els estanys de Romedo, o el que és millor, fer-la en dues jornades. 

També haig d’advertir que en la unió de les bretxes pel vessant occità gairebé hi ha una congesta tot l’any. A l’estiu normalment es pot flanquejar per dalt, però en el cas que l’haguem de travessar cal anar equipat o molt en compte, ja que el pendent de la congesta és molt pronunciat. Si no anem equipats i la neu és dura, recomano no travessar-la.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Boavi, cercle de Salibarri i punta del Port de l'Artiga, 2603m, pic de Broate, 2711m i Cap de Broate, 2741m - - GPS track